Manual d’insults

3. CARACTERÍSTIQUES MENTALS

En aquest apartat hi trobem el rei de la festa: el curt de gambals, amb ell tothom s’hi atreveix i sembla un campionat per veure qui la diu més grossa i el deixa més mal parat. En algun cas hi cap el dubte de si alguna de les expressions recollides seria més adient reservar-la per un badoc o dedicar-la a algú excessivament innocent, però de totes maneres la cultura popular ens treu de dubtes i ens recorda que bo, bo vol dir ruc.

BOIG
         Mots
alienat -ada
anormal (m i f)
boginyot -a
bogio -a
boig boja
bojal -a
bojangall -a (Catalunya Nord)
bollat -ada (Illes)
borrango -a
cabitombat (m, País Valencià)
camatort -a
carrigle (m)
carrigló (m)
dement (m i f)
desassenyat -ada
descentrat -ada
desduellat -ada
desequilibrat -ada
destornillat -ada (cast)
endefès -esa (ant)
energumen (m)
ensensat -ada (ant)
extraviat -ada
faltat -ada
foll -a
forassenyat -ada
fotral (m)
fotralàs -assa
fotralot (m)
furiós -osa
futral (m)
galdirot (m)
grillat -ada
guillat -ada
insà -ana
insani (m, ant)
irracional (m i f)
irresponsable (m i f)
jamat (m, arg)
lelo -a
lero -a (cast)
lira (f)
llampat -ada
lluerter -a
loco -a (cast)
lloco -a (cast)
majara (m i f, arg, cast)
maniàtic -a
mèndia (m i f)
motxales (m i f, arg, cast)
neures (m i f, col)
neuròtic -a
obsés -essa
oligofrènic -a
oradell -a
orat -ada
orb -a
paranoic -a
passat -ada (arg)
penjat -ada
pepelment (m, angl, Illes)
pertorbat -ada
pirat -ada
posseït -ïda
psicòpata (m i f)
ranós -osa
reboig -oja (Catalunya Nord)
sonat -ada
tajara (m i f, arg, cast)
tal·lelo (m)
tarat -ada
tarumbo (m)
tero -a
tiroli (m i f)
tocat -ada
torrat -ada
trastocat -ada
venat -ada (cast, arg)
xalat -ada
xiflat -ada (cast)
ximple (m i f)
xiulat -ada
          Locucions
boig del cap
boig rematat
cap boig
cap sense barret
martell de campana
mussol banyut
tarat mental
          Frases fetes i refranys
Anar camí d’Elda [per l’antic manicomi provincial d’Alacant]
Anar camí de Jesús [pel manicomi provincial de València]
Anar desbaratat de cap
Anar-se-li (a algú) el cigró de l’olla
Anar-se’n com una canal
Anar-se’n del sitrell
Ballar-li (a algú) el plom
Beure’s el seny
Bo, bo, vol dir boig
Boig amb boig, sempre s’avenen
Capgirar-se-li (a algú) la clapellina
El cap (d’algú) ser un pis per arrendar
Estar ben tocat dels ous
Estar carbassa
Estar com un llum
Estar com una cabra
Estar com una regadora
Estar com una xota*
Estar desbaratat de cap
Estar gàbia (arg)
Estar malament de la xemeneia
Estar malament del terrat
Estar més foll que una cabra
Estar més grillat que una patata
Estar passat de voltes
Estar perquè el tanquin
Estar sonat
Estar tarat
Estar tocat de la baldufa
Estar tocat de la berterola
Estar tocat de la caixa de sant Bernat
Estar tocat de la caixa de sant Pere
Estar tocat de l’ala
Estar tocat del bolet
Estar tocat del cap
Estar tocat del cimbori
Estar tocat del fred
Estar tocat del poncem
Estar tocat del quest
Estar tocat dels collons
Estar tocat des boll
Estar tocat per la tramuntana
Estar torrat
Faltar-li (a algú) el pern millor
Faltar-li (a algú) un bull
Faltar-li (a algú) un bull com les guixes
Faltar-li (a algú) un cargol
Faltar-li (a algú) un pern
Faltar-li un tornillo* a la roda catalina
Faltar-li (a algú) un tros
Faltar-li (a algú) una aigua
Faltar-li (a algú) una brusca (o faltar-li brusques)
Faltar-li (a algú) una cullerada
Faltar-li (a algú) una cullerada d’allò que fregeixen
Faltar-li (a algú) una llossada
Faltar-li (a algú) una rosca
Faltar-li (a algú) una saó
Faltar-li (a algú) una saó i la del Bril, que és la millor
Faltar-ne un tros (a algú)
Faltar-ne una vergassada (a algú)
Fer aigua pels dalts
Fer caducs [repapiejar]
Fer cadufs [repapiejar]
Fer catúfols [repapiejar]
Girar-se-li (a algú) el cervell
Girar-se-li (a algú) el filet
Haver perdut el seny
Haver perdut el tetus
Haver perdut l’esma
Haver-se begut el cervell
Haver-se begut el seny
Haver-se begut l’enteniment
Haver-se trabucat l’enteniment
Hi ha més boig al carrer que a Sant Boi [pel manicomi provincial de Barcelona]
La roda caterina no li volta rodona (o no la té ben centrada)
Mancar-li (a algú) una roda
No estar bé del cap
No estar bé del terrat
No girar prou rodó
No hi ha cap boig que es piqui el cap amb una pedra
No hi ha març que no marcegi, ni boig que no bogegi
No parar ni disparar
No ser-hi tot
No tenir el seny complet
No tenir el seny complit
No tenir pesquis ni mesquis
No tenir tot l’enteniment
No tocar (algú) a l’obac ni a la solana
No tocar-hi
No tocar-hi gaire
No tocar (algú) ni sal ni oli
No tocar quarts ni hores
No tocar vores
Patinar-li (a algú) l’embragatge
Perdre el cap
Perdre el cervell
Perdre el kyrieleison
Perdre el senderi
Perdre el seny
Perdre els trucs
Perdre la raó
Perdre la xaveta
Perdre l’enteniment
Perdre l’oremus
Perdre l’ortante* [del cast. octante]
Semblar en Liró
Semblar un tetó
Ser boig com un llum apagat
Ser boig com un llum de carbur
Ser boig com un llum d’oli
Ser boig com una cabra
Ser boig com una nit de llamps i trons
Ser coix de l’ala
Ser desequilibrat
Ser més boig que el vent de grec
Ser més boig que un dia de vent
Ser més boig que un gresol
Ser més boig que un llum de ganxo
Ser més boig que un llum sense oli
Ser més boig que un vent de dalt
Ser més ximple que fet d’encàrrec
Ser parent de Manuel el boig
Ser pas ben fi (Catalunya Nord)
Ser un boig rematat
Ser un ceba
Ser un toca-campanes
Si és boig que el tanquin!
Tancar-ne més a fora que a dintre [de les portes del manicomi]
Tenir cebes al cap
Tenir el cap a la fresca
Tenir el cap a set aiguavessos
Tenir el cap fet una cafetera
Tenir el cap fet una olla de cargols
Tenir el cap fet una regadora
Tenir el fanal trencat
Tenir el pis de dalt per llogar
Tenir el quint pis per llogar
Tenir els perns fluixos
Tenir el terrat esventat
Tenir goteres al cervell
Tenir l’últim pis per llogar
Tenir peu de bidoix
Tenir un cargol fluix
Tenir un perdigó a l’ala
Tenir un pis per llogar
Tenir un tall que li’n falta un tros
Tenir una arrel de boig (o una arrel de bogeria o arrels de boig)
Tenir una corda fluixa
Tenir una feixa bujonis
Tenir una martellada
Tenir una vena de boig
Tocar campanes
Tocar valsos
Tornar-se xirivia 

MIG BOIG
         Mots
boià -ana
bojenc -a
bojot -a
loquenc -a (cast)
trel·liró (m)
         Locució
No tocar vores

CURT D’ENTENIMENT
         Mots
ababoiat -ada
abajanat -ada
abegot (m)
abelluc -a
abovat -ada
abugot (m)
aguilot (m)
aixada (f)
alacà (f, cast)
albardà (m, Illes)
alcatràs (m)
alibaixà (m, Illes)
aligot (m)
alipendi (m)
alobat -ada (arg, cast)
ample ampla
amorri (m, oc, Catalunya Nord)
andoi
animal (m i f)
animala
animalàs
animalot
apagallums (m)
arganell (m, Illes)
arriot (m, Illes)
arrodit -ida (Catalunya Nord)
arrucat-ada
ase (m)
asplàquena (m i f) [esplàquena]
assimplat -ada
atontat -ada (cast)
babà (m, Illes)
babai –a (Illes)
babalà (m i f)
babaluet (m, Illes)
babarota (f)
babàs (m)
babau (m)
babè -ena (Illes)
babeca (f, ant)
baboi (m)
baboia (m i f)
babuixa (f, Illes)
bacanard -a
bacora (m i f, País Valencià)
bacorero -a (País Valencià)
badana (m i f)
badanes (m)
badoc -a
badoll -a (País Valencià)
badoquí (m, ant)
badòs -ossa
badú (m, Illes)
baduc -a
baixagarrofes (m)
bajà -ana
bajanàs (m)
bajanet (m)
bajanot (m)
bajanda (m i f)
bajoc (m)
bajoca (m i f)
balaga (m)
balustre (m)
bamba (f, Illes)
bambau (m, País Valencià)
bambo (m, Illes)
bàmbol -a
banasta (m)
banastra
banau -a
banaula (m i f)
banc (m i f)
bandua (f)
banduango -a
barjau (m)
barjaula (f)
barjaulàs -assa
barretó (m)
bastaix (m)
bato (m)
batzoles (m, País Valencià)
bava (m i f)
bavec -a (ant) 
beanoi -a
beat -a
beco (m)
becó -ona
beduí -uina (Illes)
beduu (m) (Illes)
bèmio -a
benagai -a (País Valencià)
benedicto (m)
beneit -a
beneït -ïda
beneitet (m)
beneitango (m)
beneitarro (m)
beneitàs (m)
beneitó (m)
beneitot (m)
beneset ( m, oc)
benigne -a
benanoi -a
beninoi -a (Illes)
beninoni (m)
berinoni (m)     
beoci -òcia
bereiol (m i f, Illes)
bernat (m)
bernicloc (m, Catalunya Nord)
beroi -a (Illes)
berul -a (Illes)
bèstia (m i f)
bestiola (m i f)
bestiot -a
betaina (f)
betango (m)
betzals (f)
betzarriós -osa
betzarrut -uda
betzo -a
betzol -a
beula (f, Illes)
bibeca (f, Illes)
bif -a (Illes)
bifi bífia (Illes)
bigal (m, Illes)
bigalot (m i f, Illes)
bimbau (m, País Valencià)
bisaroc -a
bístia (m i f) [bèstia]
bitzoc (m)
blai blaia (Illes)
ble (f)
blec -a (País Valencià)
bleda (f)
bledassa (f)
blena (f)
blet (m, arg)
bòbia (m i f)
bobià -ana
bòbila (f, Illes)
bobo (m, cast)
boboloi (m, País Valencià)
bocaloto (m, Alguer)
boiet -a (Illes)
bojoni (m)
bolbol -a
bolo (m, País Valencià)
borrangues (m, arg)
borrec (m)
borrego (m, cast)
borric -a (cast) [aplicat esp. a infants]
bossot (m, Illes)
botonera (m, País Valencià)
botxot (m, Illes)
bovo (m, cast, País Valencià)[bobo]
bòvol (m, cast)
brèndola (f)
bujot (m, Illes)
burrangues (m)
burro burra (cast)
busaroc (m)
busaroca (f)
cabassot (m)
cabeca (f, Catalunya Nord)
cabolla (m, Illes)
cabort -orda (occità, Catalunya Nord)
cabossa (m i f)
cabotenc -a (Illes)
cabull (m, ant)
caduf -a
cagabandúrries (m i f) [cagamandúrries]
cagamandúrries (m i f, cast)
caia (f, Illes)
caiota (f, Illes)
calabroa (f)
caluix -a
calvari (m)
cambuix (m)
camús -usa (ant)
canyufla (m, Illes)
caparrot (m)
caparrussa (f)
caparrut -uda
capbuit -ida
capçaner -a
capclòs (m, Illes)
capfluix (m i f)
capselve (m, Illes)
capser (m)
capserigany (m)
capsigrall (m)
capsigrany (m)
capsoc (m)
capsot (m)
capull (m, cast)
capullo -a (cast)
caracollons (m i f, País Valencià)
carall (m)
carallando (m)
carallàs -assa
carallasso (m)
carallet -a
carallindo (m)
carallot -a
carallotot (m)
carallut (m)
caramot (m)
carbassa (f)
carbassenc -a
carbassí (m)
carbassot (m)
carcamot (m)
carcomer (m)
carnús (m)
caró (m) [DECLC significat imprecís]
carram (m)
c
arrincló -ona
carxof (m, Catalunya Nord)
carxofa (f)
carxofanda (f)
casporrut -uda
castanyoles (m, Illes)
castanyoler -a (Illes)
catòfia (f)
ceba (m)
ceballot (m)
cigalet (m)
cigalot (m)
civader (m)
clatellut –uda
cleca (f)
clems (f)
clèria (f)
cloris (f, Illes)
closca (m i f)
closcadur -a
closcamoll -a
clovella (m i f, Illes)
coarrut (m, Illes)
cobrómbol (m, Illes)
collada (m i f, Illes)
colló (m)
collonera (m)
colloneta (m)
cònnia (m)
cony (m) [a la frase el cony d’en…]
conyarràs (m)
conyol (m)
corrupat -ada
cosó -ona
cossatge (m) [afectat de cretinisme]
cotoliu (m)
crac (m)
crebalós (m, País Valencià)
cretí -ina [afectat de cretinisme]
crostó (m)
cruixidell (m)
culfaristol (m)
cuny -a (Catalunya Nord, pronúncia dialectal de cony]
cunyarro -a
curt -a
dèndel (m, Illes)
dendelet (m, Illes)
desavisat -ada
descervellat -ada
desensat -ada (Catalunya Nord)
desentenimentat -ada
desopilant (m)
dessubstanciat -ada
deunidó (m i f)
deunidó -ona
díbolo-dàbolo (m i f, Illes)
doble (m)
dugo (m)
embàlit (m, Illes)
emplastre (m)
encantat -ada
endoi [andoi]
ensopit -ida
enze (m)
espès -essa
esplàquena (m i f, Terres de l’Ebre)
estaferm (m)
estaquirot (m)
estòlid -a (cultisme)
estordit -ida
estribot (m)
estruç (m)
estult -a (cultisme)
estúpid -a
esvolvat -ada (Illes)
fàcil (m i f)
fàcil -a (col)
facil·lo -a
faltat -ada
faluca (f, Illes)
farmacot (m)
fatu fàtua
fatu fata
fava (m i f)
favàs -assa
favatenrer -a (Illes)
favera (f)
favot (m)
feliç (m i f)
feliç -a
fesol (m)
filetillo (m, cast)
finàs -assa (iròn)
flabiol (m, Catalunya Nord)
flasco -a (Catalunya Nord)
flaüt -a (Catalunya Nord)
flor (f, Illes)
fluix –a (Illes)
foraster -a (Illes)
galdofa (m)
galiota (f) [esp. la que, a més, fa gestos desordenats]
gamarús -ussa
gamús -ussa
gànguil (m)
ganyaestoses (m i f)
gardaula (m i f)
garús (m)
gau (m)
gaús (m)
embla (f, Illes)
gilipolles (m i f, arg, cast)
glòria (m, iròn)
gloriós -osa
gojat -ada
goleta (f)
gorà (m, Illes)
gripau (m i f)
gripau -a
gruixut -uda
guillat -ada
guilopo -a
idiota (m i f)
imbècil (m i f)
imbecil (m i f)
imbecil·le (m i f)
incapaç (m i f)
incromprensiu -iva
indiot (m)
inepte -a
infeliç (m i f)
insensat -a
intons -a (ant)
irresponsable (m i f)
janet (m, Catalunya Nord)
janot (m)
lelo lela (cast)
lero -a (cast)
leua (f)
lilaina (m i f)
lilàs (m)
lilau (m)
liliu (m)
liró -ona
llampat -ada
llanut -uda
lledània (f)
lledany (m, arg)
lleganyes (m i f, Catalunya Nord)
llola (f, Catalunya Nord)
llondro -a
llonze -a
llonzo -a
llorma (f, Catalunya Nord)
llosc -a
llosco -a
lluç -a
llucaret (m, Catalunya Nord)
llucaró -ona
lluer (m)
lluerna (f, Catalunya Nord)
lluerter -a
llufreta (m)
llum (m)
llumenera (m i f, iròn)
llusc -a
llusco -a
mac -a (Illes)
macalús (m)
macoca (m i f)
maçola (f)
madur -a
maixeroi -a (Illes)
mallol (m)
malva (f)
mameluc (m)
maquetol (m, Illes)
marfana (f)
martellot (m)
matacoques (m)
matapà (m)
matxo (m, cast)
mec -a
meco (m, arg)
membrillo (m, arg, cast)
memo -a (cast)
mesquinet -a (Illes)
meuca (f)
miano (m, Illes)
miloc (m)
miloca (f)
mòmio (m)
mongo (m, apòcop)
mongòlic -a
mongolo (m, arg)
moniato (m)
monot (m)
mòpia (f)
morral -a
mortis (m i f, arg)
mosquit (m)
motxonco (m)
mussol (m)
mussola (f)
nap (m i f)
nasseres (m i f)
neci nècia
nici nícia
negat -ada
ninot (m)
nyèbit (m)
nyoles (m, Illes)
nyòlits (m, Illes)
nyoscla (m, Illes)
nyoscles (m, Illes)
nyosclo (m, Illes)
obtús -usa
olibot -a (Illes)
orc (m)
orellut -uda
ortopèdic -a (arg)
padomàs -assa
paellot (m)
pallola (f)
palluc (m)
pallús -ussa
pamboli (m i f, Illes)
pampana (m)
pamplines (m, cast)
panan (m)
panarra (m)
panàs (m)
panastre (m i f)
panatre (m) [error per panastre?]
pandola (m i f)
panel·lo (m, Illes)
panerot (m)
panistra (f)
panoli (m)
pansa (f, Illes)
panso -a
papanates (m i f, cast)
papanyanya (m, Catalunya Nord)
papau -a
paperdut -uda
pardal (m, Illes)
pardala (f, Illes)
pardalango (m, Illes)
pardalarro (m, Illes)
pardalera (m Illes)
paretjal (m i f, Illes)
pastanaga (m i f)
pastera (f)
pasteri (m)
pastili (m, arg)
patata (m)
patatassa (m i f)
patatenc -a
patusca (f)
paüc (m)
paulet (m)
Pau-Pere (m)
pavana (m i f)
pavo (m, arg)
pec pega
pècora (f)
pelitreques (m)
pellofa (m i f)
pelluc (m)
pempa (f, Illes)
pepa (m, arg)
perola (f)
perpoi (m, Illes)
pertafè (f, Illes)
pessuc (m)
pet (m, arg)
petiscurris (m, Illes)
petriscurris (m, Illes)
petotxo –a (Illes)
picateies (m)
pintamones (m)
pioc –a
pioi (m)
pitjaolives (m)
plagassa (m)
poccervell (m i f)
poc-seny (m i f)
poctei (m i f)
poma (f, Illes)
potenc -a (Illes)
pubilà -ana
pur -a (Illes)
purando -a (Illes)
purango -a (Illes)
queuma (m i f, Illes)
quili (m, arg)
quílic (m, arg)
quinyol, -a (Catalunya Nord)
rabassa (m, Illes)
reble (m, Illes)
renoca (f)
retardat -ada
roc (m)
roget (m, País Valencià)
ròssa (m)
rossí (m)
ruc -a
rucard -a
sabanasses (m i f)
sabata (m)
sabatàs (m, Catalunya Nord)
sabatasses (m i f)
sabatot (m)
saboc (m) [siboc]
saboga (m i f)
saldoni (m)
sapastre -a
saumort -a
sem (m)
siboc (m)
simple (m i f)
soc (m)
soca (m i f)
soques (m i f)
somer (m)
somerí -ina
sopes (m)
subnormal (m i f)
supòtil (m i f, ant)
suro (m)
tabac (m)
tabernacle (m)
taboll (m)
tafal f)
talala (m)
taleca (m)
talibòs (m, País Valencià)
tal·lara (m)
tal·liro -a
talòs -ossa
talús (m)
tamborinot (m)
tana (f)
tanasi (m)
tanasipau (m)
taneco -a
tanet (m)
tannara (m i f)
tannarenc (m)
tano tana
tanoca (m i f)
taones (m)
tapat -ada
tararot (m)
taraut (m)
tarel·lo -a
tarlà -ana
tarnet (m)
taró (m)
tarrandòs (m)
tatà (m, Illes)
taujà -ana
taül (m)
teb -a (Illes)
teiós -osa
tel (m)
test (m)
tet (m)
teulís (m)
tiboll (m)
tipau -aua
tiroliro (m)
tiroll (m)
tirorit (m, Illes)
tit (m)
tocaboires (m i f)
tocacampanes (m i f)
tocahores (m i f)
toca-sardanes (m i f)
tòfol (m)
toi -a
toix -a
toixarrut -uda
toixut -uda
tomany -a
tomanyot (m)
tomanyús -ussa
tomàquet (f)
tombaolles (m i f)
toni (m)
tonto -a (cast)
tontorró -ona (cast)
topi (m)
tora (f)
torrabolets (m i f)
toscano -a
toti (m)
tòtil -a
totxo (m)
totxorrot -a
tou tova
toveia (f)
trencacassoles (m)
trompa (m i f)
trompet (m)
tronc (m)
troncall (m)
tronço -ça
tronxo (m)
trucaestaques (m, Catalunya Nord)
trusco -a
tudossa (f, Illes)
turc -a
turmassot (m)
tustabolses (m, Catalunya Nord)
tus-tus (m, Illes)
verdolaga (m i f, Illes)
vergamansa (m)
vestrús -ussa
vestrussot (m)
virolla (m i f, Illes)
virot (m)
xabato (m)
xabusco (m)
xafatolls (m i f)
xano -a
xarpa (f)
xeix (m)
xeliu (m)
xemeroi -a (Illes)
xemet -a (Illes)
xeu (m, Illes)
xeubo -a (Illes)
xibeca (m i f)
ximplàs (m)
ximple (m i f)
ximplet -a
ximplici (m)
ximplot -a
xipòtil (m)
xipòtol (m)
xoll -a
xomino (m, cast, arg)
xompo (m i f)
xoquí (f, Illes)
xorca (f)
xorra (m i f, cast, arg)
xòrrega (m i f)
xot -a
xumeca (m i f, angl, Illes)
xup (m)
xupot -a
xura (m)
          Locucions
ai, infeliç!
albercoc de marge
ànima de cadafet
ànima de cagaferro
ànima de Déu [excessivament bona fe]
baix d’aigüera
baix de sostre
baix del davant
bàmbol figa
beneit (o beneita) del cabàs
bernat xinxola (que es tira pets a la cassola o que es toca la titola)
bèstia burella
bèstia sense raó
boba totxa
borni de cervell
bosses tristes
cabrit moll
cap aigualós
cap buit
cap clos
cap d’ase
cap de barana
cap de be
cap de blens
cap de capçana
cap de caraina
cap de carbassa
cap de carbassí
cap de collons
cap de cony
cap de cul
cap de fava
cap de ferrada
cap de fusta
cap de gano
cap de gano fet amb arròs
cap de gri
cap de griu
cap de maç
cap de mastre
cap de meló
cap de moixeta
cap de pa
cap de pasta
cap de poal
cap de rafel
cap de ruc
cap de soc
cap de soca
cap de sola
cap de son
cap d’estopa
cap d’estruç
cap de suro
cap de tartana
cap de tòtina
cap de virot
cap de xai
cap desgavellat
cap destornillat*
cap d’oriol
cap d’uaixa
cap d’ullastre
cap fluix
cap gros
cap levit
cap ple d’aigua
cap sense dents
cap sense cervell
capat mental
capità de burros
cara d’aguilot
cara d’angelot
cara d’ase
cara de ca
cara de collons
cara de cony
cara de gos
cara de llufa
cara de sípia
carall bullit
carall de carall
carall de merda
carall de mitja cerilla
carall fregit
carall marí
carallot fet a la vela
carnestoltes fredes
cervell de mosquit
coix del cervell
coix del front
collons grossos
collons llargs
curt de cap
curt de gambals
curt d’enteniment
curt de talla
curt de tei
flac de cap
fluix de molles
fotut burro
galàpat garriguer
galtes de cony
grosser d’enteniment
home gruixut
imbècil de merda
mal arribat
mala closca
morros de cony
morros de figa
nas de cony
nas de gall
pardal amb anses
pardal assolellat
pardal bàmbol
paretjal figa blana
retardat mental
talòs de set soles
tronxo de col
tros d’animal
tros de banc
tros de bif
tros de cònnia [tros de quòniam]
tros de quòniam
xot cofat
xot sense ales
xot vestit
          Frases fetes i refranys
Anar amb el fanal apagat
Anar a peu
Anar fora de corda
Beure a la pica dels indiots
Bo, bo, vol dir ruc (ase)
Con home, però d’aquí no passa
Bon home, però mal sastre
Calçar pocs punts
Creure que les llebres un any són mascles i l’altre femelles
Déu el va fer i el va deixar
D’on no n’hi ha no en pot rajar
Dormir a la palla
Dur el ca magre
Dur la llanterna apagada
Entendre-ho tot com un peix, pel cul
Estar en la com sa jaia Miquela
Estar fet un pallasso durador
Estar tocat de la caixa de sant Pere
Estar tocat de l’ala
Estar tocat del cimbori
Faltar una esclarida (a algú)
Fer l’andalús
Haver mamat davall es llantoner
Haver menjat noc
Haver mossegat la lluna
Haver-s’ho de ben menester
Just és en Bastanaga!
Li farien batejar un teule
Li farien creure que la Mare de Déu se diu Joana
Llàstima no el dediquen a rodar una nòria
Llàstima que no et duguin a rodar l’olivera
Malaguanyada aigua que beu
Menjar bovina
Mocar-se amb la mànega
No allargar a tret de cagalló
No allargar gaire
No arribar gaire enllà
No calar gaire
No calçar tots els punts
No despenjar-se de més alt (o de gaire alt)
No fer el pes
No fer la mida
No haver inventat la pólvora
No haver matat la llebre
No haver-n’hi més del que Déu hi ha posat
No haver vist mai cap ase volar
No saber (algú) el dia que menja el pa
No saber (algú) els dits que té a la mà
No saber on fermar l’ase
No saber on te la cara
No saber-se mocar
No saber-se senyar
No saber-se treure els mocs del nas
No saber-se treure la pasta dels dits
No ser ben afinat
No ser gaire fi
No ser gaire tret
No ser massa llarg de nota
No tenir cap ni centener
No tenir dos dits (o un dit) de front
No tenir dos dits de seny
No tenir pena ni glòria
No tenir pesquis ni mesquis
No tenir res al cap
No tenir sal ni oli
No tenir senderi
No tenir sendo ni mendo
No tenir un través de dit de front
No tots els bocs són a la muntanya
No trobar aigua al mar (a mar o a la mar)
No veure-hi més enllà del nas
Parèixer un ninot de falla
Per sant Cuny farem la teva festa!
Portar les ulleres d’en Carrió
Portar (o traginar) molt de morral
Quants n’hi ha a les fosques quan el sol és post!
Sant Roc a quinze anys, ja va dir albercoc
Sembla que t’hauran de tornar a batejar
Semblar el tonto* de Còria
Semblar el tonto* de Mallorca
Semblar el tonto* de Quart
Semblar la fava d’en Catà
Semblar (o ser) nat d’avui i batejat d’ahir
Semblar un ou sense sal
Ser alegre de cascos*
Ser baix de davant
Ser beneit com un galàpat
Ser beneit com un gamarús
Ser bèstia com un escobàs
Ser bèstia com un pot
Ser bèstia com un perol
Ser bèstia com un tupí
Ser boig com un tupí de pixats
Ser coix del front
Ser com els calàpats, que només veuen allà on boten
Ser com en Sem, que dava pau a vespres
Ser com un ase
Ser cony com la lluna                                         
Ser curt com un drap d’església
Ser curt de gambals
Ser curt d’enteniment
Ser curt d’un cap
Ser (o tenir) curta la dobla
Ser de collada llarga
Ser (algú) de Favara
Ser de l’any dinou
Ser de la crosta de baix
Ser de la crosta dura
Ser de les unces curtes
Ser dur de cap (o tenir el cap dur)
Ser dur de clepsa
Ser dur de closca (o tenir la closca dura)
Ser dur d’enteniment
Ser dur de testa
Ser eixerit com un motllo de fer totxos
Ser eixerit com un pioc sense ales
Ser el pardalot d’Alcoi
Ser el pare Castanyol
Ser el pare Pansot
Ser el Pepet
Ser el qui va fregir l’aigua
Ser el rei dels conys
Ser el tonto del Panerot
Ser en Tanasi Rapau
Ser flac de cap
Ser incapaç de sagraments
Ser la tia Paula
Ser llosc d’enteniment
Ser més ase que en Taleca
Ser més ase que un sabater
Ser més ase que una sabata
Ser més beneit que dat a fer
Ser més beneit que Déu bon homo
Ser més beneit que el pa de munició
Ser més beneit que en Pep de Na Santema
Ser més beneit (o més ase) que en Pere Taleca
Ser més beneit que es ca de Sa Farola
Ser més beneit que la sabata de l’Espaseria
Ser més beneit que un tup-tup
Ser més beneit que una espardenya
Ser més beneit que una sabata
Ser més bobo* que els caragols
Ser més curt que el dia de Sant Tomàs (o que un sant Tomàs)
Ser més curt que el pèl d’un llimac
Ser més curt que la cua d’un conill (o que cua de conill)
Ser més curt que la cua d’un llodrigó
Ser més curt que en Seró
Ser més curt que Lleonard
Ser més curt que un taup
Ser més curt que una màniga de guardapits (o d’armilla)
Ser més dur que una pedra d’esmolar
Ser més guilopo que les rates sellardes
Ser més ruc que Déu
Ser més ruc que el pastar
Ser més ruc que el pixar enlaire
Ser més ruc (o ase) que els que tenen quatre potes
Ser més ruc que en set-soles
Ser més ruc (o burro) que fet d’encàrrec
Ser més ruc que la canya de doctrina
Ser més ruc que la patusca (o patrusca)
Ser més ruc que les dones [sic]
Ser més ruc que un arreu de rucs
Ser més ruc que un paner
Ser més ruc que una maça d’estellar
Ser més ruc que una sabata
Ser més ruc que una sabata de frare
Ser més ruc que una sopa
Ser més savi que en Simonet, que ja sap beure a galet
Ser més talòs que un carbassó
Ser més tonto* que les òlibes d’Alzira
Ser més tonto* que un aixol
Ser més tonto* que un aladre
Ser més tonto* que un armari raconer
Ser més tonto* que un cabàs de llops
Ser més tonto* que un tacó
Ser més tonto* que una ceba (grillada)
Ser més tonto* que una cigala borda
Ser més tonto* que una esquella
Ser més tonto* que una galllina
Ser més tonto* que una guatlla mirant-se a l’espill
Ser més tonto* que una patata vella
Ser més totxo que un gripau
Ser més totxo que un peüc
Ser més totxo que una rella
Ser més viu que el portuguès
Ser més ximple que el Panarra
Ser molt baix del davant
Ser molt ruc
Ser pas tret d’oli (Catalunya Nord)
Ser rostit de ballesta
Ser ruc com la petusca
Ser tal com Déu l’ha fet
Ser tocat de l’olivera grossa
Ser un babau cistella
Ser un barret de rialles
Ser un bon Pep
Ser un burro carregat de lletres
Ser un crosta
Ser un gloriós sant
Ser un lairom
Ser un pare pansit
Ser un Pau
Ser un Pau Timbales (o en Pau de les Timbales)
Ser un Pere
Ser un Pere bufa
Ser un Pere Pau
Ser un poca substància
Ser un solfa
Ser un sopes
Ser un tabal descordat
Ser un taraçà
Ser un tio Marlo
Ser un Tòfol
Ser un Toni
Ser un troncall
Ser un tronxo de col
Ser un tros de carn batejada (o mal batejada)
Ser un tros de collera
Ser un tu autem
Ser un xic de les ànimes
Ser una escopeta de cul calent
Ser una tia figa
Ser una tia Jana
Seure al banc dels ases
Tan bo és en Vidal que res no val
Tan bo, tan bo… vol dir tambor
Tan bo, tan bo, vol dir tonto
Tancar dejorn (o aviat)
Tant de Pere vol dir ase
Tant n’hi ha i bon pes
Tenir el blat en erm
Tenir el cap a llossar
Tenir el cap buit
Tenir el cap de llissa (o buit com una llissa)
Tenir el cap de palla
Tenir el cap desvisat (o descargolat)
Tenir el cap més buit que una llisa
Tenir el cap més dur que una carrasca
Tenir el cap ple de serradures
Tenir el cap sense res a dins
Tenir el cap xarbotat
Tenir el cervell eixut
Tenir el llum apagat
Tenir el pis mal moblat
Tenir el quint pis per llogar
Tenir en el cap més fusta que el pinar de Moià
Tenir enteniment de Francina, que tot quan sap endevina
Tenir la closca dura
Tenir la clovella gruixuda
Tenir la vivor de la Rata, que a tretze anys ja deia tata
Tenir l’enteniment a adobar
Tenir molta fusta al cap
Tenir molta llana al clatell
Tenir palla a l’ull
Tenir poca llestesa mental
Tenir poca xolla
Tenir poc blat en la cambra de dalt
Tenir poc caletro
Tenir poc magí
Tenir poc senderi
Tenir poc tarot
Tenir poc xelindro (Terres de l’Ebre)
Tenir poc xumac
Tenir tant de seny (o de suc) com la granera
Tenir tot el blat en herba
Tenir un cervell com un ou rebatut
Tenir un cervell com una tremuja que res no s’hi atura
Tenir un cervell de pardal
Tenir un cervell sense senderi
Tenir un cervellet de canari
Tenir un enteniment que es pot tallar
Tenir un pis per llogar
Tenir un ull de poll al cervell (o al cap)
Tenir una durícia al cervell
Tocar valsos
Treure els peus del solc
Xafar-se les orelles

GROS I TALÒS
          Mots
arganàs (m)
balustre (m)
betzà -ana
calabroa (f)
carnús -ussa
catracòlica (f)
catrecòlica (f)
galiassa (f)
galiàs (m)
galió (m i f)
ganàpia (m)
ganàs (m)
ganassa (m i f)
garnegàs (m)
llardufa (m i f) [a més, bruta]
matalot (m)
pallàs (m)
panigossi -òssia
trencalòs (m)

PETIT I TALÒS
          Mot
escarabater 

CURT D’ENTENIMENT PERÒ AMB PICARDIA
          Locució
ase belitre (Illes)

ACTUAR COM UN CURT D’ENTENIMENT
          Frases fetes i refranys
Fer com els alcaldes de Mataró
Fer el badoc
Fer el beneit
Fer el fato
Fer el gegant
Fer el Joan Pinyol
Fer el paper d’en Met de Serinyana
Fer el paper de mussol
Fer el Pau
Fer el Pepet
Fer el Quelo
Fer els putxinel·lis
Fer el taujà
Fer el Toni
Fer el tronya
Fer l’enze com els de Taravaus
Fer lo pec cerdà
Remusclejar

DITES A QUI ES COMPORTA COM UN CURT D’ENTENIMENT
         Frases fetes i refranys
Cap sense cervell al bordel
Cap sense cervell, no ha menester capell
De fer el beneit, no fan pagar res
Déu te ballaruc!
Déu te faça bo!
Déu te faça bo, que de gran ja n’ets prou!
El beneit d’Amposta, que menjava pa amb crosta
El bobo de Còria, que demanava un ronyó de torna
El que naix per ruc, ruc es queda per més que s’escalfe la testa
En cap buit, molt orgull i poc suc
Encara diran que els beneits es moriren l’any de la neu
Estudiar per ruc i eixir-se amb la seva
Malaguanyat pa que es menja! (o que menja!)
Qui ase neix, ase mor
Qui es lloga per ase, per ase deu servir
Si és tan ruc que l’albardin!
Són tontos tots els que ho semblen i la meitat del que no ho semblen
Tant hi ha burros amb lletres, com sense lletres
Un cap de neci, és caixa de correu; tot ho rep, res es queda i ho envia a tot arreu

QUI ES FA PASSAR PER CURT D’ENTENIMENT PER ENGANYAR 
         Mots
barjau (m) [que aparenta mansuetud o incapacitat]
miano (m, Illes)
palpallosca (m i f)
tronya (m)
         Frase feta
Parèixer (o venir) d’Alcora

EIXELEBRAT 
         Mots
abalandrat -ada
aladroc (m, Illes)
albercoc (m)
aligot (m)
annerot (m, Illes)
arrauxat -ada
atabalat -ada
atabanat -ada
atarantat -ada
atotinat -ada (País Valencià)
avalotat -ada
babal·là -ana
baldufer -a (Illes)
barbantana (m, Catalunya Nord)
barbascaire (m i f, Catalunya Nord)
barbasta (f, Catalunya Nord)
barbolla (m i f)
barlica-barloca (m i f)
barliqui-barloqui (m i f)
berliqui-berloca (m i f)
barrastes (m)
barrastres (m)
barrim-barram (m i f)
barrís-barràs (m i f)
batolles (m)
berloc -a
berlocàs -assa
berloquis (m i f)
betatunga (m i f)
boginyot -a
bojal -a
bolet (f, Illes)
borrango -a
brac -a (Catalunya Nord)
bogia
bugia (f)
bugiota (f, Catalunya Nord)
cabra (f)
caparret (m)
caparró (m)
capesflorat -ada
capet (m)
capfluix -a
capgrinós -osa (Illes)
capgròs (m)
capsondo (m, Illes)
capullo -a (cast)
capverd (m)
capverjo (m i f)
carallot (m)
carcamal (m)
carcan (m)
carrossa (f)
catarronxonc (m)
cotorba (f, Catalunya Nord)
desassenyat -ada
desbaratat -ada
descabestrat -ada
desparriot (m i f)
destarifat -ada
eixelebrat -ada
eixerit -ida (iròn)
eixoridàs -assa
eixorit -ida (Catalunya Nord)
esbojarrat -ada
esburbat -ada
escalaborn (m)
escambeller -a
esgarrapacristos (m)
esparriot (m)
esparverat -ada
esterlocat -ada (Catalunya Nord)
estimbamatxos (m i f)
estimborlat -ada (Catalunya Nord)
estorlocat -ada
estornell (m)
estornit -ida
estrabul·lat -ada (Illes)
estribul·lat -ada (Illes)
esturullat -ada
esvalotat -ada
esventat -ada
fanfàrria (f)
faral·lana (f)
follart (m, ant)
galera (f)
gallufa (f)
gandalla (f)
garlanda (f)
grinós -osa (Illes)
irreflexiu -iva
llambriner -a (Illes)
locando -a (cast)
malcap (m i f)
miloca (f)
mitjamèn (m, angl, Illes)
modorro -a
olla (f)
ollot (m)
orgue (m)
pamplines (m i f)
pelatreca (m)
pelatreques (m)
pelitreca (m)
pelitreques (m)
pelitroques (m)
pepet (m)
poca-solta (m i f)
regadora (f)
ruixols (m)
saltabarrancs (m i f)
saltaparets (m i f)
tabalot (m i f)
taral·lirot (m i f)
tarambana (m)
tarambanassa (m)
taranda (m i f)
taril·larot (m i f)
taril·lot (m)
tarit-tarot (m)
tarol·la (m i f)
tarot (m i f)
tarot-lirot (m i f)
tartalatge (m)
tartallotger (m)
tartalotge (m)
taruma (f)
tascó (m)
testeroles (m)
tetó (m)
tetós -osa
tirot-lirot (m)
titol (m, Illes)
tocaboires (m i f)
tocacampanes (m i f)
toca-sardanes (m)
tocatabals (m)
tocatimbals (m)
tocatimbres (m)
toca-toca (m)
tocatrons (m)
torracollons (m i f)
traibola (m i f)
tral·larel (m, Illes)
tràmpol (m)
trapatroles (m)
trecatrec (m i f)
trencaavellanes (m i f)
trencapinyons (m, esp. jove)
trompa (m)
trompítxol (m, Illes)
venat -ada (cast, arg)
verbascaire (m i f) [barbascaire]
verbasta (f) [barbasta]
xai-boig (m)
ximple (m i f)
ximplet -a
          Locucions
barret de rialles
cabra boja
cap boig
cap buit
cap d’aigo
cap d’estopa
cap de collons
cap de fum
cap de fums
cap de pardalets
cap de pardals
cap d’estornell
cap d’estornells
cap de trons
cap de sitrell
cap de sopes
cap desfet
cap desgavellat
cap destorbat
cap dur
cap esberlat
cap esquerdat
cap fluix
cap lleuger
cap sense cervell
cap sense seny
cap trencat
cap xarabotat
cara de ca
cara de collons
cara de cony
cara de gos
cara de llufa
cara de sípia
carai marí
carallot d’en pampa
carallot fet a la vela
collons grossos
figura d’un ventall
lleuger de cap
mig boig
morros de cony
morros de figa
mostra sense agulles
teixit de disbarats
          Frases fetes i refranys
Déu te faça ça i enllà com el batall de la campana!
Déu te faci ençà i enllà com la balda de la porta
Estar com un pop
Eixorit d’en Pampis (o d’en Pampa)
Fer el boig
Fer la feina d’en Catasques [actuar sense meditar]
No tenir dos dits (o un dit) de front
No tenir dos dits d’enteniment
No tenir dos dits de seny
No tenir lliga ni lligall
No tenir soga ni lligall
No tenir volta ni costura
Pensar amb el cul
Semblar un tabal destrempat
Ser esbojarrat com un estornell
Ser esbojarrat com un llum d’oli
Ser un bon estornell
Ser un mal cap
Ser un rabasta
Tenir el cap als peus
Tenir el cap ple de fum
Tenir el cap ple de grills
Tenir gallarets al cap
Tenir pardalets al cap
Tenir tant de seny com una garba d’ordi
Tenir un cap com un estornell
Tenir verderols al cap

MANIÀTIC
         Mots
bisbètic -a
enllunat -ada
estoner -a
llunàtic -a
maníac -a
maniàtic -a
maximós -osa