8. INSULTS ÈTNICS I LOCALS
La memòria popular recorda les friccions històriques amb els pobles veïns i ha creat uns tòpics, més o menys discutibles com tots els tòpics, que responen a velles rancúnies però em pregunto què hi fan suecs, suïssos o “xinos” en el nostre repertori?
Les punxades de poble a poble, si deixem de banda les originades només cercant una rima fàcil i les denominacions que recorden algun fet real o llegendari, podem contrastar que van des de les creacions jocoses i amb gràcia fins a una notable mala llet.
8.1 PAÏSOS I COMUNITATS DIVERSES
Alemany
Cap quadrat
Tudesc [rústic]
Aragonès
Aragonès, fals i cortès
D’Aragó, ni dama ni baró
D’Aragó, ni dona ni baró
D’Aragó, ni vent ni baró
L’Aragó, és traïdor
Castellà
Castellà, profà
Dona castellana, o puta o lladre
Dona castellana, o puta o vana
Els castellans a la gerra
No et fiïs del castellà, que si no te l’ha feta, te la farà
Cossac
Beure com un cossac
Curd
Portar una curda
Espanyol
La Gatera (Madrid)
Gats (madrilenys)
Cantar el ventre l’espanyola [tenir fam]
De ponent, mala gent
De ponent, ni bon vent ni bona gent
De ponent, ni bon vent ni bon casament
De ponent, ni dona ni vent
De ponent, ni el vent
De ponent, ni vent, ni gent
De ponent, ni vent, ni gent, ni casament
De ponent, tot malament
De ponent venen els trons, els lladres i les raons
De ponent venen els trons i les gorres amb galons
Espanyol ronquero, fill de punyetero (Catalunya Nord)
L’espanyol viu de panxa al sol
La pregunta de l’espanyol [es diu de qui pregunta una cosa que tothom sap, que és evident]
Les dones, entre espanyols, diuen naps i pensen cols
Parlar castellà [fer soroll d’esquerdat un atuell de terrissa / escotxegar les perdius / estar embriac]
Tot el seny d’Espanya és en la testa de cavall [procedeix de la crònica de Muntaner]
Espanyol immigrant no adaptat a Catalunya
Cananeu
Castellanufo -a
Castellanúfol –a
Castellufo -a
Catanyol -a
Espanyolàs –assa (Catalunya Nord)
Lleganyós -osa
Lolailo [jove d’aspecte i costums aflamencat]
Sanxa (m i f)
Xanxes (m i f)
Xarna (arg) [fill d’immigrants que viu en un barri suburbial]
Xarnec -ega
Xarnego -a
Foraster (genèric)
Forasta (m i f, arg)
Forasterada (col·lectiu)
Forasteralla (col·lectiu)
Forenyo -a
Guiri (m i f, arg, cast)
Guirufis (m i f, arg, cast)
Francès
Franximan (ant, Catalunya Nord)
Franximard (ant, Catalunya Nord)
Franxuti
Gavatx [antigament aplicat als occitans, especialment als gascons]
Acomiadar-se a la francesa [no saludar]
Borratxo com un francès
Fer l’anada del francès [no saludar]
Gavatx i home de bé, no pot ser
Mussiú (iròn)
Ni de gavatx ni de porc, no te’n fiïs, ni viu ni mort
No és bon francès si t’ha dat‚ el que t’ha promès
Passa gavatx; passa porc
Passar-se gavatx [faltar a allò que s’ha promès]
Quatre francesos, vuit borratxos; quatre italians, vuit músics
Vinga el que Déu vulga i que no vinguin els francesos
Gascó
Promesa de gascó [promesa falsa]
Gitano
Calistro (a les terres lleidatanes)
Calitxo -a
Gitano [brut, mentider]
Guits (m pl) [nens gitanos]
Noi -a (a la Catalunya Nord)
Amb músics, còmics i gitanos, no hi facis tractes
Cara d’extremunciar gitanos
Els capellans fan com els gitanos: mai se fan mal uns amb els altres
No valer un rot de gitano
Pantalons de gitano [estrets a les cuixes i acampanats de baix]
Semblar en Pepet gitano
Ser més gitano que els de sota el pont
Ser un gitano blanc [persona no gitana que enganya en els tractes]
Tenir més fred que un gitano
Tenir més ganes (d’alguna cosa) que un gitano de furtar un burro
Tenir més traça a regatejar que un gitano a la fira de Salàs
Tenir ventre de gitano [menjar de tot]
Valga’m sant Paio, patró dels gitanos, que sempre cau en dissabte
Home no gitano (pels gitanos)
Busnó
Paio
Grec
Grec, grega [rústic, brut, deixat]
Indi [natiu nordamericà]
Fer l’indi ( o l’indio*)
Italià
Espagueti
Jueu
Jueu [avar, mentider]
Porc (s. XVI)
Viking -a
Vikingo -a (cast)
Xueta [descendent de jueu convers a Mallorca]
A Sarral són els jueus, aquella gent tan malvada
Cara de jueu
Com més oiràs el jueu jurar, més te deus d’ell guardar
El jueu i el porc, no el fiquis al teu hort
Jueu i dona i home amb corona, jamai perdona
Nas de jueu [nas corbat]
Renegar com el jueu de Sarral
Ser més jueu que els que crucificaren Nostre Senyor
Ser més lleig que un jueu de rajoleta
Moro
Jai (m, arg)
Marrocà (m, arg) [marroquí]
Marrocano (m, arg, cast) [marroquí)
Mojamé (m, arg, cast)
Mojamet (m, arg, cast)
Moraco (m, arg, cast)
Morata (m, arg, cast)
Morube (m, arg, cast)
Mustafà (m, arg)
Paisa (m, arg, cast) [marroquí)
Els moros que els mati Déu (sinó perquè els fotia) [de les guerres espanyoles del nord d’Àfrica del s. XIX]
La raó, a un moro
Negre
Mandela (m, arg)
Mandinga (m, arg)
Moreno -a (arg, cast)
Negrata (m i f, arg, cast)
Xarol (m)
Ballar amb la negra [tocar-li, a algú, la part pitjor]
Fes bé, encara que siga a un moro de Guinea
Sa raó valgui per un negre
Tossut com un negre
Treballar com un negre
Occità [vegeu també gascó]
Bearnès, fals i cortès
De Narbona, ni bon vent ni bona persona
Sard
Sard [astut]
Déu te guard de mandra de Pallars i de sard de Sardenya
Gelós com un sard
Traidor com un sard
Sudamericà (genèric)
Sudaca (m i f, arg, cast)
Suec
Fer-se el suec [fer-se el desentès]
Suís
Beure com un suís
Turc
Turc, turca [rústic, curt d’enteniment]
Gelós com un turc
Portar una turca
Valencià de la part castellanoparlant
Xurro
Xinès
Enganyar com un xino*
8.2 MALNOMS I DITES NEGATIVES DELS POBLES
Vegeu l’apartat d’ARGOT – MALNOMS