Toponímia

 

                                                                                          Anar a: A – C

TOPONÍMIA DE LA VALL D’ÀGER

Joan J. Vinyoles i Vidal

Àger, 2014

Sin título-80

 

 

 

Agraïments

Presento una versió revisada del recull de toponímia i etimologia de la Vall d’Àger (i dels altres pobles del terme municipal d’Àger situats a migdia de la Vall).

Per a la toponímia, entre la molta gent, sovint anònima, a qui he de donar les gràcies hi ha els companys de jocs que allà cap a mitjan dels anys cinquanta a Agulló em van ensenyar els primers indrets de la Vall d’Àger: Pere i Vicent de Salvador, Joan del Ros, Raimundo de Baró, Jaume de Contorna, etc. Més endavant, diversos pagesos anònims i sobretot pastors que he anat trobant en les meves excursions pel Montsec i que em van donar bones lliçons de geografia. Ja de ple en la preparació d’aquest treball vull remarcar el meu agraïment a Maria del Carme Sastre de casa Montardit per facilitar-me la consulta d’una joia bibliogràfica com és la iguala mèdica de l’any 1919; Ramon del Sant pels topònims del sector de Pedra; Enric Burgués per algunes partides del Montsec; Pasqual d’Oroners, per la zona de llevant d’Àger, Rafael Saura per les cases actuals d’Agulló; Nuri Montardit i Plàcido Berga, respectivament, per les cases i les partides de Millà; Emílio Barri, dels Gramesals, pels topònims de l’Ametlla; Josep Morancho i Panyello per les cases de Corçà, i a Pere de Sereno per resoldre’m molts  dubtes de tota la Vall.

D’una manera molt especial vull agrair les aportacions de Lluís Ardiaca, de Pedroneta, que ha tingut la paciència de contestar-me un fotimer de problemes que li he anat plantejant; Tònio Pujal de casa Marió pels noms de tot l’antic terme de l’Ametlla; Josep Guàrdia per les partides i cases de Fontdepou, i Montserrat Salze de casa Blasió pels noms de la Règola. Evidentment la col·lecció de partides recollides per Francesc Fité a la seva tesi docoral és un precedent i una base molt important del treball present, com també ho és la llista de correccions que Xavier Mora feu de la primer versió d’aquest recull.

Pel que fa a la interpretació etimològica dels topònims no cal dir que les obres de Joan Coromines són sempre els llibres de capçalera per a un treball d’aquest tipus, fins i tot en els pocs casos en els que no coincideixo amb la seva opinió (Montsec o Vassalls, per exemple).

En tot cas, els errors que s’hagin pogut escapar només se’m podem imputar a mi i n’agrairé les correccions

Notes      

1. La toponímia recollida pretén ajustar-se a la popular i evitar els errors que surten als mapes i publicacions però sí que admet incorporacions de geògrafs, cartògrafs, caçadors, historiadors, excursionistes i, darrerament, d’escaladors, espeleòlegs i voladors de parapent que han creat, precisat i revitalitzat alguns noms usats avui dia.

Del mapa militar franquista d’Àger, edició maig 1938 –model de barbaritats lingüístiques–, fins al Nomenclàtor Oficial de la Generalitat de Catalunya s’ha millorat moltíssim en la correcció dels noms; així i tot és freqüent en totes les guies i mapes publicats, fins en els més recents, trobar-hi noms o ubicacions erronis.

2. Molts dels castells de la Vall es coneixen tradicionalment com a “torre de…” pel fet que l’únic element que resta en peu, més o menys complet, sol ser la torre mestra. Restitueixo el nom de “castell” a aquells que em consta que ho eren. Encara que en aquest punt m’aparto del propòsit de respectar la terminologia popular, crec que la precisió ho justifica.

3. Les esglésies parroquials i sufragànies estan alfabetitzades pel nom del poble, mentre que les ermites ho estan per la seva advocació.

4. Les altures de les muntanyes i els colls varien uns 40 m segons les fonts consultades, o sigui que els valors que dono només s’han de prendre com a orientatius.

 5. Anomeno “replà” l’espai que d’est a oest separa la serra en dos nivells a una altura aproximada de mil metres. Coincideix amb el que altres en diuen “la graonada central” o a la Vall d’Àger se sol anomenar “los Montsecs”.

Introducció

 Les primeres restes de poblament que coneixem a la Vall d’Àger corresponen al neolític i les trobem especialment a les coves dels congostos de Terradets i de Mont-rebei que limiten la Vall per llevant i ponent, respectivament; encara que en indrets ben propers com són la cova Gran de Santalinya i la balma dels Bous de Llorenç de Montgai s’hi han trobat restes anteriors corresponents al paleolític, cosa que fa suposar que també podia haver-hi aquesta presència més antiga a la Vall d’Àger.

Actualment no es conserven construccions megalítiques, però a la cara sud del Montsec de Rúbies fins als estreps de Comiols s’han identificat fins a deu dòlmens; tampoc trobem pintures rupestres, però relativament properes tenim les del Cogulló (Vilanova de Meià), Aparets (Alòs de Balaguer), cova dels Vilassos (Os de Balaguer) i les de la cova del Tabac i la balma del Pantà (Camarasa). D’aquestes fases de la prehistòria no en sabem res a nivell lingüístic i com a conseqüència ignorem si algun dels noms actuals es podrien fer retrocedir fins a aquests moments.

L’arribada dels primers indoeuropeus amb la seva primera cultura del ferro, que des de la zona dels Alps s’estengueren per tot Europa occidental els segles IX-VI aC i que coneixem com a pobles dels camps d’urnes, la trobem ben representada per tot el Montsec i la zona limítrof (la Colomina a Gerb, a Vilanova de Meià, a la cova Negra de Mata-solana, etc.). D’aquesta època potser podem considerar que ens vénen noms de lloc com Clot, Marunyar, Lluana (probablement introduït a partir del derivat català llosa) i, a més, el mot carant, avenc, que s’ha mantingut viu al Pallars fins arribar al Montsec, sobretot en el de Rúbies.

Després d’aquests pobles indoeuropeus, van arribar seguint la mateixa ruta els pobles celtes (a partir del 500 aC), que van introduir ja plenament la cultura del ferro. Els topònims que podem considerar celtes es limiten al molí de Queralt, però té tot l’aspecte de ser una importació des de la quadra de Queralt de Santalinya (de la qual avui en resta l’ermita de Sant Pere); Pedrol, i Quermançó (nom antic de l’espadat de la Pertusa, possiblement també importat), cosa que fa pensar en una presència ben minsa o potser fins i tot inexistent dels celtes a la Vall d’Àger.

La població establerta a la Vall des de l’edat del bronze era la ilergeta, una de les branques dels pobles que van acabar desenvolupant la cultura ibèrica (s. V a I aC), i que va ocupar una extensió considerable per les terres de ponent fins al Montsec, que en va ser la frontera. Diferents poblats i troballes d’algunes monedes a la Vall d’Àger confirmen la seva presència. És, però, molt difícil d’atribuir topònims als ilergetes, ja que no s’ha aconseguit traduir la seva llengua; només a partir de les monedes es pot identificar el nom d’algunes poblacions amb ceca, però no és el cas de la Vall d’Àger. Encara que l’iber i el basc no tinguin res a veure a nivell lingüístic, la convivència de molts segles a les zones pirinenca i prepirinenca fa que es parli d’ibero-basc per referir-se a paraules que podrien explicar-se amb una arrel basca. A la Vall d’Àger hi inclouria el clot de l’Aixa, el serrat d’Alòs, la font de les Bagasses, el mont de Tareu, Sanui (que pot ser un mot importat), Segarra i els noms perduts d’antigues partides: Coma Gavernera i Secen.

Amb la romanització del país s’imposa el llatí i, com arreu de Catalunya, el nom d’alguns pobles i indrets ens recorden els antics propietaris de vil·les romanes; així Millà,Corçà, Barbatell, Menàrguens, Olians, Quinquillà,Serenyà i potser Agulló ens parlen d’un Aemilianus, un Curtianu, un Barbatus, un Marius, un Oleius, un Quintilianus, una Sereniana i un Aculius que ens van precedir ja fa molts anys.

Amb la invasió dels visigots comença la germanització de la toponímia, especialment a partir dels antropònims. Com que durant tota l’època comtal van estar de moda els noms germànics ja que els visigots representaven la classe dominant, només podem suposar de l’època visigòtica aquells noms germànics més insòlits o poc freqüents; apuntaria d’aquesta època: Alaric, Colobor (Govolore), i amb més reserves però probables: Barlà (Berilan), Gotarda (Gotard) i Guislamar. Altres noms germànics de la Vall d’Àger ja els podem considerar introduïts a l’època vescomtal: Aimar, Barrau, Bertet, Borrell, Farran, Gomar, Gorner, Guidmar, (Mont)lleó (?), Morà, (Quer)mançó, Ratera, Roger, etc., tots ells presents a la nostra toponímia.

La invasió musulmana ens presenta algunes incògnites. Una d’elles és el grau d’arabització, que és discutida entre els historiadors, des de considerar que els segles de dominació i la importància de la fortalesa islàmica d’Àger justifiquen una arabització important, fins l’opinió, més generalitzada, de considerar la Vall d’Àger de fet com una mena de terra de ningú només amb presència militar islàmica.

De fet, en la toponímia i en la documentació no trobem noms personals àrabs entre els propietaris de les partides de terra. Comparem per exemple el cas de la conquesta del castell d’Os en què el vescomte Guerau Ponç reparteix entre els cavallers assaltants els millors masos de la contrada propietat de moros (Muza Abingomar, Abxandim, Cebid, Valax i Mutarif), i posteriorment dóna el mas que havia estat del moro Exim a Sant Pere d’Àger, o el cas de Balaguer on trobem l’any 1172 l’hort d’Almudàfar. A la Vall d’Àger com hem vist abans trobem noms de propietaris romans i gots però no d’àrabs.

La influència àrab, però, es feu notar: des del nom d’un dels habitants que signa la consagració de l’església de Sant Salvador l’any 1048, Guillem Mudarraf, fins a paraules d’ús comú com babiló: font intermitent, que és una de les aportacions de la Vall d’Àger al patrimoni lingüístic català, o topònims com Calafí, Raudoral, Xamó, també Belianes i Monsó (que podrien ser una importació dels respectius pobles, encara que improbable) i potser Xixí. Hi ha altres paraules d’origen àrab però que probablement van ser introduïdes com a topònims un cop generalitzades en català: Andal (?), Badina, Cas, Racó, Raval. Desestimo en canvi com a arabismes Montlleó(1)i Morà, que han estat indicats per alguns autors.

Una altra de les incògnites que presenta la dominació musulmana és saber què parlaven els mossàrabs, és a dir, els habitants tradicionals de la Vall. Albert Benet (2), en el seu article sobre el tema, remarca l’existència a l’acta de consagració de Sant Salvador d’Àger de tres paraules: scalido, lavandero (vegeu l’explicació a llavador/llavaner) i turmo (vegeu l’explicació d’aquest darrer a Manyadola), que es poden atribuir al mossàrab. Hi podríem afegir, amb reserves, algun topònim molt escadusser, com Bolenga, Calderó,Carxeu,Casul·la, Condamina, Corrunxos, Cutes, Xabec; potser l’abundància de topònims començats amb X podria tenir també alguna relació amb el parlar dels mossàrabs, de totes maneres sembla que no hi devia haver gaire diferència entre el català parlat per les forces d’Arnau Mir de Tost i el “mossàrab” agerenc, el nom dels pobles ja existents en el moment de la conquesta així ho indica (Montaspre, Agulló, l’Ametlla, l’Espluga de Portaclusa, Mallabecsetc.); només un nom creat els anys de la conquesta, Clarmont o Claramunt, presenta una dualitat de formes que podria indicar una pronunciació diferent per part de la gent de la vall (que seria Clarmont) i dels forasters vinguts per la conquesta, probablement pallaresos i urgellencs (que seria Claramunt).

Com a incís en el tema de la invasió musulmana volem anotar la teoria de Xavier Puigvert (3) que atribueix el nom d’Àger (Ağīra) a la tribu berber dels Banū Ağār. Sobre aquest tema crec que la interpretació que en fa Coromines a partir del llatí agger: terraplè, és força més convincent.

La toponímia posterior, ja catalana, la podem agrupar en els següents apartats:

1. Vigilància o defensa del territori. Justificats en l’època de la conquesta

Coron, serrat de la Corona, Esdemesa, Espins, Finestrelles, Guàrdia, serra Guardiola, Miralles, Monsó, Pedra, Roca, Sanui, Torratxeta, Torre, Torricó, Vall.

2. Personals

2.1 Derivats d’un nom propi

Adrià, Agustí, Agustina, Alonso, Andreu, Anton, Barlambeu, Batista, Batistilla, Bep, Carlets, Carme, Cinto, Cirilo, Cisco, Clara, Climent, Cosmo, Emílio, Ferriol, Fonset, Francesc, Gabrieló, Gastó, Genís, Guillem, Higini, Ignaci, Isabela, Jan, Jaume, Jaumet, Jaumetó, Jaumó, Jepet, Joan, Joaquim, Jordi, Josepó, Julià, Llorenç, Llúcio, Lluís, Macari, Macierol, Magí, Marcó, Marcondet, Mariano, Martí, Mateu, Maurí, Mill, Mingo, Mingueretxo, Miquel, Olians, Pasqual, Pau, Pauet, Pauló, Pepico, Pere, Pere Pau, Peretó, Pona, Quelet, Quelo, Quelot (?), Quico, Ramon, Rosó, Salvador, Sanxo, Sileta, Tomasó, Ton, Tonet, Tonyo, Tresó, Ventura, Vicenç.

2.2 Derivats d’un cognom o malnom

Badal, Badia, Badià, Blasi, Blasiet, Camatxo, Capdanys, Farran, Flores, Gai, Garcia, Garreta, Gulló, Lledonós, Montardit, Moranxo, Morell, Navarro, Ponté, Portolà, Rossell, Soler, Terentí.

2.3 Derivats d’alguna característica

Barbafina, Barbut, Cametes, Canut, Coix, Coixa, Coixet, Gassol, Gravat, Magre, Marrós, Roig, Ros, Negre, Petit, Retjo, Siego (?), Tonta, Tort, Xato.

2.4 Derivats d’un ofici, càrrec o activitat

Aiguader, Arxipreste, Baró, Batlle, Calçoner, Caminer, Camperol, Canonges, Capellà, Capellans, Carreter, Ferrer, Ferreró, Forner, Fuster, Fusteró, Hortolà, Manxó, Marquès, Mercader, Mestre, Mestret, Moliner, Músic, Noble, Paraire, Peguer, Petrolers, Pintor, Sabater, Sargaire, Sastre, Saure, Saurí, Taverner.

2.5 Derivats del lloc de procedència

Baldomar, Beniure, Blancafort, Fet, Gulló, Millano, Monsó, Montardit, Queralt, Toló; probablement Sanui.

3. Activitats agrícoles i ramaderes

3.1 Conreus

L’Artiga, les Artigues, les Bancalades, serrat dels Boics, les Boïgues, lo Boigot, Cardet, les Colomines, les Culties, los Erals, les Eres, l’Erota, les Llaurades, la Mallola, Peçoles, la Planteta, Rengs, Sort, Trilles.

          3.2 Apicultura

Abella Cega, barranc de les Arnes, Clot de l’Arner, l’Arner de Bonet, barranc de les Belles, congost i serradet del Seguer.

3.3 Pasturatge

Los Amorriadors, l’Aturador, Berbell, serrat de Borrec, los Cabanals, feixà de les Cabres, Cleda de Feixà, los Coms, Escumó, feixà de les Jegudes, pla de Moltó, pla del Pastor, Remosquera, Samarró, lo Xollat.

3.4 Caça amb paranys

Llacera, Trapa, Xabec. Podem recordar també el topònim Lluella (al Montsec de Rúbies).

3.5 Carbó vegetal

Clotet de les Carboneres, Carbonera Mansilla. Podem recordar també el barranc dels Carboners al vessant nord del Montsec d’Ares.

3.6 Molins

Les Peixeretes, les Trilles.

4. Propietat de la terra

Alous, Associats, Cabaler, Escots, Franquesa, Pubill.

5. Vegetació

Coll de l’Alzí, tros de l’Alzina, l’Alzinar, Alzinetes, l’Ametlla, planta de l’Ametller Amarg, font del Boix, Boixader, Boixaguer, la Boixera, Bosc, Bosquet, los Cipells, Cirer, barranc i font de les Cols, Coscó, Coscoll, Coscolla, Coscona, Cucura, barranc dels Escambrots, barranc de la Figuera, el Figueral, les Figueretes, Figuerol, pou del Ginebró, picó de l’Hedra, Lledonàs, Maçana, Maçanes, font de la Moixera, Mosset, Noguer de la Vila, pla d’Oliva, font de l’Oliver, clot de l’Olzí, font dels Oms, grau de l’Oró, Oroners, Pi, Pinell, Pinyó, Pomal, Púdiol, Reboll, Rebolloses, Romer, Roure, Roureda, Saüc, Savina, Savinal, Segarra, Serret (?), Teix, Teixos, Tellol.

6. Fauna

Aguilar, Agulló, feixà i pic de les Àligues, Angones, Bordonera, Caragol, clot del Cavallet, clot del Cuc, roure dels Escurçons, font dels Galàpots, barranc de Grillons, barranc de la Guineu, Lliró, Llobera, barranc, font i pas del Llop, cova i grau de l’Onso, serrat de la Palomera, Volter, Volters.

7. Tipus o característiques del terreny

Aixaragalls, Alberola, Arenar, Arguila, Armalot, Arrulladers, els Aspres, Aubac, Aubaga, Barranquills, Beleta, Biot, Bordoi, Cadolla, Camp-redon, Claramunt, Clariana, Clot, Clota, Clotet, Clotó, Coma, Comella, Comellar, Cometes, Conqueta, Cotó, Crestallera, Eroles, Garriga, Gesser, Gessera, Lau, Llaner, Llaünes, Llenguadera, la Mata, Monterol, les Pales, la Pedrissa, Pedrol, Perubí, Plandemates, lo Planell, la Planella, barranc del Portell, Ribellera, Solà, Solana, Solaneta, Socarrada, Sot, Sotets, Terradets, Terralls.

——-

NOTES 

(1) PUIGVERT, X. “Àger, un topònim berber a la marca Superior d’Al-Andalus”, Faventia, 1995.

(2) BENET, A. “Una comunitat mossàrab a la Vall d’Àger. Estudi antroponímic”, Societat d’Onomàstica, 1983.

(3) PUIGVERT, X. Id.

Observacions

A més dels problemes habituals en qualsevol recerca de topònims, en el cas de la Vall d’Àger s’han d’afegir algunes complicacions addicionals. La primera és la facilitat amb que es passa del singular al plural segons l’informador (Conclua-Conclues, Conqueta-Conquetes, Mata-Mates, Solana-Solanes, etc.), fenomen ben diferent del canvi del masculí al femení que és habitual en el cas del nom de les cases segons si el propietari és un home o si després passa a mans de la seva vídua. Un altre problema és la dualitat de noms idèntics però pronunciats de manera diferent; força abundants en els malnoms personals: Roso-Rosó, Manxo-Manxó, Badia-Badià, Tomaso-Tomasó, Viudo-Viudó, però que també trobem en alguns mots comuns: Alzí-Olzí, Feixa-Feixà, Pla-Plan, etc.

En l’aspecte lingüístic també trobem una singularitat. Al costat d’un llenguatge comú francament correcte (amb alguns barbarismes moderns com cossetxadora) trobem una castellanització molt notable dels noms personals, fet que podem atribuir en primer lloc a l’església lleidatana; així al costat de formes normals catalanes trobem tot un seguit de noms castellans i, a més, pronunciats amb fonètica castellana: Juanito, Higinio, Emilio, Valeriano, Benito, Nieves, Domingo, etc que porten en algun cas a situacions curioses com el fet que el portal del Pedró de la vila d’Àger, per molts agerencs, s’hagi convertit en el portal de Pedro.

Una tercera distorsió vé per les característiques de la pronúncia local: Aige per Àger o, sobretot, pel tractament del binomi a / e àtones: Llevador per Llavador, Macierol per Maciarol o possiblement Calot per Quelot, encara que són poc nombroses.

Per acabar hi ha les ultracorreccions que només afecten les fonts escrites, així en la zona limítrof trobem una cova dels Vilassos (Os de Balaguer) transformada oficialment en cova dels Vilars o una cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga) que sembla que amaga una cova Palomera anterior. A la zona d’aquest treball trobem la modificació experimentada en les darreres versions del mapa de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya d’una partida de Millà anomenada Serradill que s’ha transformat de sobte en Serradell, o en la suavització a Minguereixo de l’antiga masia coneguda per tothom com Mingueretxo.

Bibliografia consultada

           MAPES

 Ager. Cartografia Militar de España 1:25.000. Hoja 327-I, maig 1938.

Àger, Noguera. Full 684 del Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya, 2001.

Àger, plànol urbà. (2010).

Congost de Mont-rebei. Editorial Alpina – Territori i Paisatge, 2008-2009.

Fulls del mapa aeri de 1987.

Institut Cartogràfic de Catalunya 1:50.000, 1;25.000, 1;10.000 i 1:5.000; 2004 (consultat per internet; la toponímia presenta alguns canvis segons el format).

Llimiana. Mapa Topográfico Nacional de España 1:25.000. 290-III, 2001.

El Montsec. Editorial Alpina 1:40,000, 1977, 1983 (i altres edicions).

Montsec. Els mapes dels parcs naturals de Catalunya 7, Ediciones Primera Plana, 1:30.000, setembre 1999.

Montsec d’Ares. Els mapes de la Guia Negra 1:20.000, 2007.

Montsec de l’Estall. Editorial Piolet 1:25.000, 2006.

Montsec d’Ares. Editorial Piolet 1:20.000, 2017 (en curs de publicació)

Montsec de Rúbies. Editorial Piolet 1:20.000, 2017 (en curs de publicació)

Montsec i muntanyes veïnes (mapes sectorials), M. Cortés, 1984.

Oroners, mapa de la FECSA per a les expropiacions.

Os de Balaguer, les Avellanes i Santa Linya, Editorial Piolet 1:20.000

Paseos y excursiones por el Montsec (mapes sectorials) 1:40.000.

Serra del Montsec. Centre Excursionista de Catalunya, 1:50.000, 1964. Usat també al llibre Flora i vegetació del Montsec.

Sant Esteve de la Sarga. Mapa Topográfico Nacional de España 1:25.000. 289-IV, 2001.

         GUIES

Paseos y excursiones por el Montsec, Federación Aragonesa de Montañismo, 2009.

AULÈSTIA; PONS I MASSAVEU; GISPERT. “Lleyda, Balaguer, convent de las Avellanas, Àger, Tremp, Talarn, Agramunt y Tàrrega”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya,1886.

CORTÉS, M. El Montsec i muntanyes veïnes, Centre Excursionista de Lleida, 1984.

SEGURA, J.R. Excursions pel Montsec, Cossetània edicions, Azimut 103, 2009.

VEGA, J. DE LA; AYMAMÍ, G.  El Montsec i la Vall d’Àger, UEC, 1998.

Diferents rutes publicades a Internet.

          TOPONÍMIA

Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, abril 2009.

AJUNTAMENT D’ÀGER. “Catàleg de masies i cases rurals” i “Inventari d’altres construccions”, 2011. Dins el Registre de planejament urbanístic de Catalunya.

ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear, vol. 1-10, 1969.

BENET, A. “Una comunitat mossàrab a la Vall d’Àger. Estudi antroponímic”, Butlletí intern de la Societat d’Onomàstica, 1983.

COROMINES, J. Onomasticon Cataloniae vol. 1-VIII, 1989-1997.

COROMINES, J. Diccionari etimòlogic i complementari de la llengua catalana vol. I-X,        1980-2001.

FITÉ, F. “La toponímia en la geografia del Montsec”, Butlletí intern de la Societat d’Onomàstica, 1983.

MORA, Xavier. Correccions a la primera versió d’aquest nomenclàtor, Alberola, 2011.

PUIGVERT, X. “Àger, un topònim berber a la marca Superior d’Al-Andalus”, Faventia, 1995.

Turull, A. La toponímia de les comarques de Ponent. Un assaig d’interpretació tipològica, 2007.

           INFORMACIÓ HISTÒRICA

Anònim. Llibre de les Abaluacions de cases y terras del poble de Millà (document 1321, caixa 529 de l’Arxiu d’Àger), s. XVIII.

Anònim. Llibres d’estimes (documents 1315, 1317, 1318, caixa 529 de l’Arxiu d’Àger) s. XVII; (document 1319); s. XVII-inicis s. XVIII; (document 1325) apr. 1720; (document 1326) s. XIX.

Anònim. Lista de los vecinos de los Masos de Millá que deben el drecho de pastos, del 19 oct 1879 [buidat per Xavier Mora].

Anònim. De Statu Animarum; Àger, 1891–1940 [buidat per Xavier Mora: 1891-1911].

Anònim. De Statu Animarum; Millà, 1891–1935 [buidat per Xavier Mora].

Anònim. Llibre de la Cofadria del Sm. Rosari fundada en la Yglesia de Maria Ssma. del Rosari del Lloch de Corsa – Any de 1752 [buidat per Xavier Mora: 1895].

BARAUT, C. “Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII)” Urgellia, 1978.

Dr. BORDALBA Iguala médica y veterinaria de Áger y Fontllonga, 15 de agosto de 1919 (manuscrit).

CHESÉ LAPEÑA, R. Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d’Àger fins 1198, 2 vol., 2011.

CORREDERA, E. El archivo de Áger y Caresmar, 1978.

FITÉ, F. “Un apropament a l’estudi dels molins del Montsec i de la Vall d’Àger” Acta historica et archaeologica maedevalia, 1983.

FITÉ, F. Reculls d’història de la Vall d’Àger. Període antic i medieval, 1985.

FITÉ, F. El món alt-medieval i el seu entorn artístic en les terres de l’antic vescomtat i abadiat de Sant Pere d’Àger, 1986.

FITÉ, F. i GONZÁLEZ, E. Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera al segle XI, 2011

FONT RIUS, J.M. Fundació i enfranquiment de la Vilanova d’Àger (1315)” Quaderns de la Selva 13, 2001.

ORA GINÉ, X. Un poble del comtat d’Urgell: Alberola, 2010.

González, E. Un farmacèutic d’Àger en la guerra dels carlins, 2003.

SANAHUJA, P. Historia de la villa de Áger, 1961.

           INFORMACIÓ D’ESCALADA

ALFONSO, L.; BUXÓ, X. Montsec oeste, 1998.

ALFONSO, L.; BUXÓ, X. Terradets, 2005.

Muntanya, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1964-1986.

Diferents web, especialment la-tribu.cat, onaclimb.com, puiseux.name/loisirs/topos,   ressenya.net

           INFORMACIÓ ESPELEOLÒGICA

 “Catàleg espeleològic de la Noguera”, Grallera 3-4, 1984.

Vega, J. de la. Aplec de documents arqueològics de les coves del Montsec i llur projecció a les comarques i serres properes, 1981.

VEGA, J. i F. DE LA. “Contribució al millor coneixement espeleològic del Montsec d’Ares”, a Excursionisme, 1998.

          INFORMACIÓ GEOLÒGICA

ROSELL SANUY, Joan i LLOMPART, Carme. Guia geològica del Montsec i de la Vall d’Àger. Editorial Montblanc-Martín, C.E.C., Barcelona 1988.

 ROSELL SANUY, Joan. Gestació i Naixement de la serra del Montsec, Garsineu Edicions, Tremp 2014.