8. INSULTS ÈTNICS I LOCALS

La memòria popular recorda les friccions històriques amb els pobles veïns i ha creat uns tòpics, més o menys discutibles com tots els tòpics, que responen a velles rancúnies però em pregunto què hi fan suecs, suïssos o “xinos” en el nostre repertori?

Les punxades de poble a poble, si deixem de banda les originades només cercant una rima fàcil i les denominacions que recorden algun fet real o llegendari, podem contrastar que van des de les creacions jocoses i amb gràcia fins a una notable mala llet.

 

8.1 PAÏSOS I COMUNITATS DIVERSES

Alemany        
          Cap quadrat
          Tudesc [rústic] 

Aragonès
          Aragonès, fals i cortès
          D’Aragó, ni dama ni baró
          D’Aragó, ni dona ni baró
          D’Aragó, ni vent ni baró                                      
          L’Aragó, és traïdor

Castellà
         Castellà, profà
         Dona castellana, o puta o lladre
         Dona castellana, o puta o vana
         Els castellans a la gerra
         No et fiïs del castellà, que si no te l’ha feta, te la farà

Cossac
         Beure com un cossac

Curd
          Portar una curda                                              

Espanyol
          La Gatera (Madrid)
          Gats (madrilenys)
          Cantar el ventre l’espanyola [tenir fam]
          De ponent, mala gent
          De ponent, ni bon vent ni bona gent
          De ponent, ni bon vent ni bon casament
          De ponent, ni dona ni vent
          De ponent, ni el vent
          De ponent, ni vent, ni gent
          De ponent, ni vent, ni gent, ni casament
          De ponent, tot malament
          De ponent venen els trons, els lladres i les raons
          De ponent venen els trons i les gorres amb galons
          Espanyol ronquero, fill de punyetero (Catalunya Nord)    
          L’espanyol viu de panxa al sol
          La pregunta de l’espanyol [es diu de qui pregunta una cosa que tothom sap, que és                    evident]
          Les dones, entre espanyols, diuen naps i pensen cols
          Parlar castellà [fer soroll d’esquerdat un atuell de terrissa / escotxegar les perdius /                     estar embriac]
         Tot el seny d’Espanya és en la testa de cavall [procedeix de la crònica de Muntaner]

     Espanyol immigrant no adaptat a Catalunya
          Cananeu
          Castellanufo -a
          Castellanúfol –a
          Castellufo -a
          Catanyol -a
          Espanyolàs –assa (Catalunya Nord)
          Lleganyós -osa
          Lolailo [jove d’aspecte i costums aflamencat]
          Sanxa (m i f)
          Xanxes (m i f)
          Xarna (arg) [fill d’immigrants que viu en un barri suburbial]
          Xarnec -ega 
          Xarnego -a

Foraster (genèric)
          Forasta (m i f, arg)
          Forasterada (col·lectiu)
          Forasteralla (col·lectiu)
          Forenyo -a
          Guiri (m i f, arg, cast)
          Guirufis (m i f, arg, cast)

Francès
          Franximan (ant, Catalunya Nord)
          Franximard (ant, Catalunya Nord)
          Franxuti
          Gavatx [antigament aplicat als  occitans, especialment als gascons]
          Acomiadar-se a la francesa [no saludar]
          Borratxo com un francès
          Fer l’anada del francès [no saludar]
          Gavatx i home de bé, no pot ser
          Mussiú (iròn)
          Ni de gavatx ni de porc, no te’n fiïs, ni viu ni mort
          No és bon francès si t’ha dat‚ el que t’ha promès
          Passa gavatx; passa porc
          Passar-se gavatx [faltar a allò que s’ha promès]
          Quatre francesos, vuit borratxos; quatre italians, vuit músics
          Vinga el que Déu vulga i que no vinguin els francesos

Gascó
          Promesa de gascó [promesa falsa]

Gitano
          Calistro (a les terres lleidatanes)
          Calitxo -a
          Gitano [brut, mentider]
          Guits (m pl) [nens gitanos]
          Noi -a (a la Catalunya Nord)
          Amb músics, còmics i gitanos, no hi facis tractes
          Cara d’extremunciar gitanos
          Els capellans fan com els gitanos: mai se fan mal uns amb els altres
          No valer un rot de gitano
          Pantalons de gitano [estrets a les cuixes i acampanats de baix]
          Semblar en Pepet gitano
          Ser més gitano que els de sota el pont
          Ser un gitano blanc [persona no gitana que enganya en els tractes]
          Tenir més fred que un gitano
          Tenir més ganes (d’alguna cosa) que un gitano de furtar un burro
          Tenir més traça a regatejar que un gitano a la fira de Salàs
          Tenir ventre de gitano [menjar de tot]
          Valga’m sant Paio, patró dels gitanos, que sempre cau en dissabte

      Home no gitano (pels gitanos)
          Busnó
          Paio

Grec
         Grec, grega [rústic, brut, deixat]

Indi [natiu nordamericà]
          Fer l’indi ( o l’indio*)

Italià
          Espagueti

Jueu
          Jueu [avar, mentider]                                            
          Porc (s. XVI)
          Viking -a
          Vikingo -a (cast)
          Xueta [descendent de jueu convers a Mallorca]
          A Sarral són els jueus, aquella gent tan malvada
          Cara de jueu
          Com més oiràs el jueu jurar, més te deus d’ell guardar
          El jueu i el porc, no el fiquis al teu hort
          Jueu i dona i home amb corona, jamai perdona
          Nas de jueu [nas corbat]
          Renegar com el jueu de Sarral
          Ser més jueu que els que crucificaren Nostre Senyor
          Ser més lleig que un jueu de rajoleta

Moro
          Jai (m, arg)
          Marrocà (m, arg) [marroquí]
          Marrocano (m, arg, cast) [marroquí)
          Mojamé (m, arg, cast)
          Mojamet (m, arg, cast)
          Moraco (m, arg, cast)
          Morata (m, arg, cast)
          Morube (m, arg, cast)
          Mustafà (m, arg)
          Paisa (m, arg, cast) [marroquí)       
          Els moros que els mati Déu (sinó perquè els fotia) [de les guerres espanyoles del                       nord d’Àfrica del s. XIX]
         La raó, a un moro

Negre
          Mandela (m, arg)
          Mandinga (m, arg)
          Moreno -a (arg, cast)
          Negrata (m i f, arg, cast)
          Xarol (m)
          Ballar amb la negra [tocar-li, a algú, la part pitjor]
          Fes bé, encara que siga a un moro de Guinea
          Sa raó valgui per un negre
          Tossut com un negre
          Treballar com un negre

Occità     [vegeu també gascó]
          Bearnès, fals i cortès
          De Narbona, ni bon vent ni bona persona

Sard
          Sard [astut]
          Déu te guard de mandra de Pallars i de sard de Sardenya
          Gelós com un sard
          Traidor com un sard

Sudamericà (genèric)
           Sudaca (m i f, arg, cast)

Suec 
           Fer-se el suec [fer-se el desentès]

Suís
          Beure com un suís

Turc
          Turc, turca [rústic, curt d’enteniment]
           Gelós com un turc
           Portar una turca

 Valencià de la part castellanoparlant
          Xurro

   Xinès
          Enganyar com un xino*

 

8.2 MALNOMS I DITES NEGATIVES DELS POBLES 

            Vegeu l’apartat d’ARGOT – MALNOMS