Manual d’insults

2. TRETS DE LA PERSONALITAT

D’un poble amb fama d’estalviador no es podia esperar que l’avarícia passés desapercebuda en el camp de l’insult, com evidentment no ho ha estat; però allò que menys es perdona a una persona és ser dolenta, aquí sí que el sac de menyspreus queda ben ple.

Els indecisos i els presumits també entren en la categoria dels que surten ben escaldats en el repertori, encara que en una mesura o una altra ningú surt ben parat.

 

ANTIPÀTIC
         Mots
amargat -ada
antipàtic -a
cardo (m, arg, cast)
espantalloques (m, Illes)
espinós -osa
esquerrà -ana (ant)
llimac (m)
llimau (m, Catalunya Nord)
llimauc (m, Catalunya Nord)
malagradós -osa
malfollat -ada
mula (f)
repelós -osa
reveixí (m)
reveixol (m)
ruca (f)
somera (f)
          Locució
ruca del clatell
          Frases fetes i refranys
Amorós com un esbarzer (iròn)
Amorós com una figa de moro (iròn)
Amorós com una romeguera (iròn)

ASTUT
         Mots
apòstol (iròn)
arengada (m)
arna (f)
arneta (f)
belitre (m)
bergant -a
brivall (m)
cabdel (m)
cabiscol (m)
camanduler -a
camàndules (m i f)
capiscol (m) [cabiscol]
carcaller (m)
carrincló -ona
cerdà -ana
consagrat -ada
coquí -ina
coquinàs -assa
dàtil (m)
desalapat -ada (Catalunya Nord)
despitejaire (m i f, Catalunya Nord)
dimoni (m)
encaltrit -ida
enfotrallat -ada
enfutimat -ada
entravessat -ada
entremaliat -ada
escolà (m)
escolanet (m)
esparriot (m)
esquilet (m)
estarrabaldat -ada
estimat -ada (iròn)
estudiant -a
flica (m i f)
galifardeu (m,
galipand (m)
galipandàs
gambirot (m)
garneu (m i f)
gassica (m i f)
gatamaula (m i f)
gatamixa (m i f, Catalunya Nord)
gatamoixa (m i f)
guaja (m i f, americanisme)
guillot (m)
guineu (f)
janfóscare (m)
janfotre (m)
janfotris (m)
janfúmer (m)
janfutre (m)
jesuïta (m i f)
lluent -a
maganet (m)
mano (m)
maquiavèlic -a
maula (m i f)
mauler -a
meuca (m)
moixeta (f)
moscamorta (m i f)
murri, múrria
nyau-nyau (m i f)
nyeu-nyeu (m i f)
paneniter -era (Illes)
pardal -a
patrella (m i f) [metàtesi de trapella?]
peix (m)
picardiós -osa
picordi -òrdia
pillacre (m)
pillard -a (gal)
pillastre (m, cast)
pillet -a (cast)
pillo -a (cast)
pinta (m i f)
pòlissa (m i f)
polissardo -a
polissó -ona
pollastre (m)
rapaçot (m i f)
sacre (m, Catalunya Nord)
sagaç (m)
sagasta (m i f)
salapat (m)
sard -a
sastre (m)
sàtrapa (m)
tacany -a
tacanyo -a (cast)
tord (m)
trapasser -a
trapell (m)
trapella (m i f)
trapolla (m i f)
traste (m)
tremend -a
tremendo -a (cast)
tronya (m i f)
trutxa (m i f, cast)
tuno tuna (cast)
vilanós (m)
         Locucions
bernat pescaire
bona pell
bona pua
bon escolà (iròn)
bon peix (iròn)
dimoni de dimoni
dimoni escuat
gat amagat
gat mèu
gat moix
gat saumó
gata moix
gata parda
gata sauma
mala grana
mosca balba
mosca morta
mosqueta morta
pardal de vila
pardal escuat
         Frases fetes i refranys
Estar batejat a la parròquia dels pillos*
Saber-la molt llarga
Ser el gat dels frares
Ser més llest (o més viu) que la tinya
Ser més murri que en Becaina
Ser més murri que en Calces
Ser més pillo* que en Banasta
Ser més puta (o pillo*) que bonic
Ser una mala pell
Ser un puta
Tenir molta lletra menuda (o saber la lletra menuda) 

AVAR
          Mots
acaparador -a
agarrant (m i f)
agarrat -ada
amagacreus (m i f)
amagaolles (m i f)
amagapinyes (m i f)
aranya (f)
arna (f, Catalunya Nord)
arpella (f, Illes)
arracant -a
arraix (m)
arrecat -ada
assedegat -ada
atudacandeles (m i f, Catalunya Nord)
avar -a
avaràs -assa
avariciós -osa
avarinxe (m i f, Catalunya Nord)
avarut -uda
barrugo (m)
bocaafarat (m)
botiguer -a
bramafams (m i f)
buitre (m, cast. arg)
cagaarestes (m i f)
cagacebes (m)
cagadur (m)
cagafil (m)
cagalatxa (m)
cagatatxes (m)
cagamiques (m)
caganer -a
caganyinyetes (m)
caganyinyols (m)
cagaprim (m)
caga-ranci (m)
cagat -ada (Illes)
carronya (m i f)
cicater -a
cobdiciador -a
cobdiciós -osa
coquí -ina
coquinàs -assa
corb (m)
cric -a
culserrat -ada
escanyapobres (m i f)
escanya-rals (m i f)
escarransit -ida
escàs -assa
esquifit -ida
esquiterell -a
estacat -ada
estíptic -a
estrangilador -a
estret -a
exigu -a
ferrassa (f, Illes)
filisteu -ea
gaita (f)
gana (m)
ganso -a
ganyó -ona
garfinyart -arda (Catalunya Nord)
garrepa (m i f)
garsa (f)
garsot (m)
gasiu -iva
gorjabadat -ada (Catalunya Nord)
gorromino -ina
gripa-sous (m, gal)
guimarro (m)
interessat -ada
jueu -eva
lendi (m i f, arg s. XIX)
malleta (m)
matapobres (m i f)
mesquí -ina
mesquiner -a
miserable (m i f)
mixoner -a
nyic nyiga (Illes)
pixaprim (m)
pollós -osa
pret -a
punyarrapat -ada (Catalunya Nord)
punyestret -a
quera (m i f)
querota (m i f)
quitjadiners (m i f, Catalunya Nord)
raca (m i f, arg)
raixo raixa
ranci rància
rapalluïses (m i f)
raquític -a
rascanyós -osa
rata (m i f)
ratera (m i f)
ratí -ina
ratinya (m i f)
ratitxa (m i f)
ratot (m)
renard -a
repropi -òpia
reteït -ïda
rinxo (m, Catalunya Nord)
ronya (m i f)
ronyós -osa
rosegaunces (m i f)
segarrès -esa
segarreta (m i f)
serrapessetes (m i f)
sòrdid -a
tacany -a
tacanyo -a (cast)
tacanyó -ona (ant)
taquí -ina
tinyós -osa
urpallut -uda (Catalunya Nord)
usurer -a
voltor (m)
xueta (m i f)
          Locucions
home de bossa estreta
malalt de diners
podrit de diners
rata de claveguera
rata pollosa
rata pudenta
         Frases fetes i refranys
Agarrat com un segarreta
Així se’t tornessin escorpins!
Avar com un ganxo de cercapous
Cagant, cagant morirà
Fer com el tio Tacanya, que anava descalç per casa per no gastar les rajoles
Fer com el vell Escanya, que anava descalç per casa per no gastar les espardenyes
Gastar menys que un rus en catecismes
L’avar és com el porc, que no s’aprofita si no és després de mort
L’interessat de Gallinera, que per no gastar la cadira s’assenta en terra
Mirar-s’ho tot pel forat d’un ral
No caure-li plomes (a algú)
No conèixer el rei més que per la moneda
No donar ni la merda que caga
No donar ni l’hora
No donaria una pansa a Déu (o a Cristo)
No faria un gust de la merda que cagava
No ficar-de mai la mà a la butxaca
No menjar per no cagar
No tenir amics ni parents
Partir un diner per quatre
Ser amic de Santa Creu
Ser com l’avi Jai (o Gai), que va morir amb la boca oberta
Ser de la confraria de l’estalvi
Ser de la mà estreta
Ser del puny estret (o del puny clos)
Ser de Vilatenim
Ser devot de la verge del puny
Ser el vell del duro
Ser en Pere miques
Ser estret d’armilla
Ser gran Tomàs i poc Llorenç
Ser més arreplegador que una formiga
Ser més estret que l’abril
Ser més estret que una fulla de pi
Ser més ranci que un pixorler de porc
Tenir les mans estretes
Tenir set nusos a la bossa
Tenir-los ben agarrats
Trencaria un sou pel mig!
Voler ser el més ric del cementiri

BROMISTA
         Mots
albardà (m)
arlequí (m)
ballarí (m)
belindrango (m, Illes)
bitxo (m)
blic-bloc (m i f)
bòlica (m)
borinot (m)
bufó (m)
bujot (m, Illes)
burlaner -a
burleta (m i f)
cantinfles (m)
comediant -a
farsaire (m i f)
foteta (m i f)
golferes (m i f, arg)
mofeta (m i f)
pallasso (m)
pitre (m, gal, Catalunya Nord)
plaga (m)
saragater -a
tal·larel (m)
taral·lara (m i f)
taral·lira (m i f)
titella (m i f)
titeretit (m)
tocacampanes (m i f)
tocacorrandes (m i f)
tocaguitarres (m i f)
toca-sardanes (m i f)
torero (m)
torraflautes (m i f)
torrapins (m i f)
tururut (m)
xarlot (m)
xueca (m)
         Locucions
barret de rialles
cap de trons
gat d’armari
plaga de la parròquia
         Frases fetes i refranys
Dur molta pell morta
Mig món se’n riu de l’altre mig, menys jo que m’enfoto de tot el món
Riure’s del ball i dels músics (o sonadors)
Riure’s del món i de la bolla
Riure’s del mort i de qui el vetlla
Riure’s dels sants i de la festa
Riure’s d’un enterrament
Ser de la pell d’en Carnestoltes
Ser un tarter esbalçat
Valent gat parí sa mare! 

BUSCA-RAONS
         Mots
armanacaire (m, Catalunya Nord)
ataconador -a [baralladís]
avalotador -a
avalotapobles (m i f)
baladrer -a
baladró -ona
bardoma (f)
batisser -a [baralladís]
batusser -a
borrasquer -a (País Valencià)
botafoc (m i f)
botafocs (m i f)
bravejador -a
bregós -osa
bronquinós -osa
bufafoc (m i f)
bufafocs (m i f)
bufó (m)
bullanga (m,f)
bullanguer -a
burxaire (m i f)
burxaorelles (m i f)
burxeta (m i f)
burxó (m)
buscabrega (m i f)
buscabregues (m i f)
buscabronquina (m i f)
busca-raons (m i f)
busca-sorolls (m i f)
camorrista (m i f)
carcaller (m)
carrasquenya (f)
cercabaralles (m)
cercabregues (m)
cercaclosquilles (m, Catalunya Nord)
cercafresses (m)
cerca-raons (m)
cerca-renyines (m)
curro -a
descalandrat -ada
discutidor -a
disputador -a
disputaire (m i f)
duelista (m i f)
embolicador -a
embolicaire (m i f)
embolicamóns (m i f)
emboliconda (m i f)
embolicós -osa
embrolla (m i f)
embrollador -a
embrollaire (m i f)
embroller -a
embrollós -osa
embullador -a
embullista (m i f)
embullós -osa
enredador -a
enredaire (m i f)
enredós -osa
faramalla (m)
faramaller -a
gall (m)
gallet (m)
gallito (m, cast)
insidiós -osa
intrigador -a
intrigant (m i f)
inxa (m, Catalunya Nord)
inxeta (m, Catalunya Nord)
jesuïta (m)
lleteret (m)
malmesclador -a
maranya (m i f, cast)
mata-set (m)
matatxí (m)
pastifa (m i f)
picabaralles (m i f)
picanyer -a
picanyo (m)
picaplets
pinxo (m)
pledejaire (m i f)
quisca (m i f)
remorer -a
remorós -osa (ant)
samaire (m)
tinyarra (m)
tinyarre (m)
trafolla (m i f)
tramoia (m)
tramoïsta (m)
trapasser -a
vacil·lon -a (arg jove, cast)
xuleta (m, cast)
xulo (m, cast)
xungo-a (arg jove)
         Locucions
as de bastos
mestre mosca
          Frases fetes i refranys
Anar a bufetades amb sant Pere
Buscar ronya al cove
Cercar tres peus al gat
Embolicar (o enredar) el Credo
Embolicar la troca
Embullar el marro
Moure brega
Remenar les cols
Ser amic de baralles

CALUMNIADOR
         Mots
bugadera (f)
criticastre
desbocat -ada
enredaire
escambronera (f)
llenguassa (m i f)
malallengua (m i f)
maldient
mastegatatxes
picatatxes
         Locucions
boca de verí
llengua de destral
llengua de foc
llengua de ganivet
llengua d’escorpí
llengua d’escurçó
llengua de serp
llengua de verí
llengua viperina
mala llengua
          Frases fetes i refranys
La llengua no té os i talla gros
No hi ha prou estopes per tapar males boques
No tenir pèls a la llengua
Pica més que l’escorpí, la llengua d’un mal veí
Pitjor és home desllenguat, que cavall desbocat
Què punxa més que un punxó ? La llengua de murmurador
Qui mal parla, mal obra
Ser més tallant que llengua de sastre
Ser una llengua cremadora
Tenir la llengua com un drac
Tenir mal bec
Tenir una llengua verinosa 

CAPRITXÓS
         Mots
acascavellat -ada
arlequí (m)
cagadubtes (m i f)
capisser -a
capriciós -osa
capritxós -osa
capveriol (m)
caragirat -ada
carasser -a
culejador -a (Illes)
gibrell (m)
giracamises (m i f)
giracasaques (m i f)
giramantells (m i f)
gorragirat (m, Catalunya Nord)
indecís -isa
irresolut -uda
llunàtic -a
marioneta (f)
opinionàtic -a
papallona (f)
penell (m)
picafloretes (m i f)
rampellut -uda
ratxós -osa
tastaolletes (m i f) [intenta moltes coses i no acaba res]
tirèsies (m)
tiriós -osa
titella (m)
tocamiques (m i f)
veleta (f, cast, col)
vel·leitós -osa
ventolà -ana
ventoler -a
         Locucions
gira i tomba
girell que volta
mestre tastets
sageta de campanar
         Frases fetes i refranys
Anar a rampells
Anar de flor en flor
Beata farinera, ara va endavant, ara va endarrera
Cada vegada que pixa, muda d’intent
Canviar de camisa [canviar de partit polític]
Clavar-ne una al mall i l’altre a l’enclusa
Com el rector de Calp: Senyor moro, no em mati, que jo renegaré
Com el sagristà Farell, lladre de jove beat de vell
Com en Segala, que no sabia on da-la
Cremar un ciri a sant Miquel i un altre al diable
Dir-ne una de cada color
Dir-ne una de freda i una de calenta
El gos d’en Móra, que del que veu s’enamora
En Caga-dubtes sempre s’hi volia pensar
Estar carregat de punyetes
Estar carregat de romanços
Fer cara a tots els vents [canviar segons les circumstàncies]
Fer com el profeta Arau, que primer la fica i després la trau
Fer la bàscula
Fer la feina d’en Jafà, que fa i desfà
Fer la puta i la Ramoneta [no decantar-se per cap opció]
Girar la casaca
Girar-se a tots els vents
Girar-se com una mitja
Home que té llunes, fa de mal tractar
Home que va a estones
Home sense fonament
Ja vindràs a bordo a menjar galetes [es diu a qui es pensa que canviarà d’pinió]
La dama Farella, puta de jove beata de vella
La feina d’en Llufà: fa i desfà
La feina d’en Xufà, que fa i desfà
L’ase d’en Móra, que de tot el que veu s’enamora
Nedar entre dues aigües [no decantar-se]
Nedar i guardar la roba
No fer cap any de tretze mesos
No ser tu ni vós
Pepa la coixa, quan veu se li antoixa
S’ase de Son Amora, que de tot s’enamora
Semblar un vaivé de pagès
Ser capritxós com una cabra
Ser com la fulla del poll, que de qualsevol vent es gira
Ser com la Ventureta de Bollulla, que balla a l’endret i a l’enrevés
Ser del darrer que li parla
Ser llunàtic com el març
Ser un gira-casaques
Ser variable com el vent
Tan aviat diu naps com cols
Tenir llunes
Tenir mitja cara de cada manera

CÍNIC
         Mots
barra (m)
barrut -uda
brètol (m)
cara (m)
carat -ada
cínic -a
cutis (m, arg)
desaprensiu -iva
descascat -ada (Catalunya Nord)
desfregat -ada
desvergonyit -ida
estrofa (m i f)
fetjat -ada
fresc -a
frescales (m i f, arg, cast)
fresques (m)
galtes (m i f)
jeta (m, arg, cast)
patillero (m, arg, cast)
penco (m, arg, cast)
penques (m)
pocalatxa (o poca-alatxa) (m i f, arg)
pocapena (m i f)
pocavergonya (m i f)
poc-se-me’n-dóna (m i f)
poc-s’hi-val (m i f)
poc-suc (m i f)
sanfasó (m i f, gal)
tupet (m)
vivales (m i f, cast)
vividor -a
xurrismurris (m)
          Locució
cara de suro
         Frases fetes i refranys
Els collons que t’aguanten!
Fer (una cosa) per la jeró (caló)
No té vergonya, ni l’ha tinguda, ni l’ha coneguda mai
No tenir empegueïdor
No tenir vergonya
Ser desvergonyit com una marmanyera
Ser dur de pell
Ser més atrevit que en set Calces
Ser un vivales*
Té molta vergonya perquè mai l’emplea
Tenir bemolls
Tenir betzos
Tenir cutis
Tenir dos dits de cuir
Tenir el cuir ben gruixut (o gruixat)
Tenir el fetge com un guarda-roba
Tenir els collons com una casa
Tenir els collons com una catedral
Tenir els collons com un poble
Tenir els collons com un sant Pau
Tenir els sants collons de…
Tenir estómac
Tenir galtes
Tenir la cara com unes portes de presó
Tenir la cara d’allò que en fan taps
Tenir la cara de ciment armat
Tenir la cara folrada (o forrada)
Tenir la cara folrada de baqueta
Tenir la cara gruixuda
Tenir la cara més doble que les parets de Llotja
Tenir la cara més dura que una post
Tenir la cara més forta que el rei de la duana
Tenir la cara més gruixuda que els pilars de la presó
Tenir la cara més gruixuda que el suro
Tenir la cara molt gruixuda
Tenir la pell gruixuda
Tenir menys vergonya que el gos d’en Poma
Tenir menys vergonya que el porquet de sant Antoni
Tenir més barra que en Samarra
Tenir més barra que un tiràs
Tenir més cara que esquena
Tenir més cara que un sac de segells
Tenir més por que vergonya
Tenir molta barra (o una bona barra)
Tenir molta jeta*
Tenir molta vergonya, perquè mai l’emplea
Tenir molt de tupè
Tenir morro
Tenir patilla
Tenir penques (o moltes penques)
Tenir tanta vergonya com el ca d’en Pinyol
Tenir tanta vergonya com una granota pèls
Tenir una barra com un galliner
Tenir una barra més gruixuda que la de mar
Tenir una figa molt grossa (o ben grossa)
Tenir un morro que se’l trepitja
Tenir uns collons (o bemols, ronyons, etc) com un temple
Tenir uns collons com un toro
Tenir uns collons que se’ls trepitja 

COVARD
         Mots
abutxarat (m, cast, arg)
acollonit -ida
arronsat -ada
arrugat -ada
baixagarrofes (m)
bajoc (m)
bajoca (m i f)
bajocó (m)
baldraga (m)
baldragues (m)
blanc (m, arg)
blanquívilis (m, arg)
bragasses (m )
bragues (m)
cagacalces (m)
cagacalcetes (m)
cagacalçons (m)
cagaïssa (m i f)
cagall (m)
cagalló (m)
caganaies (m, País Valencià)
cagandances (m)
cagandanes (m)
caganer -a
caganya (m)
cagapoquet (m, País Valencià)
cagarí (m)
cagarina (m i f)
cagarines (m i f)
cagarot (m)
cagarota (m)
cagarri (m, País Valencià)
cagarrina (m i f)
cagarró (m, País Valencià)
cagat -ada
cagatxí (m)
cagó -ona
cagolla (m, Illes)
caguelis (m, Illes)
cagueroles (m i f)
caguerot (m)
caguerri (m)
cagueta (m i f)
caguetes (m i f)
calanda (f, arg)
calàndria (f, arg)
calçasses (m)
calces (m)
calcetes (m)
calçotes (m)
calçots (m)
canyufla (m)
capçana (f, Illes)
carrincle (m)
colló (m)
coquí -ina
coquinàs -assa
cova (m i f, arg)
covard -a
culcosit (m)
culera (m)
culeres (m)
culero (m)
enfigassat (m)
enfigat (m)
escagassat -ada
escagarrinat -ada
espantadís -issa
espantat -ada
espantolat -ada
esporuc -uga
esporuguit -ida
fagina (f, País Valencià)
formidolós -osa
gallina (m i f)
gallofo -a (País Valencià)
gifa (m i f)
jindalero -a (arg)
jinyat -ada (caló i arg jove)
llenguero -a (col)
lloca (f)
maniclico (m, Catalunya Nord)
merda (m)
merdis (m)
ningú (m)
petaner -a
pinsà (m)
pixallits (m)
popona (f, Illes)
poragós (m)
poric (m)
porica (m i f, País Valencià)
poricós -osa
poruc -uga
porugós -osa
quigolla (m, Illes) [cagolla]
quili (m, arg)
rajat -ada (arg jove, cast)
sastre (m)
temerós -osa
temeruc -uga
temordit -ida
temorec -ega
temorenc -a
temoric -a
temorós -osa
temoruc -uga
tifa (m i f)
tragabales (m, cast)
volpell (m)
         Locucions
cagall vomit
cagat de por
conill de cau
en Joan doneta
en Pere sense por (iròn)
gallina mullada
merda seca
pica en terra (arg)
tros de colló
un no res
         Frases fetes i refranys
A dona de calçons, home de potons
Aquell que fa més el valent, sempre és darrer al sometent
Arronsar-se el llombrígol
Cagar-se a les calces
Deixar-se els collons darrere la porta (o a casa)
El valent d’en Cagapinyol
Espantat com el blat de l’any tretze
Espantat com un conill
Estar amb el cap sota l’ala
No tenir-ne [o no tenir collons]
No tocar (a algú= la camiosa a l’esquena (a la pell o al cos)
Penjar els collons darrere la porta
Poruc (o covard) com una llebre
Poruc com un ocell
Poruc com un pinsà
Poruc (o covard) com un sastre
Quan Pepa fila, Pere cabdella
Ser com el gos d’en Marcó, que es va deixar menjar els ronyons pels peters
Ser de la confraria de sant Marc
Ser més poruc que en Perrussa, que fugia per una puça
Ser més valent que en Cagacalces
Ser un senyor Ballarons
Ser un valent d’estar per casa
Tenir caguetes
Tenir coratge de borrec: sempre de nas per terra
Tenir cucs
Tenir el cor com una llentilla
Tenir el cul (o el culet) molt petit
Tenir els collons per corbata
Tenir por de morir vestit
Tenir un cor de gallina
Tenir uns collons de canari (de formiga, de mosquit, de pinsà, etc)
Tremolar com una fulla d’arbre
Valent de dents

CRIDANER
         Mots
avalotador -a
baladrer -a
baladreu (m)
boc (m, arg)
bramador -a
bramaire (m i f)
cridaire (m i f)
cridaner -a
escandalós -osa
esgarriacries (m i f)
esqueller -a
esvalotador -a
esvalotaire (m i f)
gaig (m)
garsa (f)
ordinari -ària
peixatera (f)
pescatera (f, cast)
peixona (f, Illes)
placera (f)
tabal (m)
verdulaire (m i f)
verduler -a
vociferador -a
vociferant (m i f)
vocingler -a (cast)
         Locució
boca de trons [més sovint renegaire]
         Frases fetes i refranys
Cridar més que un ase
Cridar més que un renegat
Parlar sempre en octava alta
Ser com un castell de focs
Tenir bon picarol
Tenir una veu com un tro 

CRUEL
          Mots
assassí -ina
bàrbar (mi f)
bèstia (m i f)
botxí (m)
cafre (m)
caníbal (m)
carnisser -a
cavernari -ària
celerat -ada (ant i Catalunya Nord)
celeratàs -assa
criminal (m i f)
cruel (m i f)
esbirro (m, cast)
facinerós -osa
fera
feroç (m i f)
ferós -osa
ferotge -otja
gatuaire (m)
heretge (m i f)
hiena (f)
mafiós -osa
malvat -ada
monstre (m)
Neró (m)
patibulari -ària
pervers -a
perversós -osa
pervertit -ida
pirata (m i f)
prenda (m, arg, cast)
salvatge (m i f)
salvatgí -ina
sanguinari -ària
tigre (m)
vàndal -a
         Locucions
animal carnisser
animal de rapinya
ànima de cavall
aprenent d’assassí
bèstia bruta
bèstia fastigosa
bèstia salvatgina, d’aquelles d’Entre Ríos
fera corrúpia
mala bèstia
males entranyes

DELATOR
         Mots
acuseta (m i f)
acusó -ona
aguiló (m, arg)
besanyí (m, caló, arg)
boca (m, arg)
bocamoll (m)
boques (m, arg)
confident (m i f)
delator -a
espia (m i f)
gos -ossa
groc groga
membrillo (m, arg, cast)
mosca (f)
moscador -a
mosqueta (f, ant)
nas (m)
sicofanta (m)
soplon (m, cast)
xivato -a (cast, col)
xivel (arg)
xota (m, cast, arg)

DESENTÈS, fe-se el
          Frases fetes i refranys
Dir-se Pere
Els gossos d’en Tort només coneixen el vent d’avall
Entrar per una orella i sortir per l’altra
Escoltar amb orelles de ruc
Escaquejar-se (arg)
Escórrer el bulto*
Fer com aquell
Fer com aquell que no hi sent
Fer com el gos de ferrer, que només sent el que li convé
Fer com el gos del mestre Blai, que sentia la fressa del mastegar i no sentia els cops de        mall
Fer com el gos de mestre Pere, que no sentia els cops de mall i sentia el soroll de la             cullera
Fer com qui li tiren palla de Menorca
Fer com qui sent ploure
Fer com si
Fer el boig
Fer el cerdà
Fer el desentès
Fer el desmenjat
Fer el geperut
Fer el Jan gentil
Fer el Joan de Valls
Fer el lic
Fer el llonguis
Fer el pagès
Fer el paper del borinot
Fer el paper de met (o de mec)
Fer el paper del senyor Mariano
Fer el paperot
Fer el parent
Fer el Pepet
Fer el Pere
Fer el Simon de l’ombra
Fer el Simon de l’oncle
Fer el sonso
Fer el sord
Fer el suec
Fer el tio Diego*
Fer el tonto* per no pagar el pont
Fer en Joan de Tarragona
Fer en Joan gentil (o de Joan gentil)
Fer l’adormit
Fer l’anca d’ametlla
Fer l’andorrà
Fer l’angelet
Fer l’angelot
Fer l’ase per no pagar l’hostalatge
Fer l’enze
Fer l’oncle
Fer l’orni
Fer l’ós
Fer lo safraner
Fer orella sorda
Fer orelles de cònsol
Fer orelles de marxant
Fer orelles de mercader
Fer orelles de paret
Fer s’orbet
Ja poden dir missa
No haver filat d’avui
No hi ha pitjor sord que el qui no vol sentir
No tenir orelles
Semblar que no hi toca
Ser com el sord de Benissanó, que sentia els quarts i les hores no
Ser músic
Ser sord de conveniència (o conveniències)
Ser sord de moda
Tenir les orelles a cal Ferrer
Tenir les orelles a compondre 

DOLENT
         Mots
animeta (f)
arlot (m, ant)
arna (f)
arracada (f)
arruixat -ada
àvol (m i f, ant)
baina (m i f)
beina (m i f)
baix -a
bandarra (m i f)
bandit -ida
bandoler -a
banyabaix -a
barruf (m)
bastard -a
belitràs (m)
belitre (m)
bergant (m)
bergantús -ussa
bírria (f, cast)
blenorràgic -a
boc (m)
bonyegut -uda
bord -a
bordall (f)
borde (m i f, arg, cast)
bordissenc -a
brètol -a
brigandó (m)
brigant (m)
brívia (f)
bruixa (f)
búguere (m, Illes)
bujarró (m)
bútxara (m)
ca (m, ant)
cabró -ona
cabronàs (m)
cadella (f, ant)
canalla (m i f)
carcany (m, Catalunya Nord)
carcanyàs
carronya (m i f)
carronyassa (m i f)
consagrat -ada
coquí -ina
coquinàs -assa
corb (m)
cosa
cotorba (f)
cugula (f) [que posa zitzània]
descamisat  -ada
despietat -ada
diable (m )
diablera
dimoni (m)
dolent -a
droga (f)
eina (f)
empecatat -ada
endimoniat -ada
escorpí (m)
escurçó (m)
estiracordetes (m)
estrúmbol (m, Illes)
ferrabràs (m)
galifardeu (m) [sovint s’usa com atenuant]
gel (m) [insensible]
gos -ossa
guitó -ona
herbeta (f)
impiadós -osa
impietós -osa
indesitjable (m i f)
indigne -a
inhumà -ana
inic -a
inic-iga
inic -íqua
injust -a
innoble (m i f)
janfotre (m)
janfotris (m)
janfúmer (m)
llàntia (m i f, arg)
llocot (m, )
malànima m i f)
mala-sang (m i f)
mala-sort (m i f)
malcuat -ada
malefactor -ora
maleït -ïda
malentranyat -ada
malestatjant (m, Catalunya Nord)
malèvol -a
malfactor -a
malfatà (m)
malicient (m i f, ant)
maliciós -osa
malignari -ària (ant)
maligne -a
malignós -osa (ant)
malintencionat -ada
mallerenga (f, Illes)
malnascut -ada
malnat -ada
malpa [apòcop]
malparit -ida
malpuat -ada
malvat -ada
malvestós -osa
malxinat -ada
mamó -ona
mamon -a (cast)
marraco (m)
marranut -uda
mastinàs (m)
matalasser (m)
meixant -a
minvós -osa (ant)
miserable (m i f)
moscorba (f)
nyiquinyoc -a
orc (m)
orquessa (f, ant)
patusca (f, Catalunya Nord)
pellerenca (f, Illes)
penjador -a
pesta (f)
pesteta (f)
picany (m)
pinta (m i f)
podrit -ida
posterma (m)
pua (f)
pudent -a
punyeter -a
punyetero -a
putà -ana
randa (m)
rebregat -ada
reconsagrat -ada
redimoni (m)
regantadís (m, Catalunya Nord)
remaleït -ïda
remamó -ona
rèptil
ribald -a
rispa (f)
ronya (m i f)
rufià (m)
sarrià (m)
satanàs (m)
sinistre -a
sól·lera (f)
súl·lera (f)
tacany -a
tacanyo -a (cast)
talladura (f)
tinyater -a
tinyatero -a
tritxona (f, ant)
vibra (f)
vil (m i f)
vinyògol (m)
vipra (f)
voltor (m)
xoriço (m, cast)
xungo -a (cast, col)
xurrimurri (m)
          Locucions
àngel dolent [inductor al mal]
àngel morisc
ànima de botó
ànima de ca
ànima de mal repòs
ànima de pega
ànima vil
aranya del cap negre
avortament del dimoni
boc de Biterna
bona flor (iròn)
bona peça (iròn)
bona pinta (iròn)
bona resa [té un valor atenuat]
bon punt (iròn)
cabra fotuda
canonge de la pescateria
canonge del mercat
cap de porc
dat pel sac
doble sis
fill de bagassa
fill de bona mare (iròn)
fill de capellà
fill de fornera
fill de gossa
fill de la Gran Bretanya
fill de la gran (o grandíssima) puta
fill de la grandíssima de sa mare
fill de guàrdia civil
fill de mala mare
fill de monja
fill de pu
fill de Puigcerdà
fill de puta
fill de rector
fill de sa mare
fill de set (o molts) pares
fill de son pare
fill de verra
fill del butanero*
fill del sereno
fill del veí
fill del veí de dalt
flor sense olor
fotuda bruixa
galtes de porc
home del diastre
mala ànima
mala arna
mala berruga
mala bèstia
mala bèstia punyetera
mala bruixa
mala bua [malintencionat]
mala closca
mala cuca
mala eruga
mala espina
mala espurna
mala estella
mala gèl·lera
mala peça
mala pècora
mala pell
mala persona
mala pesta
mala pinta
mala pua
mala puça
mala puta
mala ratapinyada
mala truja podrida
mal aujam
mal bitxo (arg)
mal cor
mal dimoni
maleït de Déu
mal engendrat
mal entranyat
mal esperit
mal home, mala dona
mal paridot
mal sòcio
mal soldat
mal sorge
persona non grata
poca cosa
rata de claveguera
rata pollosa
roin ferrament
vella bruixa
vella bruixa rossinera
viola de femer [que aparenta bondat]
         Frases fetes i refranys
Dolent com el mal lladre (o ser pitjor que el mal lladre)
Dolent com una serp
El dimoni només li guanya a banyes
Estar deixat de la mà de Déu
Estar més podrit que l’ànima de Judes
Fer-ne més que Macot
Fer parlar dels seus cabells
Haver-ne fetes més que en Pau Gibert
Haver-ne fetes més que Macip
L’ase d’en Sadurní, cada dia més roí
Maliciós com un matxo roig
Maliciós com una mula boja
Mal pensat com un sord
Merèixer més llenya que un ase de marxant
No haver trencat mai cap plat (iròn.)
No ser el millor gra de la taleca
No tenir ànima
No tenir cor
No tenir entranyes
No tenir escrúpols
No tenir part sana
Ser allò que no hi ha
Ser, com el llop, bona bèstia
Ser de la cria esguerrada
Ser de la llavor pelada
Ser de la pell de Barrabàs
Ser de la pell de Judes
Ser de la pell del diable (o del dimoni)
Ser de la pell d’en Segarra
Ser de les talladures de Judes
Ser de mala ascla
Ser de mala llet
Ser de mala mena
Ser de pinyol vermell
Ser dur com una roca
Ser dur de cor
Ser el diable en persona
Ser la bruixa de Prats
Ser la llet
Ser la pell de Barrabàs [esp. aplicat a un nen]
Ser la pell del dimoni
Ser l’esca del pecat
Ser l’hòstia
Ser menyspreable
Ser més dolent que allò que tiren (o que llencen)
Ser més dolent que arrencat
Ser més dolent que Caïm
Ser més dolent que el Cabrer
Ser més dolent que el dimoni
Ser més dolent que el dragó del Puig
Ser més dolent que el fred tardà
Ser més dolent que en Becaina
Ser més dolent que en Calces
Ser més dolent que en Tallacordes
Ser més dolent que en Tornavell
Ser més dolent que en trenta-quatre
Ser més dolent que fet d’encàrrec
Ser més dolent que la carn de gos, que colgada al peu d’un arbre, mata l’arbre
Ser més dolent que la carn de xinxa
Ser més dolent que l’aigua de bacallà podrit
Ser més dolent que l’aigua de pedregada
Ser més dolent que la lepra
Ser més dolent que la Napa
Ser més dolent que la pesta
Ser més dolent que la pesta «burbònica»
Ser més dolent que la ronya
Ser més dolent que la ruda
Ser més dolent (o dolent com) que la tinya
Ser més dolent que la tinya que mata les cabres
Ser més dolent que les borres
Ser més dolent que les porgueres de Catalunya
Ser més dolent que Tallacordes
Ser més dolent que un aliacrà
Ser més dolent que un cap esqueixat
Ser més dolent que un gat borni
Ser més dolent que un mal de ventre
Ser més dolent que una capa esquinçada
Ser més dolent que una mala cosa
Ser més dolent que una pedregada seca
Ser més jueu que els que crucificaren Nostre Senyor
Ser més mal que Cabrera
Ser més maleït que el dimoni
Ser més maleït quer una bardissa
Ser més recargolat que el renec de Galimany
Ser pitjor que Judes
Ser tallat de mala lluna
Ser pitjor que taca d’oli
Ser un bon doble sis
Ser un cap de porc (arg)
Ser un escapat de galera
Ser un homenot
Ser un janfúmer (o un gran janfúmer)
Ser un mala sort
Ser un pur diable
Ser un res de bo
Ser un serpeta                  
Ser una bona flor (iròn)
Ser una mala herba
Ser una mala pell
Si el (o la) rifessin no en compraria pas números
Si els fills de puta volessin, no veuríem mai el sol
Tenir bon arbrer
Tenir casa prop de Judes a l’infern
Tenir el bo amagat com les carxofes
Tenir el cor de bronze
Tenir el cor de Neró
Tenir el cor de pedra (o ser cor de pedra)
Tenir intenció de ca de bou
Tenir mala ba (arg)
Tenir mala baba
Tenir mala fe
Tenir mala hòstia
Tenir mala sang
Tenir mal cor
Tenir males entranyes
Tenir mals fetges
Tenir mals jocs
Tenir manco honra que el gos d’un cec
Tenir manco honra que la Benita
Tenir més mala intenció que un bou carregat
Tenir més malícia que el rei noblesa
Tenir molta clovella i poc bessó
Tenir set clovelles
Tenir tanta bondat com el mal lladre
Tenir tanta bondat com les cabres llana
Tenir un mal fons 

DORMILEGA
          Mots
bigalot (m i f, Illes)
dormilec (m)
dormilega (m i f)
marmota (f)
toca-son (m i f)
         Frases fetes i refranys
Aixecar-se primer que el llit
Dormir com un bigalot
Dormir com un còdol
Dormir com un liró
Dormir com un mort
Dormir com un peix
Dormir com un soc (o una soca)
Dormir com un tronc
Dormir com un xot
Dormir com una marmota
Dormir com una pedra
Dormir com una rabassa
Dormir més que el guix (o el guix de Senterada)
Dormir pla
Enganxar-se els llençols
Fer la matinada grassa
Fer matinades
Ni mosso dormidor, ni gat miolador
Ser més dormilega que el guix
Ser més dormilega que la son
Ser més dormilega que una marmota pel gener 

EGOISTA
         Mots
aprofitat -ada
arganasses (m i f)
barjaula (f)
bujarró (m)
burdimany (m) [que va a la seva]
cotorrer -a (Illes)
cuc (m)
curito -a
egoista (m i f)
famós -osa
ferrassa (f, Illes)
gana (m)
guimarro (m)
nadal -a (Illes)
panxaampla (m i f)
pardal -a
pardalango
pipirando -a
ratot (m)
tallanassos (m)
tinyeta (m)
tiriós -osa
trinxet (m, Illes)
voltor (m)
         Locucions
fart de sopes
marxant de ganàncies
         Frases fetes i refranys
Afarta’m i digue’m moro
Anar per les seves com el porc d’en Cinto
Com la mare de sant Pere, que volia ser sola
De tan golut el llop s’escanya
Donar una bellota* i demanar una carrasca
Fer com (o semblar) el gat del pare Canyes
Jo content, tots pagats
Jo no tinc ambició: vull el meu i el que no
La Maria va prendre un bany i en va parlar tot l’any
No conèixer el rei més que per la moneda
No fer un favor si no és per la paga
Parla en Vidal i parla del seu mal
Per en Magí donaria la canalla, i per mi la canalla i en Magí
Primer és en Roca que els seus fills
Primer jo, després jo, i sempre jo
Qui tot ho menja, tot ho caga
Saber gramàtica parda*
Ser com el batlle d’Artà, que estant bé ell tothom ho està
Ser com la balança, que es decanta cap al cantó que més li donen
Ser molt seu
Tira bon temps 

ENSOPIT
          Mots
banyabaix (m)
bocatapat (m, Catalunya Nord)
eixut -uda
malconversador -a
malmirrós -osa
martinot (m)
modorro -a
motxo motxa
murri múrria
mussol (m)
mustinot (m)
patós -osa
plantofa (f)
pocparlis (m i f, Catalunya Nord)
reservat -ada
saumort -a
silenciós -osa
sofrony (m i f)
sompo -a (País Valencià)
sonso -a
sossaca (m i f, arg, cast)
sosseres (m i f, arg, cast)
sosso -a (cast)
sunyós -osa
taciturn -a
tancat -ada
xut (m)
         Locucions
atontat de les bombes
bleda assoleiada
home de poques paraules
tros mort
         Frases fetes i refranys
Callat com un mort
Callat com un mussol
Callat com una aixeta
D’home que anda* moix com gat i de vent que entra per forat, Déu te guard
D’home que no parla i de ca que no lladra, ‘liberanos Domine’
Encantat com un enze
Encantat com un gos en una fleca
Encantat (o ensopit) com un mussol
Encantat com una òliba
Ensopit com un galàpat
Ensopit com una ostra
Florir-se el pa a la boca (d’algú)
Haver perdut la llengua
No badar boca
No dir ni ase ni bèstia
No obrir els llavis
No saber treure’s les paraules de la boca
No tenir boca
Ser com una vianda sense sal
Ser eixut com un tros de fusta
Ser escàs de paraules
Ser més eixut que una esca
Ser més eixut que una romaguera
Ser més eixut que una serva
Ser més eixut que una taronja sense suc
Ser un lloro mut [taciturn] 

ESCRUPOLÓS
          Mots
cagadubtes (m i f)
cagarel·lós -osa (Illes)
colloneta (m)
escrupolós -osa
esquiterell -a
ficatatxes (m i f)
lligamosques (m)
medaller -a
meticulós -osa
perepunyetes (m i f)
pixapolit (m)
poragós (m)
primmirat -ada
quisquiller -a
quisquillós -osa
repelós -osa
teclós -osa
tiquis-miquis (m i f)
xixis-meis (m i f)
         Locucions
en Pere miques
tocat i posat
          Frases fetes i refranys
Cagar prim
Estar carregat de manies
Estar carregat de punyetes
Estar carregat de romanços
Estar carregat d’hòsties
Estar carregat d’orgues
Fer com el Zist de Sant Cugat
Filar prim
Trobar pegues
Trobar pèls als ous
Trobar pèls en tot
Trobar taps a tot
Trobar tatxes en tot 

FANTASIÓS
          Mots
al·lucinat -ada
barrufell -a
bufanúvols
crèdul -a
fanoc -a
fantasiador -a
fantasiaire (m i f)
fantasiant (m i f)
fantasiejador -a
fantasiós -osa
fantasista (m i f)
fantasma (m i f, arg jove)
il·luminat -ada
il·lús -usa
romancer -a
somiador -a
somiatruites (m i f)
somniador -a
tocaboires
visionari -ària
         Locucions
cap de flabiols
cap de grills
gat apostòlic
         Frases fetes i refranys
Dur oriols
Estar carregat de solfes
Fer castells
Fer castells a l’aire
Fer volar coloms
No tocar de peus a terra
No viure a la realitat
Somiar despert
Somiar impossibles
Somiar ous
Somiar truites
Tenir cascavells al cap
Tenir el cap ple de grills
Tenir el cap ple de pardals
Tenir es mal d’en Gorra
Tenir molta boquilla*
Tenir molta terra a l’Havana
Tenir oriols al cap
Tenir pardalets al cap
Tenir vent al cap (o molt de vent al cap o el cap ple de vent)
Vés a caçar xibeques
Viure a la lluna
Viure d’il·lusions

GENIÜT
          Mots
adust -a
aldà -ana
arrucat -ada
arruixat -ada
avalotat -ada (Illes)
bitxo (m)
botós -osa
cabrejat -ada (adj, col)
cagadimonis (m)
caga-ràbies (m i f)
caguetes (m)
cantellut -uda
cardo (m, cast)
carronya (m i f)
casca-ràbies (m i f, cast)
colèric -a
colerós -osa
culacarenat (m)
culdestrempat (m i f, Illes)
desagradós -osa
desdenyós -osa
displicent (m i f)
embotit -ida
encolerit -ida
enfellonit -ida
enforiolat -ada
enfotimat -ada
enfotimussat -ada
enfotismat -ada
enfotrat -ada
enfultrat -ada
erniós -osa (gal, Catalunya Nord)
escorpí (m)
esquiterell -a
felló -ona
ferreny -a
forassenyat -ada
furibund -a
gall (m)
galta-sorrut -uda
geniüt -üda
guit -a
impossible (m i f)
iracund -a
irascible (m i f)
irat -ada
iratjós -osa
irritable (m i f)
malagradós -osa
malambrós -osa
malambrou -a
malamorós -osa
mala-sang (m i f)
malcarat -ada
malcarós -osa
malcontent -a
malengrunyat -ada
malgeni (m i f)
malgeniat -ada
malgeniós -osa
malhumorat -ada
malhumorós -osa
malmirrós -osa
malsucós -osa
mastegatatxes (m i f)
morrí (m)
morrony (m)
morrotis (m i f)
morrotós -osa
morrut -uda
mosquejat -ada (adj col)
nic niga (Illes)
nyic nyiga (Illes)
orellut -uda
paparràbies (m i f)
pesteta (f)
pinyol (m)
pinyolenc -a
pudent -a
quimerós -osa
rabí (m)
rabijol (m)
rabinós -osa
rabiós -osa
rabiüt -üda
rabixa (m i f, Catalunya Nord)
rabosa (f)
rampelleta (m i f)
rampellós -osa
rampellut -uda
rampí (m i f, Illes)
rascanyós -osa
renyador -a
renyaire (m i f)
renyidor -a
reveixí (m, Illes)
sacrós -osa
saturnot -a
travenc -a (Catalunya Nord)
verinat -ada
verinós -a
verinut -uda
vinagrós -osa
volat -ada
xascós, -osa (cast)
          Locucions
cara d’arrrais
cara de desmamar criatures
cara de malmirrós
cara de pocs amics
cara de pomes agres
cara de prunes agres
cara de que li deuen i no li paguen
cara de tres déus (o de set déus)
cara de vinagre
cara d’Holofernes
cara espessa
cardo borriquero (cast)
dolent cap
gall de panses
mal geni
mal rall
mala pua
mala vespa
mosca verinosa
pua verinosa
sac de verí
         Frases fetes i refranys
Anar amb el barret de tort
Anar orella de llebre
Barallar-se amb sant Pere
Enfilar-se com una carbassera
Enfilar-se fàcilment
Enfilar-se per les parets
Estar de futris
Estar més cremat que l’home de la tela
Estar més cremat que un cabo de realistes
Estar més encès que un bou
Fer cara com si li deguessin i no li paguessin
Fer cara sorruda
Fer morros
Fer-se avorrir dels cans
No estar per cançons
Parèixer cul i bufa
Pujar-se a les barbes de sant Pere (o del Sant Pare)
Rabiüt com un bitxo
Rampellut com un llum d’oli
Rondinar més que les abelles
Semblar la truja d’Artana, fotent i grunyint
Semblar un arnall
Semblar un forrellat de presó [malcarat]
Semblar un parrot
Semblar una madrastra
Sempre menjant i grunyint, com la bacona d’Artana
Ser curt de geni
Ser de geni prompte
Ser de la brega [amic de baralles]
Ser del morro tort
Ser d’Espinavessa
Ser el jaio Biel
Ser el vell del duro
Ser geniüt com un bitxo
Ser llevat agre
Ser més alegre que una nit de trons i llamps
Ser més aspre que un forrellat de porquera
Ser més fort de geni que una trumfa crua
Ser rabiós com un bitxo
Ser tallat de mala lluna
Ser viu com la pólvora
Tenir els fums molt agres
Tenir geni d’argelaga
Tenir la llet agra
Tenir les sangs calentes
Tenir mal geni
Tenir mala folla*
Tenir mala ganya
Tenir mala hòstia
Tenir mala jeia
Tenir mala llet
Tenir males llevades
Tenir males puces
Tenir mals arrambatges
Tener més males llevades que el Belcaire
Tenir més punxes que una argelaga
Tenir sempre un forat que li fa aire
Tenir un geni com el vi de tres (o de quatre)
Tenir un geni com la pólvora
Tenir un geni com una sogra
Tenir un geni d’escorpí
Tenir un geni de foc
Tenir un geni de fotims
Tenir un geni que agreja més que el vi de carrolls

ESTAR DE MAL HUMOR
         Frases fetes i refranys
Acabar els calés
Anar amb el barret tort
Armar un sagramental
Dir (o resar) els salms al revés
Dir misses baixes
Dur la mosca
Estar de futris
Estar de mala gaita
Estar de mala guixa
Estar de mala hòstia
Estar de mala jeia
Estar de mala llet
Estar de mala llufa
Estar de mala lluna
Estar de mal cafè
Estar de mal humor
Estar de mal rotllo
Estar de morros
Estar emprenyat (o enfadat) com una mona
Estar encès
Estar fet un Fierabràs
Estar fet un polvorí
Estar fins el capdamunt
Estar fins el coll
Estar fins els collons
Estar fins els ous
Estar fins els ulls
Estar fins les pilotes
Estar fora de si
Estar més cremat que Carracuca
Estar més cremat que un cabo de realistes
Estar més cremat que un dobler de mistos
Estar més cremat que un misto
Estar mosca
Estar negre
Estar que bufa
Estar que trina
Estar volat
Fer el borinot
Jurar en arameu
Llevar-se amb l’altre peu
Llevar-se per la mala espona
Mal enformatjat
No estar de filis
Passar el rosari
Posar-se com una vespa
Posar-se fet una fúria
Pujar la mosca al nas
Remugar
Tenir (o dur) la mosca
Tenir mala bornada
Tenir més esperons que el gall de sant Pere (o de la Passió)
Treure de polleguera
Treure el Sant Cristo gros
Treure foc pels queixals
Treure (algú) l’espina
 
GOLAFRE
          Mots
afaram (f) [feram]
afram (f) [feram]
bacó -ona
barraample -a
barrabam (m i f, Catalunya Nord)
barram (m)
barrut -uda
brifaire (m i f, Catalunya Nord)
bugre (m)
corjut -uda
delerut -uda
dragador -a
dragaire (m i f)
draga-pa (m i f)
enfrú -una (ant)
escorniflaire (m i f)
escornifleta (m i f)
escuracassoles (m i f)
escuraplats (m i f)
fartana (m i f)
fartaner -a
fartàs -assa
fartegàs -assa
fartenaga (m i f)
farteres (m, col)
fartís -issa
fartó -ona
feram ( f)
galdiró -ona
galdirot -a
galduf -a
galdufaire
gana (m)
ganarrús -ussa (Catalunya Nord)
gansut -uda
ganut -uda
gavatxó -ona
golafre (m i f)
goliard (m. ant)
golut -uda
gorjut -uda
llepadits (m)
llepaplats (m)
llop (m)
matacoques (m i f)
pafart -a
paifart -a
panarra (m i f)
panarro -a
panàs (m)
panassa (m) [vividor i despreocupat dels afers]
panastre (m i f)
panel·lo (m, Illes)
panxista (m i f)
papanyany (m, Catalunya Nord)
tiper -a
tipero -a (cast)
tragabales (m, cast)
tragaboles (m, cast)tragó -ona
tripero -a (cast)
tripes (m, cast)
ventrellarg (m, Catalunya Nord)
          Locucions
fart d’olla
nas de finel·la
         Frases fetes i refranys
De la taula al llit i del llit a la taula
De tan golut el llop s’escanya
Es menjaria Ifac i Montgó
Es menjaria la Condomina
L’home que menja massa, té el cap de carabassa
Menjar a tentipotenti
Menjar com un bisbe [menjar molt i bo]
Menjar com un llop
Menjar més que un frare no en beneiria
Menjar més que un mal gra (o que un mal lleig)
Menjar per quatre
Menjar-se Déu pels peus
Qui tot ho menja, tot ho caga
Ser més fart que la gangrena
Ser més fart que un llop
Ser un porc malfart
Ser un sac de mal profit [que menja molt però està prim]
Tenir boca d’ase [no ser delicat en el menjar]
Tenir (uns) bons baixants
Tenir molta barra
Tenir sempre un budell buit
Tenir uns queixals com un llop
Tenir ventre de gitano [menjar de tot] 

HIPÒCRITA
          Mots
beat –a
beguí -ina
camaleó
camanduler -a [que va amb raons banals o hipòcrites]
camàndules (m)
caragirat -ada
colltort
environat -ada (ant)
fals -a
fariseu
felló -ona (ant.)
gandungues (m)
ganyó -ona
hipòcrita (m i f)
impostor -a
jesuïta (m i f)
mansorro -a
mastegablens (m i f)
minse -a
minso -a
misses-baixes (m i f)
pèrfid -a
putamanyac -aga [que dissimula]
puto (m)
rosegaaltars
traïdor -a
traïdorenc -a
vinagrer -a
         Locucions
àngel bufador
ànima de suro
beguina
caputxí fals
cara de Judes
cara de malícia
cara de nyau-nyau
sepulcre emblanquinat
          Frases fetes i refranys
Amagar ses ungles com es moixos
Amb una mà fa moixonies i amb l’altra rapa
Cremar un ciri a Déu i un altre al dimoni
Dejunar després de fart
Déu me guarde de la gata, que davant fa festes i darrere arrapa
Fals com (un) Judes
Fals com la capa de Judes
Fer el comillet de guix
Fer el doble joc
Fer el santo-baixo [fingir virtut]
Fer la puta i la Ramoneta
Hi ha beats amb ungles de gat
Les beates d’Alcaçar, la una la pensa i l’altra la fa
Ni paraula dolenta ni obra bona
No se sap si llepa o mossega
Ser del coll tort
Ser home de dos vents
Ser tot de Déu menys l’ànima
Portar el rosari en el coll i el diable en el cor
Predicar consciència i vendre vinagre
Predicar el que no es creu
Ser home de dos vents
Ser més fals que fet d’encàrrec
Ser més fals que una guineu (o que les guineus)
Ser més fals que un duro sevillano* (o un duro de plom)
Tenir bel de xai i mossec de llop
Tenir bona cara i dolents fets
Tenir bona cara i mals fets
Tenir bones paraules i dolents fets
Tenir cara de Pasqua i obres de Divendres Sant
Tenir cara d’ovella i urpes de llop
Tenir dues cares (o home de dues cares)
Tenir llàgrimes de cocodril
Tenir mel a la boca i fel al cor
Tenir paraula de sant i peçunya* de carn
Tenir paraula d’ovella i fets de llop
Tenir paraules de sant i obres de dimoni
Tenir parlar d’ovella i mossegar de llop
Tenir sants a la boca i dimonis al cos
Tenir ungles de gat i cara de beat

 
INDECÍS
          Mots
abovat -ada
abúlic -a
adormit -ida
adupit -ida
amormat -ada (arg, cast)
animeta (f)
apàtic -a
atontat -ada (col. cast)
aturat -ada
babau (m)
baboi -oia
bada (m)
badà -ana
badabadoc (m)
badaire (m i f)
badalassa (m i f)
badaloc (m)
badaluc -a
badoc -a
badolí (m)
bajà -ana
bajoc -a
banau (m, arg)
barró (m)
benedicte -a
benedicto -a
betzals (f)
bisaroc -a
bleda (f)
bledassa (f)
bledo (m, arg)
bolbol -a
butxaques (m)
cacatua (f)
cagadubtes (m i f)
cagalló (m, Illes)
cagaó (m, Illes)
cagarul·lo (m, Illes)
caguerris (m)
cancònia (m)
carallet (m)
carallot (m)
carbasser (m)
carxofa (f)
cigaleta (m)
col-i-flor (f)
collarinc -inga
cremida (f, Catalunya Nord)
culfaristol (m)
dormis (m)
eixaló (m)
embadalit -ida
embadocat -ada
embambat -ada
empanat -ada (arg jove)
empastenagat -ada
emplastre (m)
encantàries (m i f)
encantat -ada
encanteri (m)
encongit -ida
enfavat -ada
envirollat -ada
enze enza
espantaocells (m)
estaferm (m)
estaquirot (m)
estrúmbol (m)
faristol (m)
fart d’ollada (m)
fat fada
fava (m i f)
favàs -assa
favet (m)
favot (m)
figablana (m)
figaflor (m i f)
figassa (m i f)
figatova (m i f)
filetillo (m, arg)
flantem (f)
flasc -a
flasco -a
fleuma (f)
flonjo -a
flònjol -a
gèl·lera (f, Illes)
gerla (f)
gifa (m i f)
gofí (m)
gonella (f)
gusarapa (m i f)
indecís -isa
indolent (m i f)
insignificant (m i f)
irresolut -uda
lila (m, arg)
limfàtic -a
lledània (f)
lledànies (f)
lleuger -a
lligamosques (m)
lloca (f)
marioleta (f)
maripili (f)
memfa (f)
mieta (m)
mingo (m)
mitjafiga (f)
mòmia (f)
monjoia (f)
mussol (m)
mustinot (m)
nas (m)
nassera (m i f)
nasseres (m i f)
neula (f)
ninai (m)
ningú (m)
noningú -una
nyefeta (m, Illes)
nyema (m i f)
nyicris
orís (m)
pallús -ussa
palpa-sisenes (m, Illes)
palperoi (m, Illes)
palpeta (m i f)
pàmfil -a
pamort (m)
panoli (m)
pans (f)
parat -ada
passiu -iva
pasteca (m i f)
patou (m)
patusca (f)
pipa (m)
pixafluixa (m)
pixafreda (m)
pixallits (m)
plantem (f) [flantem]
plantofa (f)
poca-cosa (m i f)
posat -ada
pusil·lànime (m i f)
putxinel·li (m)
sinagües (m, cast, País Valencià)
sinaues (m, cast, País Valencià)
sòmines (m i f)
templagaites (m, Catalunya Nord)
terroler -a
tifa (m i f)
tímid -a
titafreda (m)
titella (m)
tòtil -a
tou tova
vegetal (m i f)
verecund -a (cultisme)
vergamansa (m, Illes)
vergonyós -osa
xoba (f)
xomino (m, cast, arg)
zombi (m i f, col)
         Locucions
ànima de cadafet
ànima de càntir
ànima deserta
ànima freda
ànima mea
animeta freda
bleda assolellada
bleda confitada
coia freda
cuca de forat
cuca molla
dat pel sac
encantat de la lluna
figa blana
figa molla
figa tova
frare mut
home de palla
home moll
marmota xorca
mona d’imitació
na Maria Bresques [tímida]
na Maria Miques [aturada]
pobre home
tia figa
tifa seca
tita bullida
xuc de carbassa
          Frases fetes i refranys
Anar orella baix
Deixar de sembrar per por dels ocells
Donya Col-i-flor, sinó que és bròquil (o rave)
Dormir a la palla
El nostre fill Roc no és fel, ni vinagre, ni arrop
Fer com el forat caganer, que fa tot el que veu fer
Fer el tato [fer el badoc]
Fer una muntanya d’un gra de sorra
La badoqueria del pare Baba, que no s’adonava que se li cremava la barba
No estar ni en mar ni en terra
No fer ni un nus ni una baga
No haver vist un ase volar
No saber a quina carta quedar-se
No saber a quin sant encomanar-se
No saber de quin pa fer sopes
No saber per quin cap començar
No ser carn ni peix
No ser ningú (o ser un ningú)
No ser xai ni xaia
No veure més enllà del nas
Ofegar-se en el test de les gallines
Ofegar-se en poca aigua
Ofegar-se en un got d’aigua (en un didal d’aigua)
On vas Pol ? On l’ase vol
Santi de guixi, que no caga ni pixi, ni foti milagri
Semblar la Mare de Déu de l’Empenta (iròn.)
Semblar que no ha trencat mai cap plat ni cap olla
Semblar (o ser) un pregadéu de rostoll
Semblar una melba
Semblar una òliba encantada
Ser flac de caràcter
Ser la darrera paraula del Credo
Ser l’últim cagalló de la tira
Ser un «a Maria que hi ha ningú»
Ser un home moll
Servir de ninot [ser utilitzat]
Tenir els ulls al clatell
Tenir lleganyes als ulls
Tenir pa a l’ull
Tenir poca entitat
Tenir sang de nap
Tenir sang de peix
Tenir sang d’orxata
Tenir una bena als ulls
Tenir una lleganya a l’ull
Vergonyós com un ase de gitano

INDIFERENT
          Mots
burgès -esa
fric (m i f, angl, arg)
friqui (m i f, angl, arg)
llonguis (m i f, arg, cast)
menfotista (m i f)
panxacontent (m i f)
panxacontenta (m i f)
passota (m i f, arf)
santceloni (m, Catalunya Nord) [indiferent a tot]
sarcelonis (m, Catalunya Nord)
tantmenfotista (m i f)
          Locució
bessó de don Panxo
          Frases fetes i refranys
Afarta’m i digue’m moro
Com qui sent ploure
Dar-se-li (a algú) el món per barret
Esmunyir-se com una anguila
Estimar-se tant si cau com si penja
Fica-m’ho aquí que no tinc butxaques!
Fugir de fam i de feina
Posar-se de panxa al sol
Posar-se el món per barret
Predicar a un sord
Predicar en desert, sermó perdut (ser com predicar en un desert)
Prendre-s’ho (tot) a la fresca
Tant li és blanc com negre
Tant li és buit com carregat
Tant li fa naps com cols

INDISCRET
          Mots
baixinaire (m i f)
becmoll -a
besanyí (m, caló i arg)
boca (m i f)
bocafluix -a
bocamoll -a
bocasses (m i f, cast)
boques (m i f)
boqui (m)
boquimoll -a
burot (m)
calanda (f, arg)
calàndria (f, arg)
galluf (m)
indiscret -a
llenguallarg -a
llenguallarga (m i f)
llengarut -uda
llengüerut -uda
trompet (m)
veixinaire (m i f)
xerina (f)
xerraire (m i f)
xerreta (m i f)
xerrim (m i f)
         Locucions
bec groc
bóta buida vinagrera
fesol cuitó
fluix de boca
fluix de llengua
fluix de molles
moll de boca
         Frases fetes i refranys
Anar-se-li (a algú) la burra
Anar-se’n de la boca
Nyic-nyic [o ric-ric], em rebento si no ho dic
Ser baix de davant, com sa mula d’es rector
Ser la gaseta del barri
Ser llarg de llengua (o ser llengua-llarga)
Tenir el gavatx foradat
Tenir la llengua llarga
Tenir la llengua molla
Tenir molta llengua

INFORMAL
          Mots
acascavellat -ada
alaca (f, iròn, cast)
alacaio (m)
alacardo -a
alaixa (f, iròn, cast)
aligot (m)
andarivell (m)
andoba (m, arg)
andova (m, arg) [més freqüent andoba]
baliga-balaga
barbolla (m)
barliqui-barloqui (m i f)
barra (m)
barrabola (m)
barram (m)
barrut -uda
bededéu (iròn, m i f)
bolero (m i f, Illes)
borrango -a
bresca (f, Illes)
bresques (m)
brivó -ona
bujarró -ona
burot (m)
bútgera (m) [bútxara]
bútxara (m)
calessa (f)
cantamanyanes (m i f, cast)
cantamatines (m i f)
capsigrany (m)
caradura (m i f)
caragruixut -uda
carnestoltes (m)
cerca-revolts (m) [que sempre busca excuses]
ciscot (m)
droga (f)
drol·le -a
eixelebrat -ada
embastavaques (m)
endoba (m, arg) [andoba]
esbojarrat -ada
esburbat -ada
estafeta (f)
estrabul·lat -ada
estrafalari -ària [estrafolari]
estrafolari -ària
falinfaina (m i f)
farfant -a
fitxa (f, Illes)
flasc (m)
flascó (m)
frívol -a
ful -a
galiot (m)
galirot (m)
galtes (m i f)
golfo -a (cast)
informal (m i f)
irresponsable (m i f) 
mangui (m, arg, cast)
mangurrino (m, arg, cast)
manguta (m, arg, cast)
marxando (m, Illes)
milotxa (f)
missatge (m)
noningú (m)
pampallola (f)
paperaire (m i f)
paperer -a
peça (f i ocasionalment m)
penques (m i f)
pepa (f)
pifoler (m, Illes)
pitxera (m, Illes)
poca-solta (m i f)
poca-substància (m i f)
poc-suc (m i f)
pòlissa (m i f)
polissardo -a
polissó -ona
pollós -osa (arg)
puto (m)
sacrapanta (f)
sacrapàs (m, Illes)
sacre (m)
sedàs (m)
sumolsaire (m i f) [que té moltes raons]
superficial (m i f)
tabalot (m)
tafaruga (m. Illes)
taral·lirot (m i f)
taral·lot (m i f)
tararot (m i f)
teulades (m)
tifa (m i f)
títera (f, cast)
tocacampanes (m i f)
tutaina (m i f)
xefla-manefla (m i f)
         Locucions
bona finca (iròn)
bona peça (iron)
cap boig
cap buit
cap de trons
cap fluix
cap sense barret
en Joan figa
home de fang
home de paraules
mala peça
tifa seca
trencador de fe
         Frases fetes i refranys
Estar carregat de cançons
Estar carregat de romanços
Estimar-se tant dir esta com ballesta
Fer de la boca cul
Fer molta fressa i poca endreça
Fer molt soroll de boixets i poques puntes
Fer-se cul enrera
Home desdit, no val un ardit
La seva missa no té credo!
Molta llengua i pocs fets
Moltes bufes i pocs trons
Molt fa de boca i de fets no res
Molts boixets i poques puntes
No ser riu Xúquer, que no pot tornar enrere
No tenir tretze ni catorze
Passar-se gavatx
Ser molt men (angl, Illes)
Tenir la cara més dura que una post
Tenir més lleis que un advocat
Tenir paraula de mercader (o de marxant)
Tenir paraula de sastre
Tenir poca paraula 

INNOCENT
          Mots
albat (m)
anyell (m)
aturat -ada
baboi (m)
badanes (m)
bajà -ana
banyatou (m)
bastaix (m)
be (m)
beat -a
benaurat -ada
benaventurat -ada
beninoi -a
bonaboa (m i f)
bonafè (m i f)
bonàs -assa
bonatxàs -assa
bonavoia (m)
bonifaci -àcia
borrec (m)
candi càndia
càndid -a
candorós -osa
cavallut -uda
colom (m)
colomí (m)
crèdul -a
falistoclis (m)
filetillo (m, arg)
flasc -a
flasco -a
gloriós -osa
gojat -ada
incaut -a
incaute -a
infantil (m i f)
infeliç (m i f)
infeliç -a (col)
ingenu -ènua
innocent -a
innocentàs -assa
innocentot -a
jula (m, arg, cast)
julai (m, arg, cast)
julandres (m, arg, cast)
julandró (m, arg, cast)
lila (m, arg, cast)
Manolo (m, arg, cast)
Mariàngels (f)
paio -a (arg)
papamosques (m)
papanates (m i f, cast)
pardillo (m, arg, cast)
pau (m)
pavo -a (arg jove, cast)
pebràs -assa
peringat -ada
pioc -a
piocàs -assa
primales (m, arg, cast)
primavera (m, arg, cast)
primo (m, cast)
simple (m i f)
titot (m)
tontet -a
tou tova
xano -a
xixell (m)
         Locucions
anyell de la divina pastora
anyell de pa
bona fe
bon jan
cap de be
cap de viret
en Joan bo
en Joan bona fe
filla de Maria
innocent del cap
gloriós sant
pa i tros
pioc sense ales
sant cristià
tros de pa
         Frases fetes i refranys
Anar amb el lliri a la mà
Beure a galet
Bo, bo, vol dir bobo
Combregar amb rodes de molí
Creure de fluix
Creure de lleuger
Criatura, jo et batejo!
Embotar de fluix
Empassar-se-les totes (o empassar-s’ho tot)
Mamar-se el dit
Massa bo, massa bo, vol dir ase
No haver vist culs en finestra
Quants (o que) en va deixar el rei Herodes!
Quants n’hi ha a les fosques quan el sol és post!
Qui és de mel, les mosques se’l mengen
Semblar en Jan farines (o Jan farina)
Semblar un angelet de cornisa
Ser com un «bou beu l’aigua»
Ser de bona pasta
Ser de pa beneit
Ser de pa d’àngel
Ser de pa de pessic
Ser de pasta d’agnus (o d’agnusdei)
Ser dels que ballaren a Betlem amb castanyetes de suro
Ser tot d’un tros [sense capacitat de matisar]
Ser un Adam
Ser un benet (o un sant Benet) [ratlla la beneiteria]
Ser un bon jan
Ser un ocellet
Ser una persona un Benigembla
Tan bo, tan bo, vol dir tambor
Tenir bona barra
Tenir bons davallants
Tenir llana al clatell

INQUIET
          Mots
ballaruga
bellugadís -issa
bellugós
belluguet (m)
esvalotat
faluga
foceró (m, Catalunya Nord)
guimbarda (f)
lluert (m)
pàtxol (m)
remena (m i f)
rodamón (m i f)
rodaner -a
roda-soques (m i f)
rodet (m i f)
saltamarges (m i f)
saltimbanqui (mi f)
taravella (m i f)
traficó (m)
traficot (m) [esp. nen]
         Locucions
argent viu
cavall de batre faves (f)
cul d’en Jaumet [esp. infant]
         Frases fetes i refranys
Haver mamat llet de cabra [criatura entremaliada]
No tenir cul per seure
Semblar que el cul no li cap damunt la cadira
Ser brusc com llenya de pruner
Ser un cap calent [esbojarrat]
Ser un cul de mal assiento*
Ser en set-cagueres
Ser un pollastre eixalat [esverat]
Ser un tio quimeres
Tenir el cul amb puntes
Tenir el cul rodó
Tenir el diable al cos
Tenir puces

 
LLEPAFILS
          Mots
estugós -osa
llamec -a
llamenc -a
llefec -ega
llefegós -osa
llefinyós -osa
llefirnós -osa
llepafils (m i f)
mariol (m)
mastegacera (m i f)
mastegamoll (m i f, Catalunya Nord)
medalla (f)
menjablens (m, Illes)
menjabonico (m, País Valencià)
menjamiques (m i f, Illes)
menjaroia (m i f, Illes)
paifart -a
picatatxes (m i f)
pureta (m i f, arg)
refastinyós -osa (Catalunya Nord)
          Locucions
en Joan salses
fart de naps
         Frases fetes i refranys
Menjar prinyons pelats
Semblar la fàstics
Semblar la ‘no m’esquitxis’

 MANEFLA
          Mots
culmener -a (País Valencià)
entremetedor -a
fresseta (m i f)
manefla (m i f)
manefler (m)
manifassador -a
manifasser -a
manifasso (m, Catalunya Nord)
manifassor -a
mec -a
meco -a (arg)
safraner -a
terramaner -a
         Locucions
capità aranya
capità manaia
capità manaies
manefla de mal pèl
pare manefla
          Refrany
A l’aire i al manifasser, deixar-los en el carrer

MENTIDER
          Mots
afaitapagesos (m)
aixecacamises (m i f)
armanacaire (m i f, Catalunya Nord)
barber (m)
barbollaire (m i f)
bavart -arda (gal, Catalunya Nord)
bofiós -osa
bolea (m i f)
bolero -era (cast)
corsari -ària
droguero (m, País Valencià)
droguista (m)
embacinador -a
embaidor -a
embaucador -a
embrolla (m i f)
embustero -a (cast)
engalipador -a
engalipaire (m i f)
enganador -a [engayador]
enganyabadocs (m)
enganyabèsties (m)
enganyabovos (m, cast)
enganyador -a
enganyamón (m)
enganyamons (m)
enganyamundi (m)
enganyapurs (m, Illes)
enganyista (Catalunya Nord)
enganyistero -a (Catalunya Nord)
enredaire (m i f)
ensibornador -a
enxibornaire (m i f, Catalunya Nord)
esquilatontos (m)
estafa (m)
estafador -a
estrafolla (m i f)
estrafolleria (m i f)
fal·laç (m i f)
fal·laciós -osa
falsari -ària
fantasma (m i f)
faranduler -a
farlapa (f)
farolero (m, arg)
farsaire (m i f)
farsant (m i f)
fementit -ida (ant)
forbà (m)
ful -a (arg)
fulero -a (arg)
gallof -a
gallofo -a
gallòfol -a
gallofer -a
galluf (m)
garrofa (f)
gitano -a
guineu (f)
jueu -eva
maganxós -osa
men (m, angl, Illes)
mençoneguer -a (ant)
mençonger -a (ant)
monçoneguer -a (ant)
monçonger -a (ant)
mentider -a
mestre (m, ant)
negociant (m)
paio -a
palatreca (m i f)
pastifa (m i f)
patillero (m, arg, cast)
patoller -a
pellofa (m i f)
pintamentides (m)
qüentista (m i f, cast)
ruadàs -assa
ruart -arda
ruat -ada
setzellengües (m i f)
tapatroles (m i f)
taruguista (m i f, cast)
tifa (m i f)
trafegador -a
trafegant -a
tragitador -a
tramoia (m)
tramoista (m)
trampista (m i f)
trampós -osa
trapasser -a
rapassista (m i f)
trapassonda (m i f)
trolero -a (cast, col)
truà -ana
vellac -a (cast)
vellaco -a (cast)
verbagàlia (m i f)
vespa (f)
xarlatà -ana (cast, col)
xarlatan -a (cast)
xueta (m i f, Illes)
         Locucions
cap punxent
embustero, que n’ets un!
gitano blanc
gitano, més que gitano!
marxant d’ancra (gal, Catalunya Nord)
marxant d’armanacs
marxant d’ungüents
sac de mentides
tifa seca
         Frases fetes i refranys
Clavar-les pels descosits
Dient-ho tu, com si ho diguera la Xata de Finestrat
Dir el que vol, com Safanòria
Mentider com en Piaques de sant Pau, que deia que havia anat a Amèrica a peu
Mentider com un caçador
Mentir més que Elena
Mentir (algú) tant alt com és
No poder-se creure ni de les veritats (d’algú)
Qui molt parla, molt ment
S’ atrapa més aviat un mentider que un coix
Semblar el Vidal de la Palma [exagerat i poc fidel]
Ser més embustero* que en Maians
Ser més embustero* que en Moreu
Ser més embustero* que Galalon
Ser més embustero* que la Gaseta
Ser més mentider que el diari
Ser més mentider que el tio Lepe (o més embustero* que Lepe)
Ser més mentider que en Calces (o en Calça)
Ser més mentider que en Caula
Ser més mentider que en Salies, que era el pare de les mentides
Ser més mentider que en Tarrida, que era el pare de la mentida
Ser més mentider que la gallofa
Ser més mentider que la mentida
Ser més mentider que un bolero
Ser més mentider que un sastre (o mentider com un sastre)
Ser un embustero* de marca

PESAT
          Mots
afaram (f) [feram]
agaçant -a (gal, Catalunya Nord)
agaçoris (gal, Catalunya Nord)
agafallós -osa
aguantaespelmes (m i f)
aixafaguitarres (m i f)
alicorn (m)
angoni (m i f, Catalunya Nord)
apelagós -osa
arracada (f)
banyarriquer (m Illes)
borinot (m)
bufagaites (m)
canorga (f, Catalunya Nord)
carregós -osa
carronya (m i f)
cataplasma (m)
còcora (m i f)
corcó (m)
cosó -ona
destorbajocs (m i f)
destorbaplaers (m i f)
embafador -a
embafós -osa
embarassacamins (m i f) [que fa nosa física]
embarassacarrers (m i f) [que fa nosa física]
embarco (m) [que fa nosa física]
embargo (m)
empalagador -a (cast)
empalagós -osa (cast)
empipador -a
emprenyador -a
emprenya-soques (m i f)
empudegador -a
enfadós -osa
enganxós -osa
enutjós -osa
esbarriacries (m i f)
esgarriacries (m i f)
esgarriamarros (m i f)
espatllafestes (m i f)
estarot (m, Illes)
faristol (m)
faram (f) [feram]
fastidiós -a
fastijós -osa
fatxós -a
feram (f)
flamaller -a
furgaestores (m i f)
golondro -a (País Valencià)
grèmola (m i f) [que demana insistentment]
guingueto (m)
impertinent (m i f)
impertinsós -osa
importú -una
incordi (m)
inoportú -una
inquietós -osa [que produeix inquietud]
insistent (m i f)
inxa (f)
llagast -a
llandós -osa (País Valencià)
llàntia (m i f, arg)
llauna (m i f)
lletós -osa
llorma (f, Catalunya Nord)
marron (m, Illes)
matraca (f)
milà (m, Illes)
miloca (f)
misses (m)
molest -a
molestador -a
molestós -osa
mosca (f)
murga (m i f)
murgaire -a
pallisses (m i f)
panastatge (m)
patanter -a
paparra (m i f)
paquet (m)
paraigüer (m i f)
paraigüero (m i f, cast)
pebràs -assa
pegot (m)
pelagós -osa
pelma (m i f, arg)
pelmàs -assa (cast)
pepa (m i f)
perfidiós -osa [porfidiós]
permòdol (m)
pesat -ada
petardo (m i f, cast)
pic-pic (m i f)
plasta (m i f, arg)
plepa (m i f)
plom (m)
pop (m, arg)
porfidiós -osa
porfiós -osa (ant)
porrer -a (ant)
posó (m, gal, Catalunya Nord)
punyeter -a
punyetero -a
quera (m i f)
reconsagrat -ada
rosec (m )
sofrony (m i f)
talabot (m, Catalunya Nord)
tinyeta (m)
tocapebrots (m i f)
torracollons (m i f)
torrafaves (m i f)
torrapipes (m i f)
traste (m) (m i f)
trasto (m)
tudesco (m, Catalunya Nord)
unflapipes (m i f, Catalunya Nord)
xarmell (m)
xungo -a (cast, col)
          Locucions
ase mort
en Joan destorba
dat pel sac
mosca collonera
mosca vermenera
mosca vironera
ull de poll
         Frases fetes i refranys
Aferrar-se com un pop
Agafar-se (o enganxar-se) com una paparra
Aigualir la festa
Aixafar la guitarra
Arrapar-se (o enganxar-se) com una llagasta
Com el gos de l’hortolà, que ni rosega l’os ni el deixa rosegar
Com el gos de l’hortolà, que no menja ni deixa menjar
Donar la barrila
Donar la bronca
Donar la càrrega
Donar la lata (o la llauna)
Donar la rasca
Donar la rosca
Donar la vara
Esqueixar la grua
Estar al mig com el dijous
Estar en pla puta
Fer com el ca de l’hortalà, que no lladra ni deixa lladrar
Fer l’arquet
Fer la griva
Fer la guitza
Fer la llesca
Fer la murga
Fer la punyeta
Fer la santíssima
Fer la tinyeta
Fer la traveta
Fer la vida impossible
Fer-ne de petits
Fer nosa
Fer nyic-nyic [burxar]
Posar l’albarda [abusar de la paciència]
Ser-hi de més
Ser més aferradís que un batzer (Illes)
Ser més aferradís que un pop
Ser més pesat que la pudor
Ser més pesat que un plom (o pesat com el plom o com un plom)
Ser més pesat que una vaca en braços
Ser pesat com la ronya
Ser pesat com un pop
Ser pitjor que un deute
Ser tan benvingut com un gos en un joc de bitlles
Ser un clau
Ser un pal
Ser un poll entrat en costura
Tirar la botifarra per terra
Tocar el voraviu
Tocar la pera
Tocar les pilotes

PRESUMIT
          Mots
abat abadessa
alabau (m)
arrogant (m i f)
baranda (m, arg)
barandui (m, arg)
barber (m)
bocaalabau -a
bombat -ada
bufando -a
bufaner -a (País Valencià)
bufanúvols (m i f)
bufat -ada
bufeta (f, Illes)
cagareli (m) [pretenciós i que és poca cosa]
cagarret (m) [petit i vanitós]
candonguera (f)
carassera (f)
cícero (m)
coqueta (f)
coquetó (m)
cregut -uda
curro -a
currutaco (m)
enastat -ada
enciriat -ada
engallardit -ida
engallat -ada
entonat -ada
esblofit -ida (Catalunya Nord)
espompit -ida (oc, Catalunya Nord)
estarrufat -ada
estorinat -ada
estufadís -issa
estufat -ada
esvanit -ida
etxubino (m) [del cast. lechugino]
extremat -ada
facilon (m, cast)
fanaler -a
fanfa (m, arg, cast)
fanfarra (m i f)
fanfàrria (m i f)
fanfarró -ona
fantasma (m i f)
fantasmó (m)
fantotxe (m i f, cast)
fardó (m, arg, cast)
farolero (m, arg)
faroner -era
fatu fàtua
fatxenda (m)
fatxender -a
fatxendós -osa
favana (f)
flambart -arda (gal, Catalunya Nord)
fulero -a (arg)
gall (m)
gallaret (m)
gallet (m, arg)
gomós (m)
guaperes (m, cast)
guardimany (m, Catalunya Nord)
immodest -a
infatuat -ada
inflat -ada
insolent (m i f)
jactador -a
jactanciós -osa
litri (m)
lleter -a
lleteret (m)
melrosat (m)
menjapellofes (m i f)
merda (m)
merdós -osa
milhomes (m)
mitja-armilla [persona que presumeix d’allò que no pot]
ninyato (m, cast)
orgullós -osa
paó paona
pava (f)
pavero (m, arg, cast)
pendatxer -era
perdonavides (m)
petulant (m i f)
pijo -a (cast)
pinta-i-mirall (m)
pintamones (m)
pintorer (m)
pinxo (m, cast)
pinzell (m) [noia presumida i a la moda dels 1915-1920]
pipa (m i f)
pipioli (m)
pipiolo (m)
pixapolit (m)
pixatrinquis (m i f)
pixaví -ina
plintimirai (m) [de pinta i mirall]
pollastre (m)
potafí (m)
preant (m i f)
prepotent (m i f)
presumit -ida
presumptuós -osa
pretenciós -osa
pudent -a
quili (m, arg)
ratxós -osa
recucat (m)
sapastre -a
saril·lo (m)
semidéu (m)
superb -a
superbiós -osa
superbós -osa
tafarra (f)
tafarrer -a
taüt -üda
tibat -ada
tifa (m i f)
titella (m)
tou tova
ufà -ana
ultracuidat -ada (ant)
vanagloriós -osa
vellori (m)
ventolari -ària
vilalabau (m i f)
xulo -a (cast)
         Locucions
ase alabau
barret de palla
barret de paller
bufeta de vent
campanar de bajoques
conill de guix
fadàs presumptuós
gall en garbera
gat alabau
la majestat de Caldes
maricon de platja
mitja merda [petit i vanitós]
mitja punyeta [petit i vanitós]
mosquit d’arbre
pet bufat
pet de merda
pinxo de pastera (arg)
pollo pera*
pop mosquer [noia que només serveix per lluir la seva figura]
quart de caganer [petit i vanitós]
sac d’orgull
senyoret, tres pets [aplicat a un jove]
tifa seca
xavo d’espècies
         Frases fetes i refranys
A cal Alabau, tot els hi escau
A eixe el Rei li guarda els porcs
Agradar de figurar
Alaba’t ruc!
Alaba’t ruc, que a la fira et duc
Alçar el diapasó
Anar encarcarat com un ciri
Anar més tieso* que un pal
Anar sempre al davant i que tot comenci per ell
Anar sobrat
Anar test com un rave
Caminar estirat
Com més ric més vanitós
Deixeu passar en Jordi
Donar-se to
D’un pet en fa cent esquerdes
Estar més inflat que un galàpet
Estar pagat de si mateix
Estarrufat com un eriçó
Estarrufat com un gall dindi
Estirat com un rave
Estufat com un paó
Explicar sopars de duro
Fer bocades (de quelcom)
Fer el gall
Fer el gran
Fer el mec
Fer el merda
Fer el notes (arg)
Fer el pinxo
Fer el tifa
Fer els gegants
Fer en Pere Mateu
Fer farons
Fer goma
Fer l’home
Fer ostentació
Fer-se dir «sí, senyor»
Fer-se gros (de quelcom)
Fer-se l’interessant
Fer-se veure
Gastar facúndia
Gastar més bufaina que el marquès Cuinat
Gastar molta fatxenda
Home presumit, tonto* segur
Més estufat que un indiot
Ni el rei no li és bon mosso
No el cintarien pas amb nou borrassos
No li calen padrins!
No li taparien el cul amb nou matalassos
No se li pot ficar un pinyol al cul
No tenir iaia (o àvia, o com es coneix que se t’ha mort la iaia)
No tenir sabater que l’alabi
Parlar de cents i milers
Pensar-se que és qui sap qui
Pixar molt alt
Portar més merda que un bou
Portar-se l’oli
Presumida com un paó
Presumit com un gall dindi
Prometre el món i la bolla
Pujar de to
Pujar els fums al cap
Remenar la cua
Qui escolta, sap; qui s’escolta, és un orat
Qui massa s’infla, ve que rebenta
Qui s’alaba massa, té el cap de carbassa
Semblar el general Bum Bum
Remenar la cua
Semblar el marquès Cuinat
Semblar els jurats d’Andorra
Semblar la comare de Foios
Semblar la dama Joana
Semblar la geganta de Sants
Semblar l’altar de Pals
Semblar la Mare de déu de Rodés, que com més aparenta més leda és
Semblar l’Anneta dels anells
Semblar la Paula dels Llaços
Semblar la pubilleta de Roca
Semblar la senyora Mins
Semblar na Joana Boca
Semblar (algú) que s’hagi empassat una escombra
Semblar que surti de la capsa / sortir de la capsa
Ser aspirant a pretendent d’auxiliar de l’aprenent
Ser el delegat de Queixans
Ser el marquès de la diarrea
Ser l’abat de les coliflors
Ser l’alcalde Borrego
Ser l’alcalde de la Bordeta
Ser la marquesa del Pebrot
Ser la senyora del manto pixós
Ser l’hereu de dos molins, un de merda i un d’orins
Ser-li bon mosso
Ser més orgullós que el còmit de la galera
Ser més orgullós que l’Herbolari [antiga estàtua de Ferran VII a Barcelona]
Ser més tes que Quirineldo
Ser un el diable per a les rates menudes
Ser un Pere maco
Ser un pet presumit
Ser un Tartarí
Tenir fil directe amb Nostre Senyor
Tenir fums
Tenir molta terra a l’Havana
Tenir molta terra i dotze andanes a l’Havana
Tenir molts fums (portar molts de fums)
Tenir pretensions
Tenir una biga a l’esquena
Tenir uns aires com l’ocell de sant Lluc
Tibat com un gall de panses
Tibat com un rave sec
Tibat com un xavo de safrà
Tirar els pets més alts que el cul
Tocar amb els dits el cel
Venir de ca l’Alabau
Voler ser en Jordi (o jo sóc en Jordi!)
Voler sortir a la foto [aplicat esp. als polítics]

REBEL
          Mots
asocial (m i f)
cabrit (m)
desobedient (m i f)
díscol -a
esvalotat -ada
esventat -ada
exaltat -ada
impetuós -osa
indòcil (m i f)
indomat -ada
indòmit -a
malarec -ega
malcregut -uda
malcreient (m i f)
malobedient (m i f)
rebec -a
rebel (m i f)
renego -ega
renoc -a
renuent (m i f)
repropi -òpia
revolter -a (ant)
revoltós -osa
          Locucions
calent de cap
cap calent
cap cremat
cap de divisori
cap de tribulacions
cap de trons
cap de vent
cap escabellat
cap ferit
cap sorolla
fesol cuitó
tambor banyat
          Frases fetes i refranys
Impetuós com un cavall
No tenir rei que el governi ni papa que l’excomuniqui
Ser de mal plec
Ser del morro fort
Tenir un diable al cos
Tenir un rei al cos

RONDINAIRE
         Mots
càgola (f, Illes)
carronya (m i f)
cornamusa (f)
gemecador -a
gemecant (m i f)
gemegadís -issa
gemegador -a
gemegaire (m i f)
gemegant (m i f)
gemegó -ona
gemegós -osa
jeremies (m)
lledànies (f)
malagradós -osa
mangoner -a (Catalunya Nord)
marioler -a
mastegatatxes (m i f)
maula (m i f)
medalla (f)
mumflina (f)
panxegaire (m i f, Catalunya Nord)
picatatxes (m i f)
planyau (m i f, Catalunya Nord)
ploricaire (m i f)
ploricós -osa
predicaire (m i f)
rambolaire (m i f, Catalunya Nord)
rangonyaire (m i f, Catalunya Nord)
reganyaire (m i f)
reganyós -osa
remolejador -a
remolejaire (m i f)
remoler -a
remuga (f)
remugador -a
remugaire (m i f)
remugó -ona
remugós -osa
renoc -a (Catalunya Nord)
repotegaire (m i f, Catalunya Nord)
rondinador -a
rondinaire (m i f)
rondineta (m i f)
rondinós -osa
ronyicaire (m i f)
runyicaire (m i f)
runyicó -ona
sofrony (m i f)
         Locució
sac de gemecs
          Frases fetes i refranys
Grunys més que un cargol de premsa de lliura!
Encara que li traguessen els ulls, no estaria content (iròn)
Ser la nota discordant
Ser (o ternir) l’esperit de contradicció
Sospira l’Anneta i té el morro a l’aixeta

SUSCEPTIBLE
          Mots
armanacaire (m i f, Catalunya Nord)
botós -osa
bramacossis (m i f)
bramaire (m i f)
brama-sacs (m i f)
delicat -ada
nyiquitós -osa  
patantenc -a
picallós -osa
piconari -ària (Illes)
picapunt (m)
picaritos (m, Catalunya Nord)
ploracossos (m i f)
plorador -a
ploraire (m i f)
ploramiques (m i f)
ploramorts (m i f)
ploraner -a
puntillós -osa
puntós -osa
punxamonines (m i f, Catalunya Nord)
rabós -osa
rampoina (m i f)
sentit -ida
somicaire (m i f)
vidriós -osa
         Locucions
moll d’ulls
pedra de toc
          Frases fetes i refranys
Plorar com una Magdalena
Estar picat
Semblar una puta ploranera
Ser de sucre
Ser fi de pell (o tenir la pell molt fina)
Ser la plorapecats
Tenir cua de palla
Tenir sempre un all o una ceba
Tenir sempre un sis o un as

TAFANER
          Mots
aficadís -issa
aguiló (m)
aguilon (m, cast)
balconera (f)
barber (m)
batxiller -a
bufaforats (m)
bufarut (m)
bugadera (f)
caçacucs (m, Illes)
cagandanes (m i f)
corralera (f)
cotilla (m i f)
cotillaire (m i f)
cul-i-merder
curiós -osa
ensumallufes (m i f)
enxurma (f, Catalunya Nord)
escalfeta (f)
escarbacalius (m i f, País Valencià)
escoltallufes (m i f)
escoltapets (m i f)
escorniflaire (m i f)
escornifleta (m i f)
escrutinyaire (m i f)
espapissaire (m i f)
esqueller -a
faraut (m)
farlapa (f)
florero (m, cast)
fura (f)
furassa (f)
furot (m)
gambairot (m)
gaseta (f)
gasetilla (f)
guimbarda (f)
llepisser -a
llucador -a
llufa (f)
marmanyera (f)
medaller -a
misser -a
nas (m)
notícies (m i f, arg)
novatxer -a
portanoves (m i f)
portera (f)
qüentista (m i f, cast)
saberut -uda
sabut -uda
safaretger -a
samfainer -a
sedasser -a
sedassot (m)
sorier -a
tafaner -a
teolà (m)
tràfec (m)
trafica (m i f)
traficó (m)
traficonda (m i f)
trafiquer -a
trafiqueta (m i f)
trapasser -a
xafarder -a
xafarot -a
xandoc (m)
xarmeller -a
xipoter -a
         Locucions
cul de dones
en Joan tastaolletes
gaseta del barri
misser de solei
nas de fura
nas d’escornifleta
olent de nas
pet de llufa
         Frases fetes i refranys
Entrar pertot, com el pet del dimoni
Ficar el nas pertot (o pertot arreu)
Ficar-se en camisa d’onze vares
Ficar-se on no el demanen
Mossèn Trafica, que en tot es fica
Semblar la tia Pepa esclafapets
Semblar la xeringa de l’hospital
Semblar l’escoltapets
Ser més aficadís que un banyarriquer
Ser més aficadís que un ca de bou
Ser misser de solei i doctor de bocatorta
Ser mossèn Collera
Tenir la vista als dits (o al cap dels dits) [aquell que ho toca tot]

TOSSUT
          Mots
aragonès -esa
arrelut -uda
banyot (m)
baturro -a (cast)
botós -osa
cabeça (m)
cabeçola (f)
cabeçut -uda
caburdo (m)
cabut -uda
caparra (m)
caparrot (m)
caparrut -uda
capçana (f)
capferro (m, Illes)
capisser -a (Illes)
capitossat -ada
capsot (m)
cavallut -uda
ceballut -uda
cerdà -ana
consagrat -ada
cru crua
encarrabinat -ada
enfotrallat -ada
entemat -ada
enterc -a
entercat -ada
entestat -ada
fanàtic -ica
marrà, -ana [esp. aplicat a una criatura]
marranàs -assa
marrec (m) [aplicat a una criatura)
morrofort -a
obcecat -ada [amb l’enteniment encegat momentàniament]
obstinat -ada
pertinaç (m i f)
perfidiós -osa [porfidiós]
porfidiós -osa
porfiós -osa
proterv -a
protervo -va
proterviós -osa
rabós -osa
rampoina (m i f)
reconsagrat -ada
repatà -ana
repatani -ània
repatell (m)
soc (m)
socal (m i f)
socarrut -uda
tanyut -uda
temerut -uda (Catalunya Nord)
temós -osa
tèrcol -a
testard (m)
testarrut -uda
testarut -uda
testut -uda
tostarrut -uda [testarrut]
tostorrut -uda [testarrut]
trusturrut -uda [testarrut]
tossal (m, País Valencià)
tossut -uda
          Locucions
agarrat a la seva
arrambat a la seva
arrimat a la seva
cap d’aram**
cap de ferro
cap de marrà
cap de mastre
cara de màstic
clatell d’estelles
dolent cap
          Frases fetes i refranys
Aguantar el punt
Aguantar les tenes
Anar a pinyó fixe
Cantar els goigs de sant tornem-hi
De Callosa és l’home!
Dur el cap tapat
Estar amb els seus «tretze són tretze»
Ficar el cap al cove
Ficar el cap a l’olla
Ficar la banya en un forat
Ficar-se a al barretina (una idea)
Ficar-se al barret
Ficar-se al carbassot
Haver après (una cosa) en dijous
No entrar a corral
No baixar del burro
No donar un dit de vela
No saber més que una cançó
Posar entre cella i cella
Posar-se de cul a la paret
Ser del morro fort
Ser d’idees fixes
Ser dur de clepsa
Ser dur de pelar
Ser més cabeçut que un forc d’alls
Ser més tossut que una rella
Tenir la closca dura
Tornar amb els seus tretze
Tornar sempre amb la mateixa cançó
Tossut com el pa
Tossut com la boira
Tossut com un aragonès
Tossut com un ase
Tossut com un bou
Tossut com un marrà
Tossut com un negre
Tossut com una banya de bou
Tossut com una cabra
Tossut com una mula
Tossut com una mula guita
Tretze són tretze

TRAÏDOR
          Mots
bare (m, ant)
bausador (m, ant)
caragirat -ada
deslleial (m i f)
fals -a
judes (m i f)
marraco (m)
meula (f)
morrobrunzit -ida
pèrfid -a
perjur -a [que jura en fals]
perro (m, arg, cast)
putà -ana
renegat -ada
subornat -ada
traïdor -a
traïdorenc -a
traidoresc -a
venut -uda
          Locucions
gran traïdor
traïdor i mig
ulls de serp
         Frases fetes i refranys
Ser batejat amb la cua de la guineu
Tenir mà de Judes
Traïdor com l’ànima de Judes
Traïdor com un sard

TRANQUIL
          Mots
abajocat -ada
agafa-sopes (m i f)
apàtic -a
calmós -osa
calmut -uda
campal (m i f)
cançoner -a
candonguer -a
carretó (m)
catxassa (m)
catxasser -a
catxassós -osa
catxassut -uda
cosó (m)
despreocupat -ada
destrempat (m)
eternitzador -ora
fetjarrut -uda
fetjut -uda
flegmàtic -a
fotjut -uda [fetjut]
fresc -a
ganso -a
gansola (m i f, Catalunya Nord)
gansoner -a
gratussa (m i f)
indolent (m i f)
lent -a
maimó -ona
mastegat -ada
moia (m i f, Illes)
morós -osa
nyeufa (f)
pàmfil -a
panxafart (m)
papissa (f, Catalunya Nord)
parrera (m i f)
patxorrer -a
patxorro (m)
patxorrut -uda
paupa (f, Illes)
pixafreda (m)
quitze (m i f)
relleume (m) [relleune]
relleune (m)
retrangle (m i f, Catalunya Nord)
retranguer -a
romancer -a
ronsa (m i f)
ronseguer -a
ronsejador -a
ronsejaire (m i f)
ronser -a
ronsero -a (cast)
ronsoner -a
satisfet -a
seguerós -osa
sòmines (m i f)
sorenga (m i f, Catalunya Nord)
sorn -a
sorneguer -a
sorno -a
sornós -osa
talper -a
tartamoc (m)
toca-son (m i f)
tocatardà -ana
         Locucions
en Joan de la calma
en Joan de la son
mare catxassa
          Frases fetes i refranys
Anar a pas de bou
Anar (o caminar) a pas de tortuga
Anar a passes comptades
Anar a poc a poc
Anar xano-xano (o xino-xano)
Cançoner com una tortuga
Caminar menys que un armat
Demanar permís a un peu per moure l’altre
Fer el ronso
Fer sortir barba
Fer testament
Fer tornar vell (o vella)
Gastar cera
Gronxar-s’hi
No frisar mai, em es enamorats de na Pereta
No posar-se pedres (o cap pedra) al fetge
No tenir sang a les venes
Semblat la sogra de sant Pere
Semblar [algú] que vagi a cercar la mort
Ser bo per anar a buscar la mort
Ser bo per anar a prop i tornar vespre
Ser fet amb pasta de coca bamba
Ser fresc com la rosada
Ser fresc com una rosa
Ser més catxasser (o gansoner) que el rellotge de la Seu
Ser més lent que el cavall del dolent [{de les pel·lícules de l’Oest]
Ser més lent que una tortuga
Ser un tripa llisa
Tenir bon fetge
Tenir el fetge de lluç
Tenir el fetge gros
Tenir el pas més curt que un caragol
Tenir més fetge que una rajada
Tenir més fetge que un bou ( tenir fetge de bou)
Tenir molta catxassa
Tenir molt de fetge
Tenir sang d’aigua
Tenir sang d‘orxata
Tenir sang de nap
Tenir sang de peix
Tenir un fetge com un ase
Tenir un fetge com una romeguera
Tirar-s’ho a l’esquena [despreocupar-se]
Tirar-s’ho al darrera [despreocupar-se]
Va lleuger com aquell ocell que li diuen bou (iròn)

XERRAIRE
         Mots
abellot (m)
babalí-babalà (m)
banyarriquer (m)
barbacana (m)
barber (m)
barbollaire (m i f)
baterell (m, Catalunya Nord)
batxiller -a
breviari (m)
brocalera (f)
bugadera (f)
burot (m)
carrau (m)
castanyola (f)
corcoma (f)
cotorra (f)
diarrea (m)
gaig (m)
garladís -issa
garlador -a
garlaire (m i f)
garsa (f)
llenguallarg -a
llenguallarga (m i f)
llenguarra (m i f)
llengüerut -uda
llengarut -uda
llengut -uda
llorma (f, Catalunya Nord)
lloro (m)
mallerenga (f)
palatreca (m)
papagai (m)
parauler -a
parlador -a
parlaire (m i f)
parler -a
parola (f)
patrip-patrap [esp. si parla molt i sense solta]
perol (m)
peroler -a
perroquet (m, gal, Catalunya Nord)
picarol (m)
pixoter -a [xerraire i bellugadís]
predicaire (m i f, iròn)
quera (m i f)
ralladís -issa
rallador -a
raonador -a
raonaire (m i f)
raoner -a
raonotes (m) [que desbarra]
rosec (m)
sori-closi (m)
tarter -a
tracadell (m)
tritxo -a
trompeta (m i f)
verbagàlia (m i f)
xarlaire (m i f)
xarragasta (m i f)
xerina (f)
xermeller -a
xerradís -issa
xerrador -a
xerrai-marrai (m i f)
xerraine (m i f)
xerraire (m i f)
xerramec -a
xerramendisco (m i f)
xerrampliu (m, País Valencià)
xerrapeta (m i f)
xerratiu (m)
xerrim (m i f)
xerrina (m i f)
xerris (m i f, Illes)
xerrotaire (m i f)
xerrotani (m)
xerroter -a
         Locucions
llengua d’oca
llengua fresca
mai calla
mare romanços
molí sense nadilla
         Frases fetes i refranys
Amb la meitat de llengua en tindries massa
Anar-se’n per la boca, com a bot
Com la dona d’en Freixa, que per xerrar la filosa deixa
Descabdellar fil
Enrotllar-se com una persiana
Escapar-se tota la força per la boca
Et devien portar a adorar Sant Valentí, quan eres petit
Fer córrer la llengua
Haver menjat llengua
Jamai gran parler no fou bon obrer
Llengua llarga, cau de mentides
Moure xerra
No callar ni per Meco
No et penjaran per falta de llengua!
Parèixer la xeringa de la Garbosa
Parlar-li (a algú) el cul i tot
Parlar més que fetge a la brasa
Parlar més que setze
Parlar (o xerrar) més que un sac de nous
Posar el cap com tres quartans [atabalar a força de parlar]
Posar el cap com un tabal [o timbal] [atabalar a força de parlar]
Qui parla massa, no sap res
Semblar [algú] ràdio Andorra
Semblar un tracadell de mola
Semblar una matraca
Semblar una merla
Ser com el gall, que quan ha cantat no saps que ha dit
Ser de la família d’en Mai Calla
Ser en set-llengües
Ser llarg de llengua
Tenir bon picarol
Tenir corda (o tenir corda per estona)
Tenir la llengua més llarga que els cans
Tenir més llengua que un breviari lletres
Tenir més llengua que un papagai
Tenir més paraules, que fulles té un pi vell
Tenir més paraules que mots no es diuen a les matines
Tenir més paraules que un misser
Tenir més paraules, que un tambor tocs
Tenir més xàtxara que un lloro
Tenir molta xàtxara
Tenir molt de vent a la flauta
Tenir moltes explicaderes
Tenir tela per estona
Tenir trencat el tel de la llengua
Tenir un bon bec
Tenir (o semblar) un disc ratllat [esp. si és reiteratiu]
Trencar nous
Xerrar com una cacatua
Xerrar com (o més que) una cotorra
Xerrar com una garsa
Xerrar com unes bregadores
Xerrar més que el vi (o el vi de setze)
Xerrar més que l’Assumpta d’Antella
Xerrar més que no donen per amor de Déu
Xerrar més que quinze
Xerrar més que setze
Xerrar més que un advocat
Xerrar més que un barber
Xerrar més que un breviari (o tenir més paraules que un breviari)
Xerrar (o rallar) més que un cul de vinyòvol
Xerrar més que un lloro (o xerrar com un lloro)
Xerrar més que un notari
Xerrar més que un sastre
Xerrar més que (o com) una calàndria
Xerrar més que una garsa
Xerrar més que una mallerenga
Xerrar (o parlar) pels colzes
Xerrar (o parlar) pels descosits
Xerrar (o parlar) per les butxaques
Xerrar per setze