Manual d’insults

5. ACTIVITAT LABORAL

L’objectiu és la feina ben feta: treballar molt, treball bé i cobrar. En qüestió de feina al dropo li cauen les garrotades per totes bandes, però fixem-nos que també l’home inútil o maldestre està molt mal considerat.

Fins i tot el nom d’algunes professions, per molt digne i respectable que sigui la seva activitat, ha entrat al món de l’insult per diferents raons: pel material brut que manipulen (drapaire, escombriaire, carboner,…), per la marginació social històrica (comediant, pallasso,…) o per altres raons (taxista o cossos policials, per exemple)

 

5.1 TREBALL

Genèrics sobre el treball
         Frases fetes
Home de molts oficis, pobre segur
Home de molts oficis, pocs beneficis
Mestre de tot, oficial de res

Fer una feina inútil o mal remunerada
         Frases fetes
Fer caritat al dimoni
Treballar pel diable

No cobrar per la feina feta
         Frases fetes
Anar a cobrar a Arbeca (o a la pedrera d’Arbeca)
Anar a cobrar a can Botifarra de Laroques (o de la Roca)
Anar a cobrar a can Santacana
Anar a cobrar a Espoia
Anar a cobrar a la seca
Anar a cobrar a les Penyes Roges
L’herència de Belloc, ni jo cobre ni tu tampoc
Janot de la Rasa que no paga ni baralla
Pagar a pets, com els jotos (o els xots)
Pagar amb cançons
Pagar amb sellos*
Pagar com Inda, a favades (o a disgustos)
Treballar pel rei de Prússia
Pagar a tres plaços: mai, mai i mai

 

5.2 EMPRESA DOLENTA

Empresa amb articles de baixa qualitat
         Frases fetes
Ser de can Piquinyoli
Ser una cosa de Can Peles
Ser una cosa de Can Tita

Establiment car
         Locucions
can Pispa
papadiners (m, cast)
         Frases fetes
A Cabo Pastell arrenquen la pell
Ser de can Cotna
Ser una cova de lladres

Establiment mal assortit
         Locucions
can Cacaracac
l’hostal de Noentenim
         Frases fetes
Com l’apotecari d’Olot, que de tot té un poc
Com la botiga d’en Plana, que de tot hi ha menys del que es demana 

Empresa de mal tracte i sou baix
         Locucions
casa de caguerris
can Misèries
can Miques

Empresa mal administrada
          Frases fetes
Com el molí d’en Cacararac,que quan hi ha aigua no hi ha blat
Semblar Can Pixa (o Can Pixa de Pedret)
Semblar can penja i despenja
Tot són reïres de Déu i caps sagrats
Semblar a Can Pastrana
Semblar a Can Patau
Com a Can Maneu (a la costura d’en Maneu), que tothom mana i ningú no creu
Semblar a casa d’en Perot
A l’estil de Ca l’Hereu, que tothom mana i ningú no creu
Ser Can Bojeria
Ser Can Garlanda
Ser Can penja i despenja
Ser Can Seixanta
Ser Can Taps
Ser una olla de cargols
Ser una olla de grills

Empresa que discrimina els treballadors
         Frases fetes
Fer quarts i parts
Haver-hi (en una empresa) hereus i cabalers

Fonda de poca categoria
         Locucions
ca l’afartapobres
fonda de sisos
fonda de mala mort
         Frases fetes i refranys
A l’hostal del penjat, mal servit i ben pagat
Semblar l’Auxili Social

Empresari que contracta amb sous baixos i sense assegurança
         Mot
pistoler -a

Explotador
         Mots
burgès -esa
caifàs (m)
dèspota (m i f)
explotador -a
negrer -a
negrero -a (cast)
sangonera (f)
tirà -ana
tirio (m)
vampir -a
xucla-suc (m i f)
         Frases fetes
Com l’alcalde de Favara, que trau la llei de la vara
Fer anar els treballadors de quatre grapes

 

5.3. CAPACITAT LABORAL

Dropo
          Mots
abagarrat -ada
abegot (m)
accidiós -osa
agafa-sopes (m)
bagarro -a
bagassa (f)
balaga (m)
balandra (f)
balandran (m, Catalunya Nord)
barber (m)
bardaixa (f)
barjaula (f)
bauba (f, dial) [balba]
bolaga (m)
buscagatoses (m)
cabàs (m)
caçabrenes (m i f)
camadret -a
canàs (m)
canyàs (m)
carretó (m)
carronya (m i f, Illes)
carxofassa (f)
colgafocs (m)
congre (m)
dormilec -ega
dormileca (m i f)
dormilega (m i f)
dormilego -a (Illes)
dormilenc -a
dormillós -osa
dropo -a
dròpol -a
dròpul-a
dropando (m)
engalvant (m)
engorronit -ida
espiaberenes (m)
esquenadret -a
esquenamoll -a
fagina (f, País Valencià)
farnaca (f)
feniant -a (gal, Catalunya Nord)
feniantàs -assa
foixa
fotja (f)
galdran (m, Catalunya Nord)
galdrepa (f)
galiot (m)
galirot (m)
gallof -a
gallofo -a
gallòfol -a
gallofer -a
galtuan (m, Catalunya Nord)
galvana (m)
galvaner -a
gamarro (m, Catalunya Nord)
gambaire (m)
gamoi (m)
ganarra (m, Catalunya Nord)
ganarrós -ossa
gandul -a
gandulàs -assa
ganduler -a
gandumbes (f) [que es fa el beneit per no treballar]     
gardiman (m)
gasano (m)
gasanyol -a (Catalunya Nord)
gos gossa
gossarro -a
gossàs (m)
gossot (m)
gosser (m)
gossoni (m)
indolent (m i f)
lesi (m, angl)
malaganós -osa
malfatà (m)
malfeiner -a
mandra (m)
màndria (m)
mandró (m)
mandrolis (m i f)
mandrós -osa
manfla (f)
manta (m i f)
manter -a (País Valencià)
marcòfia (f)
matapà (m)
mig-estorb (m)
motxonco (m)
pallaranga (f)
pallardo -a
pallassa (f)
pamparna (f)
pandero -a
pardalango (m)
pendango -a (Illes)
pendenga (f)
pereós -osa
pererós -osa
peresós -osa
perós -osa
perfando -a (Illes)
perxana (m i f, Illes)
perxanc (m, Illes)
perxango -a
pigre -a
pixa-reixes (m)
pixavagant (m)
plantofa (f)
poltró -ona
putifeina (m i f)
puto (m, Illes)
ràcano (m, cast arg militar)
relliu (m, Illes)
ronsa (m i f)
ronseguer -a
ronsejador -ora
ronsejaire (m i f)
ronser -a
ronsero -a (cast)
ronsoner -a
set-esquenes (m)
socoltre -a (País Valencià)
sorn -a
taül (m)
titeretit (m)
tomata (m, esp noi)
torrapipes (m)
vagamundassa (f, cast)
vagariu (m)
vagarívol -a
vagarós -a
vagarro -a [cf bagarro -a]
vagatiu -iva
vagatívol -a
vague -ga
vago -ga (cast, col)
vaguinyol -a
vessós -osa
xumeca (m i f, angl, Illes)
          Locucions
cul de cafè
cul de taverna
en Pere s’esquitlla [persona egoista que fuig de la feina]
gos de mala casta
jau-a-l’era
          Frases fetes
A n’en putifeina, muda-li l’eina
Abrigar-se (algú) la pell del gos
Buscar postes de sol i caps de setmana
Caçar mosques
Com el gos d’en Mandra (o d’en Mandró), que es va deixar menjar els ronyons per                 mandra d’esquivar les mosques
Comptar bigues [a més del seu significat sexual]
Dona balconera, dona mal feinera
El gos de Sagra, que de peresa que té, no lladra
Els gossos d’en Tort només coneixen el vent d’avall
Estar fet un gos de llança
Fer com els burros de Viura, que encara no veuen el bast ja suen
Fer com els burros d’Urgell que en veient la càrrega ja suen
Fer el ronso
Gandul com la mandra
Gandul com un gos
Haver estat mossegat pel gos de la mandra
Haver-hi dies que un no té ganes de fer res [En Llanes deia «hi ha anys que un no té ganes          de fer res»]
Ja, ja… res va acabar
Jeure més que l’ombra
La feina no li fa por, perquè s’hi jeu damunt
Mandra no em deixis
Mandrós com la mandra
Mandrós com una tortuga
No alçar una palleta de terra
No cansar-s’hi
No fotre brot
No matar-s’hi
No poder-se tòrcer
No trencar-s’hi cap os
Noia finestrera, es cansa de ser soltera
Patir de l’os Bertran
Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla
Qui dorm i no treballa, molts cops badalla
Semblar la vella de la filosa, que el diumenge treballaria si en fos dia
Semblar (algú) que ja va néixer cansat
Ser com el sastre del Perelló, que per parlar es lleva el didal
Ser curt de feina
Ser curt de mans
Ser més gandul (o més vago*) que el gener
Ser més gandul que el gos de Llor
Ser més gandul que el jeure
Ser més gandul que la Mare de Déu d’agost
Ser més gos que el gos d’en Pandorga
Ser més vago* que un enganyapastors
Ser un Adam
Ser un cançons
Ser un mandra
Tenir el gos agarrat a les costelles
Tenir el llangardaix amarrat a l’esquena
Tenir el mal d’Amèrica
Tenir el mal de Cuba
Tenir l’os bertran
Tenir la melsa de bou
Tenir molta canya
Tenir pèls (o un pèl) a la mà
Tenir un os a l’esquena

Inexpert
          Mots
arrossaire (m)
bavós -osa
be (m)
gafarró (m)
imperit -a
jovenet (m)
novato -ata (cast)
passerell (m)
quinto (m)
          Locució
cap verd
          Frases fetes
Caure del niu
Cagar verd
Encara du sa llet p’es morros (o tenir llet als morros)
No haver sortit de la closca
No haver-li caigut el groc del bec
No saber-se mocar
Ser a la clasca de l’ou
Ser de la primera llapinada
Ser de la primera llocada
Ser de la primera volada
Sortit de l’ou
Sortir del niu
Tenir el bec groc (tenir el groc del bec o ser del bec groc)

Inútil
         Mots
acabat -ada (arg jove)
alicorn (m)
ampadura (f, Catalunya Nord)
arreplegat -ada
atzero (m)
babarota (f)
burba (f)
cacigall (m)
calamitat (f)
carcamal (m, cast)
carronya (m i f)
cascaborro (m, País Valencià)
cocarroi (m, Illes)
crostera (m i f)
desastre (m)
embàlit (m)
esbutzapans (m)
escamballot (m)
esquerrà -ana (ant)
estaferm (m)
figó (m)
fogó (m)
incapaç -a
incompetent (m i f)
inútil (m i f)
inútila (f, col)
malfeiner -a
mamacalostres (m)
manxol -a
marron (m, Illes)
mataformigues (m)
matat -ada (arg jove)
menja-i-dorm (m i f)
moble (m)
mòpia (f)
mort -a
nonens (m, Illes)
nul·litat (f)
nyèbit (m)
nyoles (m, Illes)
nyòlits (m, Illes)
pantigana (m)
paquet (m)
pardillo -a (arg jove, cast)
penco (m, arg, cast)
penjat -a [sense valor]
pringat -ada (arg jove)
rapaçot (m i f)
rave (m)
rebrec (m)
saldo (m)
salitraco (m i f)
sedàs (m)
sofrony (m i f)
tit-tic (m)
traste (m)
trasto (m)
travat -ada (Illes)
trencapinyes (m)
trompa (m i f)
trompellot (m)
          Locucions
ànima encantada
bo a no res
cap de mort
fill de papà
gall sense esperons [que es creu important]
nul·litat ambulant
poca traça
trasto inútil
trasto vell
xufanc punyetero! [entre mariners, referit a un home de platja inútil]
         Frases fetes
Aprenent de tot, i mestre de res
Buscava l’ase i anava a cavall
Buscava la pipa i la tenia als morros
Com el ferrer del Pedró, que quan tenia ferro no tenia carbó
Com el fuster de Callús, que d’un presseguer no en treia un fus
Com mestre Damià Morell, el mestre millor de l’aixa: es pensava fer una caixa i li sortí          un arganell
Com el mestre Maurici, que treballant treballant va perdre l’ofici
Com el rector d’Avinyonet, que només sabia parlar arrambat a la paret
Com el sabater Maurici, que tot fent sabates va perdre l’ofici
Comptar les bigues
El ferrer de Tibi, que, ferrant, ferrant, va perdre l’ofici
El pintor Manxiula, que va pintar un gall i perquè tothom sabés què era, a sota, hi va              escriure gall
Els tràfics de na Maria Gori, cinc setrills per un dit d’oli
Embolicar-se com una aranya
Fer (una cosa) amb els peus
Fer bunyols de pasta
Fer bunyols sense forat
Fer com aquell que, de cada dos, en feia un parell
Fer com el ferrer de Manresa, que prenia la mida sense peça
Fer-se el compte del perdut
Ja l’ha feta! Com en Perreta
Malaguanyada aigua que beu
Malaguanyat pa que es menja! (o que menja!)
Més travat que una gallina
No guanya l’aigua que beu
No haver-hi per on agafar (algú)
No saber treure la lloca d’un favar
No ser bo ni per mar ni per terra
No ser bo ni per pondre ni per covar (o ni per covar ni per pondre)
No ser bo ni per portar llum a una presó
No ser bo per ase ni per albardar
No ser bo per a llaurar ni per a dur càrrega
No ser bo per a posar un tupí davant del foc
No ser bo per a sella ni per a albarda
No ser bo per a treure un marrà d’un blat
No servir ni per a menar gats a vendre (saber poc de menar…)
No servir ni per a treure la lloca a pixar
No servir ni per fotre ni per fer llum
No servir per llop ni per ovella
No trobar aigua al mar (a mar o a la mar)
No valer l’aigua de fregar
No valer la corda per penjar-se
No valer les palles d’allà on jeu
No valer ni la merda que caga
No valer ni un pet de puta
No valer pas les anques d’un ca mort
No valer res
No valer un rot d’una vella (o d’una puta)
No valer una puta merda
No vals la pesseta que costes de batejar
Quedar ben descansat [fer una feina malament]
Què sap, el gat, de fer culleres, si no ha estat mai cullerer!
Semblar el ferrer de Montmeló, que quan tenia ferro no tenia carbó
Ser com el cànem de les vores
Ser el darrer cagalló de la tira
Ser el sastre (advocat, metge, etc.) dels gegants
Ser en caca i non
Ser l’alcalde Borrego [aplicat a gent amb càrrecs que els hi venen grans]
Ser més inútil que es ploure dins la mar
Ser més inútil que un cendrer en una moto*
Ser un Adam
Ser un advocat (metge, etc) se secà
Ser un llum
Ser un zero a l’esquerra
Ser una eina que no mereix mànec
Ser una ful de Can Tarrià (arg)
Servir només per fer papa, caca i nona
Tenir el dia sis
Tenir males grapes
Tenir tanta traça com un porc a fer escalfetes
Tenir unes mans que semblen peus
Tres Joans per a batejar un ase (no van batejar un ase)
Valer tant com un pet en un banc 

Maldestre
         Mots
andoi -a
arpell -a (Illes)
arrencaqueixals (m)
as (m, iròn)
asclaire (m, Catalunya Nord)
barrambis (m)
barrim-barram (m i f)
barrip-barrap (m i f)
barroer -a
berria (m i f)
bonyega (m i f)
bonyeguer -a
bonyigo (m, País Valencià
borrasser -a
bunyolaire (m i f)
bunyoler -a
butxaques (m)
crac (m i f, angl, iròn)
desmanyocat -ada
desmanyotat -ada
destraler -a
empastrer -a
escarabater (m)
esgarrador -a
esmanyocat -ada
estripacalces (m)
feinotes (m i f)
grapissa (m i f)
graponer -a
grapua (m i f)
incompetent (m i f)
inepte -a
inhàbil (m i f)
macaco -a (Catalunya Nord)
maladret -a (Catalunya Nord)
maldestre -a
malesmans (m i f)
maleta (m)
manefla (m)
manyefla (m)
manasses (m i f)
manicaco -a (Catalunya Nord)
manotes (m i f)
manxaire (m i f)
manyà (m)
maseta (m, gal, Catalunya Nord)
massacre (m i f, Catalunya Nord)
massuter -a
matusser -a
merder (m)
palafanguer (m)
palatreco (m)
panistre (m)
pantigana (f)
papallusquetis (m, Catalunya Nord)
papissa (f, Catalunya Nord)
pastafanguer -a
pastera (f)
pastifa (m i f)
pastili (m, arg)
patacot (m)
patafier -a
pataquer -a
pataquero -a
patata (m i f)
patós -a
patot (m)
patotxo -a
pocatraça (m i f)
poctranc (m i f, Illes)
potiner -a
sabater (m)
sapastre -a
sapastrer -a
talabot (m, Catalunya Nord)
tartamoc (m)
terramaner -a
toia (m i f)
trencatot (m i f)
trepitjatabals (m i f)
xafatolls (m)
xambó (m)
xapusser -a (cast)
xipòtil (m)
xipòtol (m)
         Locucions
bèstia bruta
en Pere tant se val
esguerrat d’ofici
mal catxapat
males mans
tros de manicaco
         Frases fetes
Merèixer una albarda
Mocar-se amb la mànega
No abastar ni fusta ni ferro
No fer cosa bona
No saber fer una O amb un cul de got (o de tassó)
Ser butxaca enllà
Ser com el sastre Lleganya, que pren les mides amb una canya
Ser com la tia Ferrenca que tot el que toca trenca
Ser més bruto* que una rella
Ser més grosser que un rot
Tenir grapes en comptes de mans
Tenir unes mans que semblen peus

Estar sense fer res
          Frases fetes
Cantar romanços
Estar amb els braços plegats
Estar amb les mans a les butxaques
Estar amb les mans plegades
Estar mà sobre mà
Estar una mà damunt l’altra
Estar-se tocant el senyor Mariano
Estar-se tocant les gandumbes
Fer el gandul
Fer el mandra
Fer el manta
Fer el ronsa
Fer figues
Fer l’ofici de senyor
Fer la granja (o la garanja)
Fer la pamparruana
Gratar-se la panxa
Matar l’aranya
Mirar qui té el cap més gros
No fer un brot (o no fotre brot)
Passar el rosari
Perdre’s com un banc de serrador
Tocar-se els collons
Tocar-se en Mariano (o el senyor Mariano)

Que es belluga molt però no fa res de bo
          Mots
andoi -a
caganaies (m i f, País Valencià)
cagandances (m i f, País Valencià)
cagandanes (m i f, País Valencià)
gambalatxo (m)
pixavagant (m)
vaiver -a
          Locució
mare trafec
          Frase feta
Córrer l’andola 

Viure bé sense treballar
          Mot
senyorito (m, cast)
          Locució
estoig de panyo
          Frases fetes i refranys
Fer la vida del canot
Fer vida amplota
Fer vida de marquès
Fugir de fam i de feina
Treballar a Can Peles
Viure amb l’esquena dreta
És l’ofici de burgès: menjar, jeure i no fer res

Treballador que es guanya malament la vida
         Mot
esclafacanyes

Treballador en un ofici brut
         Mots
escurabasses
escurabescambres
escuralloccomuns
escurapous

Treballador de feines sense importància
         Mots
feinetis (m i f)
mata-rates (m)
rebitllapatotes (m, Catalunya Nord)

Treballador que fa les feines més pesades
         Mots
bastaix (m)
escarràs (m)
         Locució
burro de càrrega

 

5.4. PROFESSIONS I ACTIVITATS

Acomodador de cinema o teatre
          Mot
piles (m o f)

Administrador
         Refrany
Administrador, viu bé i a morir en presó vé

Adobacossis
         Mot
guineu (m)

Advocat
          Locució
lladre de cadira
          Frases fetes i refranys
Advocat i home de bé, no pot ser
Bon advocat, mal veí
De jutge i d’advocat no n’hi ha cap de salvat
Dos advocats i un notari, tres lladres de cap de rama
El metge per receptar, el barber per curar i l’advocat per enganyar
Notaris i advocats, a l’infern tots plegats
Parlar molt i no dir res, propi d’advocats és
Quan el diable s’ha encarnat, se disfressa d’advocat
Tenir més llengua que un advocat
Xerrar més que un advocat    

       Advocat dolent
         Mots
comprometedor (m)
embustero (m, cast)
esgarrapaplets (m i f)
picaplets (m i f)
ràbula (m)
         Frases fetes i refranys
Advocat de valença, llarga toga i curta ciència [s’aplica a qualsevol professió]
L’advocat de les tres pes: putes, pobres i parents
Ser l’advocat dels gegants
Ser un advocat de secà
Ser un advocat de marge

Amo
         Frases fetes
Content l’amo, fotut el mosso
Content l’amo, pagat el mosso
Content l’amo, enganyat el mosso
Content l’amo, content tothom
Content el senyor, pagat el minyó

Apotecari
         Frases fetes
Apotecari aconductat, o bé lladre o bé pelat
Apotecari brut, perquè no et pentines, que encomanes polls a les medecines [infantil]
Apotecari brut, panxa de granota; quan no té diners, fa mala carota [infantil]
De metge poc, d’apotecari menys i de curandero, gens
On no hi ha metges ni apotecaris la gent mor vella
Taverner i apotecari del pou treuen el salari

Arrendador
         Refrany
Arrendadoret, menjar en plata i morir en grillet

Artista dolent  [vg també escultor i pintor]
         Locucions
artista de barraca
artista de plexiglàs

Barber
         Frases fetes
Com el barber de Malgrat, ben rascat i mal pelat
Metges i sagnadors a l’infern de dos en dos
Sagnador i barber, xerraire i mentider
Xerrar més que un barber

     Barber dolent
         Mots
afaitagossos (m)
afaitapobres (m)
afaitaporcs (m)
arrencapèls (m)
barbitronxo (m)
escanyabarbes (m)
escorxador (m)
pelabarbes (m)
rapabarbes (m)
remullabarbes (m)

Borsista
       Borsista a sou d’algú, que simula treballar independent
         Mot
mussol (m, arg) 

      Borsista mal informat
          Mot
verdum cec (m. arg) 

      Borsista que treballa pel seu compte
         Mot
ànec (m, arg)

      Borsista que fingeix treballar en un sentit per incitar a fer el contrari
         Mot
papallona (m, arg)

Botxí
         Mot
morro-de-vaques (m, ant)

      Ajudant de botxí
         Mots
estiracordetes (m)
mata-rates (m)
tiracordetes (m)

Burgès
         Refrany
Ofici de burgès: menjar, beure i no fer res

Burot
         Mots
borinot (m)
mosca (m, País Valencià)
punxa (m)
punxa-sàrries (m)
         Locució
agulla de portal (f, País Valencià)

Caçador
         Frase feta
Mentider com un caçador

Comerciant, botiguer
          Mot
estevet
         Refrany
Comerciant i porc, no es sap lo que té fins que és mort

      Comerciant de gangues
         Mots
ganguero -a
pessiga (m) 

      Comerciant de roba ordinària
         Mot
mantegaire (m arg)

      Comerciant que sols mira per ell
         Mots
estiracordetes (m)

Còmic
          Refrany
Amb músics, còmics i gitanos, no hi facis tractes

Corrector
         Mot
gramaticastre -a
         Locucions
cagalló de la gramàtica
sagristà de l’idioma

Criat per tot
         Mot
matxaca (m, arg)

Ajudant de cuina
         Mots
bufafocs (m i f)
fregó -ona
fregot
pelapatates
         Locució
brut de cuina

Curandero (sanador)
         Refrany
De metge poc, d’apotecari menys i de curandero, gens

Dentista
         Mots
arrabassaqueixals (m)
arrancaqueixals (m)
arrencaqueixals (m)

Dependent de comerç
         Mot
saltataulells (m)

Detectiu
         Mots
perdiguer (m, cast)
rosegasoles (m)
         Locució
peus plans (cast) 

Dida
         Locució
mare de fusta

Electricista
         Mot
xispa (m, cast)

Emblanquinador
         Locució
galant de llança 

Enllustrador de sabates
         Mots
cirabotes (m)
pintabotes (m)

Enterramorts (esp.el qui vesteix els difunts)
         Mot
caçaaranyes (m)

Escriptor
          Locució
animal de ploma

      Escriptor dolent
          Mots
barbullot (m)
embrutapapers (m i f)
fol·liculari -ària
pamfletista (m i f)

      Escriptor pesat
         Mot
plomífer -a

      Mal poeta
         Mots
poetastre -a
rimaire (m i f)

      Qui escriu per a un escriptor de renom
         Mot
negre (m)

Escrivà dolent
          Mots
cagatinta (m)
embrutapapers (m i f)
         Frase feta
Ser un escrivà xixell [aplicat als mals escrivans que es venen amb facilitat]

Escultor dolent
         Mot
esculturetxo (m)

Estudiant
         Refrany
Estudiants, rates i pardals, mals animals

      Bon estudiant
          Mot
empolló -ona (cast) 

      Mal estudiant
         Mot
carbassaire 

      Estudiant que copia
         Mot
copieta (m i f)

      Estudiant d’agrònom
         Mot
txapo (arg)

Ferrer
         Refranys
Ofici de foc, Déu el do a qui el vulgui
Ofici de foc, molta feina i guany poc
Ofici de foc, ni de lluny ni de prop
Ofici de foc, feina de mussols; surt el que surt i el foc fa el que vol

Filòsof dolent
         Mot
filosofastre (m) 

Forner
         Refrany
De forner podràs mudar que de lladre no escaparàs

Funcionari de l’administració
         Mots
funci (m i f, arg))
funciaca (m i f, arg)

Funcionari de presons
         Mots
boqueres (m, arg)
boqui (m, arg)

Fuster dolent
          Mots
fusteret (m)
picafusta (m)
viruta (m, arg, cast)
         Locució
pasteretes i picador

Guarda de seguretat privat
         Mots
pistolo (m, arg, cast)
securata (m, arg, cast)

Guardaespatlles
         Mots
garrulo (m, arg, cast)
goril·la (m)
         Locució
home de mà

Investigador
         Locucions
rata d’arxiu
rata de biblioteca

Jutge
         Refrany
De jutge i d’advocat no n’hi ha cap de salvat

Lladre
          Mots generals i d’especialitat
afaneta
arpellant
arondo
assaltador
brinca
buidapisos
busca
cambrista
carterista
cleptòman
delinqüent
descuider (cast)
escurabosses
escurabutxaques
esgarrapacristos
espantador
espanyaportes
espolsabutxaques
lladre
lladregot
lladremaner
malandrí
mossega
palpabutxaques
pessigant
pillard
pispa
pispaclaus
pispador
quinqui
randa
rebentapisos
robagallines
sainista
saltamarges
saltaparets
saltaterrats
saltejador
tallabosses
tinyeta
topista
truijista
unglallarg
xarquista (cast)
xorc
xoro
xort
xurder
          Locucions
lladre de camí ral
llarg de dits

Llevadora
          Mot
palpalloques (f)

Mainadera
         Mot
fregaculs (m i f)

Manobre
         Mot
manuisco (m, arg)

Mariner
      Aprenent de mariner
         Locució
gat de mar (m)

Metge
         Refranys
De metge poc, d’apotecari menys i de curandero, gens
Déu cura i el metge cobra
Els esguerros dels metges la terra els tapa
Els metges fan com la pudor, que pertot arreu es posen
Em sembla, senyor Rossell, que en matarà més amb la ploma que amb el fusell
Hi ha metges i matxos
Més mata la recepta que l’escopeta
Metge, bagassa i curat són tres enemics pagats
Metges i sagnadors a l’infern de dos en dos
On no hi ha metges ni apotecaris la gent mor vella
Un capellà tot ho beneeix, un pagès tot ho manté i un metge no cura res
Un metge cura, dos espatllen i tres maten
Val més sentència de metge que de jutge

      Metge dolent
         Mots
curandero -a (cast)
mataparteres (m) [mal tocòleg]
mata-sans (m)
mata-sanos (m, cast)
medicastre -a
metjastre -a
palpaventres (m)
tocapolsos (m)
veterinari -ària

       Metge desconegut
         Locució
Ser el metge dels gegants

      Metge que sempre recepta el mateix
         Frase feta
Ser el metge de l’aigua

      Metge especialitzat en profilaxi sexual
         Mot
escuraxemeneies (m)

      Cirurgià dolent
         Mot
carnisser (m)

Mercat
         Mot
gallina [dona que triava la roba aprofitable per vendre]

Mestre
         Locució
mestre tites

Militar

      Aspirant a suboficial (acadèmia de Talarn)
         Mot
aspirino

      Assistent d’un oficial
         Mot
matxaca (m, cast)

      Brigada
         Mot
Sardineta [pel galó distintiu anomenat així]

      Capità
         Mot
capitulo (m, cast) 

      Caporal
         Mot
cabota (m)

      Militar reenganxat (antic servei militar)
         Mots
milico (m, cast de Sudamèrica)
miliqui (m, cast de sudamèrica)
militronxo (m)
patater (m)
xusquer (m, cast)
xusquero (m, cast)
         Frase feta
Ser de l’escala del cigró

      Soldat
          Mots
bulto (m, cast)
caloio (m)
carn de canó
conill (m)
guiri (m) [soldat liberal segons els carlins]
pelut (m) [recluta]
pistolo (m) [soldat de terra]
seroi (m, arg)
sorge (m)
          Refrany
Soldat vell, vella bèstia

Minyona
         Mots
queli (f, cast)
raspa (f)
         Locució
serafí d’aigüera (iròn)

      Minyona de servei lenta
         Locució
escombra palasius*

      Minyona de servei dolenta
         Locució
servei de plata (iròn)

Moliner
         Refranys
Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, tres-cents lladres
De moliner mudaràs, que de lladre no podràs
De moliner pots mudar que de lladre no
Pescador de canya i moliner de vent, no ha de menester notari, per fer testament
Ser una cosa del temps dels set moliners: que quatre eren lladres i tres usurers

Mossa d’hostal
         Mot
rosaris (amb servei sexual als clients)
         Refranys
Mossa d’hostal i figa verdal, palpant se maduren
Ni mossa d’hostal ni vinya prop de camí ral

Mosso
         Mot
merder (m) [plaça de braus de Mallorca]

Músic
         Refranys
Amb músics, còmics i gitanos, no hi facis tractes
Com el donçainer d’Albal, que li pagaren perquè tocara i perquè deixara de tocar
Com el graller de Montornès, que li donaven un sou perquè toqués i cent perquè callés
Déu ens guard de mal veí, i d’aprenent de cornetí
Els músics de Gallifa: comencen i acaben junts, però al mig cada u va per ell
Més afamat que un músic
Músic pagat no fa bon so
Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners

       Músic dolent
          Mots
botifler -a [mal músic d’instrument de vent]
musicaire (m i f)
musicastre -a
pitofler -a [mal músic d’instrument de vent]
rasca-guitarres (m)
rasclaire (m i f)
sega-rostes (m i f, Catalunya Nord) [que toca malament el violí]

      Músic d’oïda, sense estudis musicals
         Locucions
músic d’espardenya
músic de cap de marge
músic de porró
músic de secà

      Qui transporta l’equip musical d’un conjunt
         Mot
pipa (m)

Notari
         Locució
lladre de cadira
         Refranys
Dos advocats i un notari, tres lladres de cap de rama
Notari i home de bé diu que no pot ser
Notaris i advocats, a l’infern tots plegats
Xerrar més que un notari

Oficinista
         Mots
cagatinta (m)
cagatintes (m)
colzespelats (m)
colzepelats (m)
embrutapapers (m)
escalfacadires (m)
esclafapets (m)
pixatinta (m)
pixatinters (m)

Pagès
         Mots
aixafaterrossos (m) [xafaterrossos]
bato (m, arg)
camalluent (m) [llaurador amb pantalons curts]
cavacucs (m)
esclafaterrossos (m)
galet (m)
grip (m)
isidro (m)
pagell (m, arg)
pagesot (m)
pajol (m, arg)
pajosa (f, arg)
panant (m, arg)
parrac (m)
pep (m)
terrassà -ana
xafaterrossos (m)
          Locució
fill del terròs
mà de notari (iròn) [mà bruta de fems i de treballar la terra]
         Refranys
El pagès i la falsia varen nèixer el mateix dia
No és non pagès qui no trenca el promès

      Masover
         Refrany
De masover mudaràs, que de lladre no podràs

Paleta dolent
         Mots
tapaforats (m)
tapanieres (m)
         Locució
mestre fanguet

Pescador
         Refranys
Al pescador de canya, la fam l’escanya
Al pescador de canyeta, la fam l’apreta
Fer com el nan, que els pescava fregits
Pescador de canya i moliner de vent, no ha de menester notari, per fer testament
Pescador de canya, lladre de raïms
Pescador de canya, més menja que guanya
Pescador de canya més perd que no guanya
Pescador de canya, pescador de gana
Pescador de canyeta du prima sa panxeta
Pescador de nina ja és tard quan dina
Pescador d’ham se mor de fam

Pintor dolent
         Mots
barbullot (m)
pintabarrets (m)
pintamones (m)
pintamoneies (m)
         Locució
pintor de miracles

Policia i cossos de seguretat
      Carrabiner
         Mots
caçadiner (m)
caravinagres (m, arg)
maco (m, arg)
maquetó (m, arg)
parrot (m, s. XVIII)

      Guàrdia civil
         Mots
arengada (f)
banya (m)
bessonets (m pl) [la clàssica parella]
caiman (m, arg, cast)
civil (m)
civilutxo (m)
gaveta (f)
llangardaix (m)
pico (m, arg)
picoleto (m, arg)
tricorni (m)
verd (m)
          Locució
peus plans

      Guàrdia d’assalt
         Mot
jaramago (m) [guerra civil, fets del maig de 1937]

       Guàrdia de seguretat (a cavall)
         Mot
negre (m) [dictadura de Primo de Rivera] 

     Guàrdia municipal (a peu)
         Mots
blau (m)
cera (m)
gànguil (m)
guindilla (m, cast) [quan duien casaca vermella]
guiri (m)
gura (m)
guri (m)
guripa (m)
gutierres (m) [Barcelona 1905-1920]
sanches (m) [Barcelona 1905-1920]
setcames (m)
xanxes (m) [Barcelona 1905-1920]

      Guàrdia municipal (a cavall)
         Mot
rus (m, arg)

      Guàrdia municipal (motorista)
         Mots
motoro (m, arg)
paternina (m) [Barcelona, anys 70]

      Guàrdia urbana de Barcelona
         Mots
barrufet (m)
blau (m)
pitufo (m, arg, cast)

      Mosso d’esquadra
         Mots
blau (m)
espardenya (m)
espardenyer (m)
faico (m)
gossos d’esquadra
mosso de les cordes
vailets d’escaire (iròn)
xivel (m)
          Locució
els qui dormen d’una orella
gossos d’atura [anys 2000 amb Montserrat Tura de consellera d’interior]

      Cos de la policia (“Policía Nacional”)
         Mots
bòfia (f, arg)
bronca (f, arg)
bul (f, arg)
càrrega (f, arg)
golondro (m)
gos (m)
gristapo (f) [anys del franquisme]
madera (f, arg, cast)
madama (f, arg)
pasma (f, arg)
pestanyí (f, arg)
poli (f)
          Locucions
els blaus
els grisos
els marrons [transició democràtica]
els de la porra
la senyora

      Membre de la policia (“Policía Nacional”)
         Mots
avellana (m) [transició democràtica]
bòfia (m)
caqui (m)
càrrega bul (m, arg)
gris (m) [anys del franquisme]
madero (m, arg, cast)
marró (m) [transició democràtica]
merda (m) [transició democràtica]
mono (m, arg)
número (m)
perro (m, arg, cast)
pestanyó (m, arg, caló)
pestanya (m)
plasta (m)
poli (m)
policero (m, València) [s. XIX]
polis (m)
polissó (m, arg) [final s. XIX]
pudent (m, arg)
tifa (m) [transició democràtica]
torrat (m) [transició democràtica]

      Policia motoritzat
         Mot
mono (m, arg) 

      Policia, brigada d’estupefaents
         Mot
estupa (m, arg)

      Policia secreta
         Mots
gavardina (f, arg, anys 1950-60)
madaleno (m, arg, cast)
magdaleno (m, arg, cast)
matalasser (m)
pasma (m)
senyor (m)
patrulla de capes [època de Ferran VII]
social (m) [de la brigada político-social del franquisme]
         Locucions
els de la pudor (arg)
els de la senyora (arg)

      Vigilant de jardins
         Mot
bòtil (m, ant, a Girona)

Procurador
         Mot
buscaenredos (m, cast)
         Locució
lladre de cadira

Revisor de tren
         Mots
pica (m)
pica-pica (m)

Sabater
         Mot
pegot
          Refranys
Els sabaters, més pols que diners
No és bon sabater el que no és mentider
Pel sabater, l’hivern malament i l’estiu també
Sabater de pega, merda mastega
Sabater pegot, li agrada més el vagar que el cordovà
Sabater pegot, magre, brut i gandulot
Sabater pegot, panxa de granota, quan no té diners fa mala carota [infantil]
Sabater trapacer, canta molt i no fa res
Sabater xerraire, tira pets enlaire i quan està sol, xerra amb el nyinyol
Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners
Ser un Jesús Maria Josep [despectiu]
Set sastres, set sabaters i set teixidors; vint-i-un lladres

      Sabater dolent
         Mots
sabateró (m)
tiranyinyol (m, Catalunya Nord)
         Locució
sabater de pega

Sastre
         Refranys
Cap sastre menja pollastre
Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, tres-cents lladres
De sastre mudaràs, que de lladre no podràs
De sastre mudar podràs, que de lladre no escaparàs
Més barataire que un sastre
Sant Camotes era sastre i robava tant i tant, que per més lladre que els altres els                    sastres  el van fer sant 
Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners
Ser més tallant que llengua de sastre
Set sastres no fan un home
Set sastres, set sabaters i set teixidors; vint-i-un lladres
Xerrar més que un sastre

      Sastre dolent
          Mots
esgarrapotxes (m, Catalunya Nord)
sastret (m)
sastrinyol (m)
sastrinyoli (m)

Serenos i vigilants municipals nocturns
         Mots
balondro (m, arg)
golondro (m, arg)
guronda (m, arg)
jurondo (m, arg)
pinxorro (m, arg)
truquis (m, arg)

Taper
      Taper dolent
         Mot
estamenyaire (m)

      Aprenent de taper
         Mot
esquilet (m)

Taverner   
         Refrany
Taverner i apotecari del pou treuen el salari

Taxista
         Mots
pesseter -a(m)
         Frase feta
Ser de la pesta groga [taxista de Barcelona]

Teixidor
         Refranys
Cent sastres, cent teixidors i cent moliners, tres-cents lladres
Set sastres, set sabaters i set teixidors; vint-i-un lladres

Torero
         Mot
maleta (m)

Tramviaire
         Locució
indis d’en Foronda [Barcelona anys vint]

      Tramviaire que retenia el vehicle per tenir més passatge
          Mots
botifarra (m, arg)
botifarrer (m, arg) 

      Tramviaire que reutilitzava els bitllets usats
         Locució
els del baracalofi [Barcelona anys cinquanta i seixanta]

Treballador a de fàbrica
         Mot
xinxa (f) [esp. d’una fàbrica de filats o teixits]
         Locució
gent de la brusa 

Treballador del sector terciari
         Locució
coll blanc

Velluters i teixidors de seda
         Locució
conill de porxe (m, País Valencià)