Nomenclàtor R-Z

*Anar a: S T U V – X

           Racó

  • 1. Font del Racó [UTM: x 320087, y 4653887]. Entre el poble de l’Ametlla i casa Camperol.
  • 2. Planta del Racó [UTM: x 312123, y 4645610]. Finca de Vilamajor, a ponent del mas de Gai.
  • 3. Lo Racó [UTM: x 307601, y 4656071]. Partida de Corçà entre el Solà de Corçà i el Raudoral.
  • 4. Racó de l’Infern. Vegeu Infern.

Etimologia. Del català racó: lloc situat en un angle. Ve de l’àrab rukún.

          Radiguer

Radiguer. Antiga partida d’Àger. Podria correspondre a l’actual Reguer.

Documentació. (1113) in terminibus de Ager, in locum quod uocat Radiger; (1147-1176) Radiger. A la col·lecció diplomàtica de Sant Pere d’Àger se citen també un Radiguer a Os de Balaguer (anys 1152 i 1173) i un Radicher a Castelló de Farfanya (any 1182), totes les demés referències corresponen al terme d’Àger.

Etimologia. Coromines deriva Raiguer del llatí radice: arrel; però sembla que aquí podria ser molt bé un derivat de rec.

          Rafel

Mas de Rafel. Antiga masia dels Masos de Millà (s. XIX).

Etimologia. Apòcope de Rafael, nom personal hebreu amb el significat de “Déu ha curat”.

           Rajolí

Font del Rajolí (o font del Llop) [UTM: x 307975, y 4659248]. Nom donat pels excursionistes a la font del mas de Carlets.

Etimologia. Diminutiu de raig, del llatí radius: vareta, raig de llum.

           Ramon

Font de l’Hort de Ramon [UTM: x 320294, y 4653978]. Font de l’Ametlla sota los Rocassos.

Etimologia. Del nom de persona homònim. Vé del nom germànic Raginmund.

           Ras

  • 1. Cap del Ras. Vegeu Cap.
  • 2. Los Rasos [UTM: x 310136, y 4649290]. Partida damunt el mas de Janderó, als Masos de Millà.
  • 3. Ras de (o raset de): Faba, Osca, Teixos, etc. Vegeu cadascun dels noms.

Etimologia. De la paraula catalana ras: altiplà amb poca vegetació.

           Ratera

Serrat de Ratera [UTM: x 309064, y 4655158]. Serrat de Corçà, a migdia del serrat del Pinyó.

Etimologia. Del nom femení germànic Rater de Rad + hari.

           Raudonar

  • 1. Barranc del Raudonar [UTM: x 321195, y 4654823]. Baixa de la Boïga Gran i va al barranc de les Cols.
  • 2. Corral del Raudonar de Coixet [UTM: x 321085, y 4654521]. Edificació a la partida del Raudonar.
  • 3. Font del Raudonar [UTM: x 321221, y 4654673]. Al curs mig del barranc homònim.
  • 4. Lo Raudonar [UTM: x 321246, y 4654387]. Partida de l’Ametlla entre la serra Grossa i el barranc del Raudonar.

Etimologia. Camp de raudors (o roldors) del llatí vulgar roretŭrĭu originat en rhus tyrius (roldor importat de Tir). Aquesta planta (coriaria myrtifolia) s’utilitzava al’Edat Mitjana per curtir les pells.

          Raudoral

  • 1. Camp del Raudoral [apr. UTM 312127, y 4656250]. Camp d’enlairament d’ales delta i parapents al replà del Montsec.
  • 2. Raudoral [UTM: x 308232, y 4656016]. Partida de Corçà, sota el cementiri.
  • 3. Raudoral [UTM: x 312306, y 4656146]. Partida del replà del Montsec entre el portell de Claramunt i el Cargol de Graells.

Etimologia. De l’àrab rauda: jardí, erol de flors; o d’alguna altra paraula de la mateixa família. El fet que existeixi també raudonar no crec que invalidi l’origen àrab de raudoral.

           Raval

  • 1. Cabana del Raval [apr. UTM: x 307241, y 4649433]. Als Masos de Millà, a ponent del mas de Fet.
  • 2. Corral (o era) de Raval [UTM: x 308453, y 4655545]. A migdia de Corçà.
  • 3. Mas del Raval [UTM: x 309310, y 4657341]. A les Masies de Sant Llorenç, dependent de la casa homònima de Corçà.
  • 4. Mas del Raval. Antiga masia als Masos de Millà; vinculada a la casa homònima de Corçà.
  • 5. La Raval [UTM: 319972, y 4653578]. Nom popular del nucli de baix de l’Ametlla, centrada en la parròquia.
  • 6. El Raval d’Agulló [UTM: x 311197, y 4652845]. Conjunt de cases a l’entrada del poble fora de l’antic nucli clos.
  • 7. Serra de Raval [UTM: x 308478, y 4649018] Elevació (796 m) a ponent dels Masos de Sant Romà.
  • 8. Sort de Raval [UTM: x 307367, y 4649438]. Finca dels Masos de Millà a ponent dels Masos de Sant Romà.

Etimologia. De l’àrab hispànic rabád, variant de l’àrab clàssic rábad.

Forma errònia. Rabal

           Reboll

  • 1. Ço de Reboll [UTM: x 320992, y 4653730]. Finca de l’Ametlla al serrat de Mosset.
  • 2. Mas de Reboll. Masia de l’Ametlla.
  • 3. Serrat del mas de Reboll [UTM: x 321786, y 4652653]. A ponent de les Casetes de l’Estació, a l’Ametlla.

Etimologia. Del català: reboll: rebrot d’arbre.

           Rebollosa

  • 1. Barranc de les Rebolloses [UTM: x 309134, y 4655151]. Baixa de Claramunt i desguassa al barranc Gros, sota els Espins.
  • 2. La Rebollosa. Antiga partida de Cas, documentada l’any 1167.
  • 3. Les Rebolloses [UTM: x 308300, y 4654725]. Partida de Corçà cap a la masia de l’Hereuet.

Documentació. [2] (1167) terra in termino de  Cass, ad illa Rebollosa.

Etimologia. Del català: reboll: rebrot d’arbre.

Forma errònia: Revolloses.

           Rectoria

  • 1. Horta de la Rectoria [UTM: x 316840, y 4651586]. Finca de la Règola a ponent del poble.
  • 2. La Rectoria [UTM: x 307492, y 4655710]. Partida de Corçà, sota el barranc de la Cadolla.
  • 3. Serrat de la Rectoria [UTM: x 307750, y 4655350]. Sota la masia de Coixet, a Corçà.

Etimologia. Casa del rector d’una parròquia.

           Redol

  • 1. Redol [UTM: x 307992, y 4645564]. Antiga partida dels Masos de Millà, citada l’any 1888 com el primer punt de l’afitament entre els termes d’Àger i de Tragó, ha de correspondre amb l’actual Llenguadera.
  • 2. Redol de Canut. Vegeu Canut.

Etimologia. Paratge a l’entorn d’un lloc. Derivat de redolar i, en definitiva, de redó: rodó.

           Reducte

El Reducte [UTM: x 314542, y 4652243]. Nom popular de torre de sant Nicolau, torre circular erigida a pocs metres del recinte de la col·legiata d’Àger i refeta per les forces carlines el febrer de 1839. Coneguda també com torre de Sant Nicolau.

Forma habitual: El Reducto.

           Regal

Regal de: Bep, la Cabeça, Taverner. Vegeu cadascun dels noms.

Etimologia. Nom donat a les millors terres per al conreu, en oposició a llenasca dit dels camps pedregosos.

          Regassol

  • 1. Regassol. Antic rec que repartia l’aigua de la font del Pedró pels horts del raval homònim.
  • 2. Regassol [apr. UTM: 314801, y 4652401]. Partida al voltant del rec homònim.

Documentació. (1088) Regacolo; (1091) Regascolo; (1155-1180) Regacol;(1174) Regazol, etc.

Etimologia. Documentat l’any 1081 com Regacolo. Variant de regatxol: rec petit.

           Règola

  • 1. Barranc de la Règola [UTM: x 316119, y 4651026]. Barranc que baixa de la serra de Montclús al riu Fred, davant del poble  i dóna nom a una partida al seu voltant.
  • 2. Castell de la Règola. Castell medieval desaparegut i d’emplaçament exacte desconegut.
  • 3. Comes de la Règola. Vegeu Coma, -es.
  • 4. Font de la Règola [UTM: x 317151, y 4651593]. Sota el poble.
  • 5. Horta de la Règola [UTM: x 316836, y 4651580]. .artida a ponent del poble, al costat del riu Fred.
  • 6. Molí de la font dela Règola [UTM: x 317151, y 4651593Antic molí ubicat en aquest indret, prop del Riu Fred.
  • 7. La Règola [UTM: x 317213, y 4651609]. a llevant del municipi d’Àger. Població de 24 habitants.
  • 8. Sant Julià de la Règola [UTM: x 317190, y 4651547Església parroquial moderna situada sota el nucli de la població. S’ha suposat per alguns autors que podria haver estat un antic monestir visigòtic anterior a la població, tant per la seva advocació com pel nom del poble.

Documentació. (1049) uilla sancti Iuliani, quod uocitatur Regullam; (1049-1057) Regulam, etc.

Etimologia. Del llatí regǔla: norma, línia de conducta. És aplicat habitualment a llocs vinculats a un monestir.

           Reguer

  • 1. Font del Reguer [UTM: x 310315, y 4651561]. A la partida homònima.
  • 2. Lo Reguer [UTM: 310127, y 4651665]. Partida al barranc de Sant Llobí, a Millà.

Documentació. Vegeu Radiguer. Al s. XVIII trobem també la forma Arregué.

Etimologia. De rec, amb la idea de barranc on baixa aigua, o més probablement del llatí radīce: arrel. L’any 1483 se cita el torrent del “Rayguer” com un dels camins autoritzats per al pas de bestiar.

           Rei

  • 1. La Badina del Rei. Vegeu Badina.
  • 2. Barranc de la Planta del Rei [UTM: x 322671, y 4653196]. Desguassa al barranc de la Figuereta.
  • 3. Barranc del Rei.[UTM: x 305579, y 4651909]. Desguassa sota les Conclues, als Masos de Millà.
  • 4. Cabana de la Planta del Rei [UTM: x 322493, y 4653169]. Cabana enrunada en aquest indret.
  • 5. Clot del Rei [UTM: x 311978, y 4646164]. Prop del mas homònim.
  • 6. Collada de la Planta del Rei [UTM: x 322828, y 4653768]. A Àger, a llevant del mas de Xixí.
  • 7. Collada del Rei [UTM: x 311681, y 4646957]. A Vilamajor.
  • 8. Corral de la Collada de la Planta del Rei [UTM: x 322808, y 4653816]. Runes a Àger a la collada homònima.
  • 9. Era de la Planta del Rei [UTM: x 322513, y 4653210]. Damunt l’antiga cabana.
  • 10. Mas del Rei [UTM: x 311729, y 4646439]. Masia important de Vilamajor. L’edifici és una casa forta del s. XIII.
  • 11. Pallera del Rei [UTM: x 314204, y 4647824]. Edifici en runes sota la torre de Fontdepou.
  • 12. Planta del Rei [UTM: x 311715, y 4646653]. Finca de Vilamajor, damunt el mas del Rei.
  • 13. Planta del Rei [UTM: x 322627, y 4653090]. Finca a llevant de l’estació d’Àger.
  • 14. Solà del Rei [UTM: x 314777, y 4648626]. Finca dins la partida dels Solans a Fontdepou.

Documentació. [8] (1176) uillar de Rei.

Etimologia. La major part dels topònims deriven del mas del Rei de Vilamajor, antiga casa forta d’època romànica.

           Remei

El Remei d’Oroners (o Mare de Déu del Remei) [UTM: x 321062, y 4651153]. Santuari romànic conservat al peu del castell d’Oroners, damunt de l’antic poble.

           Remiendo

Masia de Remiendo [UTM: x 313424, y 4653297]. A la partida de les Culties, a ponent d’Àger.

Forma errònia. mas del Remendo.

           Remosquera

  • 1. Barranc de la Remosquera. Prop de la masia de la Pedrona, a Agulló.
  • 2. Camí de la Remosquera [UTM: x 313444, y 4654454]. Camí entre Àger i la masia de Ton de la Torre.

Documentació. [2] (1064) Colobor, propter illa moschera.

Etimologia. Deriva de mosca, probablement referit a un camí ple de mosques perquè degué ser pas habitual del bestiar oví.

           Reng

  • 1. Barranc de Rengs [UTM: x 315940, y 4650088]. Des de prop del pantà de Rengs al barranc de la Règola.
  • 2. Masia de Rengs  [UTM: x 315389, y 4649820]. Construcció propera a la font de la Caldera.
  • 3. Pantà de Rengs [UTM: x 315240, y 4649528]. Gran bassa a la serra de Montclús, camí de Cas.
  • 4. Rengs. [UTM: x 315906, y 4649523]. Partida a migdia de Montesquiu.
  • 5. Rengs de: Fonset, Quelo, cal Tatet, Viudo. Vegeu cadascun dels noms.

Documentació(1067) Arenz. Podria correspondre també a l’indret anomenat Aranz (1112).

Etimologia. Del català reng: fila, renglera (d’arbres).

           Renguetes

 Renguetes. Tros de terra damunt del poble de Millà.

          Reset

Reset. Antic indret probablement a la Vall d’Àger. Se cita junt amb Portaclusa, però no es pot descartar que fos ja al Montsec de l’Estall.

Documentació. (1184) Rezeto.

           Resigueta

Les Resiguetes . Antiga partida de Millà.

Documentació. Citades al s. XVIII.

Etimologia. Del llatí radīce: arrel.

           Respluga

  • 1. Respluga [UTM: x 315745, y 4652035]. Partida d’Àger sota Monterol.
  • 2. Font de Respluga. A Corçà.
  • 3. Pont de Respluga [UTM: x 315363, y 4652348]. Pont d’Àger en el traçat antic de la L-904 (ara C-12) damunt el barranc de Menàrguens; actualment substituït per un pont nou a la Glorieta.
  • 4. Torrent de Respluga. Antoc mtorrent que suposo es pot identificar amb l’actual barranc de la Glorieta.

Documetació. [4] (1130-1145) riuo de Spluga; (1140) Red Espluga, Re Espluga; (1174) Riu Despluga; (1177) Riu de Splucha; (1196-1278) Respluga, etc.

Etimologia. D’espluga: cova

           Retjo

  • 1. Aubaga del Retjo [UTM: x 323178, y 4652876]. Finca a llevant de la Planta del Rei.
  • 2. Mas del Retjo [UTM: x 320763, y 4653932]. Masia situada a llevant i per damunt de l’Ametlla.

Etimologia. De la paraula retjo: rígid, gruixut; pròpia del català occidental.

Forma erròniacasa Retjó.

           Retou

  • 1. Barranc de Retou [UTM: x 313358, y 4655423]. Nom que rep la part central del barranc de Rovinal, de la baixada del replà a Casa Maciarol.
  • 2. Corral de Retou. A la dreta del barranc.
  • 3. Retou [UTM: x 313124, y 4655819]. Partida d’Àger, a ponent del barranc homònim.
  • 4. Salt de Retou [UTM: x 313472, y 4655925]. Salt del barranc des del replà.

Forma errònia. [1] barranc de Retous.

          Riba

  • 1. Barranc de les Ribes de Mosset. Vegeu Mosset.
  • 2. Molí de la Riba. Antic molí fariner, probablement correspon a l’actual molí de Serra segons l’estudi de F. Fité sobre els molins de la vall.
  • 3. Riba Trencada (?). Antic indret de la Vall d’Àger.

Documentació.  [2] (1055) moli de la Riba. [3] (1060) Ripam Fractam. 

Etimologia. Marge d’un riu, ve del llatí rīpa.

           Ribellera

  • 1. Font de la Ribellera [UTM: x 317442, y 4652683A la partida homònima.
  • 2. Ribellera [UTM: x 316700,  y 4652605] Partida d’Àger al nord de Monterol, fins la masia de la Gotarda.

Etimologia. Derivat del català ribal: ribera; a partir de riba.

Forma errònia[2] Revellera.

           Ribera

Ribera. Antic indret de la Vall d’Àger.

Documentació. (1188) linar a la Ribera. Altres referència a Ribera publicades a la Col·lecció Diplomàtica de Sant Pere d’Àger fa referència a partides de Bellmunt (Montsec de l’Estall) i d’altres indrets fora de la vall.

Etimologia. Vegeu riba.

          Ribot

Font del Ribot [UTM: x 313489, y 4652532]. A la capçalera del riu Fred, entre el mas de Serret i el del Tellol.

Etimologia. Derivat de riba.

           Ricorbell

Torrent de Ricorbell. Antic torrent d’emplaçament desconegut.

Documentació. (1048) riuo Corbel; (1278) torrent de Ricorbell de ffont freda tro a la carrera de Clarmunt. (1490) es documenta com a límit d’un estany (conreus protegits de les destrosses del bestiar) entre el mas de Blancafort i el torrent de Conill.

Etimologia. Encara que Coromines dóna preferència al significat de cove, cistell (que seria per les cadolles que pogués omplir en el seu recorregut) crec que en aquest cas podria ser molt probable que vingués de corba, revolt.

           Rinza

Cabana de Rinza [UTM: x 313561, y 4652070]. Edificació d’Àger a l’Aubac, seguint el barranc de Peguer.

           Rita

  • 1. Cap del Clot de Rita [UTM: x 312303, y 4646406]. Petit cim (627 m) a Vilamajor, damunt el serrat Rodó.
  • 2. Masia el Rita. Vegeu masia de Sanuy, a Vilamajor.

           Roc

1. Ço de Vicent del Roc [UTM: x 316110, y 4654828]. Finca amb restes de cabana sota les Llaurades.

           Roca

  • 1. Feixans de la Roca Alta [UTM: x 324097, y 4655091]. Entre l’aubaga de la Planta del Pont d’Àger de Xixí i la carena de la Roca Alta.
  • 2. Mas de Roca. Antiga masia als Masos de Millà (s. XIX).
  • 3. Molí de la Roca. Antic molí situat prop de l’Ametlla, al riu Fred, documentat per Fité l’any 1062. En el document original (datat per Chesé el 1063) la referència “roka” es dóna més com a afrontació que com a nom del molí; el qual és definit “ipso molino iam supradicto in terminio de castro que uocitatur ipsa Amenla siue in loco que dicitur ad rriuo de Aier”.
  • 4. Pas de la Roca Llisa [UTM: x 324067, y 4656023]. Entre el serrat de Fontfreda i la paret de Terradets.
  • 5. Roca Alta [UTM: x 324011, y 4654964]. Carena a llevant de Mallabecs,prop de Terradets.
  • 6. Roca Clara [UTM: x 316722, y 4652312] Franja de migdia de Monterol damunt la Règola.
  • 7. Roca d’Espadella. Vegeu Espadella.
  • 8. Roca Foradada [UTM: x 314435, y 4656822]. Petit pont natural a ponent de la canal dels Pous de Glaç que dóna pas a una cova de dimensions reduïdes.
  • 9. Roca Llisa [UTM: x 308529, y 4655257]. Prop de la font de la Canaleta a Corçà.
  • 10. Roca Roja [UTM: x 321851, y 4655075]. Partida sota el Montsec de Camperol.
  • 11. Roca Tarumba. Vegeu Tarumba.
  • 12. Roques Brunes [UTM: x 321013, y 4654595A llevant de la costa dels Cipells, a l’Ametlla.
  • 13. Sant Llorenç de la Roca [UTM: x 309158, y 4657147]. Un dels noms del poblat i, especialment del castell, de Sant Llorenç.
  • 14. Vinya del tros de la Roca. A Millà, prop de Sant Llubí.
  • 15. Roca de (o roques de): Barraca, Colobor, d’Espadella, Foradada, Joli, Maçola, Mariano, Mateu, Migdia, Passos, Volter. Vegeu els noms de cadascuna.

Etimologia. Paraula preromana d’origen incert. (13) Segueix el costum d’anomenar pedra o roca els castells bastits damunt un roquer.

Forma errònia[8] Cova de les dues boques.

           Rocàs

Los Rocassos [UTM: x 320217, y 4654004]. Cim (624 m) damunt el poble de l’Ametlla.

Etimologia. Augmentatiu de roca.

           Roder

  • 1. Molí Roder. Antic molí fariner d’Àger, s’identifica amb l’actual molí de Farran.
  • 2. Horta Rodera [UTM: x 321288, y 4651507]. Sector més alt de l’antiga horta d’Oroners. El nom està recollit en els plànols fets per a l’expropiació a començament del s. XX, no n’he trobat record, però Fité cita Rodera com el nom d’una partida de la baronia de Sant Oísme.

Documentació. [1] (1119) molino Rodero; (1169-1170) molendino Roder. El document de 1169 fa referència a la sèquia entre el molí Roder i els Caragol.

Etimologia. Deriva de roda.

           Rodó

  • 1. Feixà Rodó [UTM: x 316984, y 465584]. A llevant de la collada de Colobor.
  • 2. Serrat rodó. Vegeu Serrat.

Etimologia. De forma circular, a partir de roda.

           Roger

  • 1. Cabana de Roger [UTM: x 314477, y 4650715]. A la teulera homònima, totalment enrunada.
  • 2. Teulera de Roger [UTM: x 314424, y 4650668].  Finca d’Àger entre la carena de la serra de Montclús i lo Pui.

Etimologia. Del nom de persona homònim. Ve del nom germànic Hrodgair.

           Roig

  • 1. Barranc del Corral del Roig [UTM: x 313265, y 4645679]. Va al barranc de la Badina, a Vilamajor.
  • 2. Cabana del Roig. Prop la font de Menàrguens.
  • 3. Corral Roig. Antiga edificació citada el s. XVII a la partida dels Aspres de Fontedepou.
  • 4. Cova del Roig [UTM: x 319024, y 4655620]. Sota el Montsec de Calafí.
  • 5. Font Roja [UTM: x 318694, y 4648535]. Font i partida de Cas; a la trencada amb l’antic terme de Santalinya. La font queda ja dins d’Oroners al límit amb Cas.
  • 6. Font Roja. Partida de Sant Just.
  • 7. Picó Roig [UTM: x 320729, y 4655700]. Elevació (1037 m) sota el Montsec de Sarral.
  • 8. Vinya del Roig [UTM: x 315425, y 4653036]. Finca d’Àger a la partida de lo Cós.
  • 9. Vinya del Roig [UTM: x 319704, y 4651428]. Finca a migdia de Sant Just, dins l’antic terme de Fontllonga.

Etimologia. [1-4,8] D’un malnom derivat del nom del color. Vé del llatí clàssic rŭběus: rogenc, roig, per mitjà del llatí vulgar rųiu.

          Romà

Camí romà (o calçada romana) [UTM x: 3123747, y 4650546]. Camí medieval empedrat que, amb algunes correccions del seu traçat, serví fins el s. XIX, quan s’obrí el camí dels traginers (precedent de l’actual carretera C12), com a única comunicació entre Balaguer i Àger. Puja pel vessant de la serra de Montclús fins el cap sa Creu i més enllà també se’n veuen alguns fragments fins a Fontdepou. Segueix el traçat d’una via romana.

Nota. Hi ha altres camins empedrats a la vall d’Àger associats a antigues “strates” romanes: a) del mas de Xixí fins el pla d’Escumó; b) de Corçà a Sant Llorenç; c) crec recordar algún fragment entre el coll de la Pertusa i Sant Llorenç.

         Romano

Masia de Romano [apr. UTM: x 310632, y 4647050]. Casa desapareguda de Vilamajor, originalment era el nom d’una casa de Tartareu, la família de la qual pels volts de 1919 feren de mitgers en un mas de Vilamajor que en rebé el nom.

           Romer

Pla de Romer [UTM: x 311461, y 4647496]. Partida a Vilamajor, a ponent del barranc Fondo.

Etimologia. Del nom local d’un arbust aromàtic (Rosmarinus officinalis), conegut en altres indrets com romaní.

           Rondou

Mas de Rondou. Antiga masia de Vilamajor, propera a la masia Flores.

          Ronyós -a

Font Ronyosa. Nom popular de la font del Tossal al barri de dalt de l’Ametlla.

           Roplans

Serrat de Roplans [UTM: x 319197, y 4656319]. Serrat paral·lel a la serra principal, situat al replà entre els barrancs de Sant Llorenç, al nord, i el de la serra dels Homes Morts, al sud.

Etimologia. Podria ser una variant de replans, però com que existeixen formes diferents caldria saber quina és la forma antiga, ja que si fos rocglan probablement s’hauria d’interpretar a partir de roca.

Forma errònia.  Rocglans.

           Roquer

Planta de Roquer [UTM: x 312968, y 4645785]. Partida de Vilamajor, sota el mas de Sanui.

           Ros

  • 1. Cabana del Ros [UTM: x 311479, y 4650237]. Construcció d’Agulló, a la serra de Baró; antigament utilitzada com a residència efímera a l’estiu pels treballs de segar i batre. Actualment força enderrocada. Forma part d’un conjunt de cinc masies adossades de diferents propietaris, és la primera d’est a oest.
  • 2. Cabana del Ros [UTM: x 311433, y 4640242]. Al mateix conjunt de l’anterior, és la cabana més a l’oest de totes.
  • 3. Cometa del Ros [UTM: x 310751, y 4653721]. Finca d’Agulló prop de Sant Pere Màrtir.
  • 4. Los Rossos [UTM: x 317687, y 4651594]. Partida de la Règola a migdia del ras d’en Faba.
  • 5. Serra del Ros [UTM: x 311493, y 4650158]. A les serres, a ponent de Montlleó.

Etimologia. [1,2,4] De la casa homònima d’Agulló. Pel color del cabell d’un avantpassat; segons vaig recollir deuria fer unes tres generacions que s’imposà aquest malnom.

           Rosó

  • 1. Horts de Rosó [UTM: x 319345, y 4651934]. Al costat de cal Forner a l’antic terme de Fontllonga.
  • 2. Serra de Rosó [UTM: x 319063, y 4649494]. Entre la Penya de la Mare de Déu, a Oroners, i el solà de Font-roja, a Cas, dins l’antic terme de Fontllonga.

Etimologia. Diminutiu del nom femení Rosa, que té el seu origen en la flor homònima.

           Rossell

  • 1. Cova d’en Rossell [UTM: x 316655, y 4656046]. Balma i casa construïda sota seu, damunt del santuari de Colobor. El nom anterior era cova de la Siega.
  • 2. Masia Rossell [UTM: x 315830, y 4653297]. Masia d’Àger situada prop de la font de Menàrguens.
  • 3. Pont d’en Rossell [UTM: x 314194, y 4652189]. Pont damunt el riu Fred, que donava entrada a Àger des del camí medieval. També donà nom a la partida situada en aquell indret.

Etimologia. Del cognom d’una família originària d’Àger. Oficialment Rosell.

           Rosso

Planta del Rosso [UTM: x 319400, y 4653975]. Partida de l’Ametlla a ponent del clot del Gros.

Etimologia. De la casa homònima de l’Ametlla.

           Roure

  • 1. Clot dels Roures [UTM: x 320320, y 4653189]. Sota casa Cotó a l’Ametlla.
  • 2. Font del Roure [UTM: x 316531, y 4654646]. Damunt la masia Mossènyer.
  • 3. Font del Roure. Font avui desconeguda a Millà, potser relacionada amb el pas del Roure.
  • 4. Pas del Roure. Indret de les Conclues, a Millà.

Etimologia. De l’arbre caducifoli (Quercus sp.).

           Roureda

Roureda [UTM: x 368205, y 4659001]. Partida a Corçà, al sud del mas de Carlets, a Corçà.

Etimologia. Bosc de roures.

          Rourera

La Rourera (o les Roureres). Partida al sud de Fontdepou.

Documentació. Al segle XVII trobem el nom en singular, actualment està recolllit en plural.

           Rovinal

Barranc del Rovinal [UTM: x 313096, y 4653220]. Barranc que baixa del replà a occident de Pedra fins al riu Fred, la part superior és coneguda com barranc de Retou.

Documentació. Al s. XVII és citat com barranc Roinal (Roynal).

Etimologia. Del català rovina: al·luvió, rierada [significat similar al del poble de Fet, al Montsec de l’Estall].

Forma erròniaSovint el trobem escrit com Rubinal i, esporàdicament, Rubinat.

           Sabater

Ço del Sabater [UTM: x 314012, y 4648681]. Finca de Fontdepou a la partida dels Solans.

Etimologia. Ofici de qui fa sabates. D’origen incert.

           Sala

Cova de les Set Sales. Vegeu Montardit, cova de.

          Salat -ada

Camí de la Salada [UTM: x 308123, y 4655371]. Camí de Corçà que passa per la masia de Coixet i va cap a les Rebolloses.

          Saleixó

Los Saleixons [UTM: x 323712, y 4653647]. Partida d’Àger damunt l’entrada del congost de Terradets.

           Sallent

  • 1. Coma de Sallents. Antic lloc d’Àger.
  • 2. Molar i Roca de Sallents. Se suposa que a l’antiga partida de Sallents prop d’Àger.
  • 3. Sallents. Antic indret plantat de vinyes molt documentat a l’edat mitjana, situat per Fité prop de Monterol. És la partida amb més referències de compra i venda de tota la Vall d’Àger.
  • 4. Los Sallents (o Sallent) [UTM: x 309981, y 4654047]. Partida d’Agulló prop de la Morella.

Pronunciació habitual. [4] Sellents

Documentació[1, 2, 3] (1059) Salentes; (1081) Sallento; (1081-1147) Sallente; (1101-1147) Salentis; (1109-1179) Salente; (1114) Sallentes; (1140-1195) Salents; (1145) Sallentem; (1184) Salets; (1278) rocha de salens tro al molar de Salens; (1440) consta una Coma de Sallents propietat de Pere Guilló.

Etimologia. De sallent: salt d’aigua. Encara que sembla situat una mica més a occident em pregunto si l’actual barranc del Botador (de botar, saltar l’aigua) no podria estar relacionat amb el Sallent antic. El nom de Botador no començo a documentar-lo fins la primera meitat del s. XIX, mentre que Sallent ja no apareix en els llibres d’estimes dels  s. XVII ni XVIII.

           Salt

  • 1. Barranc del Salt [UTM: x 311927, y 4654949]. A ponent del barranc de Retou, baixa de l’indret de Raudoral cap al barrancs del Horts; el tram superior és anomenat barranc de les Canaletes. Sembla correspondre al torrent anomenat Matahomes el s. XIII.
  • 2. Lo Salt [UTM: x 309194, y 4654594]. Indret de Corçà, damunt lo Comellàs.

Etimologia. [1] Per la cascada que fa aquest barranc.

           Salvador

  • 1. Ço de Salvador [UTM: x 311281, y 4654611]. Finca d’Agulló, damunt el mas de Portal.
  • 2. Font de salvador [UTM: x 311013, 4653936]. Damunt l’ermita de Sant Pere Màrtir, a Agulló.
  • 3. Sant Salvador. Vegeu Sant.

Etimologia[1-2] Del nom d’una casa d’Agulló, pres del nom personal homònim.

           Samarró

  • 1. Cabana de Samarró [UTM: x 312715, y 4649457]. Edificació de Fontdepou, a Montlleó, als límits de les serres de Samarró i de Lledonós.
  • 2. Serra de Samarró [UTM: x 312503, y 4650449]. A les Serres, al nord de Montlleó.

Etimologia. Probablement de samarra; del basc zamar, zamarra: conjunt de la llana de les ovelles, pellissa. Originat en la casa homònima d’Àger.

Forma errònia. La cabana de Samarró és indicada en alguns mapes com cabana de Lledonós i, en canvi, apareix una cabana de Samarró inexistent al Peguer.

          Samper

Mas Samper [UTM: x 308694, y 4648787]. Masia abandonada del Masos de Millà, al nucli de Sant Romà.

           Sant

  • 1. Corral Sant [UTM: x 308333, y 4655793]. Construcció encara en ús, situada a ponent del nucli de Corçà.
  • 2. Costa dels Sants [UTM: x 319679, y 4655204]. A migdia dels feixans de Pere Pau.
  • 3. Cova dels Sants [UTM: x 319769, y 4655111]. Cova de 8 m de recorregut situada a la costa homònima en el barranc de Barreta. Documentada l’any 1911 i retrobada el 1995. Nota: les coordenades donades són les indicades a Espeleoindex, que s’aparten força de la localització de la cova al mapa de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
  • 4. Masia del Sant [UTM: x 314044, y 4654650]. Masia d’Àger sota de Pedra.
  • 5. Planta del Sant [UTM: x 315515, y 4653944]. Finca d’Àger a ponent de la masia de Bonet.

Etimologia. Evidentment el nom [3-4] està relacionat amb l’església de Pedra, però aquesta era dedicada antigament a Santa Maria (avui a la Mare de Déu) i mai a un sant. El nom de masia del Sant deu tenir, doncs, la idea de masia del santuari.

            Santa Bàrbara

Santa Bàrbara [UTM: x 315346, y 4653516]. Partida entre els barrancs del Botador i de Menàrguens, correspon al nom d’una ermita del s. XIV desapareguda de molt antic que era situada prop de l’actual trull de Mossènyer. Existeixen restes d’enterraments medievals.

           Santa Coloma

  • 1. Necròpoli de Santa Coloma [UTM: x 314268, y 4652687]. Important necròpoli altmedieval que rodejava l’antiga església.
  • 2. Santa Coloma [UTM: x 314127, y 4652917]. Nom encara viu de la partida on hi havia l’església.
  • 3. Santa Coloma d’Àger [apr. utm: x 314180, y 4652774]. Antiga església darrere de l’actual fossar d’Àger, anterior a la dominació musulmana i rodejada d’una important necròpoli. Les restes excavades actualment estan colgades.

 Documentació [2] Documentada repetidament des l’any 1048.

          Santa Creu

  • 1. Santa Creu [utm: x 312937, y 4652763]. Nom medieval de l’ermita actualment dedicada a Santa Helena.
  • 2. Santa Creu. Antiga partida i font prop de l’ermita. Al s. XII era un lloc amb premses de vi.

 Documentació. (1059) fonte de Sancta Cruce; (1186) Santam Crucem, etc.

           Santa Eugènia

Santa Eugènia de la Règola [UTM: x 317305, y 4650848]. Ermita romànica de la Règola, camí de Cas, restaurada modernament. Dóna nom a una partida al su voltant.

Documentació. (1145) Sancta Eugenia.

           Santa Felicitat

Santa Felicitat. Indret d’emplaçament desconegut, no es té coneixement de l’església que donà el nom al lloc.

Documentació. (1048) Sancta  Felicitate; (1065) Sancta Felicitatem, en aquest document Arnau de Feners donava una torre seva situada en aquest indret a la col·legiata de Sant Pere d’Àger; (1116) linar ad sancta Felicitate.

           Santa Helena

  • 1. Barranc de Santa Helena [UTM: x 313048, y 465675]. Del costat de l’ermita al naixement del riu Fred.
  • 2. Font de Santa Helena [UTM: x 312926, y 4652725]. Al costat de l’ermita.
  • 3. Masia de Santa Helena [UTM: x 313027 y 4652782]. Propera a l’ermita. Substitueix l’antiga masia de Bonacasa.
  • 4. Santa Helena [UTM: x 312937, y 4652763]. Petita ermita a ponent d’Àger, refeta el s. XX i que originalment era dedicada a la Santa Creu o  la Vera Creu. Segons les llegendes era un indret de reunió de bruixes.
  • 5. Santa Helena [UTM: x 312750, y 4652711]. Partida d’Agulló prop de l’ermita homònima.

           Sant Alís

  • 1. Camp de Sant Alís [UTM: x 315141, y 4656579]. Camp d’enlairament d’ales delta i parapents situat a pocs metres i a migdia del cim; col·lo  quialment els seus usuaris soluen anomenar-lo la Pedra; avui està en desús per raons de seguretat.
  • 2. Forat de Sant Alís. Petita cova a poca distància del cim.
  • 3. Sant Alís [UTM: x 315139, y 4656613] Cim principal del Montsec d’Ares (1676 m),  situat a la part central de la serra. Existeixen dues ermites de Sant Alís situades respectivament al Montsec de Rúbies i a la Vall de Barcedana, ambdues d’origen romànic i en avançat estat d’enrunament; són fora dels límits de la Vall d’Àger però hi faig menció per la seva vinculació al cim del Montsec d’Ares.

Forma incorrecta. castell de Sant Alís,  fa referència a l’antiga torre geodèsica i és del tot innecessari.

Etimologia. Deformació de Sant Aleix.

           Santa Margarida

Santa Margarida [UTM: apr. x 317837, y 4648597]. Ermita totalment enrunada a llevant de Cas.

           Santa Maria

  • 1. Santa Maria. Antiga partida d’Àger al voltant de Santa Maria del Pla.
  • 2. Santa Maria de Claramunt. Vegeu Claramunt.
  • 3. Santa Maria de Colobor. Vegeu Colobor.
  • 4. Santa Maria de Corçà. Vegeu Corçà.
  • 5. Santa Maria de l’Ametlla. Vegeu l’Ametlla de Montsec.
  • 6. Santa Maria del Pla [UTM: x 313412, y 4652650]. Antiga ermita romànica del terme d’Àger que, en runes, fou convertida a començament del s. XX en la masia de Serret.
  • 7. Santa Maria de Montlleó. Vegeu Montlleó.
  • 8. Santa Maria de Pedra. Vegeu Pedra.
  • 9. Santa Maria de la Pertusa. Vegeu Pertusa.
  • 10. Santa Maria de Sant Llorenç d’Ares [UTM: x 309693, y 4657468]. Antic monestir cistercenc femení. Les seves restes de transició romanicogòtica estan englobades en el corral de Batlle posterior. Situat al NE de l’antic poble de Sant Llorenç.
  • 11. Santa Maria l’Antiga [UTM: x 313192, y 4652741]. Nom antic que rebia la cripta de la col·legiata de Sant Pere d’Àger.
  • 12. Sèquia de Santa Maria. Antiga canalització a la partida de Santa Maria.
  • 13 Torrent de Santa Maria [UTM: x 313192, y 4652741]. Nom antic que ha de correspondre al tram final de l’actual barranc del Rovinal.

Documentació. [1] Partida, dedicada majoritàriament a llinars, ben documentada a l’edat mitjana des l’any 1048: els límnits indicats són. a orient el puig Aspre, locum ubi docunt ad Sancta Maria. // [6] (1048, 1066, etc) Sancta Maria; (1196) Sanctam Mariam del Pla. // [12, 13] (1181) ad Sancta Maria… affrontrat de meridie in ipsa cequia; (1181) in ipso torrente sancte Marie.

Etimologia. [6] Per estar situada al pla d’Agulló.

           Sant Antoni

Sant Antoni [UTM: x 311194, y 4652777]. Capelleta en forma de pedró a l’entrada d’Agulló, a la Pedrissa, cruïlla de la carretera amb el camí de les Serres.

            Sant Bartomeu

  • 1. Sant Bartomeu de Claramunt. Vegeu Claramunt i Sant Portomeu.
  • 2. Sant Bartomeu de la Pedrona [UTM: x 310346, y 4653614]. Capella d’aquesta masia.

           Sant Corneli

Sant Corneli [UTM: x 314031, y 4651948]. Partida d’Àger sota Solsdevila. No es té cap coneixement de l’església que degué donar nom a l’indret.

           Santes Creus

  • 1. Font de Santes Creus [UTM: x 314785, y 4652496]. Antiga font prop d’aquest indret.
  • 2. Raval de Santes Creus [UTM: x 314757, y 4652515]. Barri nou d’Àger; de la font del Pedró, a llevant, fins a la carretera i camí de l’Ametlla.
  • 3. Santes Creus [UTM: x 314729, y 4652501]. Antiga ermita d’Àger de la qual només es conserva un mur avui divisori d’horts. Donà nom a una partida en aquell indret.
  • 4 Santes Creus [UTM: x 314923, y 4652340]. Antiga partida avui parcialment urbanitzada (raval de Santes Creus).

Documentació. (1196) unam nostram terram ad sanctas Cruces.

Nota[1] Antigament feines com la neteja dels budells per a les botifarres es feien en aqueta font per no embrutar la font del poble (font del Pedró).

           Sant Jaume

  • 1. Sant Jaume [UTM: x 316610, y 4648476]. Partida de Cas entre la cabana de Xinco i l’ermita.
  • 2. Sant Jaume de Cas. Vegeu Cas.

           Sant Joan

  • 1. Bancal de Sant Joan [UTM: 314720, y 4652350]. Al barri del Pedró d’Àger, davant l’antiga església de Sant Joan i sota la residència dels avis.
  • 2. Barranc de Sant Joan [UTM: x 318657, y 4652357]. Baixa al Riu Fred a llevant del barranc de Marunyar, a la trencada de la Règola amb l’Ametlla.
  • 3. Hospital de Sant Joan. Alberg creat per la paeria d’Àger, existent cap a la segona meitat del s. XIV i ubicat probablement prop de l’església de Sant Joan. Diferent de l’hospital municipal posterior que existí en un edifici, encara existent, del barri de Solsdevila.
  • 4. Sant Joan [UTM: x 314686, y 4652398]. Antiga església preromànica d’Àger, dels s. IX-X, ubicada al carrer de la Font, a l’actual garatge de Barraca. Se’n conserven uns capitells llisos.
  • 5. Sant Joan [UTM: x 314706, y 4652320]. Antiga església d’Àger al barri del Pedró que substituí la primitiva preromànica. L’edificació actual, gòtica, està molt modificada i es pot observar dins d’un bar (Pepito, actual Lo Poble).
  • 6. Sant Joan de Montaspre. Vegeu Montaspre.
  • 7. Serrat de Sant Joan [UTM: x 309106, y 4655431]. Elevació (727 m) de Corçà en direcció a Claramunt; a llevant del serrat del Pinyó.

Forma errònia. [7] Serrat del mas d’en Gassol.

           Sant Josep

  • 1. Sant Josep de Vilamajor. Vegeu Vilamajor.
  • 2. Sant Josep i sant Macari de Fontdepou. Vegeu Fontdepou.
  • 3. Urbanització de Sant Josep de Fontdepou. Vegeu Fontdepou.

           Sant Julià

Sant Julià de la Règola. Vegeu la Règola.

           Sant Just

  • 1. Los Aubacs de Sant Just [UTM: x 320307, y 4651286]. Partida d’Oroners prop de Sant Just, a l’antic terme de Fontllonga, damunt les Tarteres.
  • 2. Sant Just [UTM: x 319596, y 4651602]. Petita caseria (amb l’església de sant Pere) agregada a l’antic terme de Fontllonga. Deshabitada cap als anys quaranta i avui en procés d’enrunament.
  • 3. Sant Pere de Sant Just [UTM: x 319573, y 4651594]. Antiga església situada al mig d’aquest despoblat.
  • 4. Serres de Sant Just [UTM: x 319723, y 4649444]. Muntanyes entre el serrat de la Palomera i la penya de la Mare de Déu, a Oroners, dins l’antic terme de Fontllonga.

Documentació. L’església de Sant Just només la trobem citada en una butlla del papa Alexandre III l’any 1062.

Etimologia. El cognom Sant Just el trobem a la Vall d’Àger ja a l’època medieval. En tractar-se d’una caseria molt petita i d’època indeterminada sembla que degué ser el poble qui prengué el nom de la família, i no a la inversa com és més habitual.

           Sant Llobí

  • 1. Barranc de Sant Llobí [UTM: x 310330, y 4651557]. Baixa a llevant de l’ermita fins al barranc de Contorna.
  • 2. Sant Llobí [UTM: x 310445, y 4651101]. Santuari barroc i refugi, erigit pel senyor del castell de Montsonís, i prior de l’orde de Malta, al sud de Millà, camí de Montlleó.

Etimologia. Diminutiu de Sant Llop, del llatí lupus. Recordo que els goigs que es canten a l’ermita comencen amb la llatinada ‘Guardeu-nos Lupu gloriós / de mal de coll …’

           Sant Llorenç

  • 1. Barranc de Sant Llorenç (o dels Homes Morts). Barranc paral·lel a la serra que baixa des de sota el serrat de la Corona i segueix com barranc de la Pardina.
  • 2. Castell de Sant Llorenç [UTM: x 309160, y 4657142]. Castell a la part més alta de l’antic poblat.
  • 3. Masos de Sant Llorenç [UTM: x 309754, y 4657361]. Conjunt de masos i corrals damunt de Corçà al voltant de l’antic poble de Sant Llorenç (cabanes i masos de Batlle, del Raval, de Panyello, del Tonyo, del Mas, de Lluís).
  • 4. Montsec de Sant Llorenç [UTM: x 309509, y 4657226]. A llevant de l’antic poble.
  • 5. Santa Maria de Sant Llorenç. Vegeu Santa Maria.
  • 6. Sant Llorenç [UTM: x 309187, y 4657160]. Antic poblat medieval murallat, avui en runes, conegut pel nom de la seva església romànica. És també anomenat a la documentació amb algun afegitó: de la Roca, de l’Espinalt, d’Ares, del Montsec. L’any 1503 hi constava una sola casa habitada, se suposa que es despoblà poc després.

Documentació [2, 5]. Citat des l’any 1043.

Forma errònia. [4Masos de Corçà; els autèntics masos de Corçà estan situats a l’entrada de la població, damunt la carrretera.

           Sant Marc

Sant Marc. Antiga partida de Fontdepou. L’ermita que li dóna nom ja és dins el terme de les Avellanes i Santalinya.

 DocumentacióCitada el s. XVII.

          Sant Martí

  • 1. Barranc de Sant Martí. Sota el Raval homònim.
  • 2. Barri de Sant Martí [UTM: x 314624, y 4652085]. Barri d’Àger centrat al carrer de Sant Martí que surt de la plaça Major.
  • 3. Font de Sant Martí [UTM: x 314246, y 4652029].  Propera al portal de Sant Martí d’Àger.
  • 4. Hospital de Sant Martí. Alberg d’Àger per a pobres creat el s. XII (documentat des del 1232 fins al s. XV), probablement vinculat al monestir de Bellpuig de les Avellanes i alçat al barri de Sant Martí.
  • 5. Portal de Sant Martí [UTM: x 314528, y 4652066]. Portal (original però desplaçat) que era l’entrada principal d’Àger des del camí medieval (o calçada romana).
  • 6. Raval de Sant Martí [UTM: x 314499, y 4652099].Barri d’Àger crescut fora muralla entre el carrer de portal de Sant Martí i el camí al pont de Rossell.
  • 7. Sant Martí [UTM: x 314547, y 4652070]. Església d’Àger desapareguda, documentada l’any 1061. Se suposa erigida a l’indret de l’actual hort de Claverol. Donà nom a una partida situada en aquella zona.

 Documentació. [7] Citada des l’any 1131.

          Sant Mateu

Sant Mateu d’Agulló. Vegeu Agulló.

           Sant Miquel

  • 1. Castell de Sant Miquel [UTM: x 324476, y 4655234]. Nom donat a un castell (i ermita) damunt la font de les Bagasses. Avui es pot identificar amb l’antic poblat medieval de Mallabecs (vegeu Mallabecs).
  • 2. Coll de Sant Miquel. Al camí de Corçà a la Pertusa.
  • 3. Font de Sant Miquel [UTM: x 319612, y 4655954]. Font d’Àger al Montsec de Calafí prop d’un antic poblat, probablement l’Ametlla Vella (no de Mallabecs com surt en molts mapes).
  • 4. Paret de Sant Miquel [UTM: x 318640, y 4656614]. Nom donat pels escaladors a la paret de la cinglera superior del Montsec entre el Serrat Alt i el de Fontfreda.
  • 5. Sant Miquel de Mallabecs. Vegeu Mallabecs.
  • 6. Sant Miquel de Montaspre. Vegeu Montaspre.
  • 7. Torrent de Sant Miquel [UTM: x 319976, y 4655922]. Sota la font de Sant Miquel, desguassa al barranc de Canaril.

           Sant Nicolau

  • 1. Sant Nicolau (o les eres de Sant Nicolau). Antiga partida prop de Sant Niocolau de l’Aspre.
  • 2. Sant Nicolau de l’Aspre. Vegeu Aspre.
  • 3.  Torre de Sant Nicolau. [UTM: x 314542, y 4652243]. Nom antic de la torre coneguda popularment com “lo Reducte”.

           Sant Oïsme

Cova de Sant Oïsme (o Cova del Pantà) [UTM: x 321186, y 4651803]. Cova de 20 m de recorregut normalment inundada pel pantà de Camarasa. Davant d’aquest poble però al marge dret del riu.

Etimologia. Nom modern donat pels espeleòlegs per la seva referència geogràfica. El nom ve del poble de la Baronia de Sant Oïsme (deformació del nom original Santa Eufèmia) del municipi de Camarasa.

           Sant Pere

  • 1. Barri de Sant Pere [UTM: x 314738, y 4652145]. Barri del castell a Àger, al voltant de la col·legiata de Sant Pere.
  • 2. Col·legiata de Sant Pere d’Àger. Vegeu Àger.
  • 3. Planell de Sant Pere [UTM: x 310041, y 4649893]. Entre el pla de les Bruixes i el plan d’Oliva, a la serra de Millà.
  • 4. Portalet de Sant Pere [UTM: x 314654, y 4652132]. Antiga entrada al recinte murallat d’Àger, avui desapareguda, situada entre la col·legiata i les primeres cases del poble, situat a la banda de ponent donava al camí cap a Agulló.
  • 5. Sant Pere de Millà. Vegeu Millà.
  • 6. Sant Pere de Sant Just. Vegeu Sant Just.
  • 7. Sant Pere Màrtir [UTM: x 311044, y 4653829]. Ermita al serrat d’Alòs, prop d’Agulló, amb tombes a la roca que indica el seu origen medieval malgrat que es tracti d’una edificació moderna que segons F. Fité substituí el s. XIX un pilaret o pedró anterior.
  • 8. Sant Pere Regalat [UTM: x 313670, y 4654927]. Advocació que tenia la capella del Mas de la Torre (avui en runes).
  • 9. Serradet de Sant Pere [UTM: x 314312, y 4649396]. A la Serra de Montclús, a llevant del Cap la Creu.
  • 10. Torre de Sant Pere [UTM: x 314308, y 4649302]. Nom d’una torre medieval desapareguda, a la Serra de Montclús, prop del Cap la Creu. Sembla que els seus carreus serviren per empedrar el carrer de la font d’Àger en època moderna i els pocs vestigis que quedaren desaparegueren amb la construcció de la urbanització de San Josep de Fontdepou.

Documentació. [4] L’any 1119 trobem la referència “in uilla de Ager, ad ipsa portella” que es deu referir a aquest portalet.

           Sant Portomeu

  • 1. Sant Portomeu [UTM: x 309984, y 4655171]. Nom usat popularment per anomenar l’indret de Claramunt i la seva torre.
  • 2. Serra de Sant Portomeu [UTM: x 309796, y 4655823]. Serrat on s’aixeca el castell de Claramunt al NE de Corçà.

Etimologia. Deformació de Sant Bartomeu, advocació de l’antiga església del despoblat de Claramunt.

           Sant Romà

  • 1. Los Masos de Sant Romà. Vegeu Masos.
  • 2. Sant Romà dels Masos de Millà. Vegeu Masos.

           Sant Salvador

  • 1. Sant Salvador d’Àger [UTM: x 314828, y 4652901]. Antiga església romànica d’una nau, fou erigida l’any 1048 adossada a l’església parroquial de Sant Vicenç. A la primera meitat del s. XIV s’uniren les dues esglésies amb l’obertura de dues gran arcades.
  • 2. Sant Salvador d’Oroners. Vegeu Oroners.

           Sant Vicenç

Sant Vicenç d’Àger. Vegeu Àger.

           Sanui

  • 1. Masia de Sanui (o masia el Rita) [UTM: x 312827, y 4645910]. Masia de Vilamajor sota el Tossal Gros.
  • 2. Pont de Sanui [UTM: x 313215, y 4652594]. Pont del traçat antic de la carretera C-12 davant la torre de Sanui.
  • 3. Torre de Sanui [UTM: x 312797, y 4652487]. Antiga masia i actual residència rural a ponent d’Àger. Aixecada damunt una antiga torre romànica (de nom desconegut) que comunicava Àger amb Agulló.

Etimologia. Prové del basc zain: vigia. La seva coincidència amb el nom del poble ribagorçà d’Açanui fa dubtar de si el nom és original de la Vall o importat. Algun text del final del s. XIX escriu erròniament que aquest nom prové del celta amb el significat de “camps al sol”.

           Sanxo

  • 1. L’Alzina de Pere Sanxo [UTM: x 320169, y 4654842]. Partida de l’Ametlla entre els barrancs de Canaril i de Barreta.
  • 2. Casa Sanxo [UTM: x 315197, y 4652314]. Masia a llevant d’Àger, del nom d’una de les cases de la vila.
  • 3. Casa Sanxo [UTM: x 313386, y 4653034]. Cobert a les Culties.
  • 4. Clot de Sanxo. Indret a Fontdepou cap a la Coscolla. Al s. XVIII apareix aquest nom, avui desconegut, entre les terres de Millà (o els Masos de Millà); per la situació geogràfica no podia tractar-se del mateix lloc.
  • 5. Solana de Sanxo. Partida damunt de Mo.

Etimologia. Del nom personal castellà Sancho. Com a cognom el trobem documentat a la Vall d’Àger l’any 1435.

           Sargaire

  • 1. Lo Cogul del Sargaire [UTM: x 310737, y 4651687]. Partida a Millà, entre l’antiga torre del Cogul i les forques de Blasi.
  • 2. Mas del Sargaire. Casa antiga dels Masos de Millà.

Etimologia. Qui fa objectes de sarga, cisteller.

           Sarrador

Cabana de Sarrador [UTM: x 315402, y 4651350]. Edificació d’Àger a ço de Po.

Etimologia. Potser Serrador, del llatí serrare: tancar; lloc on es tancava el bestiar.

           Sarral

  • 1. Bosc de Sarral [UTM: x 319959, y 4650767]. A ponent del bosc de Soler, a Sant Just, a l’antic terme de Fontllonga.
  • 2. Cabana de Sarral [UTM: x 320878, y 4655779]. Al Montsec homònim.
  • 3. Font de Sarral [UTM: x 320692, y 4653239]. Font de l’Ametlla al barranc de les Parres.
  • 4. Mas de Sarral [UTM: x 320505, y 4653096]. Masia a llevant de l’Ametlla.
  • 5. Montsec de Sarral [UTM: x 320889, y 4655884].  A llevant de la canal de l’Osca.

Etimologia. Si originalment el nom és Sarral, com altres indrets de Catalunya i d’acord amb la pronunciació actual, vindria de Sa Real ; no es pot descartar, però, que siguin un Serral (de serra) modificat pel temps.

Forma erròniaMasia de Serret; l’autèntica masia de Serret és prop de Santa Helena.

           Sarrano

  • 1. Cabana de Sarrano [UTM: x 313325, y 4651964]. Edificació d’Àger al camí de les Serres, seguint el barranc de Peguer.
  • 2. Molí de Sarrano (o dels Capellans) [UTM: x x 314343, y 4652111]. Antic molí d’Àger, proper a Sant Martí, que funcionà fins a la postguerra.

Forma erròniaSerrano.       

          Sastre

Mas del Sastre [UTM: x 308963, y 4647873]. Als Masos de Millà, prop de la torre dels Masos.

Etimologia. Qui té per ofici fer vestits.

           Saüc

  • 1. Barranc de la Font del Saüc [UTM: x 312152, y 4654597]. A Vilamajor, hi baixa el camí d’Ager a Tartareu.
  • 2. Font del Saüc [UTM: x 313286, y 4652600]. Font d’Àger a ponent de la font de Serret, a la capçalera del riu Fred.
  • 3. Font del Saüc [UTM: x 312325, y 4644646]. A migdia del mas de Montardit, a Vilamajor. La partida del Saüc ja és dins el terme de les Avellanes i Santalinya.

Documentació. X. Mora, al seu llibre, identifica el barranc del Saüc amb el torrent de Valle (o Balle) Camí documentat el s. XI.

Etimologia. Arbust de propietats medicinals (Sambucus nigra).

           Saura

  • 1. Casa Saura [UTM: x 321095, y 4652205]. Masia de l’Ametlla entre els barrancs de Marcó i de Fusteró.
  • 2. Casa vella de Saura [UTM: x 320729, y 4651868]. Antiga masia de l’Ametlla en runes, a ponent del barranc de Marcó.

Etimologia. Probablement de saurí, cercador d’aigua amb vareta o pèndol, potser a través d’un cognom amb el mateix origen.

           Saurí

  • 1. Cabana de Saurí [UTM: x 310574, y 4650813]. Antiga edificació d’Agulló prop de la font de Canals, damunt l’ermita de Sant Llobí.
  • 2. Cabana de Saurí [UTM: x 309650, y 4652703]. Antiga edificació de Millà, a la partida de Serradill.
  • 3. Cal Saurí [UTM: x 309448, y 4652179]. Casa als afores de Millà, avui pràcticament desapareguda, situada al nord-oest del nucli.
  • 4. Cal Saurí [UTM: x 309493, y 4652115]. Casa als afores de Millà, avui pràcticament desapareguda entre la vegetació, situada al sud del nucli.
  • 5. Clot (o cometa) de Saurí [UTM: x 308722, y 4652736]. Al nord del serrat dels Boïcs, a Millà.
  • 6. Cobert de Saurí [UTM: x 309489, y 4652188]. Construcció moderna a l’entrada de Millà.
  • 7. Masia de Saurí [UTM: x 308362, y 4653106]. Antiga masia de Millà, ben conservada, sota la mata de Viudà, prop de Corçà.

Etimologia. De saurí: cercador d’aigua amb vareta o pèndol, activitat prou coneguda a la Vall.

          Savanes

Savanes. Antiga partida de l’Ametlla.

Documentació. (1062) infra terminos de castro Amendola, in loco uocitatum Sauanes.

           Savina

  • 1. Aubaga de les Savines [UTM: x 307704, y 4653925]. A la part final del barranc de Millà tocant al pantà.
  • 2. Feixans de la Savina [UTM: x 320711, y 4656382]. Entre el pas de l’Osca i el tossal de l’Osca.

Etimologia. Arbre habitual al Montsec (Junipeus phoenucea).

           Savinal

  • 1. Barranc del Savinal [UTM: x 307307, y 4656587]. Al nord de la serra del Castell de Corçà per sota l’aubaga de Mauri.
  • 2. Font del Savinal. Font d’Àger, citada per Fité en el seu article de toponímia.
  • 3. Lo Savinal [UTM: x 307197, 4656566]. Partida de Corçà, a migdia del barranc homònim.
  • 4. Lo Savinal de Jaume. Vegeu Jaume.

Etimologia. Bosc de savines.

Forma errònia. Savinar.

          Sax

Sax. Indret antic de la Vall d’Àger.

Documentació. (1042-1119) Saxo; (1120-1180) Sex; (1145) coma de Saxo, s’hi citen olivers i no vinya com en els documents anteriors.

Etimologia. Del llatí saxa: penyes. A més del Sax de la Vall d’Àger, la documentació de la col·legiata de Sant Pere fa referència a d’altres llocs amb el mateix nom situats fora de la Vall d’Ager.

           Sec

  • 1. Clot de la Seca [UTM: x 319771, y 4653369]. A ponent de la Collada, a l’Ametlla.
  • 2. Font de l’Hort de la Seca [UTM: 319759, y 4653265]. Font de l’Ametlla sota la font de Cònsol.

           Sedecén

Sedecén. Antiga partida del terme d’Àger. Vegeu Sederenya.

Documentació. (1060) Cedezen.

           Sedega

Sedega. Torrent documentat el s. XI, vegeu Belles.

Documentació. (1055) Sedega [en una altra versió del document està escrit Sede]

           Sederenya

Sederenya (o Sedenya). Antiga partida d’Àger.

Documentació. (1174) et alia terra ad Sederegna, que est in ipsa coma; (aprox. 1193) Sseden; (1193) Sedenna. Encara l s. XVII la trobem citada com Sedeña.

Nota. Tal com suposa F. Fité és, molt probablement, la mateixa partida de Sedecén. Pel canvi de terminació es pot comparar amb el cas ben conegut de Gisclareny, originalment Gisclasén. Probablement tindrà el seu origen en un nom de persona germànic.

           Segarra

  • 1. Barranc de Segarra [UTM: x 311228, y 465720]. Al replà del Montsec, desguassa al barranc de la Pardina.
  • 2. Corral de Segarra [UTM: x 310728, y 4656979]. Edificació enrunada d’Àger, a ponent de Segarra del Mas.
  • 3. Segarra del Mas [UTM: x 310992, y 4656908]. Finca d’Àger al Montsec de Badià.
  • 4. Segarra de Viudà. Vegeu Viudà.

Etimologia. Del basc segarr: poma, pomera.

           Segòvia

Casa Segòvia [UTM: x 307115, y 4647485]. Casa dins la petita caseria del Mas de Marcó, als Masos de Millà.

Etimologia. De la ciutat castellana homònima, a través d’un cognom.

           Seguer

  • 1. Congost del Seguer [UTM: x 307561, y 4659991]. A la Noguera Ribagorçana entre el Congost de Mont-rebei i el mas de Carlets, al nord de Corçà. L’any 2013 s’hi va construir una passarel·la que permet la connexió de Mont-rebei amb Montfalcó.
  • 2. Serradet del Seguer [UTM: x 307666, y 4659639]. A nord del mas de Carlets, a Corçà.

Etimologia. Coromines sol derivar els noms de lloc d’aquesta forma del nom propi germànic Seguer (sigi + hari) bastant usat a la Catalunya medieval. Recordem, però, que seguer també és el nom donat als ruscs silvestres d’abelles, significat que encaixa bé al Montsec.

           Sella

Coma de les Selles. Indret antic de Millà

DocumentacióCitat el s. XVII com coma de les Celles, es fa difícil decidir-se per l’a grafia amb S- o amb C-  ja que n’ignoro el significat original.

           Sellent

Sellent. Vegeu Sallent.

          Sentenac

Cal Sentenac  [UTM: x 316908, y 4648763]. Antiga masia en runes a ponent de la torre de Cas.

          Serena

Feixans de Serena [UTM: x 322271, y 4655876]. Al Montsec de Fontfreda entre la canal de Coscolla i la dels Teixos.

Etimologia. Probablement té el mateix origen que Serenyà.

           Sereno

  • 1. Ço de Sereno [UTM: x 3123881, y 4650683]. Finca d’Àger a migdia del Collell, al vessant nord de la serra de Montclús.
  • 2. Granja del Sereno [UTM: 314509, y 4652046]. Edificació als afores d’Àger, al sud-oest del nucli.
  • 3. Masia del Sereno (antic masia de Francisco de Borrell)  [UTM: x 313984, y 4651798]. Masia d’Àger al camí de les Serres, seguint el barranc de Peguer.
  • 4. Masia del Sereno [UTM: x 311453, y 4650239]. Masia d’Agulló, a les Serres.

Etimologia. Del nom d’una casa d’Àger, prové del llatí serenus: serè, sense núvols; probablement ja transformat en nom de persona.

           Serenyà

Font de Serenyà [UTM: x 3120275, y 4647836]. Als Masos de Millà, prop del mas de Jaume.

Documentació. Al s. XVIII es troba citada com Sedenyà.

Etimologia. Del nom llatí Serenianus, derivat de Serenus.

           Serra (cognom)

  • 1. Bancal de Serra [UTM: x 315427, y 4651720]. Finca d’Àger prop del molí de Serra.
  • 2. Ço de Serra [UTM: x 315577, y 4651720]. Finca d’Àger a llevant del bancal homònim.
  • 3. Ço de Serra [UTM: x 312399, y 4649524]. Partida de Vilamajor, a ponent del tros del Punto.
  • 4. Molí de Serra [UTM: x 315343, y 4651894]. Antic molí a la partida de Solà del Pujol. Se suposa que és l’antic molí de la Riba.
  • 5. Molí Vell de Serra [UTM: x 315493, y 4651850]. A llevant del molí de Serra.
  • 6. Sort de Serra [UTM: x 314455, y 4652498]. Finca entre el cementiri d’Àger i el començament de les edificacions de la vila.

            Serra

  • 1. Barranc de Serra. Baixa del Pui cap al riu Fred.
  • 2. Cabana de les Serres [UTM: x 311509, y 4650681]. Construcció en runes d’Agulló al sud del Cogul.
  • 3. Camí de les Serres [UTM: 312041, y 4651794]. Camí que surt d’Agulló, al costat del pedró de Sant Antoni, i travessa la serra de Montclús cap als terrenys de conreu de la vessant de migdia.
  • 4. Camí de les Serres [UTM: x 313752, y 4652078]. Camí que surt d’Àger pel pont del Rossell i puja pel Peguer fins el mateix indret que l’anterior.
  • 5. Camí de les Serres [UTM: x 318845, y 4649845]. Camí de la Règola que puja als conreus del vessant de la serra de Montclús.
  • 6. Cap de la Serra [UTM: x 311776, y 4651905]. Petita elevació (811 m) entre el serrat de Coron i Agulló.
  • 7. Mas d’Ignàsia de Serres. Antiga masia d’Àger (s. XIX).
  • 8. La Serra. Antiga partida de Cas documentada l’any 1067, deu coincidir amb alguna de les partides de les Serres (vegeu punt 10).
  • 9. Serra Grossa. Vegeu Grossa, serra.
  • 10. Les Serres [UTM: x 310988, y 4650449]. Terrenys de cultiu entre Montlleó i la serra de Millà. Cada sector rep el nom de la propietat: serra de Baró, Calundo, Lledonós, Montardit, Pere, Quinquillà, Ros, Samarró, Torrenc, Vicent. Vegeu cadascun dels noms.
  • 11. Les Serres [UTM: x 317449, y 4649920]. Partida de la Cas damunt de les Serretes,de la Règola, dicidida en: Serra de Baldomar, de Glorieta, de Xató  i ço de Jaumó.
  • 12. Serra de: Vegeu el nom corresponent.

Etimologia. Serra: línia de muntanyes; del llatí sěrra.

           Serradet

  • 1. Lo Serradet [UTM: x 318721, y 4656654]. Carena del Montsec d’Ares entre el pas Nou i el pas del Llop.
  • 2. Lo Serradet [UTM: x 318654, y 4656663]. Un dels cims principals del Montsec d’Ares (1629 m), dins la carena homònima.

Etimologia. Diminutiu de serra.

            Serradill

  • 1. Mas de Serradill [UTM: x 308852, y 4655749]. Una de les masies de Corçà, a l’entrada del poble i damunt la carretera.
  • 2. Planta de Serradill [UTM: x 307529, y 4656617]. Partida de Corçà, prop del barranc del Savinal.
  • 3. Serradill [UTM: x 309426, y 4652722]. Partida al nord de Millà.

Etimologia. Diminutiu de serrat.

Forma errònia. [3] Serradell, ultracorrecció introduïda en les versions recents del mapa de l’Institut Cartogràfic i Geològic; la forma Serradill ja la trobem documentada el s. XVIII.

          Serrador

 Vinya del Serrador [UTM: x 314963, y 4652941]. Finca d’Àger damunt el Botador de Manxó.

         Serrat

  • 1. Cabana del Serrat Llarg [UTM : x 312081, y 4655055]. Edificació en runes a ponent de la masia del Magre.
  • 2.  Serrat Alt [UTM: x 318039, y 4656635]. Sector del Montsec d’Ares (1585 m) entre lo Serradet i la collada de Colobor.
  • 3.  Serrat Blanc [UTM: x 315544, y 4647442]. Elevació (816 m) a migdia de les Collades, a la trencada entre Fontdepou i el terme de les Avellanes i Santalinya.
  • 4.  Serrat Llarg [UTM: x 312132, y 4655296]. A Àger, entre la masia del Magre i el mas d’en Gassol.
  •  5. Serrat Llarg [UTM: x 312428, y 4647909]. A ponent de  les Carranques, a Fontdepou.
  •  6. Serrat Pelat [UTM: x 314470, y 4654824]. A llevant del barranc de Pedra.
  •  7. Serrat (o serradet) Rodó [UTM: x 311955, y 4646000]. Petit cim (632 m) a Vilamajor, entre els masos de Gai i del Rei.
  •  8. Serrat de: Vegeu cada nom.

Etimologia. Serrat: estrep d’una serra.

           Serret

  • 1. Finca de Serret [UTM: x 312839, y 4651584]. A migdia del pla de Paraules.
  • 2. Font de Serret [UTM: x 313375, y 4652592]. Font propera a la masia, al riu Fred.
  • 3. Masia de Serret (o cal Serret) [UTM: x 313412, y 4652648]. Masia a ponent d’Àger, propera a la torre de Sanui i aixecada a començament del s. XX damunt les restes de l’església romànica de Santa Maria del Pla.
  • 4. Pont de Serret [UTM: x  313215, y 4652594]. Antic pont del traçat antic de la C12 davant la masia homònima.

Etimologia. [3] Si es tractés d’un diminutiu de serra existiria una contradicció amb la realitat de l’indret, ben representat pel nom de l’antiga església que hi havia al mateix indret: “el Pla”. Podria tractar-se d’una forma original Sarret i no Serret, derivada de sarró: espinac silvestre documentat a la Cerdanya, Andorra i la Ribagorça o, ja que la casa es bastí en època recent, potser era un malnom que ja tenia la família amb anterioritat.

Forma errònia. [1] El mapa de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya escrivia abans Sarret; com indico a l’apartat d’etimologia no es pot descartar que aquesta fos la forma correcta.

          Serreta

  • 1. La Serreta [UTM: x 312466, y 4646123]. A Vilamajor, baixa del cap del clot de Rita.
  • 2. Les Serretes [UTM: x 318030, y 4651082]. Partida de la Règola, centrada a Santa Eugènia.

Etimologia. Diminutiu de serra.

          Sesé

Sesé. Indret d’emplaçament desconegut, citat a la consagració de l’església de Sant Salvador d’Àger l’any 1048: “Et Excabel fratri suo .I. vinea in Seçen”.

Etimologia. Coromines fa referència a un conjunt de pobles de l’Alta Ribagorça (Sos, Sessué), d’Aragó (Sos, Sasé) i del Bearn, així com d’uns personatges medievals anomenats Sesé i Sessé, sense definir-se sobre el seu origen, indicant només que tots ells estan a l’àrea ibero-basca-aquitana.

Forma errònia. Fecén (error de transcripció de la inicial).

          Setalo

  • 1. Bancal de Setalo [UTM: x 310601, y 4655960]. Sota ell Montsec de Viudà.
  • 2. Corral de Setalo [apr. UTM: x 316495, y 4654901]. Edificació d’Àger sota el corral de Calundo.
  • 3. Mas del Coix de Setalo. Antiga masia d’Àger abandonada els anys vint, probablement per emigració a l’Argentina.
  • 4. Mas de Setalo (o masia Albertí) [UTM: x 312379, y 4654720]. Masia d’Àger damunt la masia Beleta.

Forma errònia (inclosa en el nomenclàtor oficial de la Generalitat). Sotalo.

           Seuva

La Seuva (o les Seuves) [UTM: x 398702, y 4654458]. Partida de Corçà a llevant de la masia de l’Hereuet.

Etimologia. De seuva o selva: bosc espès. Ve del llatí sĭlva: bosc.

           Sicornella

Sicornelles. Antiga partida

Documentació. Citada al s. XVII.

          Siega

  • 1. Cova de la Siega [UTM: x 316659, y 4656046]. Balma propera al santuari de Colobor. És el nom antic de l’actual cova d’en Rossell.
  • 2. Font de la Cova dela Siega. Prop de la balma.
  • 3. Montsec de la Siega. Citat el s. XIX.

Etimologia. A Àger hi havien les cases del Siego i de la Siega. N’ignoro l’origen; si no es tractés de les formes castellanes per cec i cega com a malnom d’algú (que suposo la teoria més probable), pensaria en una deformació a partir de seguer – sieguer.

           Sieguer

  • 1. Barranc del Sieguer [UTM: x 320966, y 4655410]. Al Montsec de Sarral, desguassa al barranc de Raudonar, ja dins les terres de l’Ametlla.
  • 2. Racó del Sieguer [UTM: x 320698, y 4655518]. Indret d’Àger entre el picó Roig i el picó de l’Hedra.
  • 3. Lo Sieguer. Partida d’Àger al picó de l’Hedra..

Etimologia. Potser modificació de Seguer.

           Siguirí

  • 1. Cabana de Siguirí [UTM: x 316271, y 4651873]. Edificació de la Règola entre ço de Queralt i la carretera.
  • 2. Cabana de Siguirí [UTM: x 317109, y 4648781]. Antiga cabana a Cas.
  • 3. Ço de Siguirí [UTM: x 317549, y 4648184]. Finca de de Cas damunt el serrat de la Palomera.
  • 4. Planella de Siguirí [UTM: x 316927, y 4648839]. A la carena de la serra de Montclús, a Cas.

           Sileta

  • 1. Bosquet de Sileta [UTM: x 316779, y 4654753]. A llevant del clot homònim.
  • 2. Clot de Sileta [UTM: x 316526, y 4654909]. Indret d’Àger damunt de la masia Mossènyer, al camí del santuari de Colobor.

Etimologia. De la casa homònima d’Àger. Diminutiu de Sila, nom o més aviat malnom femení.

           Sílvia

Cascada Sílvia [UTM: x 308623, y 4657506]. Nom donat pels escaladors a una petita cinglera d’uns 15 metres d’alçada que s’ha de superar al primer tram de la via ferrada Urquiza-Olmo, sota Sant Llorenç.

           Sisco

Sisco. Vegeu Cisco.

          Sobirà

Sobirà. Partida propera al molí de la Tosca, segons documenta F. Fité al seu article sobre els molins de la Vall d’Àger (Subirà).

           Sobirat

Mas de mossèn Sobirat. L’any 1490 se cita com a límit d’un estany (conreus protegits de les destrosses del bestiar) a la serra de Montclús sota la torre de Sant Pere.

           Soca

Cabana de Soca [UTM: x 317063, y 4653576]. Construcció ben conservada a la partida de les Llaünes, entre els masos de Tomasó i de Conill.

           Socarrada

  • 1. La Socarrada [UTM: x 307930, y 4656869]. Partida de Corçà, entre casa Mauri i la serra de Cantaperdius.
  • 2. La Socarrada [UTM: x 320298, y 4654330]. Partida de l’Ametlla damunt de casa Camperol.

Etimologia. Deu recordar els efectes d’un antic incendi. Ve del basc antic sukar: flama, incendi.

           Societat

Molí de la Societat [UTM: x 317114, y 4651568]. A ponent de la Règola.

Nota. Sense descartar que existís el molí, només he recollit el record d’un forn de Societat.

          Socorvelles

Socorvelles. Vegeu Corbelles.

          Solà

  • 1. Barranc del Solà [UTM: x 321648, y 4654550]. Baixa del pla d’Escumó al barranc de les Cols, a l’Ametlla.
  • 2. Cabana del Solà [UTM: x 314603, y 4648190]. Cabana a Fontdepou, damunt la font dels Esquimarons.
  • 3. Cap de la Solana [UTM: x 308011, y 464961]. Petit cim (812 m) als Masos de Millà, a la Solana d’Alberola.
  • 4. Mas del Solà [UTM: x 314708, y 464886]. Edificació en runes de Fontdepou, a los Solans.
  • 5. Porta Solana. Nom antic d’una de les tres portes del recinte murallat d’Àger, ha de correspondre al portal de Solsdevila.
  • 6. Solà. Antiga partida d’Oroners.
  • 7. Lo Solà (o les Solanes) [UTM: x 309076, y 4649259]. Partida al vessant de migdia dels Monts de Millà, damunt els Masos de Sant Romà.
  • 8. La Solana [UTM: x 307644, y 4658179]. Partida de Corçà, al mas de la Pardina.
  • 9. La Solana [UTM: x 318002, y 4652862]. Partida de la Règola a migdia del mas de Mingueretxo.
  • 10. La Solana. Partida a migdia d’Agulló.
  • 11. La Solana. Vegeu la Solana d’Alberola.
  • 12. La Solana dels Aubacs [UTM: x 309120, y 4653937]. Al barranc del Molinell
  • 13. Les Solanes. Partida dels Masos de Millà cap a Blancafort.
  • 14. Los Solans [UTM: x 314919, y 464846]. Partida de Fontdepou, al vessant de migdia de la serra de Montclús. Vegeu lo Solà de Macari, del Rei, de Ton i de Ço del Sabater.
  • 15. Solà de (o solana de): Bosquet, Capellà, Cas, Clot, Font de Figuerol, Home Mort, Horta, Isabela, Mas, Pere Pau, Pins, Pujol, Sanxo, etc. Vegeu el nom de cadascun.

Documentació. [4] (1118) ipsas casas qui sunt a porta Solana.

Nota.  [10] Fité, al seu article de toponímia, els cita com Les Solanes; [12] Curiós contrasentit que ja trobem documentat el s. XVIII en singular (la Solana de l’Aubac)

Etimologia. Del català solà, solana: vessant de migdia exposada més hores al sol.

          Solanet

  • 1. La Solaneta [UTM: x 308090]. Partida de Corçà al mas de la Pardina, sota la Solana.
  • 2. La Solaneta [UTM: x 310647, y 4652803]. Partida d’Agulló entre la Tosseta i el clot de l’Arner.
  • 3. Los Solanets. Antic tros petit de terra a Millà.

Etimologia. Diminutiu de solana.

           Solano

  • 1. Font de Solano [UTM: x 307714, y 4649076]. Font dels Masos de Millà prop del mas homònim.
  • 2. Mas de Solano [UTM: x 308014, y 4648849]. Masia dels Masos de Millà a ponent dels Masos de Sant Romà.

Etimologia. Derivat de solà, pres com a nom de casa.

           Soler

  • 1. Bosc de Soler [UTM: x 320288, y 4651004]. Damunt los Aubacs, a Sant Just, dins l’antic terme de Fontllonga.
  • 2. Clot del Soler [UTM: x 313550, y 4649570]. A Fontdepou, sota el cap la Creu.
  • 3. Font del Pou de Soler [UTM: x 319290, y 4649026]. Font d’Oroners prop de la Llacera, dins l’antic terme de Fontllonga.

Etimologia. Del llatí sŏlarĭu; pis, sòl d’un habitatge. Transformat en Soler, cognom català habitual.

           Sòls

Serrat de Sòls [UTM: x 307790, y 4647195]. Cim (919 m) de les serres exteriors, als Masos de Millà, prop del mas del Xollat.

Etimologia. Del llatí sŏlarĭu; pis, sòl d’un habitatge.

           Solsdevila

  • 1. Barranc de Solsevila [UTM: x 314999, y 4652024]. Tram final del barranc del Pedró fins el riu Fred.
  • 2. Barri de Solsdevila [UTM: x 314829, y 4652118]. Barri d’Àger centrat a la parròquia de Sant Vicenç.
  • 3. Font de Solsdevila. [UTM: x 315012, y 4652053]. A extramurs d’Àger.
  • 4. Molins de Solsdevila [UTM: x 315043, y 4651766]. A migdia d’Àger.
  • 5. Portal de Solsdevila [UTM: x 314895, y 4652064]. Portal de la muralla que corresponia al camí de la Règola.
  • 4. Solsdevila [UTM: x 315211, y 4652038]. Partida davant el portal de Solsdevila.

Etimologia. Per la seva ubicació geogràfica dins el conjunt de la vila.

           Sort  [pronunciat So, compareu l’homofonia amb Ço]

  • 1. Font de la Sort [UTM: x 308205, y 4655640]. Entre la masia de Coixet i el nucli de Corçà.
  • 2. La Sort [UTM: x 316994, y 4651816]. Partida a l’entrada de la Règola, damunt l’hort de la Rectoria.
  • 3. La Sort Curta (o la Sort Xica) [UTM: x 311356, y 4653194]. Partida d’Agulló al camí del cementiri.
  • 4. Sort de Serra. Vegeu Serra.
  • 5. La Sort Llarga (o la Sort Llarga de Montardit) [UTM: x 311622, y 4653244]. Partida sota la Sort Curta, al costat de la carretera de Corçà. Tingué una alzina important.
  • 6. Sort Tancada. Antic Indret avui desconegut.

Documentació. [6] Citada al s. XVII.

Etimologia. Sort: partida de terra. Ve del llatí sortis: capital per a comprar alguna cosa.

            Sot

  • 1. Cabana del Sot [UTM: x 311342, y 4653839]. A la finca homònima d’Agulló.
  • 2. Lo Sot [UTM: x 311305, y 4653814]. Finca prop de Sant Pere Màrtir d’Agulló. Té una alzina remarcable i els anys seixanta tenia una de les poques sínia de la Vall.
  • 3. Lo Sot [UTM: x 309189, y 4647202]. Partida dels Masos de Millà, entre els masos de Ferreró i de l’Andal.
  • 4. Sot de: Vegeu Adrià, Mall.

Etimologia. Paraula preromana que igual que clot i clotó indica una depressió del terreny.

           Sotalo

Masia Sotalo. Vegeu Setalo.

           Sotet

*Lo Sotet. Indret que algun mapa indica al barranc de Carlets.

Etimologia. Diminutiu de sots.

Subies

Mas de Subies. Antiga masia de Vilamajor (s. XIX).

          T

Camp de la T. Vegeu Te.

          Tareu

Mont de Tareu [UTM: x 315124, y 4655702]. Petita elevació (1335 m) al replà, a llevant de la font de Gabrieló.

Etimologia. D’arrel bascoide, Coromines proposa partir de ta-hárri be: sota la roca del port, per interpretar-lo; en tot cas no té res a veure amb el nom del poble de Tartareu. L’any 1493 és citat al Llibre de Consells, el mont de “Teren”, com a límit inferior pel pas de bestiar per tal de protegir les vinyes de la Vall.

           Tartabill

  Tartabill. Vegeu Tascarell.

           Tartera

  • 1. La Tartera [UTM: x 317265, y 4654041]. Partida d’Àger damunt les Currandes, a Conill.
  • 2. Les Tarteres [UTM: x 323385, y 4655843]. Al peu del feixà de les Jagudes, al serrat de Fontfreda.
  • 3. Les Tarteres [UTM: x 320287, y 4651579]. Partida de Sant Just, a l’antic terme de Fontllonga, damunt el molí d’en Guàrdia.

Pronunciació habitual. [2-3] Estarteres.

Etimologia. Paraula existent en català i en gascó, probablement del llatí tartarĕus: infernal, per l’aspecte imponent de les grans tarteres.

           Tarumba

Roca Tarumba [UTM: x 308892, y 4656009]. Roca al camí de Corçà a Sant Llorenç.

Etimologia. Paraula catalana que significa apilotament confús de roques, persones o coses.

Forma erròniaroca Torumba.

           Tascarell

Tascarell. Antic indret de la Vall d’Àger.

Documentació. (1179, traducció del s. XVII) Tascarell [Chesé; Corredera llegeix Tartabill].

           Tatet

  • 1. Cal Tatet [UTM: x 313903, y 4649265]. Masia de Fontdepou al nord de la urbanització de Sant Josep de Fontdepou.
  • 2. Rengs de Cal Tatet [UTM: x 315131, y 4649532]. Finca al costat del pantà de Rengs.

Etimologia. Probablement relacionat amb tat, forma pròpia del llenguatge infantil que indica moviment; fer tatos: fer gesticulacions nervioses, fer el badoc o treure el cap.

           Taula

Font de la Taula [UTM: x 313289, y 4652490]. Font d’Àger prop del mas del Tellol, a la capçalera del riu Fred.

          Taverner

  • 1. Mas del Taverner [UTM: x 309736, y 4647087]. Masia a llevant del mas de Ferreró, a Vilamajor.
  • 2. Regal del Taverner [UTM: x 309811, y 4647168]. Finca de Vilamajor, prop del mas homònim.

Etimologia. De l’ofici de menar una taverna. Ve del llatí taběrna: botiga.

           Te

Camp de la T [UTM: x 313653, y 4654783]. Nom modern d’un camp habilitat per a l’aterratge de parapents que hi ha sota l’antiga masia de la Torre del Negre.

Etimologia. Per la forma del camp.

           Teix

  • 1. Canal dels Teixos [UTM: x 322139, y 4655829]. Entre els rasets dels Teixos i el pas Gran.
  • 2. Font del Teix [UTM: x 308597, y 4655713]. Font de Corçà a la partida de la Coma.
  • 3. Raset dels Teixos [UTM: x 322276, y 4656036]. Plana (amb una alçada màxima de 1386 m) a la carena del serrat de Fontfreda.
  • 4. Roca del Teix. Punt citat com a límit de l’antic terme de Nor cap a Tartareu, era situat entre el mont de Torres i el terme de Pedra Alba.

Documentació. Citat en una còpia del s. XVI d’un document del 1071.

Etimologia. De l’arbre Taxus baccata; un dels exemplars monumentals de la vall és el teix dels Territs.

           Teixuga

La Teixuga [UTM: x 307499, y 4647988]. Partida dels Masos de Millà a llevant de la Creueta.

          Tellet

  • 1. Mas de Tellets. Masia de Millà propera a Saurí.
  • 2. Tellet. Antiga partida, avui desconeguda, de Millà.

Documentació. [2] Citada al s. XVIII com Telled, se suposa que estaria relacionada amb el mas de Tellets.

          Tellol

Mas del Tellol [UTM: x 313268, y 4652452]. Masia d’Àger abandonada a ponent del Corb de Montardit.

Etimologia. De la casa homònima i antic hostal d’Àger. Probablement diminutiu de l’arbre conegut com tell o til·ler (Tilia sp.).

           Terentí (o Tirintí)

  • 1. Barranc de Terentí [UTM: x 318399, y 4653680]. Baixa del pla homònim, limita el terme d’Àger de l’Ametlla.
  • 2. Mas de Terentí [UTM: x 318493, y 4653633]. Antiga masia a ponent de l’Ametlla.
  • 3. Pla de Terentí [UTM: x 318997, y 4654879]. Damunt Montaspre.
  • 4. Planta de Terentí [UTM: x 318981, y 4653485]. Partida de l’Ametlla a llevant de la casa homònima.

Etimologia. Terentí, existeix com a cognom català; suposo que deriva del nom de persona llatí Terentius: Terenci.

Forma erròniaTirintín.

           Teresa

  • 1. Masia Teresa [UTM: x 312820, y 4653172]. Construcció prop de Santa Helena, a l’antic pou de l’Higínio.
  • 2, Masia Teresa 2 (o casa Lucas) [UTM: x 312841, y 4653160]. Construcció al costat de l’anterior.

Etimologia. Del nom personal femení d’origen incert, popularitzat a partir de Castella.

           Terneta

Cova de Terneta [UTM: x 308683, y 4655359]. Al serrat del Pinyó, a Corçà.

           Terradet

  • 1. Congost (o pas) de Terradets [UTM: x 325103, y 4656430]. Pas obert per la Noguera Pallaresa entre los Montsecs d’Ares i de Rúbies, resseguit per la carretera C-13 i per un antic camí medieval encastat a la roca i que s’utilitzà fins al segle XIX. El pantà de Terradets o de Cellers ja queda al Pallars Jussà.
  • 2. Feixa de la Paret de Terradets [UTM: x 325382, y 4656466].  Replà al llarg de la paret on acaben diferents vies d’escalada a aquesta roca del congost de Terradets. Existeix un segon replà anomenat pels escaladors la Falsa Feixa.
  • 3. Paret de Terradets [UTM: x 324838, y 4656423]. Cinglera (822 m) al cantó oest del congost. Els escaladors solen anomenar-la paret de les Bagasses per distingir-la de la roca Regina i del Peladet, que són altres indrets d’escalada ubicats també al congost de Terradets (ambdós fora del terme d’Àger).
  • 4. Torta de Terradets. Vegeu la Torta.

Etimologia. El nom ve de les feixes naturals com terrassetes que s’han format per erosió.

           Terrall

  • 1. Font dels Terralls (o font de Macierol). Sota el serrat de la Corona.
  • 2. Los Terralls [UTM: x 319902, y 4656035]. Partida sota el feixà del mig de Cardet.
  • 3. Los Terralls [UTM: x 310303, y 4652688]. Partida de Millà al barranc de Contorna, a ponent dels Aixaragalls.
  • 4. Los Terralls del Montsec de Montardit. Vegeu Montardit.

Etimologia. Paraula ben coneguda a les terres de ponent equivalent a allò que en altres indrets en diuen als terrers (Osona, Berguedà, etc.) i que designa els pendents terrosos. A la Vall d’Àger acostumen a ser margues gris-blavoses del cretaci superior (replà del Montsec) o de l’ilerdià (serra de Montclús).

           Terrer

Terrer. Antic indret de la vila d’Àger situat al raval del Pedró.

Documentació. (1171) mansiones in uilla de Ager, uocitato locho Foras Porta ad illo Terrer.

          Territ

  • 1. Cabana de Territs [UTM: x 313617, y 4656508].  Edificació d’Àger, avui totalment enrunada, al Montsec homònim.
  • 2. Cova de Territs. A la capçalera del barranc de Barranquills.
  • 3. Molí de l’Hort de Territs. Antic molí fariner desaparegut, prop del riu Fred. Probablement correspon a l’antic molí del Caragol.
  • 4. Montsec de Territs (o senzillament Territs) [UTM: x 313391, y 4656621]. Sector del replà, damunt los Barranquills i a ponent del Montsec de Gabrieló; actualment camp d’aterratge de parapents.
  • 5. Teix de Territs. Al Montsec de Territs, catalogat entre els arbres monumental de la Vall d’Àger.

Etimologia. [1,2,4,5] De terra, però no en puc dir res més ja que al Montsec les pendents terroses (terralls) comencen més a llevant, però com que és el nom d’una casa de la vila d’Àger, potser l’origen està en un altre indret.

Forma erròniaTarrits (pronunciació habitual).

           Teta

Ço de Teta [UTM: x 316070, y 4648236]. Finca de Fontdepou, sota Montesquiu.

           Teula

Font de la Teula [UTM: x 321211, y 4653638]. Font de l’Ametlla al barranc del Pintor, sota la font de les Fontetes, avui perduda.

Etimologia. Nom molt freqüent per a les fonts a tot Catalunya, per la manera de canalitzar la sortida de l’aigua. Del llatí tēgŭla: teula, derivat del verb tĕgĕre: cobrir.

           Teuler, -a

  • 1. Aubac de la Teulera [UTM: x 310035, y 4653264]. Al vessant nord de la serra d’Agulló.
  • 2. Barranc de la Teulera [UTM: x 314739, y 4650594]. Baixa de la serra de Montclús i desguassa al barranc de Morà.
  • 3. Barranc de la Teulera [UTM: 320723, y 4652998]. Nom que rep el sector mitjà del barranc de Fusteró sota el sector de les Parres, a l’Ametlla.
  • 4. Costes del Teuler [apr. UTM: x 314598, y 4650506]. Partida d’Àger a lÒbac, proper al Pui.
  • 5. Mas de la Teulera [UTM: x 313812, y 4650643]. Masia gran en runes d’Àger, a ço de Sereno, al vessant nord de la serra de Montclús. El catàleg de l’Ajuntament anomena també mas de la Teulera una construcció més petita, però ben conservada, situada a poca distància [UTM: x 313877, y 4650671].
  • 6. Masia del Teuler [UTM: x 313812, y 4650643]. Nom amb què es coneixia l’any 1919 el mas de la Teulera, a ço de Sereno.
  • 7. La Teulera [UTM: x 312900, y 4652653]. Masia d’Àger i antiga fàbrica de teules (fins la Guerra Civil) prop de Santa Helena.
  • 8. La Teulera de Corçà [UTM: x 308433, y 4654154]. Partida al barranc del Molinell.
  • 9. La Teulera de Roger. Vegeu Roger.
  • 10. Vedat de la Teulera [UTM: x 314797, y 4650058]. Finca a la serra de Montclús, sota el pantà de Rengs.

Etimologia. Del lloc on es fabriquen teules.

Forma errònia. [9] mas del Taulet.

           Tinyós

  • 1. Les Tinyoses [UTM: x 306174, y 4654284]. Partida de Corçà damunt de les Conclues.
  • 2. Torre de les Tinyoses [UTM: x 306174, y 4654284]. Nom popular amb què també és coneguda la torre de les Conclues, casa forta del s. XIII del terme de Corçà.

Etimologia. Afectades de tinya, del llatí tĭnĕa. Lloc on s’apartaven les ovelles malaltes.

           Tirintí

Tirintí. Vegeu Terentí.

           Tòfol

Clot de Tòfol. Partida al nord de Fontedepou.

Etimologia. Apòcope de Cristòfol. Ve de l’antiga casa homònima de Fontdepou.

           Toló

Molí d’en Toló. Antic molí citat a les Ordinacions de 1278: “Ort d’en Toscha tro al molí de en Tolo.”

Etimologia. Probablement indiqui una procedència vinculada al castell de Toló o al poble de Sant Salvador de Toló.

           Tomàs

Font de Tomàs. Antiga finca de l’Ametlla.

Documentació. Citada el s. XVII i el 1882; l’any 1919 encara consta com masia habitada, actualment no n’he trobat cap cap record.

Etimologia. Del llatí bíblic Thomas, nom d’un apòstol.

           Tomaso

  • 1. Mas del Gravat de Tomaso. Vegeu Gravat.
  • 2. Masia de Tomaso [UTM: x 316631, y 4653607]. Masia d’Àger al peu del Montsec, a la partida de les Llaünes.
  • 3. Plana de Tomaso [UTM: x 317052, y 4654476]. Partida d’Àger damunt la masia Blasi.

Etimologia. Diminutiu de Tomàs.

Forma errònia. Masia de Tomasó, per confusió amb la casa d’aquest nom de l’Ametlla.

            Tomasó

  • 1. Cabana de Tomasó [UTM: x 320490, y 4654047]. Construcció a l’Ametlla, sota el serrat de la Planella.
  • 2. Clot de Tomasó [UTM: x 320234, y 4654088]. Finca de l’Ametlla sota casa Camperol.
  • 3. Cova de Tomasó [UTM: x 317399, y4656115]. Damunt el cingle de la Trobada.

Etimologia. Diminutiu de Tomàs. Del nom d’una casa homònima de l’Ametlla.

           Tomba

  • 1. Cova de les Tombes. [utm: x 314154, y 4647591]. Nom amb què també es coneix l’avenc de Fontdepou.
  • 2. Tomba d’en Macot. Vegeu Macot.

           Ton

  • 1. Casa Ton de Gai. Vegeu Gai.
  • 2. Ço de Ton de Jaume. Vegeu Jaume.
  • 3. Coma de la Tona. Indret d’emplaçament desconegut, al vessant nord de la serra de Montclús (vegeu el text original citat a Gavarnera).
  • 4. Mas de Ton de Manxo. Vegeu Manxo.
  • 5. Masia del Ton de la Torre. Vegeu Torre.
  • 6. Solà de Ton [UTM: x 314513, y 4648849]. Finca de Fontdepou a la partida dels Solans.

Etimologia. Apòcope familiar d’Antoni.

           Tonelo

Font de Tonelo [UTM: x 306004, y 4655156]. Als Espins, gairebé tocant el pantà de Canelles, a Corçà.

           Tonet

Planta de Tonet [UTM: x 307946, y 4655824]. Finca de Corçà damunt la masia de Coixet.

Etimologia. Apòcope diminutiu d’Antoni.

           Tonto

  • 1. Mas de la Tonta [UTM: x 311093, y 4646588]. Antiga masia de Vilamajor damunt el mas de Jombo.
  • 2. Planta de la Tonta [UTM: x 310657. y 4647372]. Finca dels Masos de Millà al costat del mas del Pastor.

Nota. Els anys seixanta havia sentit Mas del Tonto.

Etimologia. Ignoro el motiu del malnom.

           Tonyo

  • 1. Bosc de la Tonya [UTM: x 307664, y 4656264]. Sota les Creus, a Corçà.
  • 2. Cabana del Tonyo [UTM: x 309214, y 4657273]. Edificació a les Masies de Sant Llorenç.
  • 3. Clot de la Tonya. Indret a la zona del Clotó.
  • 4. Cova de la Tonya [UTM: x 307656, y 4658924]. Prop del mas de Carlets, a Corçà.
  • 5. Font de la Tonya  [UTM: x 308107, y 4656349]. Font de Corçà prop del camí de la Pertusa.
  • 6. Planta de la Tonya [UTM: x 307697, y 4656882].  Finca de Corçà, a llevant de la masia de Mauri.
  • 7. Vinya del Tonyo [UTM: x 307127, y 4655561]. A ponent de Corçà.

Etimologia. Del nom propi Antoni, Antònia, molt usat abreujat en Ton.

Forma errònia. [2] Tonyol.

           Tord

  • Cabana de Ço del Tord [UTM: x 317646, y 4648308]. A l’extrem de migdia de la finca homònima.
  • Ço del Tord [UTM: x 317774, y 4648114]. Finca de Cas damunt el serrat de la Palomera.

Ortografia. Respecto la forma escrita habitual ja que no sembla tenir cap relació amb la masia del Tort.

          Torratxeta

Torratxeta [UTM: x 317267, y 4654087]. Petit cim (753 m) a la Tartera, damunt de Conill.

Etimologia. Diminutiu de torratxa: torreta.

           Torre

  • 1. Alzina i Alzina Vella del Torre [UTM: 310350, y 4657152]. Dos arbres monumentals catalogats, ubicats al Montsec del Torre.
  • 2. Bancal de la Torre [UTM: x 314988, y 4652628]. Antic bancal que serví, en gran part per a la instal·lació del càmping Vall d’Àger.
  • 3. Font de la Torre [UTM: x 313592, y 4654859]. Font d’Àger prop de l’antiga masia.
  • 4. Masia de la Torre (Masia de Torres o Torre del Negre) [UTM: x 313673, y 4654928]. Antiga masia, avui en runes, al peu del Montsec prop del barranc de les Fontetes, tingué capella pròpia dedicada a Sant Pere Regalat i s’aixecà al costat d’una antiga torre medieval de la qual en resta el forat central reutilitzat com a trull. Els anys 50 tenia fama de casa encantada (amb fenòmens d’allò que més modernament s’ha anomenat poltergeist), suposo que la proximitat de la tomba de Macot influí en la seva fama.
  • 5. Masia del Ton de la Torre [UTM: x 313359, y 4654695]. Masia d’Àger damunt de Maciarol, sota el mas de la Torre. Modernament també s’ha conegut com masia de Garcia.
  • 6. Masia de Torres. Nom amb què també és coneguda la masia de la Torre.
  • 7. Mont de Torres. Nom medieval d’un cim cap a Tartareu que marcava el límit de l’antic terme de Nor.
  • 8. Montsec del Torre [UTM: x 312944, y 4656679]. Sector del replà entre el Montsec de Maciarol i el de Pedroneta.
  • 9. Torre dels Moros. Nom genèric de qualsevol fortificació medieval; a la Vall d’Àger l’he sentit aplicar especialment al castell de Claramunt, la torre dels Espins, el castell d’Escumó i a la torre dels Masos de Millà.
  • 10. Turó de les Torres [UTM: x 317552, y 4648755]. Cim (900 m) a la carena principal de la serra de Montclús, a Cas.

Documentació. [7] Citat en una còpia del s. XVI d’un document del 1071. Encara que avui és plenament dins el terme de les Avellanes em pregunto si aquest mont no seria la Malera.

Etimologia. [1,6] De la casa homònima d’Àger. // [3-4] El nom es deu a què el mas de la Torre s’aixecà al costat d’una antiga torre romànica (avui reduïda a un cup) que degué estar vinculada al nucli de Pedra. // [9] Explicació evident però aplicada indiscriminadament a les fortificacions de l’època medieval (construïdes pels moros o construïdes contra els moros). // [10] Tinc la impressió que el nom no es deu a la torre i el castell medieval de Cas relativament properes sinó que el nom és recent i es refereix a les antenes i torres de radiocomunicació que hi ha instal·lades; la denominació turó, inhabitual a la Vall d’Àger, sembla corraborar.ho..

Formes errònies. [4] can Torres. // [5] mas de Toni.

           Torrenc

Serra de Torrenc [UTM: 313151, y 4649994]. A les Serres, al nord de la serra de Montlleó, prop del Cap la Creu.

           Torrent

Barranc del Torrent [UTM: x 310193, y 4653296]. De la font d’Agulló a la confluència amb el barranc del Molinell.

Etimologia. La paraula torrent ve del llatí torrens -ĕntis, del verb torrere: quedar eixut. Barranc i torrent, en alguns indrets, es diferencien en funció de la temporalitat de l’aigua que hi circula, però resulta contradictori que aquí s’uneixin en una mateixa denominació.

             Torricó

  • 1. Font del Torricó [UTM: x 320077, y 4654559]. Font de l’Ametlla damunt casa Camperol.
  • 2. El Torricó [UTM: : x 320126, y 4654392]. Partida de l’Ametlla damunt la Socarrada i el Camp-redon
  • 3. Torricó de Rosso [UTM: x 320184, y 4654520]. Partida de l’Ametlla damunt lo Torricó

Etimologia. De torricó: Petita torre de guaita; no hi ha constància d’aquesta torre.

           Torroella

Torroella. Indret d’emplaçament desconegut, citat els anys 1145-1184 amb el nom de Turricela o Turicela.

Documentació. (1119) ipsa Turriçela; (1145) Tiurizela; (1176-1184) Turrizela.

Etimologia. Diminutiu de torre.

Nota. Per la semblança del nom documentat en llatí no descartaría que es podés identificar amb l’actual Turiella, però no és gaire segur.

           Tort

  • 1. Cova de la Torta. Cova petita prop l’agulla homònima.
  • 2. La Torta (o la Torta de Terradets) [UTM: x 324093, y 4654378]. Nom donat pels escaladors a una agulla a la sortida del congost de Terradets.
  • 3. Masia del Tort [UTM: x 315717, y 4653337]. Masia d’Àger a la partida de Cós, sota la masia de Bonet.

Forma erròniamasia del Toro.

           Tosca

  • 1. Hort d’en Tosca. Antic indret citat a les Ordinacions de 1278: “Ort d’en Toscha tro al molí de en Tolo.”
  • 2. Molí de la Tosca. Antic molí prop de la partida de Sobirà.

Documentació. (1178) molendinum… uocitate loco ad Toscha ipsum Subiran; (1193) moli de la Tosca; (1195, 1196) la Tosca; aquestes dues últimes referències podrien no correspondre a la vall d’Àger.

          Tossa

  • 1. Barranc de l’Auaga de la Tossa [UTM: x 317586, y 4656105]. Baixa a la banda de llevant de la collada de Colobor fins juntar-se amb el barranc de Finestrelles per formar el barranc de Colobor. L’any 1837 llegim barranc de la Tosa.
  • 2. La Tossa [utm: x 318086, y 4655705]. Cim (1271 m) al replà, a llevant del santuari de Colobor.

Etimologia. Vegeu Tossal.

           Tossal

  • 1. Font del Tossal [UTM: x 324093, y 4654378]. Font al nucli de dalt de l’Ametlla. Popularment anomenada font Ronyosa.
  • 2. Lo Tossal [UTM: x 319800, y 4653855]. Cim (674 m).damunt el poble de l’Ametlla.
  • 3. Lo Tossal [UTM: x 319708, y 4653620].  Nom popular del barri de dalt de l’Ametlla.
  • 4. Tossal Gros [UTM: x 322636, y 4655062]. Cim (928 m) al Montsec de Cisco.
  • 5. Tossal Gros [UTM: x 312480, y 4647134]. Cim (746 m) a migdia de Fontdepou.
  • 6. Tossal Gros [UTM: x 319214, y 4651678]. A ponent de Sant Just, dins l’antic terme de Fontllonga.

Etimologia. Del català antic tòs: nuca, occípit; passat a tossa: volum gros del cos o d’una part del cos i, finalment, per comparació amb el volum d’algunes muntanyes.

           Tossalet

Lo Tossalet [UTM: 316553, y 465864]. A ponent de Santa Eugènia de la Règola, ja dins l’antic terme de Sant Just.

Etimologia. Diminutiu de tossal.

           Tosseta

La Tosseta [UTM: x 319653, y 4652659]. Petita elevació (713 m) damunt el barranc de Contorna, a Agulló al costat del camí a Millà.

Etimologia. Diminutiu de tossa.

           Tossut

Tossut de Peçoles [UTM: x 315350, y 4652619]. Babiló al camí de Monterol que raja molt de tard en tard.

Etimologia. Pel fet que li costa molt de rajar. L’origen d’aquest adjectiu el trobem en tòs: nuca.

           Traginer

Camí dels Traginers [UTM: x 313367, y 4650174]. Nom que rebia en el s. XIX la llavors carretera nova entre el Cap la Creu i Àger, que evitava els pendents accentuats de l’antic camí medieval en ús fins a aquells moments (antiga calçada romana). És el traçat de la l’antiga carretera L-904 (actual C-12) fins a les modificacions del seu traçat fetes l’any 2003.

Etimologia. A partir del llatí tragīnare (derivat de trahere: tirar). Era el camí adequat per a la circulació de vehicles grans amb càrrega.

           Trapa

  • 1.Cabana del Trapa [UTM: x 315719, y 4655335]. Edificació de Corçà a la planta del Trapa, sota de Claramunt.
  • 2. Cabana del Trapa [UTM: x 309866, y 4657704]. Prop de la font de Miralles a Sant Llorenç.
  • 3. Font del Trapa [UTM: x 309295, y 4657579]. Font de Corçà al Montsec de Sant Llorenç.
  • 4. Planta del Trapa [UTM: x 310125, y 4655351]. Finca de Corçà sota de Claramunt.
  • 5. Vinya del Trapa [UTM: x 310105, y 4655368]. Finca a migdia de Corçà.

Etimologia. Del nom de la casa homònima de Corçà. El nom de trapa sol estar relacionat amb indrets on es posaven paranys per caçar animals.

           Trenta

Pont del Trenta [UTM: x 313134, y 4650717]. Pont damunt el barranc de Peguer a l’antic traçat de la carretera L-904 (ara modificat amb la C-12) que corresponia al quilòmetre trenta d’aquella carretera.

          Tres

Canal de les Tres [UTM: x 310078, y 4655834]. A llevant del penyal on hi ha el castell de Claramunt.

Etimologia. És una de les diverses referències horàries relacionades amb canals i roques del Montsec.

           Tres-cents

Camp de 300 [UTM: x 313398, y 4656583]. Camp d’enlairament i aterratge d’ales delta i parapents situat al replà del Montsec a ponent de Sant Alís i a la vertical de la font del Morralet. Actualment aquest nom designa també una zona d’escalada abans coneguda com els Contraforts d’Àger.

Etimologia. Pel fet d’estar a 300 metres de desnivell sota el camp d’enlairament de Sant Alís.

           Tresina

Mas de Tresina [apr. UTM: x 307092, y 4647485] . Masia a la petita caseria dels Masos de Marcó, als masos de Millà, documentada l’any 1919.

Etimologia. Diminutius del nom femení Teresa. Del llatí Tharasia, després Teresia. Vegeu també Tresó.

          Tresó

  • 1. Corral de la Tresona [UTM: x 307956, y 4647363]. Edificació a ponent del mas del Xollat, als Masos de Millà.
  • 2. Font de la Tresona [UTM: x 307858, y 4647384]. Font dels Masos de Millà prop del corral homònim.
  • 3. Mas de Tresó [UTM: x 307067, y 4647482]. Edificació dins la petita caseria dels Masos de Marcó, als Masos de Millà.
  • 4. Mas de la Tresona. Masia actual dels Masos de Millà.

Etimologia. Diminutius del nom femení Teresa. Vegeu Teresina.

           Trident

El Trident [UTM: x 311782, y 4656720]. Nom donat pels escaladors a un conjunt de tres petites elevacions seguides a la carena del serrat Alt.

Etimologia. Per la forma.

           Trilla -es

  • 1. Trilla. Antic indret de Millà, documentat el s. XVIII.
  • 2. Les Trilles [UTM: x 314432, y 4652034]. Partida sota el barri de Sant Martí d’Àger.

Etimologia. Trilla: partida de terra de regadiu prop d’una població amb casa i, generalment, amb arbres fruiters. Fité vincula aquesta paraula a les basses per fer anar els molins. També ha esdevingut un cognom.

           Trinitat

  • 1. La Trinitat [UTM: x 317452, y 4651912Partida de la Règola. Vegeu Trinitat de Blasiet, de Camperol i de Jaumó.
  • 2. La Trinitat [UTM: x 318005, y 4651893]. Ermita a ponent de la Règola, d’aparença romànica però probablement obra popular posterior o molt modificada.

           Trobada

Cingle de la Trobada [UTM: x 317270, y 4655987]. Limita el barranc de l’aubaga de la Tossa.

           Trona

La Trona [UTM: x 308826, y 4659209]. Agulla (1326 m) que se separa de la carena del Montsec i que és seguida a ponent per la paret anomenada de Catalunya.

Etimologia. De trona: tribuna o tipus de seient; en sentit figurat, sortint de pedra des d’on es pot contemplar el paisatge.

           Trull

  • 1. Trull de Mossènyer. Vegeu Mossènyer.
  • 2. Trulls. Antiga partida d’Àger citada el s. XVII.

Etimologia. Del verb llatí torquere: retòrcer.

           Tubany

  • 1. Molí de Tubany [apr. UTM: x 317992, y 4651824]. Antic molí sota l’ermita de la Trinitat de la Règola.
  • 2. Tubany [UTM: x 317965, y 4651708]. Partida de la Règola sota la Trinitat.

Etimologia. Encara que infreqüent en català (en canvi normal en francès i italià) potser s’hauria de derivar del llatí tŭba: trompa, canó (que en francès passa a canal, aqüeducte).

           Tues

Tues. Antiga partida d’Àger.

Documentació. (1181) Tues. No es coneixen més referències d’aquest terreny de vinyes.

           Turiella

Barranc de la Turiella [UTM: x 319953, y 4651247]. Baixa de la serra de Montclús a llevant de Sant Just fins al riu Fred, dins l’antic terme de Fontllonga.

Etimologia. Existeix com a cognom. N’ignoro l’origen i el significat encara que recorda els noms d’origen ibèric Túria o Terol.

Nota. Vegeu allò indicat a Torreta.

          Úsol

Font de l’Úsol [UTM: x 314953, y 4654451]. Font d’Àger sota el corral del Músic, al serrat de Borrec.    

         Valerià

Masia Valeriano [UTM: x 313077, y 4645215]. Nom modern del Mas dels Canonges de Vilamajor.

          Vall

  • 1. El Vall. Partida d’Àger sota les muralles del sector de Solsdevila.
  • 2. Pou del Vall. Pou de glaç a Solsdevila.

Documentació. [1] (1140) uocitato loco ad ipso Val. Hi trobem documentada una era. Al s. XVII trobem aquesta partida amb la forma el Ball.

Etimologia. De vall: fossat defensiu.

           Valldària

  • 1. Aubaga de Valldària [UTM: x 323070, y 4654462]. A llevant del pla d’Escumó.
  • 2. Barranc de Valldària [UTM: x 323368 y 4654594]. Del pla d’Escumó a la Noguera Pallaresa.
  • 3. Font de Valldària [UTM: x 323220, y 4654810]. Font d’Àger damunt el curs mitjà del barranc homònim.

Etimologia. De vall i el nom de persona llatí Àries, pres del grec (compareu amb el nom de la relativament propera Vall d’Ariet).

Forma erròniaVallderia.

           Valldeflors

Mare de Déu de Valldeflors [UTM: x 314690, y 4652181]. Nom amb què es coneixia la cripta de la col·legiata de Sant Pere d’Àger al començament del s. XIX. Coincideix amb l’advocació de la parròquia de Tremp.

           Valle Camí

Valle Camí. Torrent documentat el s. XI, vegeu Saüc.

          Vassalls

  • 1. Font de los Vassals [UTM: x320559, y 4649284]. Damunt la masia.
  • 2. Los Vassalls [UTM: x 320727, y 4649232]. Antiga caseria (després masia) entre Oroners i Santalinya, dins l’antic terme de Fontllonga. Documentada el 1919 es degué abandonar poc després per les obres del pantà de Camarasa. De quan era una caseria s’en coneixen tres cases: Panxorra, Prudèncio i una altra de nom desconegut.

Etimologia. A la primera versió em vaig decantar per la grafia Bassalls d’acord amb l’etimologia proposada per Coromines a partir de “bassal”, però la informació recollida apunta només a l’existència d’una font a les terres avui anegades, però no de basses ni potamolls que justifiquessin aquella etimologia. La localització que Xavier Mora fa del del castell Nou (s. XIII-XVI) ja dins l’antic terme de Santalinya i avui desaparegut però situat en aquell indret, em fa vincular l’origen del nom en les relacions de vassallatge dels habitants de la casa respecte al senyor del castell.

          Vedat

Lo Vedat (Vedat de la Teulera, als mapes) [UTM: x 314776, y 4650050]. Partida a l’Aubac, prop del cap la Creu.

           Veleta

Veleta. Vegeu Beleta.

          Vell

Barranc de la Font del Vell [UTM: x 315077, y 4648084]. A Fontdepou, desguassa al barranc de les Conquetes.

          Ventura

  • 1. Coves de Ventura [UTM: x 309427, y 4648829]. Al nord de la masia homònima.
  • 2. Mas de Ventura [UTM: x 309558, y 4648674] Masia dels Masos de Millà, a llevant dels Masos de Sant Romà.
  • 3. Mas de Ventura de Planella. Vegeu Planella.

Etimologia. De Bonaventura, reduït a Ventura, usat com a nom propi i com a cognom. Origina en el verb llatí vĕnīre: venir.

           Venturaso

Masia de Venturaso [UTM: x 315829, y 4653298]. Masia d’Àger prop de la font de Menàrguens.

          Vera Creu

Vera Creu. Vegeu Creu.

          Verbell

Verbell. Vegeu Berbell.

           Vermell

Torrent de Vermell. D’emplaçament desconegut, citat a les Ordinacions de 1278.

           Vertet

Vertet. Vegeu Bertet.

           Vescomte

  • 1. Hort del Vescomte. Antic indret citat l’any 1179.
  • 2. Trilla del Vescomte. Antic indret citat l’any 1112.

Nota. Molt probablement relacionats amb l’actual Hort del Comte.

          Vicenç – Vicent

  • 1. Cabana de Vicent [UTM: x 311778, y 4650323]. Edificació d’Agulló a la serra de Vicenç.
  • 2. Ço de Vicent del Roc.Vegeu Roc.
  • 3. Montsec de Vicent del Quelo. Vegeu Quelo.
  • 4. Sant Vicenç. Vegeu Sant.
  • 5. Serra de Vicent [UTM: x 311636, y 4650369]. A les Serres, a ponent de Montlleó.
  • 6. Solana de Vicent [UTM: x 310872,y 4651125]. Entre el Cogul i el barranc de Sant Llubí.

Etimologia. Del nom llatí de persona Vincĕntĭus: Vicenç. // [2-4] A partir de la casa homònima d’Agulló.

          Vicentó

Mas de Vicentó. Antiga masia d’Àger que només coneixem pel nom, ja que la família que usava aquest nom només la trobem vivint al nucli de la vila d’Àger el s. XIX.

          Vila

  • 1. Corral de Vila [UTM: x 314449, y 4652299]. Edificació moderna als afores d’Àger, a ponent del nucli urbà.
  • 2. Xalet Vila [UTM: x 308602, y 4655824]. Edificació moderna prop del poble de Corçà.

          Viladòs

Viladòs. Antic alou i torre, que sempre se cita relacionat amb Claramunt.

Documentació. (1121) locum quod uocant Viladons; (apr. 1150-1166) Vilados; (1179) Villados. Algunes de les referències Chesé les atribueix, al meu entendre erròniament, al terme de Tremp.

           Vilaferrera

*Collada de Vilaferrera. Suposat nom antic d’un coll que marcava el límit de l’antic terme d’Agulló per la banda del sud-oest.

Documentació. Aquest nom surt en un document datat l’any 1190 citat per Corredera, el qual indica que pot tractar-se d’una falsificació. Chesé en el seu diplomatari no inclou aquest document.

Etimologia. No hi ha documentació d’una antiga vila en aquest indret; els pobles més propers eren Millà i Nor (o Cogul) i la ferreria més propera coneguda era a l’altra banda del Montsec d’Ares al lloc de la Fabregada. El nom, cas de ser autèntic, hauria de correspondre a alguna construcció anterior al domini islàmic.

           Vilamajor

  • 1. Sant Josep de Vilamajor [UTM: x 313092, y 4645224]. Església de Vilamajor, situada al costat de la carretera davant el mas dels Canonges.
  • 2. Vilamajor [UTM: x 312848, y 4645255]. Poble disseminat del municipi d’Àger, situat a la zona de les Aspres (mas dels Canonges, mas de Montardit, mas de Gai, mas de Jombo, mas del Rei, etc.), al sud i llevant dels Masos de Millà. Població de 20 habitants.

Documentació. Ja rebia aquest nom quan fou donat a la col·legiata de Sant Pere d’Àger l’any 1067 poc després de la seva conquesta.

           Vilanova

Vilanova d’Àger [UTM: x 314721, y 4652361]. Ampliació de la vila d’Àger concedida l’any 1315 per l’infant Alfons i que correspon a la urbanització del Raval del Pedró (Serrat de la Font, en la terminologia de l’època).

Documentació. Sembla que el nom no arribà a quallar, malgrat que ja el trobem citat molt abans una sola vegada. (1089) in apendicio de Aier, in locum que uocant a Villanoua.

          Villano

Masia de Villano. Vegeu Macierol.

         Vilot

  • 1. Corral del Vilot [UTM: x 308202, y 4651914]. Edificació de Millà al sector de ponent del pla de les Bruixes, a la serra de Millà.
  • 2. Cova del Vilot. Vegeu cova de Millà.

Etimologia. Normalment vilot és el nom donat als pobles abandonats; en aquest indret no existia cap població, o sigui que podria ser el malnom donat al propietari del corral.

           Vinya

  • 1. Casa de la Vinya [UTM: x 315046, 4652382]. Petita edificació, a peu de carretera, entre la gasolinera i la Glorieta.
  • 2. Planell de la Vinya [UTM: x 320173, y 4653172]. Finca de l’Ametlla al nord dels clotets de Cotó.
  • 3. Vinya de Damunt [UTM: x 321235, y 4653390]. Finca de l’Ametlla a migdia del serrat de Mosset.
  • 4. Vinya de Sòls [UTM: x 319177, y 4652706]. Finca de l’Ametlla a migdia de la vinya de Cisco.
  • 5. Vinya Gran [UTM: x 319361, y 4653306]. Finca de l’Ametlla a migdia de la mallola de Pedrol.
  • 6. Vinya Plana [UTM: x 311876, y 4645551]. Finca de Vilamajor, a ponent de la planta del Racó.
  • 7. Vinya Vella [UTM: x 318951, y 4651119]. Finca sota la masia vella del Forner, dins l’antic terme de Fontllonga.
  • 8. Vinya (+ Nom propi). Vegeu el nom corresponent.

Etimologia. Vinya: plantació de ceps; del llatí vīněa.

           Vinyeta

  • 1. La Vinyeta [UTM: x 320400, y 4653726]. Finca de l’Ametlla a ponent de l’hort de Franxet.
  • 2. La Vinyeta [UTM: x 309549, y 465351]. Finca de Corçà a Claramunt, sota la planta del Trapa.

Etimologia. Diminutiu de vinya.

          Vironya

Mas de Vironya. Antiga masia d’Àger que només coneixem pel nom, ja que la família que usava aquest nom només la trobem vivint al nucli de la vila d’Àger el s. XIX.

           Viudà

  • 1. Barranc de la Mata de Viudà [UTM: x 307787, y 4653042]. Desguassa al barranc de Millà.
  • 2. Cabana de Viudà [UTM: x 310622, y 4656172]. Antic corral, ara casa refeta, situat prop del portell de Claramunt, damunt el mas d’en Gassol.
  • 3. Era de Viudà [UTM: x 308639, y 4655617]. Finca a l’entrada de Corçà.
  • 4. Espluga de Viudà [UTM: x 308683, y 4655989]. Finca a les masies de Corçà.
  • 5. Hortets de Viudà [UTM: x 308311, y 4655943]. Finca al nord de Corçà.
  • 6. Mata del Viudà [UTM: x 307731, y 4653563]. Indret cap al final del barranc de Millà. S’hi ha trobat petjades de dinosaure.
  • 7. Montsec de Viudà [UTM: x 309666, y 4657135].  A llevant de Sant Llorenç.
  • 8. Segarra de Viudà. Finca d’Àger al replà del Montsec, prop del clot de l’Olzí.
  • 9. Vinya del Viudà [UTM: x 308275, y 4655051]. Finca a migdia de Corçà.

Etimologia. De viudo, -a, amb desplaçament de l’accent potser per influència d’altres noms com Badià. De la casa homònima de Corçà.

           Viudo

  • 1. Clot de les Viudes. Indret d’Àger sota Solsdevila.
  • 2. Rengs de Viudo [UTM: x 315631, y 4649685]. Finca d’Àger prop del pantà de Rengs.

Documentació. [1] En els llibres d’estimes del s. XVII trobem una terra campa coneguda com Clot de les Vides, que molt probablement és la mateixa.

Etimologia. De viudo.

          Viudó

Cal Viudó [IUTM: x 317123, y 4651570]. Masia al sud de la Règola.

           Viver

El Viver [UTM: x 314632, y 4652777]. Antiga partida d’Àger damunt l’Hort del Comte. Correspon a la posterior vinya de Portolà.

Documentació. (1195) Viuer.

           Voltat

Font Voltada. Vegeu Font.

           Volter

  • 1. Pas dels Volters [UTM: x 322673, y 4655955]. Pas del Montsec (1361 m) a ponent del feixà d’Alonso.
  • 2. Roca del Volter [UTM: x 310034, y 4649099] Cim (955 m) al plan d’Oliva de la serra de Millà.

Etimologia. De volter: nom local dels rapinyaires vultúrids, voltor.

           Voltorera

Voltorera. Antiga partida a Montesquiu.

Documentació(1135-1147) Boltorera; (1160-1183) Voltorera.

 

         Xabec

  • 1. Costes de Xabec [UTM: x 311901, y 4656132]. Pujant al replà, entre els barrancs de Retou i del Salt.
  • 2. Masia Xabec [UTM: x 312006, y 4653878]. Masia d’Agulló al peu del Montsec.

Etimologia. Coromines cita alguns xabecs valencians derivats de l’àrab šabaka: xarxa; amb la idea de parany per la caça. Si a la Vall d’Àger també fos aplicable, seria un cas similar al de trapa.

           Xamó

Mas de Xamó [UTM: x 308870, y 4655684]. Una de les masies de Corçà, situades a l’entrada del poble damunt la carretera.

Etimologia. Potser es podria relacionar amb l’adjectiu xamós, de l’àrab šamûs: vehement, eixerit.

           Xato

Ço del Xato [UTM: x 313849, y 4652352]. Finca a migdia de lo Corb.

Etimologia. Xato: camús, que té el nas curt i aplanat: paraula d’origen castellà. De la casa homònima d’Àger també coneguda com casa la Siega.

           Xató

  • 1. Barranc de la Planta de Xató [UTM: x 322505, y 4653806]. De la collada de Codó al barranc de les Cols.
  • 2. Barranc de Xató [UTM: x 320327, y 4649632]. Desguassa al barranc dels Aubacs, a Oroners, dins l’antic terme de Fontllonga.
  • 3. Corral de la Planta de Xató [apr. UTM: x 322681, y 4653852]. Antiga edificació a la planta homònima.
  • 4. Font de Xató [UTM: x 317797, y 4649052]. Al vessant nord de la serra de Montclús, a llevant de Cas.
  • 5. Planta de Xató [UTM: x 322597, y 4653690]. Finca d’Àger damunt la planta del Rei.
  • 6. Serra de Xató [UTM: x 317764, y 4648962]. Partida de Cas, al vessant nord de la serra de Montclús.

Forma erròniaXetó.

Nota. [6] Aquesta mateixa partida la he recollit oralment com la Pedrissa de Xató.

           Xavot

Horts de Xavot [UTM: x 314335, y 4653587]. Finca d’Àger propera a Pedra.

Etimologia. De la casa homònima d’Àger. N’ignoro l’origen.

           Xe

  • 1. Ço de Xe [UTM: x 318005, y 4653242]. Finca de la Règola sota el serrat de Baldomar.
  • 2. Mas del Xe [UTM: x 318422, y 4653277]. Masia a ponent de l’Ametlla.

Etimologia. Tant Carxeu com Xabec o Xe ens porten a una vinculació amb el País Valencià que només pot establir-se si admetem la presència a la Vall d’Àger d’un parlar mossàrab similar.

           Xec

  • 1. Mas del Xec [UTM: x 308958, y 4647172]. Edificació dels Masos de Millà damunt del mas de l’Andal; vinculada a la casa homònima de Millà.
  • 2. Tros del Xec [UTM: x 308789, y 4647148]. Finca dels Masos de Millà a ponent del mas de l’Andal.

           Xen

  • 1. Ço de Xen [UTM: x 316062, y 4647648]. Finca de Fontdepou, sota la font homònima. A la trencada amb el terme de les Avellanes i Santalinya.
  • 2. Font de Xen [UTM: x 316128, y 4647842]. Font a Fontdepou sota de Cas.
  • 3. Font de Xen. Font al barranc del Pui, a la Règola
  • 4. Molí de Xen [UTM: x 316149, y 4551690]. Antic molí de farina en runes, prop de la Règola.

           Xinco

  • 1. Lo Corb de Xinco. Vegeu Corb.
  • 2. Font de Xinco [UTM: x 316300, y 4649030]. Font d’Àger prop de la cabana homònima.
  • 3. Mas de Xinco. Antiga masia dels Masos de Millà (s. XIX); vinculada a la casa homònima de Millà.
  • 4. Masia de Xinco [UTM: x 316262, y 4649047]. Edificació a ponent de Cas, modificada recentment a partir d’una cabana, entre Cas i Montesquiu.

          Xirivia

Font de Xirivia. Al barranc de Peguer, damunt d’Àger.

           Xixí

  • 1. Aubaga de la Planta del Pont d’Àger de Xixí [UTM: x 324052, y 4655211]. Damunt la Roca Alta.
  • 2. Cabana de la Planta del Pont d’Àger de Xixí [UTM: x 324075, y 4655398]. Edificació molt enrunada a la partida homònima.
  • 3. Cabana (o corral) de Xixí [UTM: x 322327, y 4655244]. Edificació molt enrunada al pla d’Escumó.
  • 4. Font de la Planta del Pont d’Àger de Xixí [UTM: x 323941, y 4655274A la planta homònima.
  • 5. Font de l’Hort de Xixí [UTM: x 321881, y 4653855]. Font d’Àger a l’hort homònim.
  • 6. Hort de Xixí [UTM: x 321957, y 4653791]. Finca d’Àger sota la masia.
  • 7. Mas de Xixí [UTM: x 321947, y 4653955]. Masia d’Àger, a llevant de l’Ametlla i sota el pla d’Escumó.
  • 8. Planta del Pont d’Àger de Xixí [UTM: x 324183, y 3655444]. Finca d’Àger sota la planta del Retjo.

Etimologia. Al camp de Tarragona i al Priorat, xitxí (d’origen àrab) designa un insecte que ataca les oliveres i dóna nom a una partida. No sé si també és aplicable a aquesta masia de l’Ametlla.

           Xollada

Barranc de la Xollada [UTM: x 306763, y 4648352]. Va des de prop del mas de Marcó, als Masos de Millà, fins al barranc de Blancafort. El seu tram final marca la trencada amb l’antic terme de Tragó de Noguera.

Etimologia. Del verb xollar (simplificació d’eixollar): esquilar les ovelles. Del llatí exsubiliare: treure de sota les illades.

           Xollat

  • 1. Alzina del Xollat [UTM: x 308270, y 4647289]. Arbre monumental als Masos de Millà, al tros de l’Alzina. L’alzina original va ser destruïda amb posterioritat a 1956, però en queda una altra de força gran prop de la carretera [utm: x 308210, y 4647554].
  • 2. Clot del Xollat [UTM: x 308337, y 4647162]. Al sud de la masia.
  • 3. Mas del Xollat [UTM: x 308170, y 4647305]. Masia dels Masos de Millà al peu del serrat de Sòls.
  • 4. Pallera del Xollat [UTM: x 314145, y 4647860]. Edificasció en runes a ponent de la torre de Fontdepou, al costat del nucli urbà.
  • 5. Serradet del Xollat [UTM: x 308459, y 4647320] . Elevació (869 m) a llevant de la masia.
  • 6. Lo Xollat [UTM: x 306604, y 4647524]. Partida dels Masos de Millà entre els masos de Marcó i del Cabaler.

Etimologia. Vegeu xollada.

Forma erròniaOllat.

           Xurulla

Canal de Xurulla [UTM: x 317739, y 4656694]. La canal més a l’est de les tres canals paral·leles que baixen de la collada de Colobor. És un dels passos tradicionals cap al Pallars Jussà.

Etimologia. No es pot descartar del tot que vingui de curull: caramull, porció que sobresurt (del llatí corolla: coroneta, garlanda). Malgrat ser una paraula que sembla recent en la major part dels dialectes catalans ha donat nom a alguns turons i escau bé amb la topografia de l’indret.