5. ACTIVITAT LABORAL
L’objectiu és la feina ben feta: treballar molt, treball bé i cobrar. En qüestió de feina al dropo li cauen les garrotades per totes bandes, però fixem-nos que també l’home inútil o maldestre està molt mal considerat.
Fins i tot el nom d’algunes professions, per molt digne i respectable que sigui la seva activitat, ha entrat al món de l’insult per diferents raons: pel material brut que manipulen (drapaire, escombriaire, carboner,…), per la marginació social històrica (comediant, pallasso,…) o per altres raons (taxista o cossos policials, per exemple)
5.1 TREBALL
Genèrics sobre el treball
Frases fetes
Home de molts oficis, pobre segur
Home de molts oficis, pocs beneficis
Mestre de tot, oficial de res
Fer una feina inútil o mal remunerada
Frases fetes
Fer caritat al dimoni
Treballar pel diable
No cobrar per la feina feta
Frases fetes
Anar a cobrar a Arbeca (o a la pedrera d’Arbeca)
Anar a cobrar a can Botifarra de Laroques (o de la Roca)
Anar a cobrar a can Santacana
Anar a cobrar a Espoia
Anar a cobrar a la seca
Anar a cobrar a les Penyes Roges
L’herència de Belloc, ni jo cobre ni tu tampoc
Janot de la Rasa que no paga ni baralla
Pagar a pets, com els jotos (o els xots)
Pagar amb cançons
Pagar amb sellos*
Pagar com Inda, a favades (o a disgustos)
Treballar pel rei de Prússia
Pagar a tres plaços: mai, mai i mai
5.2 EMPRESA DOLENTA
Empresa amb articles de baixa qualitat
Frases fetes
Ser de can Piquinyoli
Ser una cosa de Can Peles
Ser una cosa de Can Tita
Establiment car
Locucions
can Pispa
papadiners (m, cast)
Frases fetes
A Cabo Pastell arrenquen la pell
Ser de can Cotna
Ser una cova de lladres
Establiment mal assortit
Locucions
can Cacaracac
l’hostal de Noentenim
Frases fetes
Com l’apotecari d’Olot, que de tot té un poc
Com la botiga d’en Plana, que de tot hi ha menys del que es demana
Empresa de mal tracte i sou baix
Locucions
casa de caguerris
can Misèries
can Miques
Empresa mal administrada
Frases fetes
Com el molí d’en Cacararac,que quan hi ha aigua no hi ha blat
Semblar Can Pixa (o Can Pixa de Pedret)
Semblar can penja i despenja
Tot són reïres de Déu i caps sagrats
Semblar a Can Pastrana
Semblar a Can Patau
Com a Can Maneu (a la costura d’en Maneu), que tothom mana i ningú no creu
Semblar a casa d’en Perot
A l’estil de Ca l’Hereu, que tothom mana i ningú no creu
Ser Can Bojeria
Ser Can Garlanda
Ser Can penja i despenja
Ser Can Seixanta
Ser Can Taps
Ser una olla de cargols
Ser una olla de grills
Empresa que discrimina els treballadors
Frases fetes
Fer quarts i parts
Haver-hi (en una empresa) hereus i cabalers
Fonda de poca categoria
Locucions
ca l’afartapobres
fonda de sisos
fonda de mala mort
Frases fetes i refranys
A l’hostal del penjat, mal servit i ben pagat
Semblar l’Auxili Social
Empresari que contracta amb sous baixos i sense assegurança
Mot
pistoler -a
Explotador
Mots
burgès -esa
caifàs (m)
dèspota (m i f)
explotador -a
negrer -a
negrero -a (cast)
sangonera (f)
tirà -ana
tirio (m)
vampir -a
xucla-suc (m i f)
Frases fetes
Com l’alcalde de Favara, que trau la llei de la vara
Fer anar els treballadors de quatre grapes
5.3. CAPACITAT LABORAL
Dropo
Mots
abagarrat -ada
abegot (m)
accidiós -osa
agafa-sopes (m)
bagarro -a
bagassa (f)
balaga (m)
balandra (f)
balandran (m, Catalunya Nord)
barber (m)
bardaixa (f)
barjaula (f)
bauba (f, dial) [balba]
bolaga (m)
buscagatoses (m)
cabàs (m)
caçabrenes (m i f)
camadret -a
canàs (m)
canyàs (m)
carretó (m)
carronya (m i f, Illes)
carxofassa (f)
colgafocs (m)
congre (m)
dormilec -ega
dormileca (m i f)
dormilega (m i f)
dormilego -a (Illes)
dormilenc -a
dormillós -osa
dropo -a
dròpol -a
dròpul-a
dropando (m)
engalvant (m)
engorronit -ida
espiaberenes (m)
esquenadret -a
esquenamoll -a
fagina (f, País Valencià)
farnaca (f)
feniant -a (gal, Catalunya Nord)
feniantàs -assa
foixa
fotja (f)
galdran (m, Catalunya Nord)
galdrepa (f)
galiot (m)
galirot (m)
gallof -a
gallofo -a
gallòfol -a
gallofer -a
galtuan (m, Catalunya Nord)
galvana (m)
galvaner -a
gamarro (m, Catalunya Nord)
gambaire (m)
gamoi (m)
ganarra (m, Catalunya Nord)
ganarrós -ossa
gandul -a
gandulàs -assa
ganduler -a
gandumbes (f) [que es fa el beneit per no treballar]
gardiman (m)
gasano (m)
gasanyol -a (Catalunya Nord)
gos gossa
gossarro -a
gossàs (m)
gossot (m)
gosser (m)
gossoni (m)
indolent (m i f)
lesi (m, angl)
malaganós -osa
malfatà (m)
malfeiner -a
mandra (m)
màndria (m)
mandró (m)
mandrolis (m i f)
mandrós -osa
manfla (f)
manta (m i f)
manter -a (País Valencià)
marcòfia (f)
matapà (m)
mig-estorb (m)
motxonco (m)
pallaranga (f)
pallardo -a
pallassa (f)
pamparna (f)
pandero -a
pardalango (m)
pendango -a (Illes)
pendenga (f)
pereós -osa
pererós -osa
peresós -osa
perós -osa
perfando -a (Illes)
perxana (m i f, Illes)
perxanc (m, Illes)
perxango -a
pigre -a
pixa-reixes (m)
pixavagant (m)
plantofa (f)
poltró -ona
putifeina (m i f)
puto (m, Illes)
ràcano (m, cast arg militar)
relliu (m, Illes)
ronsa (m i f)
ronseguer -a
ronsejador -ora
ronsejaire (m i f)
ronser -a
ronsero -a (cast)
ronsoner -a
set-esquenes (m)
socoltre -a (País Valencià)
sorn -a
taül (m)
titeretit (m)
tomata (m, esp noi)
torrapipes (m)
vagamundassa (f, cast)
vagariu (m)
vagarívol -a
vagarós -a
vagarro -a [cf bagarro -a]
vagatiu -iva
vagatívol -a
vague -ga
vago -ga (cast, col)
vaguinyol -a
vessós -osa
xumeca (m i f, angl, Illes)
Locucions
cul de cafè
cul de taverna
en Pere s’esquitlla [persona egoista que fuig de la feina]
gos de mala casta
jau-a-l’era
Frases fetes
A n’en putifeina, muda-li l’eina
Abrigar-se (algú) la pell del gos
Buscar postes de sol i caps de setmana
Caçar mosques
Com el gos d’en Mandra (o d’en Mandró), que es va deixar menjar els ronyons per mandra d’esquivar les mosques
Comptar bigues [a més del seu significat sexual]
Dona balconera, dona mal feinera
El gos de Sagra, que de peresa que té, no lladra
Els gossos d’en Tort només coneixen el vent d’avall
Estar fet un gos de llança
Fer com els burros de Viura, que encara no veuen el bast ja suen
Fer com els burros d’Urgell que en veient la càrrega ja suen
Fer el ronso
Gandul com la mandra
Gandul com un gos
Haver estat mossegat pel gos de la mandra
Haver-hi dies que un no té ganes de fer res [En Llanes deia «hi ha anys que un no té ganes de fer res»]
Ja, ja… res va acabar
Jeure més que l’ombra
La feina no li fa por, perquè s’hi jeu damunt
Mandra no em deixis
Mandrós com la mandra
Mandrós com una tortuga
No alçar una palleta de terra
No cansar-s’hi
No fotre brot
No matar-s’hi
No poder-se tòrcer
No trencar-s’hi cap os
Noia finestrera, es cansa de ser soltera
Patir de l’os Bertran
Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla
Qui dorm i no treballa, molts cops badalla
Semblar la vella de la filosa, que el diumenge treballaria si en fos dia
Semblar (algú) que ja va néixer cansat
Ser com el sastre del Perelló, que per parlar es lleva el didal
Ser curt de feina
Ser curt de mans
Ser més gandul (o més vago*) que el gener
Ser més gandul que el gos de Llor
Ser més gandul que el jeure
Ser més gandul que la Mare de Déu d’agost
Ser més gos que el gos d’en Pandorga
Ser més vago* que un enganyapastors
Ser un Adam
Ser un cançons
Ser un mandra
Tenir el gos agarrat a les costelles
Tenir el llangardaix amarrat a l’esquena
Tenir el mal d’Amèrica
Tenir el mal de Cuba
Tenir l’os bertran
Tenir la melsa de bou
Tenir molta canya
Tenir pèls (o un pèl) a la mà
Tenir un os a l’esquena
Inexpert
Mots
arrossaire (m)
bavós -osa
be (m)
gafarró (m)
imperit -a
jovenet (m)
novato -ata (cast)
passerell (m)
quinto (m)
Locució
cap verd
Frases fetes
Caure del niu
Cagar verd
Encara du sa llet p’es morros (o tenir llet als morros)
No haver sortit de la closca
No haver-li caigut el groc del bec
No saber-se mocar
Ser a la clasca de l’ou
Ser de la primera llapinada
Ser de la primera llocada
Ser de la primera volada
Sortit de l’ou
Sortir del niu
Tenir el bec groc (tenir el groc del bec o ser del bec groc)
Inútil
Mots
acabat -ada (arg jove)
alicorn (m)
ampadura (f, Catalunya Nord)
arreplegat -ada
atzero (m)
babarota (f)
burba (f)
cacigall (m)
calamitat (f)
carcamal (m, cast)
carronya (m i f)
cascaborro (m, País Valencià)
cocarroi (m, Illes)
crostera (m i f)
desastre (m)
embàlit (m)
esbutzapans (m)
escamballot (m)
esquerrà -ana (ant)
estaferm (m)
figó (m)
fogó (m)
incapaç -a
incompetent (m i f)
inútil (m i f)
inútila (f, col)
malfeiner -a
mamacalostres (m)
manxol -a
marron (m, Illes)
mataformigues (m)
matat -ada (arg jove)
menja-i-dorm (m i f)
moble (m)
mòpia (f)
mort -a
nonens (m, Illes)
nul·litat (f)
nyèbit (m)
nyoles (m, Illes)
nyòlits (m, Illes)
pantigana (m)
paquet (m)
pardillo -a (arg jove, cast)
penco (m, arg, cast)
penjat -a [sense valor]
pringat -ada (arg jove)
rapaçot (m i f)
rave (m)
rebrec (m)
saldo (m)
salitraco (m i f)
sedàs (m)
sofrony (m i f)
tit-tic (m)
traste (m)
trasto (m)
travat -ada (Illes)
trencapinyes (m)
trompa (m i f)
trompellot (m)
Locucions
ànima encantada
bo a no res
cap de mort
fill de papà
gall sense esperons [que es creu important]
nul·litat ambulant
poca traça
trasto inútil
trasto vell
xufanc punyetero! [entre mariners, referit a un home de platja inútil]
Frases fetes
Aprenent de tot, i mestre de res
Buscava l’ase i anava a cavall
Buscava la pipa i la tenia als morros
Com el ferrer del Pedró, que quan tenia ferro no tenia carbó
Com el fuster de Callús, que d’un presseguer no en treia un fus
Com mestre Damià Morell, el mestre millor de l’aixa: es pensava fer una caixa i li sortí un arganell
Com el mestre Maurici, que treballant treballant va perdre l’ofici
Com el rector d’Avinyonet, que només sabia parlar arrambat a la paret
Com el sabater Maurici, que tot fent sabates va perdre l’ofici
Comptar les bigues
El ferrer de Tibi, que, ferrant, ferrant, va perdre l’ofici
El pintor Manxiula, que va pintar un gall i perquè tothom sabés què era, a sota, hi va escriure gall
Els tràfics de na Maria Gori, cinc setrills per un dit d’oli
Embolicar-se com una aranya
Fer (una cosa) amb els peus
Fer bunyols de pasta
Fer bunyols sense forat
Fer com aquell que, de cada dos, en feia un parell
Fer com el ferrer de Manresa, que prenia la mida sense peça
Fer-se el compte del perdut
Ja l’ha feta! Com en Perreta
Malaguanyada aigua que beu
Malaguanyat pa que es menja! (o que menja!)
Més travat que una gallina
No guanya l’aigua que beu
No haver-hi per on agafar (algú)
No saber treure la lloca d’un favar
No ser bo ni per mar ni per terra
No ser bo ni per pondre ni per covar (o ni per covar ni per pondre)
No ser bo ni per portar llum a una presó
No ser bo per ase ni per albardar
No ser bo per a llaurar ni per a dur càrrega
No ser bo per a posar un tupí davant del foc
No ser bo per a sella ni per a albarda
No ser bo per a treure un marrà d’un blat
No servir ni per a menar gats a vendre (saber poc de menar…)
No servir ni per a treure la lloca a pixar
No servir ni per fotre ni per fer llum
No servir per llop ni per ovella
No trobar aigua al mar (a mar o a la mar)
No valer l’aigua de fregar
No valer la corda per penjar-se
No valer les palles d’allà on jeu
No valer ni la merda que caga
No valer ni un pet de puta
No valer pas les anques d’un ca mort
No valer res
No valer un rot d’una vella (o d’una puta)
No valer una puta merda
No vals la pesseta que costes de batejar
Quedar ben descansat [fer una feina malament]
Què sap, el gat, de fer culleres, si no ha estat mai cullerer!
Semblar el ferrer de Montmeló, que quan tenia ferro no tenia carbó
Ser com el cànem de les vores
Ser el darrer cagalló de la tira
Ser el sastre (advocat, metge, etc.) dels gegants
Ser en caca i non
Ser l’alcalde Borrego [aplicat a gent amb càrrecs que els hi venen grans]
Ser més inútil que es ploure dins la mar
Ser més inútil que un cendrer en una moto*
Ser un Adam
Ser un advocat (metge, etc) se secà
Ser un llum
Ser un zero a l’esquerra
Ser una eina que no mereix mànec
Ser una ful de Can Tarrià (arg)
Servir només per fer papa, caca i nona
Tenir el dia sis
Tenir males grapes
Tenir tanta traça com un porc a fer escalfetes
Tenir unes mans que semblen peus
Tres Joans per a batejar un ase (no van batejar un ase)
Valer tant com un pet en un banc
Maldestre
Mots
andoi -a
arpell -a (Illes)
arrencaqueixals (m)
as (m, iròn)
asclaire (m, Catalunya Nord)
barrambis (m)
barrim-barram (m i f)
barrip-barrap (m i f)
barroer -a
berria (m i f)
bonyega (m i f)
bonyeguer -a
bonyigo (m, País Valencià
borrasser -a
bunyolaire (m i f)
bunyoler -a
butxaques (m)
crac (m i f, angl, iròn)
desmanyocat -ada
desmanyotat -ada
destraler -a
empastrer -a
escarabater (m)
esgarrador -a
esmanyocat -ada
estripacalces (m)
feinotes (m i f)
grapissa (m i f)
graponer -a
grapua (m i f)
incompetent (m i f)
inepte -a
inhàbil (m i f)
macaco -a (Catalunya Nord)
maladret -a (Catalunya Nord)
maldestre -a
malesmans (m i f)
maleta (m)
manefla (m)
manyefla (m)
manasses (m i f)
manicaco -a (Catalunya Nord)
manotes (m i f)
manxaire (m i f)
manyà (m)
maseta (m, gal, Catalunya Nord)
massacre (m i f, Catalunya Nord)
massuter -a
matusser -a
merder (m)
palafanguer (m)
palatreco (m)
panistre (m)
pantigana (f)
papallusquetis (m, Catalunya Nord)
papissa (f, Catalunya Nord)
pastafanguer -a
pastera (f)
pastifa (m i f)
pastili (m, arg)
patacot (m)
patafier -a
pataquer -a
pataquero -a
patata (m i f)
patós -a
patot (m)
patotxo -a
pocatraça (m i f)
poctranc (m i f, Illes)
potiner -a
sabater (m)
sapastre -a
sapastrer -a
talabot (m, Catalunya Nord)
tartamoc (m)
terramaner -a
toia (m i f)
trencatot (m i f)
trepitjatabals (m i f)
xafatolls (m)
xambó (m)
xapusser -a (cast)
xipòtil (m)
xipòtol (m)
Locucions
bèstia bruta
en Pere tant se val
esguerrat d’ofici
mal catxapat
males mans
tros de manicaco
Frases fetes
Merèixer una albarda
Mocar-se amb la mànega
No abastar ni fusta ni ferro
No fer cosa bona
No saber fer una O amb un cul de got (o de tassó)
Ser butxaca enllà
Ser com el sastre Lleganya, que pren les mides amb una canya
Ser com la tia Ferrenca que tot el que toca trenca
Ser més bruto* que una rella
Ser més grosser que un rot
Tenir grapes en comptes de mans
Tenir unes mans que semblen peus
Estar sense fer res
Frases fetes
Cantar romanços
Estar amb els braços plegats
Estar amb les mans a les butxaques
Estar amb les mans plegades
Estar mà sobre mà
Estar una mà damunt l’altra
Estar-se tocant el senyor Mariano
Estar-se tocant les gandumbes
Fer el gandul
Fer el mandra
Fer el manta
Fer el ronsa
Fer figues
Fer l’ofici de senyor
Fer la granja (o la garanja)
Fer la pamparruana
Gratar-se la panxa
Matar l’aranya
Mirar qui té el cap més gros
No fer un brot (o no fotre brot)
Passar el rosari
Perdre’s com un banc de serrador
Tocar-se els collons
Tocar-se en Mariano (o el senyor Mariano)
Que es belluga molt però no fa res de bo
Mots
andoi -a
caganaies (m i f, País Valencià)
cagandances (m i f, País Valencià)
cagandanes (m i f, País Valencià)
gambalatxo (m)
pixavagant (m)
vaiver -a
Locució
mare trafec
Frase feta
Córrer l’andola
Viure bé sense treballar
Mot
senyorito (m, cast)
Locució
estoig de panyo
Frases fetes i refranys
Fer la vida del canot
Fer vida amplota
Fer vida de marquès
Fugir de fam i de feina
Treballar a Can Peles
Viure amb l’esquena dreta
És l’ofici de burgès: menjar, jeure i no fer res
Treballador que es guanya malament la vida
Mot
esclafacanyes
Treballador en un ofici brut
Mots
escurabasses
escurabescambres
escuralloccomuns
escurapous
Treballador de feines sense importància
Mots
feinetis (m i f)
mata-rates (m)
rebitllapatotes (m, Catalunya Nord)
Treballador que fa les feines més pesades
Mots
bastaix (m)
escarràs (m)
Locució
burro de càrrega
5.4. PROFESSIONS I ACTIVITATS
Acomodador de cinema o teatre
Mot
piles (m o f)
Administrador
Refrany
Administrador, viu bé i a morir en presó vé
Adobacossis
Mot
guineu (m)
Advocat
Locució
lladre de cadira
Frases fetes i refranys
Advocat i home de bé, no pot ser
Bon advocat, mal veí
De jutge i d’advocat no n’hi ha cap de salvat
Dos advocats i un notari, tres lladres de cap de rama
El metge per receptar, el barber per curar i l’advocat per enganyar
Notaris i advocats, a l’infern tots plegats
Parlar molt i no dir res, propi d’advocats és
Quan el diable s’ha encarnat, se disfressa d’advocat
Tenir més llengua que un advocat
Xerrar més que un advocat
Advocat dolent
Mots
comprometedor (m)
embustero (m, cast)
esgarrapaplets (m i f)
picaplets (m i f)
ràbula (m)
Frases fetes i refranys
Advocat de valença, llarga toga i curta ciència [s’aplica a qualsevol professió]
L’advocat de les tres pes: putes, pobres i parents
Ser l’advocat dels gegants
Ser un advocat de secà
Ser un advocat de marge
Amo
Frases fetes
Content l’amo, fotut el mosso
Content l’amo, pagat el mosso
Content l’amo, enganyat el mosso
Content l’amo, content tothom
Content el senyor, pagat el minyó
Apotecari
Frases fetes
Apotecari aconductat, o bé lladre o bé pelat
Apotecari brut, perquè no et pentines, que encomanes polls a les medecines [infantil]
Apotecari brut, panxa de granota; quan no té diners, fa mala carota [infantil]
De metge poc, d’apotecari menys i de curandero, gens
On no hi ha metges ni apotecaris la gent mor vella
Taverner i apotecari del pou treuen el salari
Arrendador
Refrany
Arrendadoret, menjar en plata i morir en grillet
Artista dolent [vg també escultor i pintor]
Locucions
artista de barraca
artista de plexiglàs
Barber
Frases fetes
Com el barber de Malgrat, ben rascat i mal pelat
Metges i sagnadors a l’infern de dos en dos
Sagnador i barber, xerraire i mentider
Xerrar més que un barber
Barber dolent
Mots
afaitagossos (m)
afaitapobres (m)
afaitaporcs (m)
arrencapèls (m)
barbitronxo (m)
escanyabarbes (m)
escorxador (m)
pelabarbes (m)
rapabarbes (m)
remullabarbes (m)
Borsista
Borsista a sou d’algú, que simula treballar independent
Mot
mussol (m, arg)
Borsista mal informat
Mot
verdum cec (m. arg)
Borsista que treballa pel seu compte
Mot
ànec (m, arg)
Borsista que fingeix treballar en un sentit per incitar a fer el contrari
Mot
papallona (m, arg)
Botxí
Mot
morro-de-vaques (m, ant)
Ajudant de botxí
Mots
estiracordetes (m)
mata-rates (m)
tiracordetes (m)
Burgès
Refrany
Ofici de burgès: menjar, beure i no fer res
Burot
Mots
borinot (m)
mosca (m, País Valencià)
punxa (m)
punxa-sàrries (m)
Locució
agulla de portal (f, País Valencià)
Caçador
Frase feta
Mentider com un caçador
Comerciant, botiguer
Mot
estevet
Refrany
Comerciant i porc, no es sap lo que té fins que és mort
Comerciant de gangues
Mots
ganguero -a
pessiga (m)
Comerciant de roba ordinària
Mot
mantegaire (m arg)
Comerciant que sols mira per ell
Mots
estiracordetes (m)
Còmic
Refrany
Amb músics, còmics i gitanos, no hi facis tractes
Corrector
Mot
gramaticastre -a
Locucions
cagalló de la gramàtica
sagristà de l’idioma
Criat per tot
Mot
matxaca (m, arg)
Ajudant de cuina
Mots
bufafocs (m i f)
fregó -ona
fregot
pelapatates
Locució
brut de cuina
Curandero (sanador)
Refrany
De metge poc, d’apotecari menys i de curandero, gens
Dentista
Mots
arrabassaqueixals (m)
arrancaqueixals (m)
arrencaqueixals (m)
Dependent de comerç
Mot
saltataulells (m)
Detectiu
Mots
perdiguer (m, cast)
rosegasoles (m)
Locució
peus plans (cast)
Dida
Locució
mare de fusta
Electricista
Mot
xispa (m, cast)
Emblanquinador
Locució
galant de llança
Enllustrador de sabates
Mots
cirabotes (m)
pintabotes (m)
Enterramorts (esp.el qui vesteix els difunts)
Mot
caçaaranyes (m)
Escriptor
Locució
animal de ploma
Escriptor dolent
Mots
barbullot (m)
embrutapapers (m i f)
fol·liculari -ària
pamfletista (m i f)
Escriptor pesat
Mot
plomífer -a
Mal poeta
Mots
poetastre -a
rimaire (m i f)
Qui escriu per a un escriptor de renom
Mot
negre (m)
Escrivà dolent
Mots
cagatinta (m)
embrutapapers (m i f)
Frase feta
Ser un escrivà xixell [aplicat als mals escrivans que es venen amb facilitat]
Escultor dolent
Mot
esculturetxo (m)
Estudiant
Refrany
Estudiants, rates i pardals, mals animals
Bon estudiant
Mot
empolló -ona (cast)
Mal estudiant
Mot
carbassaire
Estudiant que copia
Mot
copieta (m i f)
Estudiant d’agrònom
Mot
txapo (arg)
Ferrer
Refranys
Ofici de foc, Déu el do a qui el vulgui
Ofici de foc, molta feina i guany poc
Ofici de foc, ni de lluny ni de prop
Ofici de foc, feina de mussols; surt el que surt i el foc fa el que vol
Filòsof dolent
Mot
filosofastre (m)
Forner
Refrany
De forner podràs mudar que de lladre no escaparàs
Funcionari de l’administració
Mots
funci (m i f, arg))
funciaca (m i f, arg)
Funcionari de presons
Mots
boqueres (m, arg)
boqui (m, arg)
Fuster dolent
Mots
fusteret (m)
picafusta (m)
viruta (m, arg, cast)
Locució
pasteretes i picador
Guarda de seguretat privat
Mots
pistolo (m, arg, cast)
securata (m, arg, cast)
Guardaespatlles
Mots
garrulo (m, arg, cast)
goril·la (m)
Locució
home de mà
Investigador
Locucions
rata d’arxiu
rata de biblioteca
Jutge
Refrany
De jutge i d’advocat no n’hi ha cap de salvat
Lladre
Mots generals i d’especialitat
afaneta
arpellant
arondo
assaltador
brinca
buidapisos
busca
cambrista
carterista
cleptòman
delinqüent
descuider (cast)
escurabosses
escurabutxaques
esgarrapacristos
espantador
espanyaportes
espolsabutxaques
lladre
lladregot
lladremaner
malandrí
mossega
palpabutxaques
pessigant
pillard
pispa
pispaclaus
pispador
quinqui
randa
rebentapisos
robagallines
sainista
saltamarges
saltaparets
saltaterrats
saltejador
tallabosses
tinyeta
topista
truijista
unglallarg
xarquista (cast)
xorc
xoro
xort
xurder
Locucions
lladre de camí ral
llarg de dits
Llevadora
Mot
palpalloques (f)
Mainadera
Mot
fregaculs (m i f)
Manobre
Mot
manuisco (m, arg)
Mariner
Aprenent de mariner
Locució
gat de mar (m)
Metge
Refranys
De metge poc, d’apotecari menys i de curandero, gens
Déu cura i el metge cobra
Els esguerros dels metges la terra els tapa
Els metges fan com la pudor, que pertot arreu es posen
Em sembla, senyor Rossell, que en matarà més amb la ploma que amb el fusell
Hi ha metges i matxos
Més mata la recepta que l’escopeta
Metge, bagassa i curat són tres enemics pagats
Metges i sagnadors a l’infern de dos en dos
On no hi ha metges ni apotecaris la gent mor vella
Un capellà tot ho beneeix, un pagès tot ho manté i un metge no cura res
Un metge cura, dos espatllen i tres maten
Val més sentència de metge que de jutge
Metge dolent
Mots
curandero -a (cast)
mataparteres (m) [mal tocòleg]
mata-sans (m)
mata-sanos (m, cast)
medicastre -a
metjastre -a
palpaventres (m)
tocapolsos (m)
veterinari -ària
Metge desconegut
Locució
Ser el metge dels gegants
Metge que sempre recepta el mateix
Frase feta
Ser el metge de l’aigua
Metge especialitzat en profilaxi sexual
Mot
escuraxemeneies (m)
Cirurgià dolent
Mot
carnisser (m)
Mercat
Mot
gallina [dona que triava la roba aprofitable per vendre]
Mestre
Locució
mestre tites
Militar
Aspirant a suboficial (acadèmia de Talarn)
Mot
aspirino
Assistent d’un oficial
Mot
matxaca (m, cast)
Brigada
Mot
Sardineta [pel galó distintiu anomenat així]
Capità
Mot
capitulo (m, cast)
Caporal
Mot
cabota (m)
Militar reenganxat (antic servei militar)
Mots
milico (m, cast de Sudamèrica)
miliqui (m, cast de sudamèrica)
militronxo (m)
patater (m)
xusquer (m, cast)
xusquero (m, cast)
Frase feta
Ser de l’escala del cigró
Soldat
Mots
bulto (m, cast)
caloio (m)
carn de canó
conill (m)
guiri (m) [soldat liberal segons els carlins]
pelut (m) [recluta]
pistolo (m) [soldat de terra]
seroi (m, arg)
sorge (m)
Refrany
Soldat vell, vella bèstia
Minyona
Mots
queli (f, cast)
raspa (f)
Locució
serafí d’aigüera (iròn)
Minyona de servei lenta
Locució
escombra palasius*
Minyona de servei dolenta
Locució
servei de plata (iròn)
Moliner
Refranys
Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, tres-cents lladres
De moliner mudaràs, que de lladre no podràs
De moliner pots mudar que de lladre no
Pescador de canya i moliner de vent, no ha de menester notari, per fer testament
Ser una cosa del temps dels set moliners: que quatre eren lladres i tres usurers
Mossa d’hostal
Mot
rosaris (amb servei sexual als clients)
Refranys
Mossa d’hostal i figa verdal, palpant se maduren
Ni mossa d’hostal ni vinya prop de camí ral
Mosso
Mot
merder (m) [plaça de braus de Mallorca]
Músic
Refranys
Amb músics, còmics i gitanos, no hi facis tractes
Com el donçainer d’Albal, que li pagaren perquè tocara i perquè deixara de tocar
Com el graller de Montornès, que li donaven un sou perquè toqués i cent perquè callés
Déu ens guard de mal veí, i d’aprenent de cornetí
Els músics de Gallifa: comencen i acaben junts, però al mig cada u va per ell
Més afamat que un músic
Músic pagat no fa bon so
Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners
Músic dolent
Mots
botifler -a [mal músic d’instrument de vent]
musicaire (m i f)
musicastre -a
pitofler -a [mal músic d’instrument de vent]
rasca-guitarres (m)
rasclaire (m i f)
sega-rostes (m i f, Catalunya Nord) [que toca malament el violí]
Músic d’oïda, sense estudis musicals
Locucions
músic d’espardenya
músic de cap de marge
músic de porró
músic de secà
Qui transporta l’equip musical d’un conjunt
Mot
pipa (m)
Notari
Locució
lladre de cadira
Refranys
Dos advocats i un notari, tres lladres de cap de rama
Notari i home de bé diu que no pot ser
Notaris i advocats, a l’infern tots plegats
Xerrar més que un notari
Oficinista
Mots
cagatinta (m)
cagatintes (m)
colzespelats (m)
colzepelats (m)
embrutapapers (m)
escalfacadires (m)
esclafapets (m)
pixatinta (m)
pixatinters (m)
Pagès
Mots
aixafaterrossos (m) [xafaterrossos]
bato (m, arg)
camalluent (m) [llaurador amb pantalons curts]
cavacucs (m)
esclafaterrossos (m)
galet (m)
grip (m)
isidro (m)
pagell (m, arg)
pagesot (m)
pajol (m, arg)
pajosa (f, arg)
panant (m, arg)
parrac (m)
pep (m)
terrassà -ana
xafaterrossos (m)
Locució
fill del terròs
mà de notari (iròn) [mà bruta de fems i de treballar la terra]
Refranys
El pagès i la falsia varen nèixer el mateix dia
No és non pagès qui no trenca el promès
Masover
Refrany
De masover mudaràs, que de lladre no podràs
Paleta dolent
Mots
tapaforats (m)
tapanieres (m)
Locució
mestre fanguet
Pescador
Refranys
Al pescador de canya, la fam l’escanya
Al pescador de canyeta, la fam l’apreta
Fer com el nan, que els pescava fregits
Pescador de canya i moliner de vent, no ha de menester notari, per fer testament
Pescador de canya, lladre de raïms
Pescador de canya, més menja que guanya
Pescador de canya més perd que no guanya
Pescador de canya, pescador de gana
Pescador de canyeta du prima sa panxeta
Pescador de nina ja és tard quan dina
Pescador d’ham se mor de fam
Pintor dolent
Mots
barbullot (m)
pintabarrets (m)
pintamones (m)
pintamoneies (m)
Locució
pintor de miracles
Policia i cossos de seguretat
Carrabiner
Mots
caçadiner (m)
caravinagres (m, arg)
maco (m, arg)
maquetó (m, arg)
parrot (m, s. XVIII)
Guàrdia civil
Mots
arengada (f)
banya (m)
bessonets (m pl) [la clàssica parella]
caiman (m, arg, cast)
civil (m)
civilutxo (m)
gaveta (f)
llangardaix (m)
pico (m, arg)
picoleto (m, arg)
tricorni (m)
verd (m)
Locució
peus plans
Guàrdia d’assalt
Mot
jaramago (m) [guerra civil, fets del maig de 1937]
Guàrdia de seguretat (a cavall)
Mot
negre (m) [dictadura de Primo de Rivera]
Guàrdia municipal (a peu)
Mots
blau (m)
cera (m)
gànguil (m)
guindilla (m, cast) [quan duien casaca vermella]
guiri (m)
gura (m)
guri (m)
guripa (m)
gutierres (m) [Barcelona 1905-1920]
sanches (m) [Barcelona 1905-1920]
setcames (m)
xanxes (m) [Barcelona 1905-1920]
Guàrdia municipal (a cavall)
Mot
rus (m, arg)
Guàrdia municipal (motorista)
Mots
motoro (m, arg)
paternina (m) [Barcelona, anys 70]
Guàrdia urbana de Barcelona
Mots
barrufet (m)
blau (m)
pitufo (m, arg, cast)
Mosso d’esquadra
Mots
blau (m)
espardenya (m)
espardenyer (m)
faico (m)
gossos d’esquadra
mosso de les cordes
vailets d’escaire (iròn)
xivel (m)
Locució
els qui dormen d’una orella
gossos d’atura [anys 2000 amb Montserrat Tura de consellera d’interior]
Cos de la policia (“Policía Nacional”)
Mots
bòfia (f, arg)
bronca (f, arg)
bul (f, arg)
càrrega (f, arg)
golondro (m)
gos (m)
gristapo (f) [anys del franquisme]
madera (f, arg, cast)
madama (f, arg)
pasma (f, arg)
pestanyí (f, arg)
poli (f)
Locucions
els blaus
els grisos
els marrons [transició democràtica]
els de la porra
la senyora
Membre de la policia (“Policía Nacional”)
Mots
avellana (m) [transició democràtica]
bòfia (m)
caqui (m)
càrrega bul (m, arg)
gris (m) [anys del franquisme]
madero (m, arg, cast)
marró (m) [transició democràtica]
merda (m) [transició democràtica]
mono (m, arg)
número (m)
perro (m, arg, cast)
pestanyó (m, arg, caló)
pestanya (m)
plasta (m)
poli (m)
policero (m, València) [s. XIX]
polis (m)
polissó (m, arg) [final s. XIX]
pudent (m, arg)
tifa (m) [transició democràtica]
torrat (m) [transició democràtica]
Policia motoritzat
Mot
mono (m, arg)
Policia, brigada d’estupefaents
Mot
estupa (m, arg)
Policia secreta
Mots
gavardina (f, arg, anys 1950-60)
madaleno (m, arg, cast)
magdaleno (m, arg, cast)
matalasser (m)
pasma (m)
senyor (m)
patrulla de capes [època de Ferran VII]
social (m) [de la brigada político-social del franquisme]
Locucions
els de la pudor (arg)
els de la senyora (arg)
Vigilant de jardins
Mot
bòtil (m, ant, a Girona)
Procurador
Mot
buscaenredos (m, cast)
Locució
lladre de cadira
Revisor de tren
Mots
pica (m)
pica-pica (m)
Sabater
Mot
pegot
Refranys
Els sabaters, més pols que diners
No és bon sabater el que no és mentider
Pel sabater, l’hivern malament i l’estiu també
Sabater de pega, merda mastega
Sabater pegot, li agrada més el vagar que el cordovà
Sabater pegot, magre, brut i gandulot
Sabater pegot, panxa de granota, quan no té diners fa mala carota [infantil]
Sabater trapacer, canta molt i no fa res
Sabater xerraire, tira pets enlaire i quan està sol, xerra amb el nyinyol
Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners
Ser un Jesús Maria Josep [despectiu]
Set sastres, set sabaters i set teixidors; vint-i-un lladres
Sabater dolent
Mots
sabateró (m)
tiranyinyol (m, Catalunya Nord)
Locució
sabater de pega
Sastre
Refranys
Cap sastre menja pollastre
Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, tres-cents lladres
De sastre mudaràs, que de lladre no podràs
De sastre mudar podràs, que de lladre no escaparàs
Més barataire que un sastre
Sant Camotes era sastre i robava tant i tant, que per més lladre que els altres els sastres el van fer sant
Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners
Ser més tallant que llengua de sastre
Set sastres no fan un home
Set sastres, set sabaters i set teixidors; vint-i-un lladres
Xerrar més que un sastre
Sastre dolent
Mots
esgarrapotxes (m, Catalunya Nord)
sastret (m)
sastrinyol (m)
sastrinyoli (m)
Serenos i vigilants municipals nocturns
Mots
balondro (m, arg)
golondro (m, arg)
guronda (m, arg)
jurondo (m, arg)
pinxorro (m, arg)
truquis (m, arg)
Taper
Taper dolent
Mot
estamenyaire (m)
Aprenent de taper
Mot
esquilet (m)
Taverner
Refrany
Taverner i apotecari del pou treuen el salari
Taxista
Mots
pesseter -a(m)
Frase feta
Ser de la pesta groga [taxista de Barcelona]
Teixidor
Refranys
Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, tres-cents lladres
Set sastres, set sabaters i set teixidors; vint-i-un lladres
Torero
Mot
maleta (m)
Tramviaire
Locució
indis d’en Foronda [Barcelona anys vint]
Tramviaire que retenia el vehicle per tenir més passatge
Mots
botifarra (m, arg)
botifarrer (m, arg)
Tramviaire que reutilitzava els bitllets usats
Locució
els del baracalofi [Barcelona anys cinquanta i seixanta]
Treballador –a de fàbrica
Mot
xinxa (f) [esp. d’una fàbrica de filats o teixits]
Locució
gent de la brusa
Treballador del sector terciari
Locució
coll blanc
Velluters i teixidors de seda
Locució
conill de porxe (m, País Valencià)