Manual d’insults

4. CARACTERÍSTIQUES EDUCATIVES

Es pot comprovar que l’educació és considerada un element indispensable a casa nostra. Ser ignorant o pixar fora de test està força mal vist, però ser rústic resulta del tot imperdonable en una societat (em refereixo a la urbana, evidentment) que fins al mot pagès li ha atorgat una consideració denigratòria.

DESBARRAR
         Frases fetes i refranys
Anar a peu
Anar de glorificat a matines
Anar el carro pel pedregar
Anar en revolt
Anar errat de comptes
Anar fora corda
Anar fora de camí
Anar lluny d’osques
Anar-se’n de naps a cols
Cagada pastoret
Escopir fora de trona
Espifiar-la
Fer planxa
Ficar el rem
Ficar els peus a la galleda
Ficar la pota
No saber el que es pesca (o no saber què es pesca)
No saber el que s’empatolla
No saber on es toca
No saber per on es navega
No saber que és matgenca
No tocar enlloc
No tocar pilota
Parlar a la babalà
Parlar a la tum-tum
Pensar amb els peus
Perdre la carta de navegar
Pixar fora del padellàs
Pixar fora del test
Portar les ulleres d’en Carrió
Tenir diarrea mental (idea que té, idea que caga)
Tocar a missa
Tocar el bombo
Tocar el violon*
Tocar l’orgue
Tocar (o sonar) la viola
Tocar timbals (o timbales)
Treure els peus del solc

IGNORANT
          Mots
aburrat -ada (cast)
analfabet -a
ase (m i f)
ase amb quatre potes,
ase ensellat
asenàs
asoti (m, Illes)
atapeït -ïda
banc (m)
bèstia (f)
bístia (f)
bigalot (m)
boçal (m)
borrego (m)
buixolàs -assa
burro -a
cabeçut -uda
camell (m)
cateto (m, arg, cast)
cistellot (m)
closca (m i f)
còdol (m)
cudol (m, Pais Valencià)
desmanicat -ada
espès -essa
gamarús -ussa
garrulo (m, arg, cast)
gofí (m)
idiota (m i f)
ignorant (m i f)
indocte –a
inerudit –a
inscient (m i f, ant)
llanut -uda
llec
llocarroner -a
llumeneres (m i f, iròn)
lumbreres (m i f, iròn, cast)
mameluc
manolo (m, cast)
membrillo (m,arg, cast)
mongòlic -a
mongo (m, apòcop)
mongolo (m, cast)
moniato (m)
neci nècia
nisci (m, ant)
nisi (m, ant)
nescient (m i f)
obtús -usa
orellut -uda
paleto (m, cast)
panoli (m)
papafigo (m)
pet (m)
pipeta (m)
ruc -a
safi (m, País Valencià)
sarusses (m)
sauma (f, Catalunya Nord)
tarugo (m,arg, cast)
tetron (m, Catalunya Nord)
totxo -a (m)
         Locucions
advocat de peu de marge
albercoc de marge
bon cap per a pom d’escala
borni de cervell
cap buit
cap d’animal
cap d’ase
cap de burro
cap de carbassa
cap de corfa de meló
cap de grumo
cap de massa
cap de ruc, fet amb suc!
cap espès
cap foradat
cara d’ase
closca d’aram
el burro de… (o la burra de …)
nas de gall
sac d’errors
tros d’animal
tros d’ase
tros d’ignorant
tros de bèstia
tros de penco
          Frases fetes i refranys
Anar amb el fanal apagat
Anar per ase i tornar per burro
Baixar (o venir) d’Arbeca
Baixar de la Mussara
Baixar (o venir) de la Vall d’Aran
Com l’alcalde de Bescaran, que tres i tres fan set i set fan vuit
Com la tia Caterina, que tot el que veu endevina
Com la tia Serafina, que tot el que veu endevina
El burro i l’ignorant són cosins germans
El profeta Xiribia, que endevinava el que sabia
Ha de venir a senars, com l’Anton de la Mercè
Hi ha qui estudia per burro
L’endevineta de Palou, que quan ragen les canals senyal que plou
Mai ha oït campanes ni vist cul en finestra
Merèixer una albarda
No entendre-hi pilota
No entendre-hi un borrall
No haver inventat la pólvora
No haver inventat la sopa d’all
No haver vist mai el món per un forat (o no haver vist el món sinó per un forat)
No mancar-li (a algú) llana al clatell
No saber el beabà
No saber (algú) els dits que té a la mà
No saber fer una O amb un cul de got (o de tassó)
No saber futil·la
No saber la plana del Jesús
No saber ni la «a»
No saber ni senyar-se
No saber on ha de fermar l’ase
No saber on es té la cara (o on té la cara)
No saber on es toca
No saber on té la mà dreta
No saber quants dits es té a la mà
No saber quin cap li va al davant
No saber-se mocar
No tenir ni folla (o ni folla idea)
Pareix que mai haja vist campanes
Portar molta llana al clatell
Què sap l’ase què cosa és el safrà ?
Què sap l’ase què és safrà, si mai ha estat adroguer?
Qui bèstia va a Roma, bèstia torna
Qui burro és, burro fineix
Qui burro neix, burro fineix
Saber fer de tot, fora de culs d’olla
Semblar que (algú) ha anat a estudi a la Universitat d’Hortoneda (iròn)
Ser burro, cap i tot
Ser dur de clepsa
Ser més burro que fet d’encàrrec
Ser més burro que la nit
Ser més burro que un solc d’herba
Ser més caparrut que un ase
Ser més viu que el portuguès
Ser un burro de quatre (o de set) soles
Tenir el cap atapeït
Tenir la closca dura
Tenir les lletres grosses
Tenir més carn al cap que un burro a les anques!
Tenir poc de Salomó
Totxo com la nit
Totxo com un mussol
Totxo com una taleca
Trobar (algú) per bèstia i deixar-lo per animal
Val més que diguin: Per aquí passa un ase, que per aquí passa un mort
Venir (ser o parèixer) d’Alcora
Venir d’Alvèrnia
Venir de l’Estall
Venir (o baixar) de l’hort
Venir de sa Marjal
Vés a cal manescal que et posi ferradures!

MALEDUCAT
         Mots
aixanguer (m)
atrevit -ida
brètol (m i f)
descarat -ada
descascat -ada (Catalunya Nord)
descordat -ada
descortès -esa
desenfreït -ïda
desfregat -ada
desvergonyit -ida
enfereït -ida
escambellot (m)
frontat -ada (gal, Catalunya Nord)
gamberro -a (cast)
gamerrot (m, cast)
girafaldilles (m)
impertinent (m i f)
incivil (m i f)
incorrecte -a
insolent (m i f)
inurbà –ana
irrespectuós -osa
llampuga (f, País Valencià)
malaprès –esa
malcriat -ada
maleducat -ada
marmanyera (f)
pocacriança (m i f)
pocalatxa (m i f)
pocapena (m i f)
pocavergonya (m i f)
         Locucions
cabàs de les dotze (m)
cara de pega
cara de sutja
cara de vaqueta
cara de vernís
          Frases fetes i refranys
Eixir amb les vint-i-nou de Golondro
Sortir amb un ciri trencat
Tenir llengua

RETRÒGRAD
          Mots
arnat -a
austrolopitec -a
carrossa (m i f, arg)
cromanyó -a
fòssil (m)
juràssic -a
pitecantrop (m i f)
repatani -ània

RÚSTIC
         Mots
abresquillat -ada
adust -a
alarb -a
alarbe (m)
alarbi (m)
andorrat -ada
animal (m i f)
animala (f)
animalàs (m)
animalot (m)
apagesat -ada
armanac (m, Catalunya Nord)
arpellot (m i f, Illes)
arrienc -a (Illes)
aspre aspra
bacallar (m, ant)
bajà -ana
baldrumer -a (Illes)
bardaixa (f)
barruf (m)
bast -a
bastaix (m)
beoci -òcia
bèstia (m i f)
bestiassa (m i f)
bestienc -a
boc (m)
boçal (m)
bosquerol -a
bosquetà -ana
bugadera (f)
búlgar -a
burrenc -a (cast)
campins (f)
cani (m i f, arg jove)
capbaixenc -a
capçut -uda
carrincló -ona
cateto (m, arg, cast)
càvec (m)
clovellut -uda (Illes)
corbellot (m, País Valencià)
coscorrando (m, Illes)
cotorba (f)
esclafaterrossos (m)
esquerp -a
esquiu -iva
esquívol -a
estevet -a
faluca (f, Illes)
fanegues (m i f)
furro furra
furo fura
garroter -a
garrulo (m, arg, cast)
gorà (m, Illes)
goranenc -a
grec grega
groller -a
gropellut -uda
grosser -a
grosserando -a
grosserenc -a
gruixut -uda
guilla (f)
guimarro (m)
guineu (f)
incult -a
inculte -a
insociable (m i f)
isard -a
janet (m)
janot (m)
llocarroner -a
maçot (m)
malagradós -osa
malaixamús -ussa
marinenc -a (Illes)
marmanyera (f)
matxer (m, Illes)
mesell –a [que no se sent de res]
mifa (f)
minyaco -aca (Illes)
morral -a
morraler -a
mussol (m)
mul -a
òliba (f) [esquerp]
olibaixà (m, Illes)
orangutan (m) [encara per civilitzar]
ordinari -ària
pagerol -a
pagès -esa
pagesàs -assa
paio -a
paisantàs (m, gal, Catalunya Nord)
paleto (m, cast)
paló (m)
paltoner (m, ant)
panan (m, arg)
papo (m)
papu (m)
paretjal (m i f, Illes)
parrandó (m i f)
pastorassa (f)
patanarro -a
patano (m)
pataterrós (m, Catalunya Nord)
patot (m)
patxo (m)
peixatera (f)
pep (m)
placera (f)
poc-agut -uda
poca-criança (m)
pocsmodos (m i f, cast)
primari -ària
provincià -ana
quillo -a (arg jove)
risp -a (País Valencià)
rude (m i f)
rude -a (col)
ruquerol -a
rústic -a
rústec -ega
rusticà -ana
rustical (m i f, ant)
salvatge (m i f)
somerí -ina (Illes)
sornut -uda
sorrut -uda
sorro (m, País Valencià)
tafarrenc -a
tafarrut -uda
taujà -ana
terròs (m)
tòfol (m)
toixarrut -uda
toixut -uda
tosc -a
troglodita (m i f)
tudesco (m, Catalunya Nord)
turc -a
verdulaire (m i f)
verduler -a
verro -a
vilà -ana
vilanàs -assa
vulgar (m i f)
xondan (m, Catalunya Nord)
xoni (f , arg jove)
xurrimandusca (f)
          Locucions
agafat amb cans
aranya de forat
arrencador de bolengues
banya baix
bèstia bruta
bèstia fastigosa
cap de mastre
cara de màstic
cara de poca-vergonya
dragó de forat
gat de masia
gos pagès
mul somerí
ocell de gàbia
ós marí [encara per civilitzar]
pagès merdós
poc distingit
pocs modos*
         Frases fetes i refranys
Dur molta teia
Esquerp com un gat vell
Esquerp com una gatosa
Haver après modos* a Porqueres
Home sorrut, val més no conegut
Què saben els porcs de menjar confits
Semblar (una persona) criada en la Figuereta del Nuc
Semblar (una dona) de vendre cobertores
Ser de Planes [de pocs compliments]
Ser en Nofre Llonze
Ser tan amorosa com una argelaga
Ser un fregall
Ser un pagès d’aquells tan amples
Sol com el noi Cabra
Sol com un espàrrec
Sol com un gos
Sol com un pilar
Sol com un xup
Sol com un mussol
Solitari com una òliba
Tenir males maneres
Tenir pocs (o mals) modos*

SETCIÈNCIES
         Mots
advocat -ada
batxiller -a
cultiparlant (m i f) [que parla amb afectació]
cultiparlista (m i f)
maximós -osa
mestrissó (m)
misser (m)
paó paona
paraigüer (m)
paraigüero (m, cast)
pedant (m i f)
sabellut -uda
saberut -uda
santatitina (m)
saviondo -a (cast)
setciències (m i f)
setsavis (m i f)
traspassera (f)
         Locucions
advocat de secà
cap quadrat [d’idees poc matisades]
mestre fanguet
mestre libori
mestre setciències
mestre tites
rata sàvia
savi de parxís
savi de secà
savi de taverna
set savis
         Frases fetes i refranys
Com el doctor Llemara, que parlava de tot i no sabia de res
Com els fills de l’amo en Pere, que volien ensenyar el seu mestre
El doctor Llémona, en tot entén
El fill de mestre Jaume, que ensenyava de fer sabates a son pare
El qui diu que sap massa, té el cap de carabassa
El qui pensa saber prou, té el cap més gros que un bou
El rector de la Pobla de Montornès en qüestions d’aquestes no hi entén res
El savi Tosques, que ensenyava llatí a les mosques
El talent del portuguès, que parlava de tot i no entenia de res
Haver nascut ensenyat
L’aprenent de Portugal, que encara no sap cosir i ja vol tallar
La vella setciències a tot trobava taps
Semblar en Mauri de les dècimes
Ser en set-ciències
Ser l’advocat de les tres pes: putes, pobre i parents
Ser l’advocat dels pobres
Ser (o semblar) una enciclopèdia (iròn)