Argot de la delinqüència

FITXES D’ARGOT DE LA BIBLIOTECA CARANDELL

L’advocat i escriptor Joan Mascaró i Marimon (“Llorenç Sant Marc”) 1901-1988, va tenir la gentilesa de cedir-me, a través de l’editor Lluís Millà i Reig, les fitxes d’argot que havia anat preparant al llarg de la seva vida, les quals vaig poder comentar amb ell per aclarir uns dubtes de pronúncia que tenia.

Aquestes fitxes, com també les seves obres (penso en Males companyies i La brillant història que ja havia utilitzat en el meu Vocabulari de l’argot de la delinqüència), presenten algunes diferències amb l’argot català coetani conegut sobretot per les obres de Juli Vallmitjana, cosa que no té res de sorprenent si tenim en compte la volubilitat de l’argot i les divergències que aquest pot presentar entre colles diferents; és per la importància d’aquestes diferències que crec interessant salvar aquest llegat i el presento tot seguit amb les notes al meu càrrec i respectant escrupolosament l’ortografia original (només he corregit l’accentuació a catipén i punxa-sàrries i he tret la ela geminada a paralític).

aguileta. Cinc cèntims. Endinya’m una aguileta.
          Nota. Mot popular derivat del gravat de la moneda.

andola. Pesseta (popular).

andrapar. Menjar.
Nota. Millor la grafia endrapar.

aranya (masculí). Persona de poc fiar. És un aranya. És un mot popular.

arrilar. Fer pets. Que t’has arrilat, xava?
Nota. Del gitano ril: pet.

avisat. Jutge.
Nota. És un dels poc mots supervivents de l’antiga germania castellana del s. XVII. Avui és desconegut.

bai. Butxaca.
Nota. Mot gitano, ben documentat en l’argot català.

barato. Cobrar el barato. Participar en els beneficis de l’engany per qualsevol consideració.

barreja. Beguda de matí que prenien els obrers per matar el cuc, feta amb anís i moscatell. Valia 5 cèntims.
Nota. Mot popular i amb plena vigència (llevat del preu, és clar).

bec. Donar-se el bec. Donar-se la llengua.
Nota. Expressió col·loquial.

boc. Gana.

bollu. Pa.
Nota. Castellanisme ben documentat en l’argot català.

borda. La casa. S’utilitza principalment per designar la casa pròpia. Me’n vaig a la borda.
Nota. Mot ben documentat en l’argot.

bosna. Mestressa de casa.
Nota. No en conec més documentació. Potser catalanització a partir del gitano busní: dona no gitana.

brana. Nas.Un xava que tenia una brana com un tomàquet.
Nota. No en conec més documentació. Potser metàfora de barana: barra del buc del carro.

bufa. Anar de bufa 1. Anar de dones // 2. Anar despistat, desorientat.

buja (amb fonètica castellana) Invertit. Procedent del castellà bujarrón.

bulata. Lladre que roba pels terrats. També el que entra als pisos per les finestres properes als terrats.
Nota. Ve de l’antiga germania castellana “bulata”. Al meu vocabulari poposava l’ortografia “volata”.

burilla, Anar de burilla. Anar amb dones públiques.
Nota. questa expressió ha passat a l’àmbit col·loquial.

cagar. Fer pets. Aquest xavalet s’ha cagat. Que t’has cagat?

cai. La casa (vegeu borda). També es deia: Me’n vaig a cai.
Nota. Givanel i altres autors escriuen cais, i es tracta d’un mot barceloní pertanyent al llenguatge col·loquial, en ús fins la guerra civil.

caio. Bonic.
Nota. Mot col·loquial a Barcelona.

caixa. Caixa dels cagarros. Cul.

calé. Calés a la gorra. Expressió equivalent a he guanyat, hem vençut, ja està llest.

cantar.1. Fer mala olor. Aquest xava, canta. Quin cant! // 2. Explicar allò que se sap a la policia. Fer una confidència a altres que no són del grup.
          Nota. Llenguatge col·loquial, especialment la primera accepció.

carbassa. Cap.
Nota Mot col·loquial.

carpó. Rebre del carpó. 1 Rebre una pallissa forta // 2. En sentit figurat, tenir un contratemps.
Nota. Expressió col·loquial.

carquinyoli. Membre viril. Li endinyava el carquinyoli.

cartipàs. Arma consistent en un ferro en forma de pera lligat a un cordill o filferro amb el que s’agredeix una persona.
Nota. No en conec més documentació.

carboné. Moneder fals.
Nota. Mot d’argot ben documentat des del final del s. XIX; millor esmenar la grafia a carboner.

carn d’olla. Les parts genitals masculines.
Nota. Expressió col·loquial.

casa. La de casa. La muller.

castanya. Any de presó. Li van caure sis castanyes.
Nota. Mot d’argot ben documentat.

catipén. Mala olor.
Nota. Mot gitano estès al llenguatge col·loquial.

ces. Cul.
Nota. Millor ses, mot plenament normatiu.

claque. Comparseria. Els que no consten.
Nota. Mot col·loquial, millor la grafia claca.

clatellada. Coit.

col·legi de nenes. Casa de dones.

consumat. Equivalen a “in fraganti”, M’han agafat amb el consumat.
          Nota. Objecte robat o de possessió il·lícita, avui emprat especialment per a designar una droga.

corb. Capellà. El corb de Sant Jaume.
          Nota. Mot col·loquial pertanyent al llenguatge anticlerical.

corbatí. Garrot vil. El Muniato la va dinyar pel corbatí.
Nota. No en conec més documentació.

crunya (fem) L’abric.
Nota. No en conec més documentació.

curda (m) Persona que participa en un engany (“timó” de l’estampeta, tocomoxo, etc) en el paper de presumpta víctima, fent veure que està embriac o que és retardat mental i fàcilment enganyable.

curripanda. Pallissa.

dàtil. 1. Dit // 2. Pintar els cinc dàtils a la fatxada. Donar una bufetada.
Nota. Mot col·loquial, encara que la frase està més restringida a l’àmbit de l’argot.

dèbil. Ball consistent en agafar-se fort la parella per no caure; molt units i els cossos flexibles, encrecuixant i abandonant-se com si caiguessin de cansats.

dinyar. Morir.
Nota. És una paraula gitana, i no una deformació de guinyar com suposava J. Carandell, que s’ha estès al llenguatge col·loquial.

diquelar. Mirar. Diquela quin parlet més varil.
Nota. Mot gitano estès a l’argot.

dova. Jo.
Nota. Evidentment relacionat amb endova, però no en conec més documentació. J. Carandell en una carta posterior em donà aquest exemple: A aquest dova ningú li pinta els dàtils a la fatxada!

empofar. Empenyorar. Has empofat el perlet?
Nota. No en conec més documentació. Se m’acut relacionar-lo amb el francès pouf: caiguda, que ha donat pufo en l’argot castellà modern.

endova. Aquell, en tercera persona.
Nota. Persona absent en la conversa. Mot gitano ben documentat en argot, etimològicament és millor la grafia andova.

escrivent. El qui escombrava els carrers amb un escombra de bruc.

esquena. Invertit. És un esquena.

esquerra. Butxaca. Me l’adinyo a l’esquerra.

estel. Fer volar l’estel. Masturbar-se.

fa. Fer de la fa. Defecar, d’ús fora de Barcelona. Procedent de quan uns homes anaven pels carrers i per uns cèntims invitaven a defecar en un orinal – un Don Pedro- gros que portaven, i ells el cobrien amb la seva capa mentre feia la feina.

farnaca. Expressió usada per les dones, com un motiu afectuós, equivalent a un bon home de llit. Farnaca, que ets castís! No té res a veure amb el mot usat avui a itàlia (soroll menyspreatiu de boca).
Nota. No en conec més documentació. El diccionari Alcover-Moll entra el mot, que considera un arabisme, amb el significat de llebre jove i, en sentit figurat, dona malfeinera; no hi veig cap relació semàntica.

fatxada. Cara.

fer. Prendre. He fet uns núvols.
          Nota. Ben documentat en argot.

ferru. Diners. M’han picat el ferru.
          Nota. No en conec més documentació. Millor la grafia ferro.

fideu. Macarró.
Nota. Ben documentat en argot.

fil. Fer el fil. 1. Dissimular, no definir-se en un afer. // 2. Es deia de la dona que simulava no acceptar relacions sexuals.

ful. Ser una ful de Ca Tarrià. Ésser un inútil.
Nota. Del gitano ful: merda, ben documentat en argot.

garrot. Ball consistent en unir-se estretament, molt rígids i sense gairebé moure`s d’una mateixa rajola. Als Cotoners ballen el dèbil i també garrot.
Nota. Carandell precisa que els Cotoners, era un ball dels barandes situat al carrer dels Cotoners, travessia del carrer de la Princesa.

geperut. Fer el geperut. Fer-se el desentès. Fugir d’estudi.

germanet petit. Membre viril.
Nota. Mot col·loquial.

gestu. Fer el gestu. Pagar una despesa.
Nota. Expressió col·loquial; millor amb la grafia fer el gest.

gorra. Tenir-ho a la gorra. Aconseguir.

grasnar. Demanar caritat.
Nota. Només el coneixia com xerrar.

guindar. 1. Penjar. L’han guindat. // 2. En sentit figurat, enganyar, fotre. L’han ben guindat.
          Nota. Només el coneixia en el sentit d’enganyar.

guinyar. Defecar.
Nota. Només l’he sentit en castellà jiñar.

guitarra. Màquina o aparell que suposadament servia per fer moneda falsa usada per determinats estafadors.
Nota. Ben documentat en argot des del final del s. XIX.

gura. Policia d’uniforme, municipal.
Nota. Mot estès al llenguatge dels nois.

Gutiérrez (o Sánchez). Municipal amb sabre dels anys 1905-1920; se’ls anomenava així per al seva procedència castellana i el fet que parlaven molt malament el català.
Nota. La pronunciació popular era Gutierres.

jupa. Americana. La jupa i els pantils.
Nota. Mot ben documentat.

liquidar. Matar, anul·lar.
Nota. Mot col·loquial.

llambregar. Mirar, observar.
Nota. Carandell indica que era un mot originari de la delinqüència abans que passés a ser habitual en català.

llauja. 1. Sabata. // 2. Portar merda a les llauges. Portar merda a les espardenyes . Aquesta segona accepció la va afegir Carandell en una carta posterior.
Nota. Pere Coromines també parla d’unes llauges de xarol; si no fos per això pensaria en un apòcop de “lleugeres” (del castellà ligeras, que en argot català es transformà en lluqueres); però aquesta paraula només s’aplica a les espardenyes i no a les sabates.

llavor. Llavor de cul. Noieta que tirava pel mal cap. Això és llavor de cul.
Nota. Expressió col·loquial.

lleona. Mestressa de casa.

llisca. Barra de ferro utilitzada per fer palanca.
Nota. Carandell em confirmà que s’usava en femení.

llufa. Fer llufa. Fallar.
Nota. Expressió col·loquial.

lluhes. Pessetes.
Nota. Mot gitano (en caló andalús. lua). No en tinc més documentació en argot català; millor la grafia llua.

lluquera. Espardenya.
Mot d’argot ben documentat, vegeu la nota a llauja.

macarró. Qui explota les dones portant-les a cases de prostitució o exigint-les el producte recaptat amb afalacs o amenaces.
Nota. Mot d’argot ben documentat.

madam. Agent de la policia secreta.
Nota. Carandell situa aquest paraula cap els anys vint; és vigent avui dia.

madruga. L’home que s’apropa a les dones per tocar-les subreptíciament, dissimuladament. És un madruga. Mite’l com madruga.
          Nota. Mot d’argot ben documentat.

magué. Mebre viril.
Nota. Mot d’origen gitano que els anys vint ja havia superat l’àmbit de l’argot doncs el trobem usat en un cuplet.

manró. Pa.
Nota. Paraula gitana, ben documentada en argot.

màquina d’escriure. Tricorni de la guàrdia civil.

merda. Agafar una merda. Portar una mitja merda. Embriagar-se.
Nota. Expressions col·loquials.

moc. El tros de cadena de rellotge de butxaca que quedava penjant després que la tallessin per tal de robar el rellotge.

mui. Llengua. Palmaràs si te’n vas de la mui…
Nota. Mot gitano que significa originalment boca, significat que també passà a l’argot.

mutxel. Silenci.
Nota. Mot d’argot, relativament popularitzat.

mutxelis. Calla. I tu, mutxelis!
          Nota. Com mutxel.

najabat. Que està acabat o baix de forma.
Nota. Mot gitano, ben documentat en argot.

nàpia. Nas.
Nota. Mot col·loquial.

nas. 1. El qui vigila mentre els altres roben. // 2. Espia.
Nota. Mot d’argot ben documentat.

nasejar. Observar, espiar.
Nota. Mot d’argot ben documentat; millor la grafia nassejar.

nit. Pena de mort.

núvol. Llençol. Vàreig picar uns núvols.
          Nota. Mot d’argot ben documentat.

orquestra. Els de l’orquestra. Els segons, els que no compten.
Nota. Desconeixia aquesta expressió però sembla més col·loquial que argòtica.

ostil·lar. Coit.
Nota. Aquesta paraula apareix en una llista addicional a les fitxes, ignoro amb quin significat s’usava però en tot cas és un verb, no una acció. Ostilar o ustilar en gitano signifiquen aixecar i prengueren el valor de robar en passar a l’argot castellà del s. XIX.

pagesa. Muller.

palmar. 1. Rebre cops. // 2. Prendre mal, morir. Noi, palmaràs! I la va palmar.
          Nota. Mot d’argot passat al llenguatge col·loquial.

palo. Anar de palo. Anar amb dones públiques (s’emprava els anys 40 o 50).

palpa. Acció de temptejar una persona per tal de veure si porta cartera i on la guarda. Consisteix en aplicar, descuradament, el dors de la mà sobre el lloc on s’acostuma a portar a l’americama o als pantalons.

pantils. Pantalons.
Nota. Carandell confirmà que la pronunciació que ell havia recollit era pantils, no pàntils.

papils. Bitllets, papers de banc.
Nota. Carandell confirmà que, com el cas de pantils, la pronunciació recollida per ell era com paraula aguda.

paralític. Es dona aquest nom a la persona que és susceptible d’esser subornat, o bé ho sembla. És a dir qui no deia ni que si ni que no.
Nota. Mot col·loquial que encara he recollit actualment, sovint acompanyat d’un gest estirant la mà.

parells i senassos. Joc de morra. Consisteix en tirar dues persones al mateix temps i veure el nombre de dits que han sortit per saber qui ha guanyat. S’utilitza per determinar que paga una despesa.
Nota. És un joc ben popular i la pronunciació sempre és senassos, no senars.

paret. Objecte, generalment un diari, que s’interposa entre el lladre i la víctima perquè no es vegin les manipulacions del primer.

paringar. 1. Matar. Pobre xava, l’han paringat. Et paringaré. // 2. Perjudicar. // 3. Emborratxar. Es va paringar amb vi negre.
Nota. Carandell entra la forma paringar, actualment es fa servir pringar.

parlet. Rellotge.
Nota. Diminutiu de parlo, ben documentat en argot català.

parrot. Peça de deu cèntims. I em va endinyar un parrot.
Nota. Vé del castellà perra gorda, seria millor la grafia perrot.

pastera. Taula de joc.
Nota. Mot d’argot que no està documentat abans dels anys vint.

pastora. Cartera on s’acostumen a portar els diners.
Nota. No en conec més documentació.

patarró, Marejat, begut. Estar patarró.
          Nota. Ve del català col·loquial anar pet; millor escriure petarró.

pelar. Matar. L’han pelat.
          Nota. Mot d’argot ben estès en el llenguatge col·loquial.

pell. Dona. Llambrega, xava, quina pell!
          Nota. Crec que el seu ús és sempre ponderatiu. Millor definir: Dona atractiva.

penca. Treball. Me’n vaig a la penca.

pencar. Treballar. Què fa en Jaume? Penca?. Me’n vaig a pencar.
Nota. Una de les paraules argòtiques que s’han fixat amb força en el llenguatge col·loquial.

perra. Diners, metàl·lic.
Nota. Del castellà col·loquial perra gorda i perra chica noms donats a les peces de 10 i de 5 cèntims.

pescar. 1. Robar, prendre quelcom. // 2. Rebre quelcom impensadament o no merescut. Mira què he pescat!
Nota. Mot d’argot estès en el llenguatge col·loquial.

pet. Estar pet. Borratxo (popular).

piano. Tocar el piano. Grapejar.

picar. Prendre, robar. M’han picat el ferru.
          Nota. Mot ben documentat en argot.

piltre. Llit.
Nota. Carandell confirma que el mot era masculí: el piltre (alguns autors com Molas i Casas l’havien usat en femení).

pinçar. Prendre la cartera amb dos dits.

pinrés. Peus.
Nota. Mot gitano ben documentat en argot.

pintar. Ésser, comptar. Que ja no pinto, jo?
          Nota. Mot col·loquial.

pinzell. Noia presumida, prima i amb cabells llargs, correspon a l’argot dels anys 15 a 30.

pirandó. Acte de marxar. Tocar el pirandó.
          Nota. A partir del gitano pirar, ha passat al llenguatge col·loquial.

pirar. 1.Marxar, fugir. Ha pirat. // 2. Pira de bufa! Marxa!
Nota. La primer accepció actualment és col·loquial.

pirent! Marxa! Sembla que aquest mot es troba en l’argot nord-americà.
Nota. Mot d’origen gitano, no em consta la seva extensió al món anglosaxó.

pirova. Aquest, tercera persona del singular.
Nota. Persona present en la conversa, a diferència d’endova.

pis. Quart pis o quint pis. Cap.

pispa. Lladre. Generalment els que arrenquen moneders i qualsevol objecte de les mans amb violència, per extensió es diu també de tots els lladres.
Nota. Mot col·loquial.

plom. 1. Cap. // 2. Li balla el plom. Estar ximple, estar marejat, no tocar-hi.

pollosa. Gorra.
Nota. Mot d’argot ben documentat.

postura 1. Acció de posar els diners que es volen jugar a una carta o número. Quina postura fas? Una pesseta. // 2. Acció de pagar la despesa. Vinga, fes tu la postures. I vàreig haver de fer jo la postura.

pot. 1. Aposta mínima i obligatòria en el joc. // 3. Es diu també del caigut o mort, i de l’agafat. Ja és al pot.

potosí. Moneder.

presa. Presa del dos. Retirar discretament la cartera o un altre objecte de la butxaca, amb els dits índex i mig.

puleu. Persona que compra els objectes robats.
Nota. Millor la grafia poleu, encara que la forma poleio està més documentada.

pulir. Vendre. S’ha pulit el parlet.
          Nota. Mot passat al llenguatge col·loquial; millor la grafia polir.

punta. Ganivetada. Et fotré una punta.

punxa-sàrries. Burot.
Nota. Mot col·loquial.

puró, purona. 1. Vell, vella. // 2 Pare, mare.
Nota. Mot gitano, ben documentat en argot, originalment amb el significat de vell.

puronet , -a (afectuosament). 1 Vell, vella. // 2 Pare, mare.

quel. 1. Casa // 2. Botiga.
Nota. Mot gitano emprat també en argot.

quica. Dona de mala vida. Anem a ca les quiques. Paraula emprada especialment en argot català fora de Barcelona.

raca. 1. Cul // 2. A raca en vull… Expressió equivalent a jo també hi haig d’ésser, jo també n’he de participar.
Nota. Del castellà raja, però Carandell diu que només l’ha recollit en masculí i amb el sentit de cul, no de cony, que és el significat habitual en castellà; al Vocabulari de l’argot de la delinqüència erròniament jo li donava el significat de cony, amb un exemple del mateix autor.

ram. 1 Ram de l’aigua. Invertits. // 2 Ram de la pell. Carteristes. Aquest és del ram de la pell.

rebentapisos. Nom amb que es distingeixen els lladres de pisos que utilitzen claus falses o que forcen els panys.
Nota. És un mot col·loquial

resio. Drapaire. L’he atanyat a cal resio.
          Nota. No en tinc més documentació

robaperes. Aficionat al robatori; lladregot que solament s’atreveix amb petits objectes.
Nota. És un mot col·loquial.

roda. Cul.

rotllo. Fer rotllo. Dominar. Influir

ruc d’abel. Déu
Nota. Paraula limitada al parlar dels gitanos catalans, la pronunciació més genuïna és Rodabel (contracció de miró + Debel =Déu meu).

rumba. Flam.
Nota. Carandell precisà que estava més generalitzat a la postguerra.

rutllar. Ballar. Vàrem rutllar fins les sis. Me’n vaig a rutllar.
          Nota. Seria millor la grafia rotllar.

sabatot. Llengua. El Muniatu i la Remedios s’estan donant el sabatot.
          Nota. Dubto que s’usés fora de la frase donar-se el sabatot.

sac de carbó. Capellà.
Nota. Pertany al llenguatge col·loquial anticlerical.

sàfol. Mocador de seda. El portaven al coll i, també, cobrint les solapes de l’americana per evitar que la suor les taqués.
Nota. Mot d’argot ben documentat.

samalé (i semalé). Membre viril.
Nota. És un mot ben popular; millor la grafia semaler.

Sánchez (o Gutiérrez). Municipal amb sabre dels anys 1905-1920; se’ls anomenava així per al seva procedència castellana i el fet que parlaven molt malament el català.
Nota. La pronunciació popular era Sànches.

sarasa. Efeminat.
Nota. Castellanisme que ha entrat al llenguatge col·loquial; millor la grafia sarassa.

sardalar. Acompanyar. Va asardalat. És d’origen caló.
Nota. Carandell confirmà que la forma recollida era realment sardalar i no sarsalar que és la forma documentada en caló andalús.

senyor. Nom que rep un dels col·laboradors en una estafa o timo efectuat contra una tercera persona. És el que es presenta a darrera hora rematant ‘bondadosament’ l’estafa.

sis de pops. Pallissa. T’endinyaré un sis de pops.
Nota. No es tracta d’una pallissa sinó de dues galtades, l’una al dret i l’altra al revés.

soldat. Got s’aixarop o d’orxata amb un xic d’anís i aigua que valia cinc o deu cèntims.
          Nota. No en tinc més documentació però suposo que era un mot d’àmbit popular.

sòmines. Toix, parat, curt d’enteniment.
Nota. Mot col·loquial.

sopa. 1. Participació en els guanys d’un delicte. // 2. Propina donada per qualsevol motiu. Ús molt corrent i popular.

sordicat. Absolt.
Nota. És un mot caló que no trobo documentat en argot català, ni castellà; podria haver estat recollit en un ambient molt agitanat.

sorja. Soldat (pronunciat amb j catalana). Déu ser procedent de l’anglès.
Nota. Millor la grafia sorge. Coromines confirma l’etimologia anglesa descartant el gitanisme proposat per M.L. Wagner.

sorna. Or. Llambrega la sorna.
Nota. En argot català només tenia documentat aquest mot en masculí, sorno. La forma femenina, originària de l’argot castellà, es veu que també es va utilitzar..

sumanda. Pallissa.
Nota. Dels castellà popular somanta.

suncaló. Desagraït, ingrat que comet deslleialtat. És un suncaló.
Nota. La forma és gitana però no conec cap mot similar.

taire. Pobre, misèrrim, l’últim estadi de la societat. Mot menyspreatiu de pobre.

tandal. Pati.
Nota. No en conec més documentació, per jo l’escriuria tendal.

tàpia. Home o dona que col·labora amb el carterista col·locant-se estratègicament davant la víctima per tal que l’altre pugui operar.
Nota. Mot d’argot ben documentat.

tapinyar. 1 Beure vi o licors com a vici. // 2. Menjar.
Nota. És un mot gitano amb el significat inicial de beure, encara que en el caló català també significa menjar. No té cap matís negatiu, crec que l’anotació de “com a vici”, és sobrera.

tarot. Barret.
Nota. Mot col·loquial.

tartana. Barret.
Nota. Mot col·loquial.

taru. Fred. Quin taru que fa.
Nota. Mot d’origen gitano (taripén) que s’ha estès en el llenguatge col·loquial; millor la grafia taro, recollida pels diccionaris normatius com a vent fred.

tatxa. Puro.

teia. Puro. Quina teia, xava!

terné. Valent. No et facis el terné. Paraula d’origen gitano
Nota. Carandell confirmà que la forma recollida era terné i mai terne, que és la única que recullen els diccionaris de caló andalús.

tinyuls. Pits, mames
Nota. No en conec més documentació. El diccionari Alcover-Moll entra tinyol com a diferents formes de pa; podria tractar-se d’una metàfora, però el mot no sembla que fos usual a Barcelona.

tomàquet. Dona mitja virtut; lleugera.
Nota. Jo definiria el mot més aviat com a prostituta.

topant. Lloc on s’hi troba quelcom. Hi havia un topant de plom.

topi. Cap.
Nota. No sé en quina època el documenta Carandell, però jo usava aquest mot els anys cinquanta com a llenguatge infantil.

torrat. 1. Ximple. És un torrat. // 2. Borratxo. Està torrat.
          Nota. Mot col·loquial.

tos. Gana.
Nota. Mot col·loquial.

tossut. Llonguet, panet que valia cinc o deu cèntims.
Nota. Mot d’argot ben documentat.

tralla. Cadena del rellotge.
Nota. Mot d’argot ben documentat.

treballar. 1. Robar, actuar delictivament. –Què fa el Llima? – Treballa. // 2 Conquistar una dona. Mira com la treballa.
Nota. Accepcions d’argot ben documentades.

trinxa. Trinxeraire.

trinxeraire. Adolescent sense ocupació ni tutela que vaga pels carrers iniciant-se en la delinqüència. Acostuma a anar en colles que cometen tota classe de malvestats.
Nota. Mot col·loquial.

tura. Gorra.
Nota. Mot d’argot ben documentat.

varil. Bonic, costós, magnífic.
Nota. Mot d’origen gitano; millor la grafia baril.

venjadora. Prostituta de preu.
Nota. Mot col·loquial.

vespa. Qui acompanya el lladre i està encarregat de vigilar i donar l’avís de perill. Aleshores el vespa em va xiular.

virolles. Pessetes.
Nota. Mot col·loquial.

xai. 1. Dona pública. // 2. Qualsevol persona. El pobre xai va quedar mig mort.
Nota. Paraula gitana, originalment amb el significat de nena, que va passar a l’argot (tant al català com el castellà) com a prostituta. La segona accepció la va afegir Carandell en una carta posterior i no n’he trobat més documentació.

xalla. Joia.

xava. Neutre que significa noi o noia gran.
Nota. Mot d’origen gitano (xavó, -í) que ha passat a l’argot i, relativament, al llenguatge col·loquial.

xavalet. Diminutiu de xava, que designa un petit, un noiet.

xinxa de fàbrica. Treballadora. També era un mot popular.

xorder. Lladre de poca importància, en general. És un xorder que no val una ful…
Nota. En una llista addicional donà a aquest mot el significat de lladre, que em sembla més encertat. Al vocabulari de l’argot de la delinqüència vaig preferir la grafia xurder en funció de la documentació trobada, però etimològicament millor respectar xorder.

xort. Lladre.
Nota Mot d’origen gitano, ben documentat en argot, sovint amb la grafia xorc.

xuquel. Gos.
Mot d’origen gitano, ben documentat en argot.

xuquelet. Gos.