Nomenclàtor M-Q

Anar a: N O P Q

          Maçana

  • 1. Barranc de la Maçana [UTM: x 308684, y 4654437]. Neix de la confluència dels barrancs de Millà i de la Mata de Viudà, desguassa poc després al pantà de Canelles.
  • 2. Font de la Maçana [UTM: x 308060, y 4653571].  Al curs del barranc homònim.
  • 3. Les Maçanes (o la Maçana) [UTM: x 308164, y 4653375]. Partida de Millà damunt el barranc de Millà, a llevant de la Mata.

Etimologia. Del llatí mala mattiana: poma.

          Macari

  • 1. Ço de Macari [UTM: x 311299, y 4647205]. Finca dels Masos de Millà, a ponent de la collada del Rei.
  • 2. Ço de Macari [UTM: x 313632, y 464730]. Finca de Fontdepou a migdia de ço de Bepo.
  • 3. Solà de Macari [UTM: x 315012, y 4648442]. Finca dins la partida dels Solans a Fontdepou.
  • 4. Vinya de Macari [UTM: x 311091, y 4647433]. Finca dels Masos de Millà, damunt ço de Macari.

Etimologia. Nom de persona que ve del llatí Macarius, pres d’una paraula grega que vol dir feliç. Ve del nom d’una casa de Fontdepou degut a què sant Macari (junt amb sant Josep) és l’advocació de l’església del poble.

           Macià

Mas de Macià (o mas dels Coixos) [UTM: x 311726, y 4655232]. Antiga masia d’Àger al peu del Montsec, damunt d’Agulló entre el mas de Portal i el mas d’en Gassol.

Grafia tradicionalMasià.

Etimologia. Nom català, derivat del nom llatí bíblic de persona Mathia. També ha passat a ser cognom.

           Maciarol

  • 1. Canal de Maciarol [UTM: x 311489, y 4658002]. Canal que baixa del serrat de la Corona cap al replà, prop de la masia de la Pedroneta. Es la canal més oriental de la  Corona. La drecera de la canal de Massierol que va del coll d’Ares cap a l’Observatori queda ja dins el terme de Sant Esteve de la Sarga.
  • 2. Casa Maciarol (o [antic] casa Villano) [UTM: x 313228, y 4654198]. Masia i actual residència rural d’Àger al peu del Montsec, entre el nou Centre d’Observació de l’Univers i Àger, al camí del coll d’Ares.
  • 3. Corral de Maciarol [UTM: x 315123, y 4654887].  Sota les Llaurades.
  • 4. Font de Maciarol. Vegeu font dels Terralls.
  • 5. Montsec de Maciarol [UTM: x 313106, y 4656658]. Sector del replà entre el Montsec de l’Esdudiant, a llevant, i el de la Torre, a ponent.

Pronunciació tradicionalMacierol.

Etimologia. Diminutiu de Macià, possiblement vinculat amb algun cabaler de casa Macià, situada més amunt.

           Maçola

Roca Maçola [UTM: x 318901, y 4650287]. Roca entre el serrat de Pedrogullós i de la Cadolla, a Sant Just, dins l’antic terme de Fontllonga.

Etimologia. Probablement per comparació amb la forma d’aquest tipus de maça.

           Macot

Tomba d’en Macot. Enterrament alt-medieval d’Àger proper a la masia de la Torre del Negre que, popularment i sense cap lògica, s’atribueix a aquest famós bandoler del s. XV que fou mort prop d’Àger.

Etimologia. Del nom del personatge conegut com Macot o Matxicot.

          Madrina

Font de la Madrina [UTM: x 311630, y 4653702]. Font d’Agulló, a ponent de la masia de Xabec.

Forma errònia: font de la Madrona.

           Magí

Masia del Magí [anteriorment masia de Francesc]. [UTM: x 314178, y 4652081]. Masia d’Àger a migdia del pont d’en Rossell, a ço de Jaumetó.

Etimologia. Nom català de persona que ve del nom llatí Maximus, a partir d’una corrupció a Maginus.

           Magre

Mas del Magre [UTM: x 312314, y 4655015]. Masia d’Àger damunt la masia de Setalo.

Etimologia. Em pregunto si el fet d’existir casa Retjo vol dir que el nom d’un d’ells es va crear per oposició a l’altre.

           Maina

Torrent de Maina. Antic torrent i partida avui desconeguts

Documentació.  Citats al s. XVII.

           Makoki

Makoki [prob. UTM: x 309086.y 4657110]. Sector d’escalada a Sant Llorenç situat a ponent del sector home primitiu, del castell cap al riu.

Etimologia. Personatge de còmic barceloní.

          Mall

Sot del Mall. Antic gual per passar la Noguera Pallaresa des de la Vall d’Àger abans de construir-se el pantà de Camarasa i la passarel·la.

           Mallabecs

  • 1. Castell de Mallabecs [UTM: x 324475, y 4655234]. Castell damunt una petita elevació. Als mapes consta com castell de Sant Miquel.
  • 2. Mallabecs. Poble medieval abandonat el s. XIV i avui sense runes aparents; era situat a poca alçada a la sortida del congost de Terradets. Abans de la conquesta de la Vall d’Àger per Arnau Mir de Tost consta que la seva església depenia de la canònica de Mur, estava doncs fora de les mans sarraïnes.
  • 3. Sant Miquel de Mallabecs [UTM: X 324903, Y 4655229]. Antiga església parroquial de l’antic poble. Es conserva en runes amb els murs romànics per damunt de la finestra absidal. No està documentada, la seva advocació, però el nom popular del castell fa suposar que era dedicada a Sant Miquel.

Documentació. (1068) Mallabecs.

Etimologia. Format per la unió de dues paraules amb un significat complementari: el llatí mallěus: mall, formació rocosa tallada verticalment, i el català bec que vol dir punta. El nom s’ha perdut del llenguatge viu (l’indret és conegut com castell de Sant Miquel, però encara he trobat el nom de Mallabecs utilitzat com nom viu en una guia de l’any 1886). Els mapes moderns identifiquen, erròniament, Mallabecs amb el poblat medieval existent al Montsec de Calafí, que podria correspondre a l’Ametlla Vella.

Forma errònia. [3] Sant Miquel de Terradets.

           Mallola

La Mallola [UTM: x 312207, y 4645382]. Partida de Vilamajor, sota el mas de la Batistilla.

Etimologia. Del llatí malleola, plural de malleolum: vinya novella.

           Man

Clots de Man [UTM: x 314829, y 4654138]. Sota les Llaurades.

          Mançana

  • 1. Casa Mançana [UTM: x 310594, y 4651861]. Construcció totalment en runes a Millà, a poca distància de la masia homònima.
  • 2. Casa Mançana [UTM: x 309800, y 4652211]. Construcció totalment en runes a Millà, a la partida de les Cometes.
  • 3. Masia Mançana [UTM: x 310703, y 4651698]. Habitatge de Millà al Cogul del Sargaire.

          Manel, Manuela

  • 1. Cal Manel [UTM: x 308652, y 4655823]. Masia de Corçà a l’entrada del poble.
  • 2. Mas de Manuela. Antiga masia als Masos de Millà (s. XIX)

Etimologia. [1] Apòcope popular de Manuel, nom personal bíblic d’origen hebreu (“Déu està entre nosaltres”).

          Manuguera

Manuguera (o Manyugera). Antiga partida d’Àger.

Documentació. (1119) Manniogera; (1140, 1181) Manugera; (1145) Mannugera.

           Manxo

  •  1. Ço de Manxo [UTM: x 308928, y 4648898]. Finca al nord dels Masos de Sant Romà.
  • 2. Mas del Ton de Manxo [UTM: x 308810, y 4646627]. Als Masos de Millà, sota el serrat del Carreter.
  • 3. Mas de Manxo. Antiga masia als Masos de Millà (s. XIX).
  • 4. Mas de Miquel de Manxo. Antiga masia als Masos de Millà (s. XIX).

Etimologia. Suposo que relacionat amb manxaire; però diferent de la casa Manxó d’Àger.

          Manxó   

Botador de Manxó [UTM: x 314981, y 4652846]. Finca d’Àger a llevant del barranc del Botador.

Etimologia. Del nom d’una casa d’Àger.

         Manyadàries

Manyadàries. Antiga partida propera a la vla d’Àger.

Documentació. (1091) Manadaries [Chesé, Fité llegeix Manadares]; (1100) in apendicio de Aier, in locum que uocant Amanna d Arras? [Chesé, segons altres lectures: Amannadares]; (1174) Mannaries [probablement el mateix indret].

           Manyadola

Turmo de Manyadola [prob. UTM: x 314429, y 4659818]. Indret prop de Pedra.

Documentació. (1048) Turmo de Mannadola; (1179, document perdut, traducció del s. XVII) la Meña [suposo que es tracta del mateix topònim ja que també era sota Pedra, ignoro per quin motiu Chesé el situa al Mont-roig].

Etimologia. Turmo amb el significat de penyal és un dels pocs mots comuns considerats mossàrabs a l’article d’Albert Benet. Manyadola del llatí Magnus, -a: gran. La ubicació que tenim documentada, “a la plana sota de Pedra i al damunt d’una zona rocosa”, la fa difícil de situar amb precisió; potser l’actual serrat Pelat.

           Manyàries

Manyàries. Vegeu Manyadàries.

           Manyatorres

Manyatorres. Indret d’emplaçament desconegut, citat bastant sovint el s. XII.

Documentació. (1101) Mannaturres; (apr. 1112) Manatorres; (1140) Manaturres; (1174) mili de Mannatorres; (1176-1180) Mannatorres.

Etimologia. Del llatí Magnas Turres: torres grans.

           Manyo

Casa del Manyo [UTM: x 318775, y 4652028]. Mena de bar (el que es coneix com a “merendero”) actualment abandonat, existent la segona meitat del s. XX a peu de carretera entre la Règola i casa Forner.

Etimologia. Per la procedència aragonesa del propietari que arribà a la Vall com a treballador de les mines de Corçà.

           Màquina

Molí de la Màquina [UTM: x 314826, y 4652440]. Antic molí d’oli d’Àger situat sota la font de Santes Creus.

           Maranyes

Molí de Maranyes. Molí situat sota l’encreuament de l’Ametlla.

DocumentacióTrobem citada repetidament una partida al s. XVII amb el nom una mica difícil de desxifrar (Maranyes, Mananyes, Manaries?) que ha de correspondre a aquest indret.

          Marcià

*Font dels Marcians [apr. UTM: x 320503, y 4655686]. La guia del Montsec de Manuel Cortès escriu literalment: “ es troben uns rajolins d’aigua, que algú anomena  font dels Marcians”.

           Marcó

  • 1. Aubaga del Mas de Marcó [UTM: x 306423, y 46466926]. Sota el mas homònim. La solana del Mas de Marcó ja queda dins d’Alberola (terme d’Os de Balaguer)
  • 2. Barranc de Marcó [UTM: x 320758, y 4652163]. Travessa de nord a sud les terres de l’Ametlla i desguassa al riu Fred, gairebé a la seva desembocadura al pantà de Camarasa.
  • 3. Mas del Francisco Marcó (o del Cabaler de Marcó -1). Antiga masia dels Masos de Millà (s. XX).
  • 4. Mas del Josep Marcó (o de la Paula, o del Cabaler de Marcó -2). Antiga masia dels Masos de Millà (s. XX).
  • 5. Mas de Marcó [UTM: x 307073, 4647540]. A ponent dels Masos de Millà, camí de Canelles.
  • 6. Masos de Marcó. Vegeu Mas.

Etimologia. Diminutiu de Marc.

Forma errònia. [2] barranc dels Martors.

           Marcondet

Masia de Marcondet. Antiga masia d’Àger, al peu del barranc de l’Aigua Clara.

Etimologia. Sembla un diminutiu de Marcó; però com que està molt lluny d’aquesta masia la relació podria ser familiar no geogràfica.

           Mare de Déu

  • 1. Estanys de la Mare de Déu [UTM: x 317216, y 4655722]. Nom amb què també es coneixen els Estanys de Colobor.
  • 2. Mare de Déu de Colobor. Vegeu Colobor.
  • 3. Mare de Déu de la Pertusa. Vegeu Pertusa.
  • 4. Mare de Déu de l’Esperança. Vegeu Esperança.
  • 5. Mare de Déu del Roser de Corçà. Vegeu Corçà.
  • 6. Mare de Déu de Lurdes. Vegeu Lurdes.
  • 7. Mare de Déu de Pedra. Vegeu Pedra.
  • 8. Mare de Déu de Valldeflors. Vegeu Valldeflors.
  • 9. Penya de la Mare de Déu. Cinglera que cobreix el castell i l’ermita de la Mare de Déu del Remei d’Oroners.

           Maria

  • 1. Font de Maria Àngela [UTM: x 321329, y 4653438]. Font de l’Ametlla al barranc del Pintor, sota la font de la Teula.
  • 2. Mas de Maria Antònia (o de Josepet). Antiga masia als Masos de Millà (s. XIX).
  • 3. Santa Maria. Vegeu Santa.

           Mariano

  • 1. Ço de Mariano [UTM: x 31480, y 465074]. Finca d’Àger entre la teulera de Roger i ço de Sereno.
  • 2. Roca de Mariano [UTM: x 398386, y 46564892] Petita elevació (778 m) damunt el coll de la Pertusa.

Etimologia. Forma popular del nom de persona Marià (o Marian), derivat de Maria.

           Marió

  • 1. Font dels Horts de Marió [UTM: x 321431, y 4653126]. Font de l’Ametlla sota la serra Grossa de Marió.
  • 2. Montsec de Marió [UTM: x 321333, y 4655565]. A ponent del pla d’Escumó.
  • 3. Serra Grossa de Marió [UTM: x 321541. y 4653190]. Partida de l’Ametlla a migdia de la serra Grossa.

Etimologia. Pot venir d’una forma afectuosa per Maria o bé estar relacionat amb molts indrets de Catalunya amb nom tipus Mariola: que vénen del llatí meridies: migdia, transformant un ‘meridiola’ original en mariola. La idea seria d’indret on fer la migdiada, d’amorriar-se el bestiar. Compareu amb los Amorriadors i Escumó. És el nom d’una casa de l’Ametlla.

           Mariola

Font de la Mariola [UTM: x 308016, y 4655747]. A ponent de Corçà.

Etimologia. Vegeu el que es diu a Marió.

           Marlambeu

Marlambeu. Vegeu Barrambeu.

           Marquès

Masia del Marquès [UTM: x 314055, y 4654255]. Masia d’Àger sota el santuari de Pedra, en procés d’enrunament.

Nota. A poca distància [UTM: x 313787, y 4654347] el document del RPCU de l’Ajuntament d’Àger marca amb el mateix nom una altra edificació que suposo que correspon a la masia de Quelo del Marquès.

Etimologia. Vegeu el comentari a Baró. No pot ser casualitat que estigui relativament prop del mas del Noble.

           Marròs

Masia de Marròs [UTM: x 314833, y 4653296]. Al nord d’Àger, prop del barranc del Botador. Abans coneguda com masia del Pelat.

Etimologia. Probable deformació de Mas Ros, malgrat el canvi d’accentuació.

Forma errònia. Marrà

           Martí

  • 1. Ço de Martí [UTM: x 316459, y 46485419]. Finca de Fontdepou, sota Montesquiu.
  • 2. Sant Martí. Vegeu Sant.

Etimologia. Del nom de persona Martí, del llatí Martinus.

           Maruga

Cova de la Maruga. Al Solà de Corçà.

           Marunyà

  • 1. Barranc de Marunyà [UTM: x 317756, y 4652261]. Baixa del Montsec per la masia de Tomaso fins al riu Fred a la trencada de la Règola amb l’Ametlla.
  • 2. Marunyà [UTM: x 318433, y 4652316]. Partida de la Règola, sota la torre de Mingueretxo.

Documentació. (1042) Marungano; (1048, 1055) Marunnano; (1055) Marennano; (1061) Marugano i cabeszola de Maruna; (1115) Marunano; (1167, 1174) Marugna; (1178-1196) Marunna; (1187) in loco ubi dicitur a la Plana, iusta Marunna, etc. Nota. F. Fité situa aquestes referències medievals a la zona de Cas i a Agulló, cosa que no concorda amb la partida actual de la Règola. 

Etimologia. L’historiador Manuel Riu s’inclina (en el cas de Sant Llorenç de Morunys) per explicar el nom a partir d’algun tipus de cultiu; però Coromines el deriva de marǒnįo, mot indoeuropeu preromà que havia de significar pedres grosses. Està documentat l’any 1041 com Marungano, el 1048 com Marunnano i apareix l’any 1309 com a cognom.

Formes errònies. [1] barranc de la Moruna, b. de Marinyà. La pronuncia habitual és Morunyar.

           Mas

  • 1. Corral del Mas [UTM: x 309282, y 4657208]. Sota l’antic poblat de Sant Llorenç.
  • 2. Font del Mas. Prop del corral del Mas.
  • 3. Font de Mas [UTM: x 311231, y 4655575]. A ponent del mas d’en Gassol.
  • 4. La Llobera (o Llobatera) del Mas [UTM: x 311501, y 4656239]. Partida d’Àger al portell de Claramunt. Actualment hi ha una gravera clausurada.
  • 5. Masos de Corçà. Vegeu Corçà.
  • 6. Masos de Marcó [UTM: x 307099, y 4647480]. Agrupació de cases dels Masos de Millà, centrades en el mas de Marcó (Marcó, Tresina, Tresó, Delfina i Segòvia). L’any 1919 estan documentades les masies de Pere de Marcó i sembla que la de Josep de Marcó. Un cobert annexe modern està habilitat com capella dedicada a Sant Antoni.
  • 7. Masos de Millà [UTM: x 308570, y 4648724]. Caseria disseminada, amb un petit nucli al voltant de l’església de Sant Romà i un altre al Masos de Marcó, del mun. d’Àger, situada ja a la regió de les Aspres. Població de 14 habitants. Fins el s. XIX es considerava una sola població amb Millà.
  • 8. Masos de Sant Llorenç. Vegeu Sant Llorenç.
  • 9. Masos de Sant Romà [UTM: x 398711, y 4648787]. Agrupació de cases dels Masos de Millà, properes a l’església de Sant Romà.
  • 10. Mont dels Masos [UTM: x 307670 y 4650310]. Serrat que baixa a migdia de la serra de Millà a ponent dels Masos de Millà.
  • 11. Planta de la Solana del Mas [UTM: x 311179, y 4655776]. Al nord del mas d’en Gassol.
  • 12. Sant Romà dels Masos de Millà [UTM: x 308848, y 4648755]. Església del s. XVIII que centra el nucli principal dels Masos de Millà.
  • 13. Torre dels Masos de Millà (o Torre del Quelo).  [UTM: x 309211, y 4647653]. Fortificació romànica, potser antic castell, damunt un turó. Tradicionalment conegut com Torre dels Moros i que correspon a l’antic castell d’Alaric de època medieval.
  • 14. Mas de (o Masia de): Vegeu el nom corresponent.

Documentació. [4] al s. XVII és citada com Llobatera.

Etimologia. Del llatí mansio -onis: permanència en un indret; habitatge.

Forma errònia[1] Al catàleg de masies de l’Ajuntament consta com Mas de Sant Llorenç, pel seu emplaçament.

           Maset

El Maset [UTM: x 315673, y 4654278]. Partida d’Àger al mas de Jombo.

           Masia

Les Masies [UTM: x 313167, y 4649349]. Partida de Fontdepou, sota Montlleó.

           Masnouet (vegeu també Nouet)

  • 1. Masnouet. Antiga masia de Corçà, desapareguda, al peu del Montsec.
  • 2. Masnouet [UTM: x 310744, y 4654354]. Partida al voltant d’aquesta antiga masia.

Documentació. Partida força citada el s. XII com lloc de terres, llinars i vinyes; (1119-1171) Nozeto, Nozet, Nozed; (1186) Nozett; (1196) Nodet.

Etimologia. Pot semblar que és un diminutiu de mas Nou, masia que estava situada a poca distància, però la documentació medieval demostra que és molt anterior i ens porta a un derivat del llatí nucetum (col·lectiu de nux): planta de nogueres.

           Mata

  • 1. Bosc de la Mata [UTM: x 308236, y 4653170]. Partida de Corçà, prop de la masia de Saurí.
  • 2. Cabana de la Mata [UTM: x 309522, y 4652036], Construcció en runes al costat de la font de Millà.
  • 3. Masia Mata [UTM: x 307725, y 4653524]. A Corçà, prop del barranc de la Maçana.
  • 4. La Mata [UTM: x 307995, y 4652507]. Partida sota el puig de Millà.
  • 5. Mates d’Agulló. Antiga partida.
  • 6. Serra de la Mata [UTM: x 307433, y 4653899]. A la partida de la Mata, a Millà.
  • 7. Mata de: Batlle, Viudà. Vegeu cadascun dels noms.

Documentació. [5] (1155) Ad Agullo super ipsas matas

Etimologia. Del llatí tardà matta: estora, d’origen incert i que passa a significar: clapa de plantes que cobreix un cert terreny.

Nota. [6] Fité, al seu article de toponímia, la cita com Serra de les Mates.

          Matahomes

Torrent de Matahomes [UTM: x 312071, y 4654326]. Torrent citat en les Ordinacions de l’any 1278 que sembla correspondre a l’actual torrent del Salt, a Agulló. “…torrent de Mathahomens…de la ffont de Agulló a la carretera de Clarmont…”

           Matella

Pla de la Matella. Indret davant de Millà al capdamunt de la Serra, antigament conegut com Serrat de les Pletes.

Etimologia. Diminutiu de mata: bosc; indica una part determinada d’una massa boscosa.

           Mateu

  • 1. Mas de Mateu (1). Antiga masia dels Masos de Millà (s. XIX).
  • 2. Mas de Mateu (2). Antiga masia dels Masos de Millà (s. XIX); vinculada a la casa homònima d’Alberola.
  • 3. Planta de Mateu [UTM: x 313872, y 4647316]. Finca de Fontdepou a migdia de ço de Bepo.
  • 4. Roques de Mateu [UTM: x 307704, y 4647605]. Petit cim (870 m) als Masos de Millà, entre el mas del Xollat i el mas de Marcó.

Etimologia. Del nom de persona Mateu, pres del llatí bíblic Matthaeum.

           Matilde

Masia de Matilde [UTM: x 313140, y 4654015]. Masia d’Àger en runes, prop de Maciarol.

Etimologia. De la casa homònima d’Àger. Provinent del nom de dona germànic Mathildis.

           Mauri

  • 1. Aubaga de Mauri [UTM: 306841, y 4656710]. A migdia de la Pertusa.
  • 2. Mas de Mauri [UTM: x 307552 y 4656938]. Masia en runes entre Corçà i la Pertusa. A poca distància [UTM: x 307684, y 4656863] una altra construcció en runes, més aviat una cabana, també rep aquest nom en el catàleg de l’Ajuntament.

Etimologia. Diminutiu del nom de persona Maur, que també s’ha convertit en cognom. Del llatí Maurus.

           Menàrguens

  • 1. Barranc de Menàrguens [UTM: x 315860, y 4653180]. Baixa a ponent de Monterol fins al riu Fred. El darrer tram s’anomena barranc de la Glorieta.
  • 2. Font de Menàrguens [UTM: x 315840, y 4653430]. Al nord de Monterol.

Etimologia. Del llatí Marianicos (derivat del nom d’home Marius). Difícilment pot ser importat del poble homònim del pla de la Noguera.

Forma errònia. [2] font de les Cabanes.

           Menya

Menya. Vegeu Manyadola.

           Mercader

  • 1. Cabana de Mercader [UTM: x 315863, y 4653428]. Cabana ben conservada a la partida de Menàrguens.
  • 2. Font de Mercader. Font al barranc de Peguer, damunt d’Àger.
  • 3. Masia de Carles de Mercader. Antiga masia d’Àger, avui perduda, entre les de Tomaso i Venturaso. Documentada l’any 1919; podria ser la mateixa que la masia de Cosmo.
  • 4. Masia Mercader [UTM: x 313526, y 4654295]. Antiga masia d’Àger situada al barranc de les Fontetes.

Etimologia. Derivat del llatí mercatus: mercat. Professió de qui negocia en els mercats i també convertit en cognom.

          Mestre

Molí del Mestre. Vegeu Farran, molí de.

Etimologia. Del llatí magĭster -tri.

           Mestret

  • 1. Barranc del Mestret [UTM: x 315468, y 4654235]. Afluent per la dreta del barranc de Menàrguens. Avui se’l sol anomenar barranc de Fuet.
  • 2. Font del Mestret [UTM: x 31554, y 4654463]. Font prop de l’hort homònim.
  • 3. Hort del Mestret [UTM: x 315620, y 4654202].Finca d’Àger a llevant del serrat del Borrec

Etimologia. Diminutiu de mestre.

Forma errònia. [1] barranc del Mestre.

           Mig

  • 1. Camí del Mig [UTM: x 311704, y 4652958]. Camí tradicional d’Agulló a Àger situat entre la carretera d’Agulló i la carretera de Corçà, el seu tram terminal fou inutilitzat a la segona meitat del s. XX .
  • 2. Serrat de Mig. Als Masos de Millà.

           Migdia

Roca de Migdia [UTM: x 308630, 4656434]. Elevació (866 m) al nord de Corçà. Existeix una altra roca del Migdia a la Portella Blanca (Montsec de Rúbies).

Etimologia. Una de les diferents referències horàries vinculades a roques i canals del Montsec.

           Miger

Miger. Masia de Fontdepou.

           Mill

  • 1. Pas del Mill [UTM: x 307648, y 4658747]. Pas a llevant de la serra homònima, camí de Mont-rebei
  • 2. Serra (serradet o serrat) del Mill [UTM: x 307514, y 4658811]. Entre el camí al Mas Carlets i el congost, al nord de les antigues mines de Corçà.

Etimologia. Sembla un lloc ben poc adient per al conreu d’aquest cereal que, en èpoques de crisi, va substituir el blat per fer farina. Com en el cas de Picamills hem de suposar que deriva del nom de persona Amill.

           Millà

  • 1. Aubaga de Millà [UTM: x 396843, y 4653127]. Entre els monts de Millà i les Conclues.
  • 2. Barranc de Millà [UTM: x 309397, y 4653411]. Passa sota el poble i va a la Noguera Ribagorçana a l’indret dels Espins com a barranc de la Maçana.
  • 3. Barranc de Millà [UTM: X 310701, Y 4652384]. Nom impropi donat també al sector del barranc de Contorna que talla la carretera entre Agulló i Millà.
  • 4. Castell de Millà [UTM: x 309470, y 4652190]. Damunt el poble, avui totalment desaparegut.
  • 5. Clotada de Millà [UTM: x 309148, y 4652476]. A la partida de la Clota.
  • 6. Cova de Millà (o del Vilot) [UTM: x 307303, y 4651346]. Cavitat de 40 m al pla de les Bruixes.
  • 7. Les Conclues de Millà. Vegeu les Conclues.
  • 8. Font de Millà [UTM: x 309531, y 4652062]. Sota el poble.
  • 9. Masos de Millà. Vegeu Masos.
  • 10. Millà [UTM: x 309482, y 4652163]. Antic poble, important a l’edat mitjana i fins el s. XVIII, situat a SO de la vall. Actualment deshabitat (aquesta darrera dècada oscil·la entre 2 i 0 habitants).
  • 11. Millà Vell [UTM: x 309950, y 4651911]. Restes de fortificació medieval al cim del serrat de les Forques, considerades popularment com el poble antic de Millà. Al s. XVIII trobem escrita la forma Millanbell.
  • 12. Monts (o mont) de Millà [UTM: x 306911, y 4653200]. Sector de la serra de Millà escarpat damunt les Conclues.
  • 13. Puig de Millà [UTM: x 307203, y 4652606]. Punt culminant (1025 m) de la serra de Millà.
  • 14. Sant Pere de Millà [UTM: x 309513, y 4652191]. Antiga església parroquial, l’edifici actual és una gran edificació alçada en època barroca.
  • 15. Serra de Millà [UTM: x 308167, y 4651328]. Serra que enllaça a ponent amb la serra de Montclús, pel pla de les Bruixes.

Documentació. (1094) castello Miliani, Miliano; (1158) Millano; (1162) Miliano, i posteriors

Etimologia. Del nom de persona masculí llatí Aemilianus: Emili.

           Millano

Ço de Millano [UTM: x 315915, y 4648413]. Finca de Fontdepou, sota Montesquiu.

Etimologia. Persona procedent de Millà. Havia existit fins als anys cinquanta una casa Millano a Agulló (en realitat eren dos edificis propers, l’un abandonat i l’altre de construció posterior que el substituí com a vivenda).

           Millaró

Mas de Millaró [UTM: x 307562, y 4646464]. Masia als Masos de Millà, al sud del mas del Cabaler.

Etimologia. Diminutiu a partir del nom de Millà.

           Mingo

  • 1. L’Arguila de Mingo. Vegeu l’Arguila.
  • 2. Casa Mingo d’Agulló [UTM: x 311522, y 4651102]. Masia en runes d’Agulló, a les Serres.
  • 3. Molí de Mingo. Vegeu molí de Pauló.

Etimologia. Apòcope familiar de Domènec, a partir de la versió original castellana Domingo. (1) de la casa homònima d’Agulló.

           Mingueretxo

Mas (o Torre) de Mingueretxo [UTM: x 311524, y 4651104]. Edifici de planta rectangular en runes a Monterol, damunt la Règola.

Etimologia. Suposo que ve de Minguet (forma popular de Domènec, a partir de la forma original castellana Domingo).

Forma errònia: Minquereixo.

Nota. La toponímia oficial escriu Minguereixo, potser sigui la forma correcta, però la pronúncia és amb el sufix -txo que també trobem a la Vall en el nom d’una casa d’Agulló: Quelitxo (Quel, de Miquel).

           Miquel

  • 1. Canal de Miquel [UTM: x 308726, y 4654202]. A llevant de la masia de l’Hereuet.
  • 2. Collada de Miquel [UTM: x 308270, 4653713]. A la partida de les Collades, a Millà.
  • 3. Cova de Miquel de Quelo. Vegeu Quelo.
  • 4. Mas de Miquel [UTM: x 315455, y 4648447]. Antiga masia de Fontdepou, sota Montesquiu, avui en runes.
  • 5. Mas de Miquel de la Manela [UTM: x 315458, y 4648447]. Antiga masia documentada l’any 1919 als Masos de Millà. Al s. XIX hi ha documentat un mas de Miquel als Masos de Millà que suposo que es tracta del mateix.
  • 6. Mas de Miquel de Llorenç. Vegeu Llorenç.
  • 7. Mas de Miquel de Manxo. Vegeu Manxo.
  • 8. Planta de Miquel [UTM: x 308723, y 4655779]. Finca enmig de les masies de Corçà.
  • 9. Sant Miquel. Vegeu Sant.

Etimologia. [1,5] De la casa homònima de Corçà. Del llatí bíblic Michael, originat en l’hebreu mikâ’êl: qui com Déu.

          Miqueló

Era del Miqueló [UTM: x 311159, y 4652681]. Construcció nova al sud d’Agulló, prop de la Pedrissa.

          Mirador

  • 1. Casa del Mirador del Port d’Àger [UTM: x 313706, y 4649782]. Edifici de Fontdepou de la segona meitat del s. XX.
  • 2. Mirador del Port d’Àger [UTM: x 313686, y 4649225]. Àrea de descans de la carretera C-12. Actualment és indicat amb el rètol de: camí romà.

          Miralbó

Miralbó [UTM: x 315158, y 4647439]. Restes d’una cabana de Fontdepou, damunt de la font de l’Aimar.

          Miralles

  • 1. Barranc de Miralles [UTM: x 309983, y 4657586]. Desguassa al barranc de la Pardina.
  • 2. Espluga de Miralles. Nom medieval de l’indret on hi ha el castell i el poblat de Sant Llorenç.
  • 3. Font de Miralles  [UTM: x 309900, y 4657671]. Damunt de Sant Llorenç, en baixa l’aigua per al subministrament de Corçà.
  • 4. Miralles [UTM: x 309880, y 4657713].  Sotes les costes de l’Andreu.
  • 5. Montsec de Miralles [UTM: x 310280, y 4657607]. Damunt de Sant Llorenç.
  • 6. Serrat de Miralles [UTM: x 310016, y 4657579]. A llevant del barranc homònim.

Documentació. [2] (1044, 1048) speluncha de Miralges; (1046) espelluncha de Miralles.

Etimologia. Del llatí miracula, que en català prengué el significat de: lloc elevat que serveix de guaita (com en els casos de Finestres o Espins). (2) L’espluga és en realitat una escletxa del penyal on hi ha el castell, coberta amb una volta artificial.

           Mo

Mo [UTM: x 316016, y 4654137]. Partida d’Àger damunt la masia de Bonet fins a Pujamarell.

Documentació. N’existeixen cites dels. XVII.

Forma errònia: Partida de la masia de Moss.

           Mocons

Mocons. Vegeu Monsó.

           Moixera

Font de la Moixera [UTM: x 316550, y 4656172]. Damunt la font de Colobor.

Etimologia. De moixera: arbust silvestre (Serbus aria).

           Mola

Clot de la Mola [UTM: x 314908, 4654914]. Indret d’Àger situat a la part alta del barranc de Botador.

Etimologia. A partir de la mola d’un molí, aplicat als cims arrodonits.

          Molí

Serra del Molí [UTM: x 319168, y 4649878]. Damunt la planta del Batallot a la Penya de la Mare de Déu. A la trencada amb Oroners, dins el terme de Fontllonga.

          Molilló

Lo Molilló [UTM: x 310999, y 4653274]. Edifici prop de la font d’Agulló, serví de molí d’oli després de la guerra civil

Etimologia. Diminutiu de molí, i aquest prové del llatí tardà saxum molīnum: mola, per abreujament.

Forma erròniaMolill

           Molinell

  • 1. Aubaga (o aubagues) del Molinell [UTM: x 307828, y 4654154]. Partida de Corçà, al barranc Gros.
  • 2. Barranc del Molinell [UTM: x 309247, y 4653794]. Desguassa al barranc Gros.
  • 3. Corral de Molinell [UTM: x 308854, y 4653581], Construcció de Corçà situada al vessant sud de la serra d’Agulló.
  • 4. Molinell de Lluís. Vegeu Lluís.
  • 5. Molinell de Raval. A Corçà, prop de la presa d’aigua del pantà de Canelles.
  • 6. Los Molinells [UTM: x 308299, y 4654419]. Partida de Corçà, sota el mas de l’Hereuet.

Etimologia. Diminutiu de molí.

Forma errònia. Al s. XVIII llegim Muninell.

           Moliner

  • 1. Aubacs de Moliner [UTM: x 320529, y 4649811]. A Oroners, dins l’antic terme de Fontllonga.
  • 2. Boïgues de Moliner [UTM: x 320288, y 4651969]. Finca de l’Ametlla entre el molí d’en Guàrdia i la carretera.

Etimologia. Persona que treballa en un molí.

           Molinou

  • 1. Cova de Molinou [UTM: x 318847, y 4650526]. Sota la Roca Maçola a Sant Just, dins l’antic terme de Fontllonga. Dóna nom a una partida al seu voltant.
  • 2. Font del Pont de Molinou [UTM: x 318638, y 4652073]. A la Règola.
  • 3. Molinou [UTM: x 318770, y 4651916]. Antic molí fariner al riu Fred a ponent de cal Forner, a l’Ametlla, just a la trencada amb la Règola.
  • 4. Montsec de Molinou [UTM: x 318864, y 4655960]. A ponent del Montsec de Calafí.
  • 5. Planta de Molinou [UTM: x 318707, y 4651986]. Finca entre el molí i casa el Manyo.
  • 6. Pont de Molinou [UTM: x 318594, y 4652059]. Pont de l’antic traçat de la carretera L-904 (ara  C-12) entre la Règola i la masia de Forner. El pont actual està uns metres al sud.

          Moltó

Pla de Moltó [UTM: x 319454, y 4654554]. Partida de l’Ametlla a llevant de la boïga vella de Pedrol.

Etimologia. Del cèltic molton-: marrà.

           Momieta

Les Momietes [UTM: x 324012, y 4654352]. Nom donat pels escaladors a tres agulles al sud de la Torta de Terradets.

Etimologia. Per la forma.

           Monell

Monell. Antic tros de terra de Millà

Documentació. Citat el s. XVIII.

          Monsó

Castellet de Monsó [UTM: x 316051, y 4654622]. Petit castell medieval desaparegut que era situat a ponent de la masia Mossènyer.

Documentació. (1048) Mozens; (1140) castel de Mocons; (1145) Mocons; (1183) in termino Aggerensi, in loco qui uocatur Mozons; (1184) Mazons. F. Fité suposa que correspon al castellet de Monsó; és probable per la referència al castell; però  les variants Mozens, Mazons no permeten descartar altres hipòtesis.

Etimologia. De l’àrab mausûm: lloc assenyalat.

Forma errònia. Montsó.

           Mont

  • 1. Mont Garriga. Vegeu Garriga.
  • 2. Los Monts [UTM: x 307310, y 4650668]. Petites elevacions a la carena de la serra de Millà, a ponent del pla de les Bruixes
  • 3. Monts dels Masos. Vegeu Masos.

Etimologia. Del llatí mons montis, que en català dóna mont o munt, segons els llocs.

           Montardit

  • 1. Cabana (o mas) de Montardit [UTM: x 312030, y 4650108]. Edifici de Fontdepou, a la Serra de Montardit.
  • 2. Cal Montardit [UTM: x 313767, y 4652467]. Casa antiga al costat del Corb de Montardit.
  • 3. Lo Corb de Montardit. Vegeu Corb.
  • 4. Cova de Montardit (o de les Set Sales) [UTM: x 316890, y 4656587]. Cova de 36 m de recorregut a  la collada de Colobor.
  • 5. Mas de Montardit [UTM: x 312667, y 4645239]. Un dels nuclis que configuren Vilamajor.
  • 6. Montardit [UTM: x 312120, y 4644921]. Partida sota el mas de Montardit a Vilamajor.
  • 7. Montsec de Montardit [UTM: x 315784, y 4656100]. Sector del replà a llevant del Montsec de Gabrieló.
  • 8. Serra de Montardit [UTM: x 312072, y 4650215]. A les Serres, a ponent de Montlleó.
  • 9. Sort Llarga de Montardit. Vegeu Sort Llarga.
  • 10. Terrals del Montsec de Montardit [UTM: x 312072, y 4650215].. Damunt el Montsec homònim.

Etimologia. El nom està format per mont + ardit. Originat en la família Montardit documentada el s. XVI a Agulló i després a Àger. Prengueren el nom del poble homònim del Pallars.

Nota. [4] Les coordenades donades són les indicades a Espeleoindex que s’aparten força de la localització de la cova al mapa de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

           Montaspre

  • 1. Castell de Montaspre [UTM: x 318751, y 4654313]. En resta un mur de l’edifici principal, una cisterna gòtica i la planta d’una torre quadrada del perímetre del castell.
  • 2. Montaspre [UTM: x 318672, y 4654272]. Antic poble medieval també documentat com Aspremont i abandonat el s. XIV, en resten algunes poques runes. Situat al peu del Montsec a l’Ametlla.
  • 3. Sant Joan de Montaspre [UTM: x 318672, y 4654272]. Església parroquial situada a l’antic poble. L’angle d’un corral en runes podria correspondre, pel tipus d’aparell, a aquesta església.
  • 4. Sant Miquel de Montaspre [UTM: x 318672, 4654272].  Església castral, edifici romànic en runes però encara important situat a ponent del castell i ja dins el terme d’Àger.

Documentació. (1048) Asper Mons; (1057) Aspremonti, Asperummontis; (1060, 1066) Aspero Monte; (1068) Aspermontis; (1112) Asperomonte; Asperum Monte, etc.

Etimologia. De mont + aspre. Aquest topònim s’ha perdut del llenguatge viu i s’ha substituït pels ‘Castellots’ en referència a les runes del castell i de l’església.

           Montcaio

Barranquet de Montcaio [UTM: x 315354, y 4651536]. Baixa de la serra de Montclús, a llevant d’Àger, fins al riu Fred, a ponent del barranc de Morà.

Etimologia. Suposo que format per mont + caio, forma popular de gai: bonic, alegre; però només s’ha conservat com a nom de barranc, no de puig.

           Montclús

  • 1. Cabana de Montclús [UTM: x 314138, y 4650952]. Edifici d’Àger, prop de lo Pui.
  • 2. Serra de Montclús [UTM: x 315254, x 4649641]. Serra prepirinenca del sector exterior, paral·lela al Montsec, que tanca la Vall d’Àger per migdia.La solana de Montclús i l’antic poble de Montclús ja queden a Santa Linya (terme de les Avellanes i Santa Linya)

Etimologia. De muntanya tancada, closa, que s’ajustava a l’orografia del terreny; s’explica especialment en la configuració del poblat medieval que donà nom a la serra, actualment dins el terme e les Avellanes i Santalinya.

          Monterol

  • 1. Masia de Monterol. Vegeu masia de Colastre.
  • 2. Monterol [UTM: x 315652, y 4652365]. Antiga partida al turó homònim.
  • 3. Turó de Monterol (UTM: x 315916, y 4652279]Turó (634 m) entre Àger i el nord de la Règola.

Documentació. (1061) Monterolo; (1119) Montarolo; (1179, 1185) Monterol.

Etimologia. Diminutiu de monter: munt de terra. Documentat l’any 1061 com Monterolo.

           Montesquiu

  • 1. Montesquiu. Castell i antiga quadra situats a la serra de Montclús, al SO de Cas, degueren ser abandonats el s. XIV i actualment no en queden restes significatives.
  • 2. Montesquiu [UTM: x 316110, y 4649748]. Cim (948 m) de la serra de Montclús, damunt de Fontdepou. En la documentació medieval també consta amb el nom de Puig de Lloell.

Documentació. (1067) ipso puio de ipso ludel qui de bouellum tempus habet nomen Monte Eschiuo; (1095, 1115) Monte Eschiuo; (1087) Montis Esquiui; (1112) Monte Esquiui; (1169) Monbtesquiuo; (1176) Monte Schiui, Monteschiu; (1181) Montesquiu.

Etimologia. De mont + esquiu: feréstec. Esquiu podria tractar-se del nom d’un personatge, però tindria el mateix origen.

Forma errònia: Al mapa militar de 1938 surt com Monte de Asquiul.

           Montfalcó

Pont de Montfalcó [UTM: x 307102, y 4657290]. Pont penjat modern que travessava la Noguera Ribagorçana per sota de la Pertusa, fou cobert pel pantà de Canelles l’any 1959. Era l’únic punt per passar el riu en sec a la Vall d’Àger, llevat d’una sirga existent a les mines de Corçà i comunicava els pobles ribagorçans de Fet i Montfalcó amb la Vall d’Àger

Etimologia. Prenia el nom del poble homònim de la Baixa Ribagorça, de l’antic terme de Fet, provinent del llatí mons + falco -onis, degut a la presència d’aquests rapinyaires.

           Montfort

Pont de Montfort. Antic pont documentat en el mapa de 1650 fet per Baileu, que travessava antigament la Noguera Ribagorçana prop de Corçà, probablement d’origen romànic i que desaparegué per una riuada abans del s. XIX.

           Montlleó

  • 1. Castell de Montlleó [UTM: x 312612, y 4650179]. A l’antic poble, molt desfigurat.
  • 2. Montlleó [UTM: x 312639, y 4650106]. Cim (972 m) de la serra de Montclús, al serrat de Montlleó, a ponent del Cap la Creu.
  • 3. Montlleó. Antic poble medieval en runes situat al cim homònim. Per la manca de documentació antiga podem suposar que es va construir el s. XII, o sigui que no existia al moment de la conquesta de la Vall d’Àger.
  • 4. Santa Maria de Montlleó [UTM: x 312598, y 4650194]. Antiga església parroquial del despoblat que es mantingué com a ermita fins al s. XVIII. És un edifici romànic avui en runes però se’n conserva la imatge de la verge que s’hi venerava.
  • 5. Serrat de Montlleó [UTM: x 312222, y 4650488]. De Montlleó al Cogul.

Documentació. (1173) Montis Leonis, Montleo.

Etimologia. Altres Montlleó de Catalunya vénen d’una paraula àrab amb el significat de font (opinió defensada a l’article de Xavier Puigvert sobre la suposada toponímia berber de la Vall d’Àger); aquí, però, l’indret no es caracteritza per l’abundància d’aigua precisament. Sense descartar altres possibilitats com el nom personal germànic LEUBO o el fet que alguns personatges medievals d’aquest indret apareguin en la documentació tant amb el nom de Montlleó com amb el de Montllor; ens portaria en aquest darrer cas a derivar-lo de Monte lauri: muntanya dels llorers. De totes maneres, com passa en el cas d’altres Montlleó de Catalunya, potser només sigui un nom simbòlic per indicar un lloc fortificat. 

           Montnegre

Feixà de Montnegre. Damunt de Sant Llorenç.

Etimologia. El color negre s’associa sempre a la presència de vegetació espessa i de color fosc.

           Mont-rebei

Congost de Mont-rebei. [UTM: x 308088, y 4660747]. Congost de la Noguera Ribagorçana, a la cua del pantà de Canelles entre el Montsec d’Ares i de l’Estall que separa, al sud de la serra, la Vall d’Àger (la Noguera) i la Terreta (Baixa Ribagorça). Popularment és habitual anomenar-lo ‘lo Portell del Montsec’. Dins el terme de Sant Esteve de la Sarga també existia amb aquest nom una petita caseria, reduïda al final a la casa de Mont-rebei i a un molí, sovint coberts pel pantà.

Documentació. (1170) trobem una vinya a Pujamarell propietat de Martí de Montrabeg.

Etimologia. Del llatí monte-rapidio: mont del rabeig, de les aigües ràpides.

Formes errònies. Bonremei i Montremei.

NotaRecordar que la part nord de la vessant esquerra encara que administrativament pertany al Pallars Jussà, realment forma part de la Terreta ribagorçana.

           Montsec

  • 1. Casa del Montsec [UTM: x 314388, y 4652471]. Gran edifici, inacabat, a la cruïlla de la carretera C-12 i la pista que puja al coll d’Ares. Estava destinat al Consorci del Montsec.
  • Los Cinglos del Montsec [UTM: x 318885, y 4656600]. Nom popular de la carena central del Montsec d’Ares que engloba el Cap del Ras i el Serrat Alt.
  • 2. Feixans del Montsec [UTM: x 317215, y 4656497]. Nom donat pels excursionistes al recorregut entre Sant Alís i la canal de Xurulla travessant la canal de l’Embut i seguint pel feixà de les Àligues.
  • 3. Hotel Montsec [UTM: x 315331, y 4652423]. Edificació moderna al peu de Monterol que no s’arribà a inaugurar i avui està en procés d’enrunament.
  • 4. Hotel Montsec. Casa annexa [UTM: x 315352, y 4652445]. Al costat de l’anterior i amb les mateixes circumstàncies.
  • 5. Lo Montsec. (A l’època medieval s’alterna el nom de Montsec amb el de serra d’Ares). Nom genèric de tota la serra prepirinenca. Una primera divisió d’orient a occident seria: Montsec de Rúbies (avui els habitants de Vilanova de Meià prefereixen parlar de Montsec de Meià), entre el pas Nou i el congost de Terradets; Montsec d’Ares, entre les dues Nogueres, i Montsec de l’Estall (o Serra de Montgai), la part ribagorçana. Queda indefinit, però, dintre del Montsec de Rúbies, el sector comprès entre Comiols i el Pas Nou.
  • 6. Montsecs. Els diferents sectors cultivables del replà del Montsec d’Ares (i per extensió, en ambients excursionistes, els corresponents sectors de la serralada superior) es coneixen pel nom de les diferents partides (de llevant a ponent): Montsec de Pedrol, de Cotó, de Badia, de Cisco, de Camperol, de Jaume, de Marió, de Sarral, d’Aguilar,  de Calafí, de Molinou, de Conill, de Blasi, de Perubí, de Clarà. de Montardit, de Gabrieló, de Garreta, de Quelo, de l’Estudiant, de Territs, de Maciarol, del Torre, de Jordi, de Jombo, de Pedroneta, de Jaume, de Beleta, de Viudà, de Miralles, de Badià, de Panyello, de Sant Llorenç i de Lluís.
  • 7. Portell del Montsec [UTM: x 308088, y 4660747] Nom popular del congost de Mont-rebei.
  • 8. Puntals del Montsec. Vegeu paret d’Àger.
  • 9. Sant Llorenç del Montsec. Vegeu Sant Llorenç.

Documentació. (1044) Montsech; (1046) Monte Sicho, Montsicco, etc. Tambés es troba citat en època medieval com serra d’Ares.

Etimologia. Coromines prefereix derivar-lo de muntanya seca, però també es pot considerar originat en el llatí mons sectus: muntanya tallada.

          Mor

Torrent de Mor. Citat a les Ordinacions de 1278: “torrent de Mor tro al coll d’en Julia”.

Nota. Hi ha la possibilitat que sigui l’actual torrent de Morà.

          Morà

  • 1. Barranc de Morà [UTM: x 315269, y 4650815]. Baixa de la serra de Montclús, fins al riu Fred prop de la Règola.
  • 2. Masia de Morà [UTM: x 315445, y 4651128]. Edifici en runes al costat del barranc homònim. A poca distància, i al mateix camp, hi ha una segona construcció [UTM: x 315521, y 4651208] també anomenada masia de Morà al catàleg de l’Ajuntament
  • 3. Pla de Morà [UTM: x 314147, y 4652226]. Partida a migdia de ço de Po. Anomenada simplement Morà és una de les partides més citades els s. XI-XII en la compra-venda de terres i vinyes.

Documentació. (1042) Morane; (1060-1065) Morano; (1064) Moran; (1110) Mora, etc. L’any 1441 se cita un Balagueró de Mora (Morà?), conseller de la vila d’Àger.

Etimologia. Per al nom Morana Coromines s’inclina pel nom germànic de persona Maurand, admetent la influència del llatí morare; suposo que el seu raonament és igualment vàlid per al nostre Morà.

Forma errònia. [1] barranc del Mort.

           Moranxo

Planta de Moranxo [UTM: x 308450, y 4656326]. Partida damunt el molí de Corçà.

Etimologia. Del cognom castellà Morancho. De la casa homònima de Corçà.

           Morató

Morató. Antic partida de Millà.

Documentació. Citada el s. XVIII com partida i com horta.

          Morell

  • 1. Coll de Morell [UTM: x 309705, y 4650654]. Coll (980 m) a llevant de la serra de la Caseta, a la serra de Millà.
  • 2. Masia de Morell [prob. utm: x 314003, y 4651665]. Antiga masia d’Àger, avui desapareguda, situada a la serra de Montclús, entre les de Sereno i Borrell. Documentada l’any 1919.
  • 3. Torre de Morell. Vegeu la Morella.

Etimologia. Del nom propi llatí Maurellus, diminutiu de Maurus.

           Morella

Masia de Morella [UTM: x 309856, y 4653884]. Probablement una de les masies més antigues de la vall, avui en runes, entre Agulló i Corçà.

Documentació. (1179, 1187) masia, torre i terres de Bernardus Morel.

Etimologia. Més que derivar-lo de mola: pla rodejat de parets verticals; sembla que vindria del cognom d’aquell personatge.

           Moro

  • 1. Cabana de la Planta del Moro [UTM: x 321279, y 4652547]. Antiga edificació de l’Ametlla a la planta homònima.
  • 2. Feixa del Moro [UTM: x 308855, y 4658353]. Partida al Montsec de Lluís.
  • 3. Planta del Moro de Coixet [UTM: x 321275, y 4652466]. Finca de l’Ametlla a llevant de casa Fusteró.
  • 4. Torre dels Moros. Vegeu Torre.

Etimologia. Del llatí maurus: habitant de Mauritània. S’aplica especialment als àrabs i berbers que s’instal·laren a la península Ibèrica entre els segles VIII i XV.

             Morralet

Font del Morralet [UTM: x 313097, y 4656737]. Sota la font de l’Hospital.

Etimologia. Morralet, sarró petit, inicialment bossa per donar grana als cavalls i ases que es lligava al cap. Deriva de morro. Ignoro el motiu de posar aquest nom a la font.

          Mort

  • 1. Corral del Mort del Peu [UTM: x 309524, y 4652064]. Construcció en runes situat al sud del nucli de Millà, prop de la font del poble.
  • 2. Paller del Mort del Peu [UTM: x 309537, y 4652039]. Edifici totalment enrunat situat a poca distància del corral homònim, al sud de Millà.

          Morunyar

Morunyar. Vegeu Marunyar.

           Mosquera

Mosquera [prob. utm: x 313444, y 4654454]. Indret citat en època medieval que deu correspondre a l’actual Remosquera.

          Mossèn

Ço de Mossèn Cirilo [UTM: x 313322, y 4654311]. Finca damunt de Macierol, al llevant d’on ara hi ha les casetes de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell.

Etimologia. Desconec el personatge però està documentat l’any 1919 com a habitant d’Àger, es tractaria, doncs, d’un nom força modern.

           Mossènyer

  • 1. Ço de Mossènyer [UTM: x 310837, y 4647479]. Partida dels Masos de Millà a ponent de la vinya de Macari.
  • 2. Masia Mossènyer [UTM: x 316493, y 4654400]. Masia d’Àger al peu de la collada de Colobor. Lloc de naixement del general carlí Joan Castell i Rossell “el gravat d’Àger”.
  • 3. Trull de Mossènyer. Situat damunt la font de Menàrguens.

EtimologiaApòcope antic del tractament mon senyor.

Forma errònia. Massanyer. La grafia tradicional és Mossenye

           Mosset

  • 1. Barranc de les Ribes de Mosset [UTM: x 321468, y 4654703].  Neix sota los arrulladers de les Canalisses i desguassa al barranc de Raudonar, ja en terres de l’Ametlla.
  • 2. Casa Mosset [apr. UTM : x 320621, y 4654051]. Antiga masia de l’Ametlla al nord del serrat de Mosset.
  • 3. Serrat de Mosset [UTM: x 320898, y 4653702]. Paral·lel i a ponent de la serra Grossa, a l’Ametlla.

Etimologia. Vindria probablement d’un col·lectiu de molsa, a partir d’alguna forma antiga mossa, que no està documentada però és deduïble.

           Mudares

Mudares. Antiga partida d’Àger.

Documentació. (1159) illos Mudares (Chesé; Fité llegeix Muderes).

           Músic

  • 1. Cabana del Músic [UTM: x 313326, y 4653593]. A les Culties, entre els barrancs de Rovinal i de les Fontetes.
  • 2. Corral del Músic [UTM: x 314890, y 4654608]. Al Serrat de Borrec.
  • 3. Masia del Músic [UTM: x 316623, y 4653454]. Masia d’Àger situada sota la masia de Tomaso, a la partida de les Llaünes.

Etimologia. Del llatí mūsǐcus, pres del grec.

           Mussola          

Mussola. Antic tros de terra a Millà.

Documentació. Citada el s. XVIII.

          Nadal

Comes de Nadal. Tros de terra de Millà cap als Monts de Millà.

Etimologia. Del nom d’una antiga casa de Millà.

          Naio

Corral del Naio. Situat no lluny del Plandemates, és citat per E. González al seu llibre sobre la guerra dels carlins.

           Naper

Lo Naper. Indret desconegut de Millà.

Documentació. Citat al s. XVIII (lo Nape).

          Narta

  • 1. Cabana de Narta del Cabaler. Vegeu Cabaler.
  • 2. Narta [UTM: x 319955, y 4652305]. Partida de l’Ametlla a migdia del serrat de l’Amont.
  • 2. Serrat de Narta [UTM: x 320421, y 4652141]. Damunt les Boïgues del Moliner, a l’Ametlla.

          Nascumó

Nascumó. Vegeu Escumó.

           Navarro

Cal Navarro [UTM: x 313434 y 4649062]. Masia de Fontdepou a llevant de la masia de Lledonós.

Etimologia. Habitant de Navarra. Cognom castellà.

           Necròpoli

Necròpoli medieval de Santa Coloma. Vegeu Santa Coloma

Nota. Altres necròpolis medievals: (a) Santa Maria del Pla, (b) Sant Pere Màrtir, (c) sota Pedra (tomba del Macot), (d) Santa Bàrbara (no excavada).

          Negre, -a

  • 1. Barranc de la Font Negra. Vegeu Font.
  • 2. Cova Negra [UTM: x 319986, y 4655432]. Als feixans de Pere Pau.
  • 3. Cova Negra [UTM: x 318048, y 4654276]. Al barranc de Terintí, damunt de Montaspre
  • 4. Cova Negra de Corçà [UTM: x 308337, y 4659995]. Cova important de 76 m de fondària i 325 m de recorregut ,a la paret de Catalunya de Mont-rebei.
  • 5. Font de la Negra [apr. UTM: x 310861, y 4656988]. A la Segarra del Mas, al replà damunt de Corçà.
  • 6. *Font Negra. Desconeguda; els mapes situen una font Negra, els uns damunt el mas de Carlets i d’altres al sud, a la Roureda.
  • 7. Forat Negre [UTM: x 319463, y 4650002]. Pas entre la serra de la Mare de Déu i la Serra de Pubill, a Oroners, dins l’antic terme de Fontllonga.
  • 8. Torre del Negre [UTM: x 313673, y 4654928]. Nom amb què també es coneix el Mas de la Torre.

           Nino

  • 1. Barranc del Nino [UTM: x 310929, y 4645595]. A Vilamajor, desguassa al barranc de la Badina.
  • 2. Ço del Nino [UTM: x 311134, y 4646041]. Finca de Vilamajor, sota el mas de Jombo.

           Noble

  • 1. Costes (o Montsec) de Noble [UTM: x 311857, y 4657648]. Al serrat de la Corona, damunt el Montsec de Pedroneta.
  • 2. Mas del Noble [UTM: x 314268, y 4654324]. Masia d’Àger propera al mas de Gabrieló, damunt la font de Gomar
  • 3. Font del Montsec de Noble. A la partida homònima.

Etimologia. Vegeu la nota a Marquès.

           Noet

Noet. Vegeu Nouet.

          Noguer

Tros del Noguer de la Vila [UTM: x 314842, y 4653126]. Finca prop de la masia de Marrós.

Etimologia. De l’arbre homònim (Juglans regia). Ve del llatí nucarius, derivat de nux nǔcis: nou

           Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa. Riu que neix al pla de Beret (Vall d’Aran) i desguassa per la dreta al Segre damunt de Camarasa,; travessa el Montsec pel pas de Terradets. Antigament era conegut només com a Noguera, Noguera Major o Noguera d’orient.

Etimologia. Del llatí amnis naiucaria: riu de naus (pel transport de troncs amb rais).

           Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana. Riu que neix damunt l’Hospital de Viella (Alta Ribagorça) i desguassa per la dreta al Segre prop de Corbins; travessa el Montsec pel pas de Mont-rebei. Antigament era conegut com a Noguerola o Noguera de ponent.

Etimologia. Vegeu Noguera Pallaresa.

           Noguerola

Noguerola. Nom donat a l’edat Mitjana a la Noguerra Ribagorçana per diferenciar-la de la Noguera (que era la Noguera Pallaresa).

           Nor

  • 1. Nor [apr. UTM: x 311258, y 4650906]. Antic poble medieval, o més aviat quadra, que es despoblà poc després de la conquesta d’Arnau Mir de Tost. Conegut també com el Cogul (encara que aquest nom es donava preferentment al seu castell), era situat en un turó entre Millà i Montlleó.
  • 2. Serra de Nor [UTM: x 310797, y 4651458]. Nom donat a l’època medieval a l’estrep de la serra de Montclús entre el Cap la Creu i la serra de Millà.

Documentació(1038) serra de Nor (Chesé; Sanaüja llegeix Nos); (1125) turre de Nor que modo uocato Cogul; etc. Apareix a la documentació mérsd antiga com a límit meridional dels dominis d’Àger alternant amb el nom Vila Pòrtol, cosa que va fer suposar que eren dos noms del mateix indret. Xavier Mora ha destriat els dos noms identificant Vila Pòrtol dins el terme d’Os de Balaguer; aquest mateix autor considera que Nor s’hauria d’identificar amb Montlleó, però la persistència del topònim Cogul fins els nostres dies crec que no abona aquesta identificació.

Etimologia. El nom del poble s’ha perdut del llenguatge viu. N’ignoro la procedència.

            Nou

  • 1Barranc del Mas Nou [UTM: x 310255, y 4654811 Baixa dels solans de les Criatures al barranc de Contorna.
  • 2. Mas Nou [UTM: x 310722, y 4655172]. Masia de Corçà en runes, al SO del mas d’en Gassol, sota Claramunt. Documentat cap el 1720.
  • 3. Mas Nou [UTM: x 310711, y 4654979]. Partida sota el mas homònim.
  • 4. Pas Nou. Vegeu Pas.
  • 5. Pleta del Nou [UTM: x 306589, y 4656616]. Finca de Corçà.

Forma errònia[1-3] En algun mapa es confon l’antic mas Nou amb el Masnouet

           Nouet 

  • 1. Nouet (o Noet) [UTM: x 314626, y 4653001]. Antiga partida al nord-oest d’Àger, damunt del Viver, correspon a la posterior vinya de Portolà (o situada damunt d’aquesta).
  • 2. Masnouet. Vegeu Mas.

NotaVegeu també Masnouet.

           Obac

Obac. Vegeu Aubac.

          Obaga

Obaga. Vegeu Aubaga.

           Observatori

Observatori de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell [UTM: x 313228, y 4654366]. Camp de casetes d’observació damunt la masia de Maciarol. Correspon a part de l’antic ço de mossèn Cirilo.

Nota. Vegeu també el Centre d’Observació de l’Univers.

           Olià

Los Olians [UTM: x 311767, y 4652835]. Sector de la partida del pla d’Agulló a llevant del poble.

Etimologia. Del nom llatí de persona Oleius.

           Oliva

  • 1. Font de l’Oliva (o Oliba). Antiga font del terme d’Àger, situada prop de Santa Maria del Pla.
  • 2. Plan d’Oliva [UTM: x 310556, y 4649533]. Prolongació a llevant del Pla de les Bruixes damunt de Millà i Vilamajor.

Grafia tradicional. [2] Plandoliva.

Documentació. [1] (1179) font den Oliba [segons Chesé, Fité llegeix font de l’Oliver].

Etimologia. Del fruit de l’olivera. [1] En el cas de la font prové directament d’un nom de persona prou conegut a l’edat mitjana.

           Oliver

  • 1. Font de l’Oliver. Vegeu font de l’Oliva.
  • 2. Hort de l’Olivera. Hort de l’Olivera [prob. UTM: x 306587, y 4649328]. A Millà, a la zona dels Monts de Millà (sembla més lògic pensar en els Monts dels Masos). Es troba citada el s. XVIII com Aulibera.

           Olzí

Clot de l’Olzí [UTM: x 311196, y 4657174]. Depressió al replà, sota el serrat de la Corona.

Etimologia. Deriva d’alzina. Recordar que als Masos de Millà hi ha el coll d’Alzí, amb el mateix origen.

NotaHavia estat un dels jaciments paleontològics més importants del Montsec, avui expoliat.

           Oms

Font dels Oms. Antiga font situada al Cogul.

Documentació. (1172) unam terram ad Cogul ad ipsa font dels Olms.

Nota. Una Torre dels Olms citada també el s. XII correspon a l’actual Sant Domènec, al terme de Castelló de Farfanya.

          Onso

  • 1. Cova de l’Onso [UTM: x 315224, y 4655516]. Al Mont de Tareu, damunt de Pedra.
  • 2. Feixans de l’Onso. A la trencada entre Àger i l’Ametlla, entre la canal de Coscolla i la Roca Alta.
  • 3. Grau de l’Onso [UTM: x 309168, y 4658750]. Canal a l’oest del Serrat de la Corona que baixa al replà. En alguna guia s’anomena també Grau oriental de l’Onso, al grau de l’Oró.

Etimologia. Onso: forma catalana antiga de l’ós (cosa que fa pensar en els molts segles que ha desaparegut d’aquesta Vall).

Forma errònia. Grau de l’Onso de Ponent (o de l’oest), nom originat en l’error de la guia del Montsec de Manuel Cortès que anomena grau de l’Onso (de l’est) al grau de l’Oró.

Nota. Una altra cova de l’Onso més coneguda al Montsec està ja en el terme de Sant Esteve de la Sarga

          Òria

Serrat d’Òria. Actualment desconegut.

Documentació: Citat al s. XVII.

Nota. Per similitiud es podria pensar en l’actual Valldària.

          Oró

  • 1. Esquerda del camí de l’Oró [UTM: x 309783, y 4658378]. Cavitat de 47 m de fondària situada a les costes del Grau.
  • 2. Grau de l’Oró [UTM: x 310019, y 4658148]. Canal paral·lela al grau de l’Onso (vegeu Onso) però situada més a orient.

Etimologia. De l’arbre conegut com auró (Acer sp).

Forma erròniaGrau de l’Onso de Llevant (o de l’est). Vegeu explicació a Onso.

           Oroners

  • 1. Castell d’Oroners [UTM: x 320956 y 4651015]. Runes del castell, amb uns importants grafits del s. XIV, malauradament força malmesos, i també runes d’unes cases que degueren conformar un petit poblat damunt el nucli d’Oroners.
  • 2. L’Horta d’Oroners [UTM: x 321188, y 4650919]. Partida d’Oroners, avui negada pel pantà de Camarasa.
  • 3. Oroners [UTM: x 321244, y 4651356]. Antic poble a llevant de la serra de Montclús, encarat ja a les Aspres i pertanyent a l’antic terme de Fontllonga. Fou abandonat els anys vint amb les obres del pantà de Camarasa, que negà una bona part del poble i els camps de conreu.
  • 4. El Remei d’Oroners. Vegeu Remei.
  • 5. Pasqual d’Oroners. Vegeu Pasqual.
  • 6. Plantes d’Oroners. Vegeu Planta del Pasqual i de l’Adrià.
  • 7. Pont d’Oroners. Vegeu pont de la Baronia.
  • 8. Sant Salvador d’Oroners [UTM: x 321242, y 4651196]. Antiga església parroquial romànica d’aquest despoblat, avui en avançat estat d’enrunament.
  • 9. Sèquia d’Oroners [UTM: 321150, y 4651659]. Antiga sèquia que prenia aigua del riu Fred, travessava Oroners i la portava a l’antic molí d’aquesta població; avui desapareguda sot el pantà de Camarasa.
  • 10. Solà (o solans) d’Oroners [UTM: x 320392, y 4650446]. Partida sota la Penya de la Mare de Déu.

Documentació. (1042) Aroneners; (1057) Arononariis; (1060) Orononariis; (1066) Hirundinariis; (1073) Orundinariis; (1155) Oronneriers; etc.

Etimologia. Prové d’algun derivat del llatí harundo: canya, amb el significat de canyar. L’etimologia popular a partir d’oreneta, és anecdòtica.

           Ós

Pas de l’Ós. Vegeu Pas de la Canal de l’Embut.

           Osca

  • 1. Canal de l’Osca [UTM: 320636, y 4655919]. Baixa del pas d’Osca fins damunt de l’Ametlla.
  • 2. Pas de l’Osca [UTM: x 320890, y 4656356]. Depressió important (1349 m) de la carena del Montsec per on passava una de les cabaneres cap a Moror.
  • 3. Rasets de l’Osca [UTM: x 321071, y 4656305]. A llevant de la canal homònima.
  • 4. Tossal de l’Osca [UTM: x 320454 y 4656488]. Cim (1521 m) a ponent del pas.

Etimologia. Per la forma del pas que marca una osca a la carena. Al s. XIX segons recull Eduard González en el seu llibre sobre les guerres carlines era anomenada l’Osca de Gírvia; a l’afitament del 1925 encara surt aquest nom peró suposo que ja no era viu en aquell moment i només copiaven l’afitament anterior del 1897. Avui predomina la pronunciació “d’Osca” però la forma més tradicional i correcta és “de l’Osca”.

           Oset

  • 1. Canal d’Oset [UTM: x 312948, y 4657507]. Baixa de lo Pedró, a ponent del coll d’Ares.
  • 2. Montsec (o aubaga) d’Oset [UTM: x 313104, y 4657250].  Partida immediatament a ponent del coll d’Ares.

Etimologia. Nom antic d’una casa d’Àger, després coneguda com Territs (no confongueu, però, el Montsec d’Oset amb el Montsec de Territs). Es podria pensar en un diminutiu d’Os (de Balaguer) suposant que els habitants en fossin originaris.

Grafia erròniaOzet.

          Padró

Cova-avenc del Padró [UTM: x 312925, y 4658025]. Cavitat de 7 m de fondària i 18 m de recorregut, situada a ponent del Coll d’Ares.

          Pala

Les Pales [UTM: x 317204, y 4656280]. Partida d’Àger sota el feixà Rodó.

Etimologia. De pala: pendent llis i molt inclinat.

           Palet

  • 1. Casa de Palets [UTM: x 312668, y 4653282]. Edificació d’Agulló a ço de Palets.
  • 2. Ço de Palets [UTM: x 312670, y 4653596]. Finca d’Àger damunt el pla de la Cerdanya.

Etimologia. De l’antiga casa homònima d’Àger. N’ignoro l’origen.

Forma errònia. [1] És anomenada Casa del Paleta al document del RPCU de  l’Ajuntament d’Àger.

          Palguerol

Palguerol. Antiga partida del terme d’Àger, situada al pla.

Documentació. (1042) terra in ipso plano de Ager, ad ipso Palgerolo; (1055) Palgarolo.

           Palomera

  • 1. Serrat de la Palomera [UTM: x 319031, y 4648572]. Al vessant de migdia de la Serra de Montclús, a llevant de Cas. Part a Cas (terme d’Àger) i part a Oroners (antic terme de Fontllonga) i ambdues parts limítrofes amb el terme de les Avellanes i Santalinya.
  • 2. Túnel de la Palomera [UTM: x 320834, y 4649821]. Foradada per on el tren de la Pobla de Segur, anomenat darrerament “tren dels llacs”, travessa el serrat de la Palomera.

Etimologia. Del llatí palumbes: colom silvestre. Recordeu que la cova Colomera (o de les Gralles), al congost de Mont-rebei però ja dins el terme de Sant Esteve de la Sarga, sembla una ultracorrecció de cova Palomera.

           Pantà

Cova del Pantà. Vegeu Cova de Sant Oïsme.

Etimologia. Per estar inundada habitualment pel pantà de Camarasa.

           Pantó

Clot de Pantó [UTM: x 310409, y 4647849]. Entre el mas de Jaumet i el de Janderó, als Masos de Millà.

          Panxorra

Cal Panxorra. Antiga casa que formava part de la caseria dls Vassalls.

           Panyello

  • 1. Cabana (o corral) de Panyello [UTM: x 310168, y 4657566] A les masies de Sant Llorenç.
  • 2. Canal de Panyello [UTM: x 311038, y 4657853]. A llevant de les Costes de l’Andreu. És un dels passos accessibles al serrat de la Corona.
  • 3. Casa (o masia) de Panyello [UTM: x 308828, y 4655795]. Masia a l’entrada de Corçà, damunt la carretera.
  • 4. Corral de Panyello [UTM: x 309930, y 4655699]. Al peu del castell de Claramunt.
  • 5. Font de Panyello. Al Montsec homònim.
  • 6. Montsec de Panyello [UTM: x 310685, y 4657503]. A Sant Llorenç.
  • 7. Planta de Panyello [UTM: x 309919, y 4655768]. Al peu del castell de Claramunt.

Etimologia. Potser d’algú procedent de Paniello, antic agregat del municipi ribagorçà de Llaguarres. Seguiria el moviment migratori, tradicional a la Vall d’Àger, des de “muntanya” (Ribagorça). L’origen del nom està en el llatí pandus: corbat, bombat.

Forma errònia. [4] Al catàleg de masies de l’Ajuntament el corral consta com masia de Sant Bartomeu, en referència a l’indret on està situat..

           Parador

Lo Parador [UTM: x 31430, y 4648407]. Nom popular de l’antic restaurant Juan Ramiro a l’urbanització de Sant Josep de Fontdepou.

           Paraire

  • 1. Clot del Paraire [UTM: x 308917, y 4652510]. A ponent de la partida de la Clota, a Millà.
  • 2. Corral del Paraire [UTM: x 308428, y 4651752]. A la serra de Millà, prop de la cova del Biot del Paraire.
  • 3. Cova del Biot del Paraire. Vegeu Biot.
  • 4. Maset del Paraire [UTM: x 309425, y 4651922]. Al barranc de les Arnes de Millà,

Etimologia. Del català paraire: el qui treballa la llana. Deriva del verb parar: preparar.

Forma erròniaPeraire.

          Paraula

  • 1. Cabana de Benito de Paraules [UTM: x 315031, y 4653026]. Situada a la Coma. A la relació de masies de l’Ajuntament consta com masia de la Coma pel seu emplaçament.
  • 2. Coma de Paraules. Damunt el càmping de la Vall d’Àger.
  • 3. Pla de Paraules [UTM: x 312547, y 4651359]. Sota el serrat de Coron.

Etimologia. Del nom d’una casa d’Àger. Ignoro quin origen té aquest malnom.

           Pardina

  • 1. Aubaga de la Pardina [UTM: 309131, y 4657530]. A migdia del barranc homònim.
  • 2. Barranc de la Pardina [UTM: x 308115, y 4657710]. Baixa del Montsec, prolongació del barranc de Sant Llorenç;  la seva part alta també se la coneix com barranc de la Bordonera.
  • 3. Coll de la Pardina [UTM: x 307591, y 4657760]. Al camí de Mont-rebei, al nord de la Pertusa.
  • 4. Font de la Pardina [UTM: x 307770, y 4657916]. Prop de l’antiga masia.
  • 5. La Pardina [UTM: x 307793, y 4657960]. Antiga masia, afectada per un incendi, entre la Pertusa i el mas de Carlets, al NO de Corçà.
  • 6. Pas de la Pardina [UTM: x 307783, y 4657802]. Al camí entre la Pertusa i la Pardina, damunt el serrat de Cantaperdius.

Etimologia. Del català pardina: edificació en runes.

Formes errònies. [2] El tram damunt el portell de Claramunt, consta en algun mapa com barranc de la serra dels Homes Morts. // [5] la Paradina

           Paredades

Les Paredades. Antic indret de Millà cap a l’Aubac.

          Paret

  • 1. Cova de la Paret [UTM: x 308917, y 4659056]. Al sud de la Trona.
  • 2. Paret de: Àger, Bagasses, Catalunya, Terradets. Vegeu el nom de cadascuna.

Etimologia. Ve del llatí parĭes -ĭětis: paret.

Nota. [1] Més al nord hi ha un avenc i dues coves amb el mateix nom que ja queden dins el terme de Sant Esteve de la Sarga.

           Parra

Barranc de les Parres [UTM: x 320560, y 4653770]. Nom que pren el barranc resultant de la unió del barranc de Canaril i el de Barreta, a l’Ametlla. El tram final es coneix com barranc de Fusteró.

Etimologia. Paraula preromana d’origen incert, que devia significar inicialment reixat, emparrat.

           Parrot

Mas del Parrot [UTM: x 308811, y 4647940]. Antiga masia de Millà, damunt el mas del Sastre dels Masos de Millà.

Etimologia. Membre d’una milícia dels s. XVIII i XIX similar als mossos d’esquadra. L’origen del nom és desconegut, potser a partir del francès Pierrot, però hi ha altres opinions. Ve de la casa homònima de Millà.

           Part

  • 1. La Part [apr. UTM: x 315190, y 452361]. Partida d’Àger entre la masia de Sanxo i el camí de Berbell, destinada en època medieval a llinars.
  • 2. la Part [UTM: x 317100, y 4651295]. Partida de la Règola entre el poble i l’ermita de Santa Eugènia.

Documentació. [1] (1042) Delaparte; (1055) inde la Parte; (1119-1174) Delapart; (1145) in de la Parte, etc. Al s. XVII encara es troba citada com partida de la Part.

Nota. [1] El nom avui és poc recordat i el seu emplaçament exacte desconegut malgrat que en època medieval era una de les partides més citades.

           Pas

  • 1. Barranc dels Passos. A les Conclues.
  • 2. Font dels Passos. Al barranc homònim.
  • 3. Pas Estret [UTM: x 318856, y 4656633]. Nom amb què també és conegut el pas del Llop.
  • 4. Pas Gran [UTM: x 321829, y 4656213]. Canal que baixa de la carena del Montsec entre les Canalisses i la canal dels Teixos.
  • 5. Pas Nou [UTM: x 318463, y 4656620]. Pas (1447 m) que travessa el Montsec pel Serrat Alt.
  • 6. Roca dels Passos. A Corçà.
  • 7. Pas de: Canal de l’Embut, Emílio, Forat Negre, Llop, Mill, Osca, Pardina, Roca Llisa, Volters, etc. Vegeu cadascun dels noms.

Etimologia. De pas: congost, canal, grau, etc., que permet superar una paret rocosa.

           Pasqual

  • 1. La Boïga de Pasqual [UTM: x 318932, y 4651751]. Finca de l’Ametlla sota les Artigues.
  • 2. Casa Pasqual d’Oroners [UTM: x 314933, y 4652412]. Casa rural construïda a la segona meitat del s. XX a la sortida d’Àger cap a la Règola propera al raval de Santes Creus, a l’indret conegut anteriorment com el Colomer.
  • 3. La Coma de Pasqual [UTM: x 317863, y 4650857]. Finca de la Règola, a llevant de Santa Eugènia.
  • 4. Planta del Pasqual [UTM: x 319935, y 4650383]. Finca sota el Solà d’Oroners, dins l’antic terme de Fontllonga.

Etimologia. Nom de persona originat en la festa jueva de la Pasqua (del llatí eclesiàstic pascha).

           Passarel·la

La Passarel·la [UTM: x 324132, y 4653066]. Pont que travessava la Noguera Pallaresa, entre l’estació de ferrocarril d’Àger i l’entrada al congost de Terradets; la modificació de la carretera C-12 l’ha deixat en desús.

Etimologia. A partir del verb passar. El nom s’aplica als ponts petits i estrets, generalment provisionals.

           Pastor

Mas del Pastor [UTM: x 310544, y 4647281]. Masia de Vilamajor propera a la torre dels Masos de Millà.

Etimologia. De l’ofici de guardar ramats.

           Patran

Canal de Patran. Indret actualment desconegut.

DocumentacióCitat el s. XVII.

          Pau, Paula

  • 1. Clot de Pau [UTM: x 309842, y 4646627]. Als Masos de Millà, sota el mas de Taverner.
  • 2. Mas de la Paula. Vegeu Mas del Josep Marcó.
  • 3. Molí de l’hort de Pau Figuera. Antic molí fariner d’Àger; l’edifici ha desaparegut però F. Fité indica que se’n conserva la bassa.

Etimologia. Del nom català de persona Pau. Del nom llatí Paulu.

           Pauet

Serrat del Pauet [UTM: x 309083, y 4654249]. A llevant del mas de l’Hereuet, a Corçà.

Etimologia. Del nom de la casa homònima de Corçà. Diminutiu de Pau.

           Pauló

Molí de Pauló (o molí de Mingo) [UTM: x 318393, y 4651975]. Antic molí del terme de la Règola, encara era en ús l’any 1919.

Etimologia. Diminutiu de Pau.

           Pauluro

Clot de Pauluro [UTM: x 310604, y 4648056]. Als Masos de Millà, a llevant del feixà de Dalt.

           Peçola

  • 1. Bosc de Peçoles [UTM: x 316079, y 4655046]. A ponent del barranc de Finestrelles.
  • 2. Masia de Peçoles [UTM: x 315298, y 4652503]. Masia d’Àger al camí de Monterol.
  • 3. Les Peçoles [UTM: x 315299, 4652477]. Finca d’Àger al voltant de la masia homònima, el s. XIX es considerava una partida, alternant amb lo Cós.
  • 4. Tossut de Peçoles. Vegeu Tossut.

Documentació. (1119) I terra ad ipsas pecolas.

Etimologia. Diminutiu de peces, en el sentit de petites partides o sorts de terra.

Forma tradicional. Pessoles.

Nota. [2] Xavier Mora, a partir d’una relació de noms del s. XIX identifica aquesta casa amb la masia de Joan de Blasi; però em consta que al s. XIX les Peçoles van pertànyer sempre a la família Burguès.

 Pedeguer

 Pedeguer. Vegeu Peguer.

           Pedra

  • 1. Barranc de Pedra [UTM: x 314278,  y 4654871]. Desguassa al barranc del Botador.
  • 2. Bosc de Pedra  [UTM: x 314476, y 4655791]. Damunt del santuari de la Mare de Déu.
  • 3. Castell de Pedra [UTM: x 314336, y 4655265]. Castell destruït en construir-se el santuari barroc. Fou molt important en la conquesta de la Vall per Arnau Mir de Tost.
  • 4. * Castell de Pedra. Punt indicat en alguns mapes a mitja alçada del mont de Tareu, que no correspon a res.
  • 5. Estanys de Pedra. Als mapes només consten els estanys de Colobor, però he recollit de font oral que també existien els estanys de Pedra i se’ls definia com un antic bosc d’ús exclusiu del santuari. Vegeu a “estany” el significat en època medieval.
  • 6. Font de Pedra [UTM: x 314214, y 4654797]. Sota el santuari de la Mare de Déu.
  • 7. Mare de Déu de Pedra [UTM: x 314336, y 4655265]. Santuari barroc i refugi. La seva imatge gòtica de pedra (refeta després de la Guerra Civil) és la patrona de la Vall d’Àger.
  • 8. Pedra. Poble medieval disseminat que degué ser abandonat el s. XIV; hi resten diferents masos moderns.
  • 9. La Pedra [UTM: x 315141, y 4656579]. Nom donat pels practicants d’ala delta i paracaigudes de muntanya al punt de llençament situat al cim de Sant Alís.
  • 10. Pedra Alba. Nom antic d’un indret citat com a límit de l’antic terme de Nor, era situat entre la roca del Teix i la carena coneguda com Codó.
  • 11. Santa Maria de Pedra [UTM: x 314549, y 4655287]. Capella romànica del castell, actualment annexada al santuari barroc.

Documentació [6] (1179, traducció del s. XVII) fonts Majors. // [10] Citat en una còpia del s. XVI d’un document del 1071.

Etimologia. Evidentment significa roca, a partir del llatí pětra; però normalment només es dóna aquest nom quan hi ha un castell bastit damunt una roca.

           Pedrissa

  • 1. La Pedrissa [UTM: x 313090, y 4652460]. Partida entre la torre de Sanui i el mas de Tellol.
  • 2. La Pedrissa. Indret prop de casa Maciarol.
  • 3. La Pedrissa [UTM: x 311389, y 4652622]. Partida d’Agulló a l’inici del camí de les Serres on hi ha el pedró o capelleta de Sant Antoni.
  • 4. La Pedrissa [UTM: x 317837, y 4649093]. Partida de Cas sota la serra de Xató.
  • 5. Pedrissa del Castillo [UTM: x 311193, y 4652722]. Habitatge nou de fusta alçat a Agulló, a la partida de la Pedrissa.

Etimologia. Lloc de pedres; [5] Castillo és el cognom dels propietaris.

           Pedró

  • 1. Avenc del Pedró [UTM: x 313070, y 4657737]. Al coll d’Ares.
  • 2. Barranc del Pedró [UTM: x 314793, y 4652332]. Barranc que recull les aigües de les fonts del Pedró i de Santes Creus dins el nucli d’Àger.
  • 3. Font del Pedró [UTM: x 314689, y 4652481]. Font principal d’Àger amb els rentadors públics. Sota Santes Creus. El s. XII era coneguda com a font major i era defensada per una torre albarrana que encara es conserva.
  • 4. Lo Pedró [UTM: x 313070, y 4657555]. Petita elevació (1534 m) que limita el coll d’Ares a ponent.
  • 5. Portal del Pedró (sorprenentment és pronunciat sovint com Portal de Pedro) [UTM: x 3143757, y 4652204]. Entrada a la vila d’Àger des del Montsec; actualment és l’entrada principal.
  • 6. Raval del Pedró [UTM: x 314721, y 4652361]. Barri extramurs d’Àger cap a la font. Documentat el s. XII com Fora Portes. Vegeu Vilanova d’Àger.

Documentació. (1100 i ss.) Portal del Pedro.

Etimologia. De pedró: fita; a partir de pedra.

           Pedrogullós

Serrat Pedrogullós [UTM: x 318484, y 4650102]. Entre Cas i Sant Just, a l’antic terme de Fontllonga.

Etimologia. Em vindria bé separar els elements del nom en pedró + agullós; però el perfil de la serra de Montclús en aquest indret el recordo molt suau, no pas cantellut i amb punxes. Potser, com en el cas d’Agulló, hi podem veure un nom personal llatí.

           Pedrol

  • 1. Boïga Vella de Pedrol [UTM: x 310858, y 4654585]. Finca de l’Ametlla.
  • 2. Cabana de Pedrol [UTM: x 319222, y 4652492]. Edificació totalment enrunada de l’Ametlla a la vinya de Pedrol.
  • 3. Cabana de Pedrol [UTM: x 323440, y 4655439]. Edificació enrunada al Montsec homònim.
  • 4. Corral de Pedrol [UTM: x 319878, y 4654496]. Antiga edificació a la Boïga Vella de Pedrol.
  • 5. Cubeta de Pedrol [UTM: x 319134, y 4653404]. Finca de l’Ametlla a llevant de la planta de Terentí.
  • 6. Font de Pedrol [UTM: x 323213, y 4655347]. Al Montsec homònim, a la capçalera del barranc del Clot Fondo.
  • 7. Mallola de Pedrol [UTM: x 319359, y 4653428]. Finca de l’Ametlla a llevant de la cubeta de Pedrol.
  • 8. Montsec de Pedrol [UTM: x 323413, y 4655359]. Al pla d’Escumó.
  • 9. Vinya de Pedrol [UTM: x 319266, y 4652449]. Finca de l’Ametlla als Gramesals.

Etimologia. Del celta petrulŏcu: de les quatre basses. De la casa homònima de l’Ametlla. Aquí “quatre” no tindria un valor numèric concret sinó que significaria algunes, com quan diem li queden quatre pèls o hi havien quatre gats.

           Pedrona

  • 1. Barranc de Pedrona [UTM: x 310693, y 4653623]. A llevant de la masia, desguassa al barranc del Torrent.
  • 2. Ço de Pedrona [UTM: x 314011, y 4648007]. Partida de Fontdepou a ponent del nucli urbà.
  • 3. Mas de la Pedrona [UTM: x 310362, y 4653609]. Important masia a ponent d’Agulló; havia tingut una capella annexa dedicada a Sant Bartomeu.

Documentació. (1179) mansis quos tenent… Pedron.

Etimologia. Del nom del propietari Pedron; la forma Pedrona la trobem també el s. XII com a nom de dona. En tot cas l’origen seria pedró: fita, potser per una relació de la persona amb el portal del Pedró.

Forma errònia. [1] barranc de la Padrina.

           Pedroneta

  • 1. Barranc de Pedroneta [UTM: x 311030, y 4657184]. Al replà del Montsec, desguassa al barranc de la Pardina.
  • 2. Canal de Pedroneta [UTM: x 311941, y 4657747]. Baixa de la carena del Montsec per les costes de Noble.
  • 3. Corrals del Montsec de Pedroneta [UTM: x 312250, y 4657110]. Construccions en runes al replà del Montsec.
  • 4. Font de la Pedroneta [UTM: x 311377, y 4657187]. Prop de la cabana.
  • 5. Montsec de Pedroneta [UTM: x 311477, y 4657079]. Sector del replà situat sota el Serrat de la Corona.
  • 6. La Pedroneta [UTM: x 311850, y 4656989]. Cabana dependent de la casa homònima d’Àger. A ponent del trencall que mena de la carretera de Coll d’Ares a la pista de Sant Llorenç.

Etimologia. Nom d’una casa d’Àger, probablement originat en algun cabaler de la Pedrona.

           Peguer

  • 1. Barranc del Peguer [UTM: x 313353, y 4651739]. Baixa a la capçalera del Riu Fred.
  • 2. Font del Peguer [UTM: x 313109, y 4651431]. Al barranc homònim.
  • 3. Lo Peguer [UTM: x 313469, y 4651471]. Indret i antiga partida de la Serra de Montclús entre la carretera i Àger, proper al pont d’en Rossell.

Documentació. (1048, 1101, 1129) Pedeger; (1055) Pedeguero; (1176, 1180) Pezeger; (1278) la carrera que va a Peguer tro a la font d’Agulló.

Etimologia. Peguer i peguera es vinculen tradicionalment a llocs on es fabricava pega; però com que aquest indret no ha estat mai de pins, probablement el nom deu derivar del llatí Pagus: petita comarca, encara que la forma medieval Pedeguer no ho confirmi.

           Peixera

  • 1. Barranc de les Peixeres [UTM: x 317867, y 4650126]. Baixa de la serra de Montclús a llevant de la Règola i desguassa al Barrancot.
  • 2. La Peixera. Indret d’Àger a l’hort de Territs, cap el barranc del Pui.
  • 3. Les Peixeres (o les Peixeretes) [UTM: x 317867, y 4650126]. Partida de la Règola, a la capçalera del barranc homònim.

Etimologia. peixera: canalització d’aigua (per accionar un molí, en aquest cas).

Forma errònia. les Peixeretes.

           Pelat

Masia del Pelat [UTM: x 314833, y 4653299]. Nom amb què es coneixia l’any 1919 l’actual masia de Marròs.

           Pena

La Pena (o la Penna) [UTM: x 314647, y 4652024]. Partida a migdia d’Àger, entre Solsdevila i el pont d’en Rossell.

           Pena Roja

  • 1. Cabana de Pena Roja [UTM: x 314824, y 4054383]. Runes existents en un camp prop de la font de l’Úsol. No descartaria que aquest nom merament geogràfic, donat al catàleg de l’Ajuntament, substituís el nom de l’antic propietari desconegut.
  • 2. Pena roja (o Pennaroja) [UTM: x 314613, y 4653951]. Partida al barranc del Botador, prolongació de la partida de Santa Bàrbara.

Documentació. Al s. XVII es troben documentades les partides de Pena i de Pena Roja, que dubto si eren la mateixa.

Etimologia. Variant antiga de penya roja, pel color de la roca de la capçalera del barranc.

Forma errònia. Penya-roja.

           Peó

Casa dels Peons Caminers [UTM: x 323964, y 4653060]. Casa oficial del Ministeri d’Obres Públiques que era situada prop de la Passarel·la. Era habitada per una família als anys 50 i ara ha estat totalment arrasada amb la modificació de la carretera C-12.

           Pepico

Masia de Pepico [UTM: x 316455, y 4652088]. Masia de la Règola situada al peu de Monterol, prop de la carretera d’Àger a Tremp.

           Pera

La Pera. Partida sota la muralla prop de Sant Martí.

Etimologia: Del llatí pīra: pera.

          Pere

  • 1. L’Alzina de Pere Sanxo. Vegeu Sanxo.
  • 2. Cabana del Pere [UTM: x 310940, y 4650345].  A la serra del Pere, de les Serres.
  • 3. Clot d’en Pere [UTM: x 320970, y 4654047]. Indret de l’Ametlla entre la serra Grossa i la Planella.
  • 4. Lo Pere Gros [UTM: x 319020,y 4650830]. Finca de Sant Just sota el Cantal Gros, dins l’antic terme de Fontllonga.
  • 5. Serra del Pere [UTM: x 311238, y 4650306]. A les Serres, a ponent de Montlleó.
  • 6. Serra del Pere [UTM: x 315376, y 4648836]. Partida a la serra de Montclús, camí de Cas.
  • 7. Sant Pere. Vegeu Sant.

Etimologia. Del nom català de persona Pere. Ve del nom llatí Pětrus.

           Pere Pau

  • 1. Feixans de Pere Pau [UTM: x 319671, y 4655463]. Sota el Montsec de Calafí.
  • 2. Masia de Pere Pau [UTM: x 314824, y 4652511]. Antiga masia, avui substituïda pel bar Torres, i englobada al nucli urbà pel creixement del raval del Pedró. Documentada el 1919.
  • 3. Serrat de Pere Pau [UTM: x 318990, y 4652392]. Sota el serrat de Baldomar a la trencada entre la Règola i l’Ametlla.
  • 4. Solana de Pere Pau [UTM: x 318092, y 4652686]. Partida al costat de la Solana, a la Règola.

Etimologia. Nom personal introduït a partir de la masia homònima.

           Perera

La Perera. Antiga partida avui desconeguda.

Documentació. Citada al s. XVII. No es pot descartar que es tracti de l’actual partida de la Pera.

          Peretó

Ço de Peretó [UTM: x 313111, y 4654197]. Finca al costat oest de cal Macierol.

Etimologia. Diminutiu de Peret (que ja és diminutiu de Pere), format com Jaumetó o Tomasó. De l’antiga casa d’Àger homònima.

           Pertusa

  • 1. Castell de la Pertusa [UTM: x 307446, y 4657271]. Se’n conserva un mur a la carena, entre la pista i l’ermita; en algunes guies es confonen aquestes runes castrals amb una ermita anterior. Sembla que en època medieval era freqüent diferenciar el castell (Espadella) de l’ermita (Pertusa).
  • 2. Coll (o collet) de la Pertusa [UTM: X 308040, Y 4657146]. Coll del serrat de Cantaperdius.
  • 3. Mare de Déu de la Pertusa [UTM: x 307380, y 4657302]. Ermita romànica (originalment Santa Maria), damunt un cingle al NO de Corçà.
  • 4. La Pertusa. Grup de masies prop de l’ermita de la Pertusa que, ocasionalment, fins al s. XIV, van ser considerades poble amb personalitat pròpia.
  • 5. La Pertusa [UTM: x 307421, y 4657201]. Partida de Corçà a migdia de l’ermita.

Documentació. (1134) Petram Pertusam; (1162 i 1176) Petra Pertusa

Etimologia. Del llatí pertūsus: foradat (compareu el significat amb Osca).

           Perubí, -ines

  • 1. Bosc de Perubí [UTM: x 315640, y 4652526]. Roureda amb exemplars notables, al voltant del corral de Perubí a Monterol.
  • 2. Cabana de Perubí [UTM: X 316467, Y 4648733]. Cobert modern entre Montesquiu i Cas.
  • 3. Cingle de la Font de Perubí [UTM: x 317128, y 4655946]. Entre el santuari de Colobor i la font de Perubí.
  • 4. Clot de les Perubines [UTM: x 317137, y 4654867]. Petit barranc que desguassa al barranc de Colobor.
  • 5. Ço de Perubí [UTM: x 316689, y 4648580]. Finca de Fontdepou, sota Montesquiu.
  • 6. Corral de Perubí [UTM: x 315730, y 4652531]. Al vessant nord de Monterol.
  • 7. Costa de Perubí [UTM: x 316709, y 4654898].  Damunt el bosquet de la Sileta.
  • 8. Font de Perubí [UTM: x 317186, y 4656118]. Font perduda al replà, damunt de Colobor.
  • 9. Molí de Perubí [UTM: x 314829, y 4652162]. Antic molí d’oli de la vila d’Àger, adossat a la muralla del costat de Solsdevila.
  • 10. Montsec de Perubí  [UTM: 317070, y 4656074]. A llevant de la canal de l’Embut.

Etimologia. Diminutiu de pera auba: pedra blanca; sense descartar que vingui del malnom d’una persona, però amb el mateix significat original. Recordeu Perauba o Peralba, nom d’un despoblat recent al Montsec de Rúbies.

Formes errònies. Peruví. La forma Peraubí, freqüent en alguns mapes, és correcta etimològicament però no correspon a la pronunciació popular.

           Pessola

Pessoles. Vegeu Peçoles.

           Petit

  • 1. Cova del Petit [UTM: x 320209, y 4655865]. A llevant del Montsec de Calafí.
  • 2. Planta de Petit [UTM: x 308615, y 4655510]. Finca de Corçà a migdia de l’era de Viudà.
  • 3. Pont del Petit [UTM: x 320598, y 4652305]. Pont de la carretera C-12 damunt el barranc de Marcó, a l’Ametlla.

           Petroler

  • 1. Camí dels Petrolers [UTM: x 323632, y 4654143]. A llevant de l’Ametlla sota el pla d’Escumó.
  • 2. Camí dels Petrolers [UTM: x 315090, y 4654645] Entre la pista que puja a Pedra i el barranc de Colobor.
  • 3. Camí dels Petrolers [UTM: x 307915, y 4651397]. Per la carena de la serra de Millà.
  • 4. Camí dels Petrolers [UTM: x 318232, y 4649957]. Entre la Serra de Xató, sota de Cas, fins el camí de les Serres al serrat de Pedrogullós.
  • 5. Camí dels Petrolers [UTM: x 318416, y 4651518]. Entre els Carrerons, al camí de Santa Eugènia de la Règola cap a ço de Domingo.
  • 6. Camí dels Petrolers [UTM: x 314966, y 4650848. Baixa de la serra de Montclús, a llevant de lo Pui.

Etimologia. Pistes obertes per a la prospecció de petroli els anys vuitanta.

           Petxina

Costa de les Petxines. Vegeu Costa dels Canals.

Etimologia. Pels fòssils de molusc, especialment d’espècie Ostrea.

           Petxo

  • 1. Cabana del Petxo [UTM: x 322366, y 4655403]. Edifici abandonat al pla d’Escumó.
  • 2. Casa Petxo [UTM: x 320641, y 4653663]. Masia sota l’Ametlla a la carretera de Xixí.
  • 3. Corral de Petxo [UTM: x 320662, y 4653416]. Sota la casa homònima.
  • 4. Font de Petxo [UTM: x 320615, y 4653544]. Font de l’Ametlla al nord de la casa homònima.
  • 5. Font del Pou de Petxo [UTM: x 320739, y 465354]. Font de l’Ametlla al barranc de les Parres, damunt la font de Sarral.
  • 6. Planta de Petxo [UTM: x 321129, y 4653228]. Finca de l’Ametlla a ponent de la planta de Cisco.
  • 7. Roureda de Petxo [UTM: x 315621, y 4654218]. Bosc de roures martinencs a Pujamarell.

Etimologia. Ignoro l’origen d’aquest malnom.

Formes errònies. Patxo i Pexó.

           Pi

  • 1. Serra del Pi [UTM: x 320951, y 4652975]. Damunt la casa Fusteró, a l’Ametlla.
  • 2. Solana dels Pins. Vegeu Solana dels Espins.

Etimologia. De arbre homònim (Pinus sp).

           Picamills

  • 1. Barranc de Picamills [UTM: x 309109, y 4651112]. Neix sota la serra de la Caseta i va al barranc de les Arnes, a Millà.
  • 2. Picamills [UTM: x 308881, y 4651288]. Partida de Millà a migdia del poble.

Etimologia. De pic: cim, i el nom de persona Amill.

           Picarda

Feixà de les Picardes [UTM: x 308530, y 4659623]. Al nord del feixà de les Deu, a la paret de Catalunya de Mont-rebei.

Etimologia. De pics: cims, i el llatí ardŭus: alt, inaccessible, difícil.

           Picó

  • 1. Picó de l’Hedra. Vegeu Hedra.
  • 2. Picó Roig. Vegeu Roig.

Etimologia. Del català picó: extrem punxegut d’un puig. Originat en el verb picar.

           Pigana

Pigana. Vegeu Pinyana.

           Pinell

Font del Pinell [UTM: x 307460, y 4656919]. Prop de la masia de Mauri, al nord de Corçà.

Etimologia. Diminutiu de pi. Del llatí pinus.

           Pintor

Barranc del Pintor [UTM: x 321536, y 4652934]. Neix a ponent de la serra Grossa i desguassa al pantà de Camarasa a l’aubaga de ca l’Adrià, a l’Ametlla.

Etimologia. Es documenta un Salvador Pintor l’any 1439 quan era administrador de l’hospital de Sant Joan, a la vila d’Àger.

Formes errònies. Pinter i Pinto.

           Pinyana

Riba Pinyana. Antic indret del terme d’Àger

Documentació. (1129) riba Pigana; (1161) in termino de Ager, in locum que uocant riba Pignana, riba Pinynana [Chesé barreja aquestes dues referències del terme d’Àger amb altres Pinyana de fora de la vall.]

          Pinyó

Serrat del Pinyó [UTM: x 308750, y 4655304]. A Corçà, entre els barrancs de les Rebolloses i de les Colomines.

Forma erròniaserrat del Pinxo.

           Piquer

Torre de Piquer. D’emplaçament desconegut, citada el 1166 a Millà en una donació a Sant Pere d’Àger.

Etimologia. Cognom amb el significat de picapedrer.

           Pitrau

Serrat de Pitrau [UTM: x 310044, y 4647262]. Serrat (839 m) a llevant del mas de Ferreró, als Masos de Millà.

Etimologia. Cap la possibilitat de relacionar-lo amb el llatí petrosa, indret rocós.

           Pizarro

Abric Pizarro. Jaciment del paleolític mitjà antic (70.000 anys), en procés d’excavació des de 2006, situat al barranc de les Coves de Vilamajor.

Etimologia. Del cognom del descobridor del jaciment.

           Pla

  • 1. Los Plans. Antiga partida de Sant Just.
  • 2. Santa Maria del Pla. Vegeu Santa Maria.
  • 3. Pla (o Plan), plans de: Àger, Agulló, Bruixes, Calvari, Cerdanya, Coll, Escumó, Llaurades, Morà, Oliva, Paraules, Romer, Terentí. Vegeu cadascun dels noms.

Etimologia. Del llatí planus -a -um.

           Plana

  • 1. Cabana de la Plana. Vegeu Lluís, cabana de la plana.
  • 2. La Plana [UTM: x 31133, y 4655387]. Partida sota el mas d’en Gassol.
  • 3. La Plana. Antiga partida al costat de Marunyar.
  • 4. Les Planes [UTM: x 317428, y 4652244]. Partida de La Règola a llevant de ço de Blasió.
  • 5. Serrat de les Planes. A la trencada d’Àger amb l’antic terme de Santalinya, entre la font Roja i el Solà de Cas.

Documentació. [4] (1157) illa Plana; (1187) in loco ubi dicitur a la plana, iusta Marunna; (1193) la Plana. //[ 5] Citada el s. XVII.

Etimologia. Vegeu pla.

           Planabadal

Planabadal. Vegeu plana de Badal.

           Plandemates

Plandemates [UTM: x 312494, y 4654347]. Partida a ponent del barranc de Rovinal, a l’indret de la masia Beleta.

Documentació. (1153) Plan de Matas; (1170) Plan de Mates.

Etimologia. De mata: terreny d’arbrets i mates. Està documentat l’any 1153 com Plan de Matas.

           Plandoliva

Plandoliva. Vegeu Oliva, plan d’.

           Planell, -a

  • 1. Bancals de Planella [UTM: x 313861, y 4650855]. Partida al vessant nord de la serra de Montclús, sota ço de Sereno.
  • 2. Corral de la Planella [UTM: x 320663, y 4654457]. Edificació de l’Ametlla a la costa dels Cipells.
  • 3. Mas de Planella. Prop del barranc de Borrell.
  • 4. Mas de Ventura de Planella. Antiga masia d’Àger que només coneixem pel nom, ja que la família que usava aquest nom sabem que vivia dins la vila d’Àger fins els anys vint.
  • 5. Lo Planell [UTM: x 314385, y 4650960]. Partida a la serra de Montclús, a ponent de lo Pui.
  • 6. La Planella [UTM: x 320649, y 4654263]. Partida de l’Ametlla sota los Cipells.
  • 7. La Planella [UTM: x 308873, y 4657919]. Partida al Montsec de Lluís, damunt de Corçà.
  • 8. Planella de Fonset. Vegeu Fonset.
  • 9. Planella Llarga [UTM: x 307492, y 4655188]. Partida de Corçà, sota el serrat de la Rectoria.
  • 10. Planelles (o Planella). Partida dels Masos de Millà.
  • 11. Planell Espluga [UTM: x 308843, y 4656204]. Masia a l’entrada de Corçà, damunt el molí.
  • 12. Planells [UTM: x 305944, y 4647749]. Partida dels Masos de Millà que feia trencada amb Blancafort.
  • 13. Pou de Planella [UTM: x 313780, y 4650954]. Als bancals homònims de la serra de Montclús.
  • 14. Serrat de la Planella [UTM: x 320630, y 4654201]. A llevant de casa Camperol, a l’Ametlla.

Etimologia. Diminutiu de pla.

           Planta

Corral de les Plantes. Vegeu Pubill, corral de les plantes.

           Planteta

La Planteta [UTM: x 311980, y 4646549]. Finca de Vilamajor, a llevant de la planta del Rei.

Etimologia. Diminutiu de planta: camp plantat d’arbres (especialment d’oliveres).

           Pleta

  • 1. Barranc de les Pletes [UTM: x 321864, y 4653957]. Baixa a ponent del mas de Xixí al barranc de les Cols.
  • 2. Cabana de la partida de les Pletes [UTM: x 322260, y 4654048]. Runes damunt el mas de Xixí.
  • 3. Les Pletes [UTM: x 321790, y 4654063]. Partida a ponent del mas de Xixí.
  • 4. Serrat de les Pletes. Indret de Millà actualment conegut com  pla de la Matella.

Documentació. [4] Citat el s. XVIII.

Etimologia. Pleta, paraula catalana d’origen llatí derivat de plĭcare: aplicar, en el sentit d’anar aplicant (amuntegant) pedres o troncs per fer un clos per tancar el bestiar.

           Po

  • 1. Casa de l’hort de Po [UTM: x 314153, y 4652278]. Masia situada a l’iest del nucli d’Àger.
  • 2. Ço de Po [UTM: x 315427, y 4651429]. Finca d’Àger a migdia de ço de Serra.

           Pobre

Tossal de la Cova dels Pobres [IUTM: x 321, y 4656256]. Cim principal (1414 m)del serrat de Fontfreda.

Etimologia. No tinc constància de la cova que originà el nom.

          Pollanca

Les Pollanques [UTM: x 310439, y 4657332]. Partida al replà del Montsec, cap a Sant Llorenç.

Etimologia. Ve de la paraula dialectal pollanca, ben documentada per pollancre (Populus nigra). El fet que tradicionalment el nom d’aquest arbre a la Vall d’Àger sigui el vell castellanisme xop fa pensar en una segona accepció de la mateixa paraula que no es refereix al tipus d’arbre concret, sinó que només vol dir branques primes.

Forma erròniales Pollancres.

           Pomal

  • 1. Ço de Pomal [UTM: x 313309, y 4654948]. Finca d’Àger damunt el mas de Ton de la Torre.
  • 2. Mas Pomal [UTM: x 316560, y 4652880]. Antiga masia d’Àger a Berbell, prop del mas de Gotarda.
  • 3. Mas Pomal. Al s. XIX consta l’existència d’un segon mas Pomal a Àger.

Etimologia. Del llatí pōmum: fruit d’un arbre fruiter.

Forma erròniaPomat.

            Pona

  • 1. Les Comes de Pona. A la Règola, sota el serrat de Baldomar.
  • 2. Mas de Pona [UTM: x 317808, 4652823]. Masia de la Règola. A ponent del mas de Mingueretxo.

Etimologia. Apòcope de Josepona.

Forma errònia. Les clotes de Pona.

            Pont

  • 1. Pont de Ferro [UTM: x 321005, y 4651762]. Pont de la línia fèrria de Lleida a la Pobla de Segur que travessa el riu Fred del Pui al nord d’Oroners.
  • 2. Pont de Rajola [UTM: x 324892, y 4656299]. Pont que travessa la Noguera Pallaresa, a la sortida del congost de Terradets davant de la cova coneguda con Forat de l’Or, ja en el terme de Fontllonga (municipi de Camarasa). Substitueix el desaparegut pont d’Àger d’origen medieval.
  • 3. Pont Penjat [UTM: x 322278, y 4652565]. Pont damunt un congost del pantà de Camarasa, uneix les casetes de l’Estació, amb les Alteres, prop de la Baronia de Sant Oïsme (ja dins el terme de Camarasa).
  • 4. Pont de: Vegeu els diferents noms.

           Ponté

Ço de Ponté [UTM: x 312498, y 4653764]. Finca d’Àger al Plandemates.

Etimologia. Del cognom d’una família d’Àger.

           Pontet

Camí del Pontet [UTM: x 311318, y 465370]. Camí que baixa d’Agulló, per la sort Llarga fins al cementiri i la carretera de Corçà.

           Port

  • 1. Casa del Mirador del Port d’Àger. Vegeu Mirador.
  • 2. Corral del Port d’Àger [UTM: x 313549, y 4649819]. Construcció moderna a poca distància de l’hotel.
  • 3. Port d’Àger. Vegeu Cap la Creu.
  • 4. Port d’Àger [UTM: x 313619, y 4149843]. Actual restaurant i hotel que s’inaugurà a mitjan s. XX com a bar amb el nom de Refugi del Port d’Àger.

           Porta

Fora Portes [UTM: x 314721, y 4652361]. Nom antic de l’actual raval del Pedró.

Documentació. (1129) in loco ubi dicunt Fora Portas; (1171) Foras Porta; (1174) Fores Porta.

           Portaclusa

Portaclusa. Vegeu Espluga de Portaclusa.

Etimologia. De porta + closa: en el sentit de congost.

           Portal

  • 1. Mas de Portal [UTM: x 311529, y 4654331]. Masia i actual casa de colònies al peu del Montsec, sota el mas d’en Gassol i damunt d’Agulló. Anteriorment era coneguda com masia de Castarés.
  • 2. Masia del Quico del Portal. Antiga masia d’Agulló abandonada els anys vint per l’emigració a Argentina.

Etimologia. Del nom d’una antiga casa d’Agulló.

           Portell

  • 1. Barranc del Portell [UTM: x 312632, y 4656484]. Neix sota els Pous de Glaç i desguassa al barranc de la Pardina.
  • 2. Portell comptador (apr. utm x 312918, y 4655722). Indret del Cargol de Graelles que per la seva estretor s’usava per comptar les ovelles que passaven per aquesta cabanera en el seu camí de transhumància entre la plana i el Pirineu.
  • 3. Portell de: Claramunt, Grau, Montsec. Vegeu el nom de cadascun.
  • 4. Portella [UTM: x 314654, y 4652132]. Nom medieval d’una entrada d’Àger que deu correspondre al portalet de Sant Pere, avui desaparegut.

Etimologia. Del català portell: pas estret entre muntanyes. Deriva de porta, en llatí pŏrta.

           Portolà

  • 1. Clotet de Portolà [UTM: x 311351, y 4649838]. Al Plan d’Oliva de la serra de Millà.
  • 2. Cova de Portolà [UTM: x 315579, y 4655471]. A llevant de la cova de l’Onso.
  • 3. Vinya (o ço) de Portolà [UTM: x 314632, y 4652777]. Finca d’Àger entre el barranc del Botador i el camí actual de Pedra. Correspon a l’antic el Viver.

Etimologia. De portolà, portalà: encarregat de les portes d’una ciutat o castell; la vida efímera de Vila Pòrtol m’inclina a descartar aquesta altra interpretació possible. Ve de la casa homònima d’Àger; casa pairal de Gaspar de Portolà, descobridor de Califòrnia.

           Pou

  • 1. Barranc dels Pous [UTM: x 314486, y 4646853]. Neix sota el poble de Fontdepou i passa al terme de les Avellanes i Santalinya on desguassa al barranc de Tordeganda.
  • 2. Canal dels Pous de Glaç (habitualment “Pous de Gel”) [utm: x 314658, y 4656415]. Entre Sant Alís i el Coll d’Ares, al Montsec de Gabrieló (el sector conegut com Pous de Glaç, del terme de Sant Esteve de la Sarga, és més a ponent i, lògicament fora d’aquest recull).
  • 3. Lo Pou. Antiga heretat del s. XVII dins la partida de Contorna.
  • 4. Pou del Vall (o Pou del Glaç). Vegeu Vall.
  • 5. Los Pous [UTM: x 319254, y 4649214]. Finca d’Oroners, centrada a la font del pou de Soler, dins l’antic terme de Fontllonga.

Documentació. [4] (1129) una terra et uno linar qui est ad Pozio. Ignoro perquè Chesé l’identifica amb el Pui.

Etimologia. Del llatí pŭtěus: sot, clot, pou.

           Pouet

  • 1. Lo Pouet. Antic tros de terra a Millà, cap a Sant Llobí.
  • 2. Pouets. Antiga partida de Millà, probablement als Masos.
  • 3. Serradet dels Pouets [UTM: x 308207, y 4648556] Petit cim (780 m) a ponent dels Masos de Sant Romà.

Etimologia. Diminutiu de pou.

          Prat

  • 1. Canal del Prat [UTM: x 321109, y 4655941]. Barranc que baixa de la carena del Montsec entre el pas de l’Osca i les Canalisses.
  • 2. Font del Prat [UTM: x 320903, y 4655703]. Al Montsec de Sarral.
  • 3. Prats [UTM: x 310434, y 4653854]. Partida a ponent d’Agulló, damunt el mas de la Pedrona

Documentació. [3] (1119) ipso Prat, ipso Prad. Aquesta única referència del s. XII és massa genèrica per saber si es refereix realment a la partida actual.

Etimologia. Del llatí pratum.

          Prudenci

Cal Prudèncio. Antiga casa quer formava part de la caseria dels Vassals.

           Pubill

  • 1. Corral de les Plantes del Pubill [UTM: x 319889, y 4651406]. Antiga edificació a llevant de Sant Just, dins l’antic terme de Fontllonga.
  • 2. Corral del Pubill [UTM: x 320037, y 4651734]. A ponent del molí d’en Guàrdia, a l’Ametlla.
  • 3. Horts del Pubill [UTM: x 319913, y 4651774]. Al costat del corral del Pubill.
  • 4. Mas de Pubill [UTM: x 310405, y 4651073]. Prop de Sant Llubí, a Millà.
  • 5. Plantes del Pubill [UTM: x 319829, y 4651580]. Finca de Sant Just sota el corral homònim, dins l’antic terme de Fontllonga.
  • 6. Serra del Pubill [UTM: x 319375, y 4650183]. Sota el portell del Batallot, a Sant Just, dins l’antic terme de Fontllonga.

Etimologia. Hereu d’una casa o, més sovint, fill no hereu que es casa amb una pubilla. També s’ha convertit en cognom.

Forma errònia(4) La relació de l’Ajuntament escriu: mas de Sant Llobí.

           Púdiol

Pleta del Púdiol [UTM: x 312044, y 4647467]. Finca al nord de Vilamajor.

Documentació(1060) Podiolo. Encara que aquest nom llatí correspondria al català Pujol , l’existència actual de Púdiol podria fer pensar que estem davant una adaptació grollera al llatí i no d’una traducció; d’altra banda la referència a les terres propietat d’Exabel que es fa en aquell document no entra en contradicció amb l’emplaçament.

Etimologia. Existeix una planta coneguda com púdiol a Alfarràs (Pistacia terebinthus). Llegeixo al llibre Flora i vegetació del Montsec, d’Àngel M. Romo (p.188), que també està present a la Vall d’Àger. Coromines dubtava si era correcte el nom de púdiol, aquest topònim ho confirma. Deriva de pudor.

          Pugent

Pugent (?). Indret desconegut de la Vall d’Àger.

Documentació(1195) Puyen. No tenim més referències d’aquest lloc dedicat a vinyes.

          Pui

  • 1. Lo Pui [UTM: x 314598, y 4650895]. Contrafort de la serra de Montclús damunt d’Àger, prop de l’antic camí romà.
  • 2. Serrat de Pui [UTM: x 314595, y 4650937]. Partida centrada a la carena del Pui.

Documentació. (1119, 1145) orto de Podio; (1129) Pozio; (1155) Pug.

Etimologia. Forma local de puig.

           Puigalt

Puigalt. Antiga partida d’Àger.

Documentació. (aprox. 1112) Puio Alto; (1191) Podium Altum. [Chesé el suposa fora del terme d’Àger, cosa que no concorda amb les altres referències del mateix document]. Encara se cita el s. XVII.

           Puigdelloell

Puigdelloell. Vegeu Lloell.

           Pujal

  • 1. Arrulladers de Pujal [UTM: x 321400, y 4655050]. Partida sota el Montsec de Marió.
  • 2. Serrat de Pujal [UTM: x 320488, y 4653529]. Elevació (570 m) a llevant del poble de l’Ametlla.

DocumentacióAl s. XVII la trobem citada com “Puixalt”. Cosa que planteja si l’ortografia correcta hauria de ser Pujalt i no Pujal.

Etimologia. A partit de puig.

Forma errònia. [2] Serrat de Pujol.

           Pujamarell

Pujamarell [UTM: x 315200, y 4653456]. Partida d’Àger damunt lo Cós.

Documentació. (1176) Puga Marell; (1180) Puga Marell. Probablement l’indret citat en el document de l’any 1159 que s’ha llegit com Annarel i com Pug An[na]rel correspongui a aquest indret.

Etimologia. Probablement d’algun nom propi, ja que es fa difícil relacionar-lo amb una paraula comuna.

           Pujol

  • 1. Pujol (o Pujol de Serra) [UTM: x 315286, y 4652062]. Partida d’Àger propera al riu Fred, entre la Glorieta i els molins de Serra.
  • 2. Solà del Pujol [UTM: x 315383, y 4651840]. Antiga partida on actualment hi ha el molí de Serra. Podria ser la mateixa partida de Pujol.

Documentació. (1042) ipso Puiol; (1055) castro de Ager ad ipso Pugol, Puyol; (1155) Puiyol; (1176, 1180) Puiol. L’any 1069 es relaciona aquest indret amb el “torrente maiore” i amb torrent de Respluga.

Etimologia. Diminutiu de puig, també usat com cognom.

           Pulsaco

  • 1. Cabanot de Pulsaco [apr. UTM: x 313059, y 4655098]. Al nord del comó de Pulsaco, sembla que avui no en queden restes
  • 2. Comó de Pulsaco [UTM: x 313098, x 4654618]. Finca d’Àger a llevant del Plandemates.

           Puntal

Puntals del Montsec. Vegeu Montsec.

           Punto

  • 1. Cal Punto [UTM: x 312682, y 4649456]. Masia de Fontdepou, sota Montlleó i a ponent del mas del Blanc.
  • 2. Font del Punto [UTM: x 312873, y 4649543]. Damunt la masia homònima.
  • 3. Tros del Punto [UTM: 312607, y 4649359]. Finca de Fontdepou sota el mas homònim.

EtimologiaEvidentment castellana, però ignoro per què s’aplica a aquest indret.

Forma errònia. Mas de Ponte

       Punyet

Masia de Punyet [UTM: x 316558, y 4653606]. Edifici a les Llaünes.

          Quadra

Quadra. Antiga fita (final del s. XIX) entre Àger i les Avellanes en el recorregut de l’antiga cabanera de Tragó a Àger, era la fita a orient de la fita de la font del Saüc.

           Quadre

Quadres. Antiga partida d’Àger. Un document de l’any 1173 fa afrontar aquesta partida amb la terra de Sant Nicolau, cosa que ens permet situar-la cap a l’Aspre.

Documentació. (1118) illos quadros; (1173) in termino de Agger; uocitato loco ad ipsos Quadros.Al s. XVII se cita una terra campa amb el nom de lo Quadro, sense indicacions que la permeti relacionar amb l’anterior.

           Qual

Qual. Antic indret de la Vall d’Àger.

Documentació. (1193) Qual. No tinc més referències d’aquest indret plantat d’oliveres.

           Quatre

  • 1. Quatre Calzes. Antiga partida d’Àger.
  • 2. Quatre Camins [UTM: x 313536, y 4653341]. Punt de la pista del coll d’Ares proper a la masia de Remiendo.

Documentació. [1] (1160) Quatuor calzs. No coneixem més referències d’aquest indret d’oliveres.

           Quelet

Planta de Quelet [UTM: x 320419, y 4655001]. Finca de l’Ametlla al nord de la costa dels Cipells.

Etimologia. Diminutiu de Quel, apòcope de Miquel.

           Quelo

  • 1. Barranc de la Vinya de Quelo. Al nord dels Masos de Millà.
  • 2. Casa Quelo [UTM: x 307236, y 4649602]. Antiga masia dels Masos de Millà.
  • 3. Clot de Quelo [UTM: x 308290, y 4644807]. Als Masos de Millà, a llevant mas del Solano.
  • 4. Collada del Quelo [UTM: x 309070, y 4648728]. Finca dels Masos de Millà, a les Collades.
  • 5. Cova de Miquel del Quelo [UTM: x 313569, y 4656675]. Al Montsec de l’Estudiant.
  • 6. Espigolar del Quelo [UTM: x 3084671, y 4649140Finca dels Masos de Millà, sota ço de Raval.
  • 7. Mas de Quelo. Antiga masia dels Masos de Millà (s. XIX).
  • 8. Masia del Quelo [UTM: x 314113, y 4654901]. Masia d’Àger sota de Pedra. El s. XIX es troba citada com masia de Quelo de Pedra o de Quelo de l’Estudiant, per a diferenciar-la de la masia de Quelo del Marquès.
  • 9. Masia del Quelo del Marquès [prob. utm: x 313787, y 4654347]. Masia documentada a la iguala de 1919. Vegeu la nota a Marquès.
  • 10. Montsec del Quelo (o de Vicent del Quelo) [UTM: x 314113, y 4654894]. Sota el coll d’Ares.
  • 11. Rengs del Quelo [UTM: x 315664, y 4649400]. Finca prop del pantà de Rengs.
  • 12. Torre del Quelo. Vegeu Torre dels Masos de Millà (Torre dels Moros).

Etimologia. De Quel, apòcope de Miquel.

            Quelot

Font de Quelot. Vegeu Calot.

          Queralt

  • 1. Bosc de Queralt [UTM: x 317099, y 4647753]. A Fontdepou, prop de la Font Blanca.
  • 2. Ço de Queralt [UTM: x 316248, y 4651740]. Finca de la Règola, entre la carretera i el riu Fred.
  • 3. Molí Vell (o masia) de Queralt. Vegeu masia de Calores.

Etimologia. De la paraula celta quer + alt: pedra alta. A l’antic terme de Santalinya existia una quadra medieval amb aquest nom (en resta l’església de Sant Pere); és probable que l’origen del Queralt de la Vall d’Àger, que comencem a trobar documentat l’any 1468, sigui algú procedent d’aquella quadra.

Forma errònia. [3] Querol.

           Querant

 Los Querants. Antiga partida.

Documentació: Citada el s. XVII. En general la paraula querant (cova) ha estat substituïda a la vall d’Àger per grallera. Trobem, però, a la vila, una antiga casa Carantillo.

Etimologia. Del llenguatge precelta dels pobles dels camps d’urnes, derivat de Car: pedra

           Quermançó

Quermançó (o roca d’Espadella) [UTM: x 307374, y 4657290]. Noms medievals de la formació rocosa damunt la qual està bastida la Pertusa.

Documentació. (1057) Spatella quem dicunt Chermancouo. No sembla que el nom es mantingués gaire temps, fou substituït per Espadella.

Etimologia. És un derivat del celta quer: pedra i el nom de persona germànic Manzo.

           Quico

Masia de Quico [UTM: x 311702, y 4654671]. Antiga masia d’Agulló al serrat d’Alòs, damunt el mas de Portal, avui en runes.

Etimologia. Apòcope familiar de Francesc.

           Quina

Barranc de la Quina [UTM: 310042, y 4650784]. Baixa sota el coll de Morell fins al barranc de les Arnes, a Millà.

Etimologia. Probable apòcope de Joaquina.

          Quinet

Mas de Quinet. Antiga masia dels Masos de Millà (s. XIX).

           Quinquillà

  • 1. Cabana de la serra de Quinquillà. A la serra homònima.
  • 2. Font de Quinquillà [UTM: x 311354, y 4650104]. A la serra de Quinquillà, a migdia de la cabana.
  • 3. Font de Quinquillà [UTM: x 314483, y 4651847]. A migdia d’Àger.
  • 4. Masia de Quinquillà [UTM: x 314420, y 4651891]. A migdia d’Àger, prop del riu Fred.
  • 5. Serra de Quinquillà [UTM: x 311176, 4650137]. A les Serres, a ponent de Montlleó.

Etimologia. Deformació del nom català de persona Quintilià, que ve del llatí Quintilianus, que en la forma Quinquillà s’ha convertit en cognom i nom de casa a Àger. La forma original Quintillà encara la trobem en el nom d’una masia de l’antic nucli de la Cerulla, al Montsec de l’Estall.

Forma errònia. [4] masia de Quintillà.

           Quiroi

Barranc de Quiroi. Barranc de Vilamajor proper a la trencada amb l’antic terme de les Avellanes.

                                                                                                                                         seguir a la R