Q 10 – Cases fortes, capelles i pedrons

QUADERNS DEL MONTSEC

10

Q10-0 

CASES FORTES  //  CAPELLES I PEDRONS

 

Cases Fortes

Ben acabada la reconquesta, i al marge de les torres i castells originats en aquestes lluites, al final del s. XIII i inici del s. XIV es construeixen cases fortificades que responen a l’ostentació de poder d’algunes famílies i a la seva defensa enmig de les bandositats de l’època feudal. Al Montsec hi podem veure les següents:

Rocaspana

A la Coma de Meià prop del castell del coll d’Orenga (fotografies any 2002).

 Coneguda també com Castellet de Baix o torre de Mataperunyes

Q10-1
Q10-2Q10-3

Vallfarines

A la Coma de Meià, baixant del Coll d’Orenga cap a Santa Maria de Meià (fotografies 1988 i 2008).

Coneguda també com torre de l’Espinalt o de Vuitfarines. Podria correspondre a l’emplaçament d’un poble desaparegut: Sant Esteve del Montsec.

 

Q10-4

Q10-5Q10-7Q10-6

Q10-8Mas del Rei

A la caseria disseminada de Vilamajor, municipi d’Àger (fotografies 1986 i 2006).

 

Q10-9

 

Q10-9a

 

 

Q10-10Q10-11Q10-12

 

Torre de les Conclues

Situada al cim dels Espins, a Corçà, damunt el congost (fotografies any 1987).

També és coneguda popularment com torre de les Tinyoses (s’hi guardaven les ovelles malaltes).

Q10-13

 

Q10-15

Q10-18Q10-17

Q10-14

Miravet

Edificació de planta triangular situada a ponent del castell de Mur a poc més d’un quilòmetre

Q10-20

Q10-19

Q10-21

Posteriors

La necessitat de defensa (pel bandolerisme, guerra dels Segadors, guerra de Successió, guerra del Francès i especialment per les guerres carlines) es fa present en construccions posteriors, com exemple aquestes espitlleres de Cal Soldat a Collmorter o la del molí d’en Guàrdia a l’Ametlla de Montsec

 

Q10-22Q10-23

 

 

 

 

 

Cal Soldat

Molí d’en Guàrdia

Capelletes als murs de les cases

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Capelleta moderna dedicada a Sant Antoni que es troba en un dels edificis a migdia de l’església.

Q10-24Os de Balaguer

Capelleta de Sant Antoni en una casa del carrer Major.

Q10-25Santalinya

Capelleta de Sant Antoni al carrer que baixa capa  a la Cova Gran.

Q10-26

Capelletes tipus pedró

Conegudes a la Ribagorça com ”Pilarets”

Areny de Noguera

Pilaret de Santa Bàrbara

Queda fora de la zona estudiada però l’entro per ser la capital de la Terreta que inclou part del Montsec (d’Ares i de l’Estall).

Recordo, de pas, que a Montanyana hi han sis pilarets documentats.

Q10-27

Q10-28

 

 

 

 

 

 

 

Fet (mun. Viacamp)

Pilaret erigit recentment dedicat a la Mare de Déu de Bellmunt (en record de l’església d’aquest despoblat situat al peu de Fet).

   Q10-29                                   Fotografia: Paseos y excursiones por el Montsec

Girbeta (mun. Viacamp)

Pilaret potser dedicat a Santa Valdesca

Q10-30

 

 

Q10-31

 

 

 

 

 

Viacamp

Un dels pilarets del terme situat al mateix poble.

Q10-32
Agulló (mun. Àger)

Capelleta de Sant Antoni, a la cruïlla amb el camí de les Serres.

 Q10-34

 Q10-33

 

 

 

 

 

Agulló (mun. Àger)

Ermita de Sant Pere Màrtir (any 1979 abans de la darrera reforma). Substituí un antic pedró, segons indiquen els estudis de Francesc Fité

Q10-35

                                                          foto: Arxiu Gavín
Urbanització de Sant Josep de Fontdepou (mun. Àger)

Capelleta moderna de sant Josep.

 Q10-36Q10-37

 

 

 

 

 

 

Les Avellanes

Capella de Sant Jordi que substitueix l’antic pedró destruït a final del s. XX en modificar el traçat de la carretera C12

Q10-38

 

Vilanova de la Sal (mun. les Avellanes i Santalinya)

Capella nova de Sant Antoni, a l’entrada de la població.

Q10-39

 

 

Q10-40

 

 

 

 

 

Vilanova de la Sal (mun. lesAvellanes i Santalinya)

Capella antiga de Sant Antoni, a la cruïlla de la pista cap a Montalegre.

Q10-41

 

Q10-42

 

 

 

 

 

 

Camarasa

Capelleta erigida l’any 1967.

Q10-43

 

 

Q10-44

 

 

 

 

 

Figuerola de Meià (mun. Camarasa – Fontllonga)

Capelleta que recorda l’antiga església de Sant Joan al despoblat de Corniola.

Q10-45

 

Castelló de Farfanya (ermita de Sant Domènec)

Capelleta recent erigida al costat de les runes de l’ermita nova (les runes de l’antiga, romànica, són uns metres més avall).

Q10-46

Q10-47

 

 

 

 

 

Rubió del Mig (mun. Foradada)

Capelleta de Sant Antoni.

Q10-48

Santa Maria de Meià (mun. Vilanova de Meià)

Capelleta desapareguda a la cruïlla dels camins a Coll d’Orenga i Rúbies.

Q10-49

foto: CEC 1923

 

Llimiana, camí de les cent corbes al Sant del Bosc    fotos: webs diverses

Capelleta de Sant Antoni abans d’agafar el camí de pujada.

Q10-50 

Capelleta de Sant Francesc

Q10-51

 

Capelleta de Sant Jordi

Q10-53Q10-54

 

 

 

 

 

Capelleta de Sant Sebastià

Q10-55

 

Q10-56

 

 

 

 

 

Capelleta de Sant Jaume

Q10-57

 

Q10-58

 

 

 

 

Capelleta de la Mare de Déu de MontserratQ10-59

 

La Torre d’Amargós (mun. Sant Esteve de la Sarga)

Capelleta moderna en record de l’antiga església de la Immaculada, avui en runes.

Q10-60

Allò que hem perdut

La casa de Mont-rebei

 Q10-61

           fotografia de Ton Sirera publicada al llibre Els Rius de Lleida

 

Q10-62

                                                   fotografia de la capella de la Mare de Déu del Roser
                                                   a la casa de Mont-rebei 1976 (Arxiu Gavín)

 Q10-63

 Q10-64

Vistes dels anys 1988 i 2005

El tema central de les pintures romàniques de Sant Pere d’Àger

Amb motiu de la interessant conferència de la doctora Montserrat Pagès sobre les pintures de Sant Pere d’Àger feta recentment i com que semblava inclinar-se per la suposició que el tema central de la conca absidal estigués dedicat a la Mare de Déu, recordo el grafit existent a l’interior de l’ermita del Remei d’Oroners que, en principi, podem suposar contemporani als grafits del castell contigu (inici del s. XIV).

Q10-70

Poc visible a la fotografia, degut a l’emblanquinat i al poc relleu, en copio un calc reproduït ja fa alguns anys en una revista (crec recordar que era a Catalunya Comtal o a Diplomatari) on es veu un Pantocràtor emergent entre núvols, Deixant de banda que el mar de núvols per atípic ha de ser una llibertat de l’“artista”, ens podem preguntar si el model original que el va inspirar era el de l’església de Mur o més probablement de Sant Pere d’Àger que tenia més a prop.

 Q10-66

Una mica de llengua

Les coves

Carant

En el quadern núm. 3 feia referència al mot carant/querant (avenc) que va ser substituït al Montsec d’Ares per graller/grallera des de fa molt de temps, però cal recordar que al raval del Pedró d’Àger encara es conserva una casa amb el nom de ‘Carantillo’ que probablement sigui un record de l’existència d’aquesta paraula que s’ha mantingut viva tan en el Montsec de Rúbies com en el de l’Estall.

Espluga

Paraula derivada del llatí spelunga, que l’havia adaptat del grec. Mot habitual en català, és present en molts topònims (Esplugues de Llobregat, Espluga de Francolí, Espluga Calba, etc), al Montsec d’Ares el trobem en el nom de l’antic poble d’Espluga de Portaclusa, cap a  Corçà, i a l’indret de l’Espluga de Miralles a Sant Llorenç,

 

Algar

Una altra paraula que vol dir cova és algar, que ens prové de l’àrab; a les nostres terres  trobem representat aquest mot en el nom d’un antic poble, d’emplaçament desconegut però prop de la Maçana, documentat com Algar i en el santuari del Salgar en el terme de Foradada.

 

Panoràmica de la portada:

nº 10                    El castell dels Masos de Millà entre les siluetes del Montsec de Rúbies i Sant Mamet

J. Vinyoles

Àger

Hivern 2010

Sin título-43