Nomenclàtor D-L

Anar a: EFGH I J L

          Dalda

Masia de Dalda [apr. UTM: x 312316, y 4655015]. Antiga masia d’Àger a ponent de la masia del Magre, abandonada els anys vint, probablement per l’emigració a Argentina.

Etimologia. Xavier Mora considera que és la forma popular del nom “Eudalda” (vegeu també a Andal)

           Dalt

Feixà de Dalt [UTM: x 310461, y 4648079]. A llevant del mas de Janderó, als Masos de Millà.

          Delapart

Delapart. Vegeu la Part.

           Delfí

Mas de la Delfina (o Cal Delfín) [UTM: x 307123, y 4647452]. Edificació dins la petita caseria dels Masos de Marcó, als Masos de Millà.

       Delfou

  • 1. Cabana de Delfou [UTM: x 313721, y 4652104] . Construcció en ús situada a la banda de ponent del barranc del Peguer i a l’altura del Corb de Montardit.
  • 2. Cobert de Delfou [UTM: x 313598, y 4651999]. Construcció propera a l’anterior.

          Dengui

  • 1. Bosc de Dengui [UTM: x 311549, y 4655948]. Al nord del mas d’en Gassol.
  • 2. Ço de Dengui [UTM: x 314862, y 4653818]. Finca d’Àger entre els barrancs del Botador i de Fuet.

Etimologia. De la casa homònima d’Àger, n’ignoro l’origen.

           Deu

Feixà de les Deu. A la paret de Catalunya de Mont-rebei.

Etimologia. És freqüent al Montsec trobar roques o canals vinculats a un número; suposo que actuaven de rellotges locals.

           Devesa

Serra Devesa. A Millà.

           Dogues

Clot de les Dogues. Indret de Millà a l’Aubac.

           Doll

Gual del Doll. Un dels passos tradicionals de la Noguera Pallaresa des de la Vall d’Àger abans de construir-se el pantà de Camarasa i la passarel·la.

Etimologia. El nom procedeix d’una partida i antic hostal prop de la Baronia de Sant Oïsme, ja fora de la Vall d’Àger i ha donat nom també a la carretera oberta entre Camarasa i Terradets l’any 1981.

           Domingo

  • 1. Corral de Domingo [UTM: x 316677, y 4651458]. Construcció abandonada a poca distància de la masia homònima de la Règola.
  • 2. Mas de Domingo. Antiga masia dels Masos de Millà (s. XIX), vinculada a la casa homònima d’Alberola.
  • 3. Masia de Domingo [UTM: x 316575, y 4651452]. Edifici a la Règola, entre el poble i la masia de Clara.

Etimologia. Del nom personal Domènec, en la seva forma castellana habitual en català popular.

           Dona

Tros de les Dones [UTM: x 311252, y 4652977]. Indret d’Agulló, al costat de llevant del nucli antic.

Etimologia. Del llatí dŏmna, contracció de dŏmĭna: senyora, mestressa. El nom es deu al fet de ser un lloc arrecerat on es reunien les dones a cosir i parlar, fins ben entrat el s. XX.

           Drecera

La Drecera [UTM: x 314114, y 4651543]. Tram de camí sota el Pui que estalvi uns revolts de l’antic camí romà.

Documentació. Citada com nom de partida el s. XVII.

          Duana

Mas de Fernando de Duana. Antiga masia d’Àger (s. XIX).

           Dubà

Barranc de la Font de Dubà [UTM: x 307768, y 4649313]. Neix prop dels Masos de Sant Romà i desguassa al barranc de Blancafort.

          Eix, eixos

Pallera de l’Eixos [UTM: x 314164, y 4647831]. Construcció al sud-oest del nucli de Fontdepou.

          Eixut

  • 1. Barranc de l’Eixut [UTM: x 309435, y 4648978]. Als Masos de Millà, baixa del pla de les Bruixes i segueix com a barranc Fosc.
  • 2. Clot de l’Eixut [UTM: x 309478, y 4649495]. A llevant del barranc de l’Eixut. Segueix com a barranc Fosc.

Etimologia. Del participi llatí exsūctus: absorbit,  per la manca habitual d’aigua en aquest barranc.

Forma errònia. L’Aixut.

           Embut

  • 1. Agulla de l’Embut. Nom donat pels escaladors al tossal de l’Embut.
  • 2. Canal de l’Embut [UTM: 316296, y 4656642]. Un dels passos més habituals per accedir a peu a Sant Alís; situat al Montsec de Montardit. Tradicionalment s’ha utilitzat com a rellotge de sol natural a bona part de la vall d’Àger.
  • 3. Pas de la Canal de l’Embut [UTM: x 315910, y 4656731. Sortida a la carena des de la canal de l’Embut, per uns feixans que menen a ponent de la canal. En ambients excursionistes se’l sol anomenar pas de l’Ós.
  • 4. Tossal de l’Embut [UTM: x 316260, y 4656708]. Elevació (1662 m) a ponent de la canal de l’Embut.

Etimologia. Per la forma de la canal.

           Emili

  • 1. Hort d’Emílio (o del Míliu)  [UTM: x 315480, y 4654429]. Finca a llevant del serrat del Borrec.
  • 2. Pas d’Emílio [UTM: x 322455, y 4655982] Canal que baixa de la carena del Montsec entre la canal dels Teixos i la de Coscolla.
  • 3. Xalet d’Emílio. Vegeu Gramesals.

Etimologia. Pronunciació popular del nom de persona Emili corresponent al procés de castellanització eclesiàstica del bisbat de Lleida que afecta, des d’antic, una part dels noms de pila de la Vall d’Àger (Benito, Juanito, Nieves, Emilio, Higinio, Valeriano, etc). Ve del llatí Aemilius.

          Empalme

L’Empalme [UTM: x 314509, y 4652468]. Zona d’expansió actual de la vila d’Àger situada al voltant de l’enllaç de la carretera C-12 i l’entrada a la població pel raval del Pedró (inclòs en la sort de Serra).

Etimologia. Castellanisme força usual a Catalunya.

          Enamorat

  • 1. Font dels Enamorats. Antiga font al barranc de Menàrguens.
  • 2. Font dels Enamorats [UTM: x 314509, y 4652468]. Font damunt els hort d’Agulló que en prou feines raja.

Etimologia. Acostuma a aplicar-se a fonts on per omplir un selló es requereix bastant de temps que era aprofitat per estar junts una parella.

          Ensenyat

Ço de l’Ensenyat [UTM: x 310454, y 4651746]. Finca de Millà, prop del barranc de Sant Llubí.

           Envall

Font d’Envalls [UTM: x 309428, y 4646950]. A la partida de les Collades, als Masos de Millà.

Etimologia. Podria ser un nom creat popularment en oposició a Endalt (que en realitat és Andal), per bé que l’existència del llinatge Valls a Tartareu, indicada per Xavier Mora també és una bona possibilitat.

Forma errònia. Al segle XVIII és citada com Amballs.

           Enyarang

Enyarang. Vegeu Arans.

          Era, eres

  • 1. Corral del serrat de l’Era [UTM: x 311092, y 4653115]. Construcció abandonada d’Agulló, al camí de la font.
  • 2. Era del Miqueló. Vegeu Miqueló.
  • 3. Les Eres [UTM: x 311222, y 4653026]. Indret al nord d’Agulló, immediat al poble on hi havien les eres de diferents cases, ara parcialment urbanitzat.
  • 4. Les Eres [UTM: x 314178, y 4647803]. Construcció fora del nucli de Fontdepou, propera a la torre.
  • Era de: Batlle, cal Jaume, planta del Rei, Viudà, etc. Vegeu cadascun dels noms.

Etimologia. Del català era: espai de terra on es batien les garbes. Ve del llatí arěa: pati o cós sense edificar.

           Eral

Los Erals [UTM: x 314483, y 4652345]. Sector NO de la vila d’Àger, entre la col·legiata de Sant Pere i la carretera.

Etimologia. Conegut en època medieval com les Corts. Després d’haver format part del barri de Sant Pere, habitat principalment per la noblesa i haver estat totalment destruït en els bombardejos liberals quan les guerres carlines era un dels sectors de la vila d’Àger destinat a les eres.

           Erola

  • 1. Casa Eroles [UTM: x 320067, y 4653370]. Masia a migdia de l’Ametlla.
  • 2. Vinya d’Eroles [UTM: x 320590, y 4652783]. Finca de l’Ametlla a llevant del Racó de l’Infern.

Etimologia. Diminutiu d’era amb el significat de planell en una muntanya.

          Escambrot

Barranc dels Escambrots [UTM: x 317424, y 4649824]. Baixa de Cas fins al barranc de la Règola.

Etimologia. Existeix la planta escambró: agraüller, documentat a Tortosa i Baix Aragó, però aquest nom no l’he sentit a la Vall d’Àger.

           Escamells

Escamells. Vegeu Camells.

           Escarranques

Escarranques. Vegeu Carranques.

           Escoma

Escomes [UTM: x 317262, y 4651752]. Partida de la Règola al nord del poble.

Etimologia. Contracció a partir de les comes.

           Escolà

Barranc de l’Escolà [UTM: x 308541, y 4652536]. Baixa de la serra de Millà a llevant de la partida de la Mata, s’uneix al barranc de l’Horta.

Etimologia. Persona, generalment nen, que ajuda el capellà. Ha esdevingut un cognom català habitual i, en aquest cas, ve del nom d’una casa d’Àger.

           Escorrunxos

Escorrunxos. Vegeu los Corrunxos.

           Escot

  • 1. Bancal d’Escots [UTM: x 316101, y 4651463]. A ponent de la partida d’Escots, a la Régola.
  • 2. Escots [UTM: x 316879, y 4651479]. Partida de la Règola, a migdia de l’horta de la Régola, al límit amb la masia de Clara d’Àger.

Etimologia. Es de suposar que ve d’escot; part que toca pagar a cadascú d’una despesa feta en comú. Això suposaria una partida adquirida per diferents persones.

           Escumó

  • 1. Castell d’Escumó. [UTM: x 322728, y 4654502]. Castell romànic del qual només en resta un angle, visible des de tot el sector oriental de la Vall d’Àger.
  • 2. Escumó. Antic poble medieval abandonat el s. XIV (l’any 1359 encara hi constaven 3 cases habitades) i actualment substituït per un conjunt de masos moderns escampats per tot el pla. També es troba documentat esporàdicament com Nascumó.
  • 3. Font d’Escumó [UTM: x 322202, y 4655266]. Ubicada al pla d’Escumó.
  • 4. Pla d’Escumó [UTM: x 321981, y 4655318]. Replà del Montsec sota el serrat de Fontfreda amb diferents corrals moderns disseminats, dependents de cases ubicades a l’Ametlla però pertanyent al terme d’Àger.

Documentació. (1066) Nascomo; (1068) castri Nascomii.

Etimologia. De la paraula romànica cauma: amorriador (segons Coromines a través d’un ex-caumatione o similar) [recordeu la coincidència de significat amb l’indret dels Amorriadors precisament a l’extrem oposat del replà del Montsec, tocant a Sant Llorenç].

           Escurçó

Roure dels Escurçons. Vegeu Calafí, roure de.

 Etimologia. Del nom català d’una serp curta verinosa (Vipera berus).

           Esdemesa

Esdemesa. Indret d’emplaçament desconegut.

Documentació. (1174) illa Esdemessa; (1179, original perdut, és còpia posterior) delme y primicias de las dominicaturas de la Eldemesa prop lo Castell de Ager; (1197) nominato loco ad ipsa Esdenessa; (1278) carrera que passe per lo cap del Sdemessa en vers la vila.

Etimologia. Paraula catalana medieval que significa escomesa, escaramussa; deriva del verb esdemetre (metre: posar). Sembla recordar una batalla decisiva prop del castell d’Àger quan la conquesta d’Arnau Mir de Tost.

           Esfinx

L’Esfinx. Nom donat pels escaladors a una roca de la paret de la Cinglera, sota el serrat de la Corona.

Etimologia. Pel sostre que presenta la part alta de la roca que fa que recordi el cap de l’esfinx d’Egipte.

           Església

L’Església Vella [UTM: x 319091, y 4653973]. Partida de l’Ametlla a ponent de la planta del Rosso.

Etimologia. Encara que la partida està situada bastant a llevant de Montaspre el nom fa referència a l’església de Sant Miquel del castell d’aquest despoblat.

Forma erròniaIglesia Vella (pronunciació habitual)

           Esmerang

Esmerang. Vegeu Arans.

           Espadella

Roca d’Espadella (o Quermançó) [UTM: x 307422, y 4657284]. Noms medievals de la formació rocosa damunt la qual està bastida la Pertusa. Sembla que designava, preferentment, el castell d’aquest indret.

Documentació. (1057) rupem que dicitur Spatella; (1060) castellum nomine Spatellam; 1110 Spatella cum suo termino.

Etimologia. Diminutiu del llatí espada: penya-segat.

           Esperança

  • 1. Capella de l’Esperança [UTM: x 314776, y 4652097]. Antiga capella del s. XIV a la plaça Major d’Àger, en resten alguns vestigis sota de casa Montardit.
  • 2. Mare de Déu de l’Esperança [UTM: x 314689, y 4652161]. Capella exterior del conjunt de la col·legiata de Sant Pere d’Àger, inicialment era la infermeria i els s. XIX i XX serví de presó.

           Es

  • 1. Barranc dels Espins [UTM: x 306312, y 4655063]. A migdia de Corçà.
  • 2. Clot dels Espins [UTM: x 306434, y 4654941]. Al voltant del barranc dels Espins, Corçà.
  • 3. Los Espins [UTM: x 306731, y 4654664]. Partida de Corçà damunt les Conclues.
  • 4. Solana dels Espins [UTM: x 307756, y 4654440]. Indret a la partida dels Espins, Corçà.

Etimologia. Vist sobre el terreny s’ha d’abandonar la idea d’espina: agulla, cresta (que sí que és vàlida per a Sant Vicenç de l’Espinalt) i pensar en el català espiar: lloc de vigilància, significat que ve reforçat per la casa forta del s. XIII que hi ha al seu cim.

Forma errònia. [4] Malgrat que en alguns mapes consta com solana dels Pins; el fet d’estar a la partida dels Espins em fa decidir per aquesta grafia.

           Espinalt

Sant Llorenç de l’Espinalt. Vegeu Sant Llorenç.

Etimologia. Sense descartar la forma Espinalt, però, potser seria més correcte Espinal, molt freqüent a Catalunya, col·lectiu d’espina, amb el significat de paratge embardissat.

           Espinau

Espinau. Antiga fita a la trancada entre les Avellanes i Àger, als Masos de Millà. La partida d’Espinau ja és dins el terme de les Avellanes i Santalinya.

           Espluga

  • 1. Barranc de l’Espluga. Vegeu Horta, barranc de l’.
  • 2. Espluga de Miralles. Vegeu Miralles.
  • 3. Espluga de Portaclusa. Poblat medieval situat a ponent del terme d’Àger, se’n desconeix l’emplaçament exacte (en alguns mapes l’han situat als Espins, jo m’inclino per la Pardina).
  • 4. Font de l’Espluga [UTM: x 308460, y 465487]. Prop del nucli de Corçà.
  • 5. Riu d’espluga. Vegeu Respluga.

Documentació. [2] (1043) Spluza (i spluga) de Porta Clusa; (apr. 1184) fracheda de Porta Clausa; (1184) Porta Clusa.

Etimologia. Del català espluga: cova. Ve del llatí speluca. Per a Miralles i Portaclusa vegeu cadascun dels noms.

          Esquerrer

Cova de l’Esquerrer [UTM: x 308949, y 4658998]. Al sud de la Trona.

          Esquimaró

Font dels Esquimarons [UTM: x 314654, y 4648119]. A Fontdepou, prop del barranc de les Conquetes.

Etimologia. En català antic hi havia el verb esquimar: gastar, minvar a una cosa una porció a força d’usar-la. Ignoro quina relació hi ha amb el nom d’aquesta font.

          Estació

Casetes de l’Estació [UTM: x 322009, y 4652673]. Edificis del terme d’Àger bastits en època moderna sota l’estació del ferrocarril.

Etimologia. Pel lloc de la seva ubicació.

           Estany

Estanys de: Colobor i Pedra. Vegeu cadascun dels noms.

Etimologia. D’estanc: Bosc propietat exclusiva del santuari. Al s. XV els “stanchs” eren camps o partides on la paeria no permetia pasturar el bestiar en certes èpoques per tal de protegir els cultius de la vall.

Forma errònia: Estancs.

           Estartera

Estarteres. Vegeu les Tarteres.

          Estudiant

  • 1. Ço de l’Estudiant [UTM: x 317341, y 4648149]. Finca de Fontdepou damunt el serrat de la Palomera.
  • 2. Font de l’Estudiant. Al Montsec homònim.
  • 3. Mas de l’Estudiant [UTM: x 317336, y 4648734]. Antiga masia a Cas.
  • 4. Montsec de l’Estudiant [UTM: x 313404, y 4656558]. Sector del replà sota la canal dels Pous de Glaç.

Etimologia. Persona que estudia. Ignoro qui era aquest personatge.

           Faba

  • 1. Font de Faba. Subministrava l’aigua al poble fins a la conducció actual.
  • 2. Ras d’en Faba [UTM: x 317661, y 4651772]. Finca de la Règola a ponent del bancal de Franxet.

Etimologia. Ignoro l’origen d’aquest nom originat en el motiu d’una casa de la Règola, per això no l’esmeno a Fava, que probablement seria la forma correcta.

           Faldeta

Faldeta de Lluana. Vegeu Lluana.

          Farran

Molí de Farran (o Molí del Mestre). Antic molí fariner d’Àger. Se suposa que és el molí anomenat Roder en la documentació del s. XII. Constava de dos edificis i dos bassals a nivells diferents.

Etimologia. Del nom de persona Ferran, convertit en cognom com Ferran i com Farran. Ve del nom germànic de persona Fredenand, per mitjà de la versió llatinitzada Ferdinandus.

Forma errònia. molí de Ferran.

          Fassina

La Fassina [UTN: x 314721, y 4652487]. Edifici d’Àger sota la font del Pedró, serví modernament d’escorxador.

Etimologia. D’oficina, lloc de treball; avui s’aplica a les destil·leries de licors, però el seu ús popular inclou molins.

          Fecèn (Fet ?)

Fecèn. Partida antiga del terme d’Àger.

Documentació. Al costat d’una sèrie de referències a l’antic poble i castell de Fet, davant d’Àger però a l’altra banda de la Noguera Ribagorçana, que trobem amb els noms llatins de Fezet, Fecet, Feceto, Fedet, Fedeto, etc., a  la documentació medieval hi ha una altra sèrie de referències a una partida d’Àger: (1060) Fezem, que Sanaüja llegeix Sezén; (1140) in terminus de Ager; un locum que uocant Fezen; (1164-1180) Fezen. En canvi la referència a un collum de Fecen, Chesé l’atribueix al poble de Fet.

          Federica

Cascada Federica [UTM: x 308623, y 4657506]. Nom donat pels escaladors a un tram vertical de la via ferrada Urquiza-Olmo, entre la Pertusa i Sant Llorenç.

           Feix

Feix. Antiga partida d’Àger.

Documentació. (1066) locum qui dicitur Fexo; (1176) Fex. Potser també (1121) ipsa Fexa.

           Feixa

  • 1. La Feixa (en sentit absolut) [UTM: x 323653, y 4655992]. Feixa del serrat de Fontfreda a llevant del feixà de les Jegudes.
  • 2. Feixa de: d’un Cap, de la Llima Nova, del Moro, de la Paret, etc. Vegeu cadascuna pel seu nom.

Nota. Al costat nord del Montsec d’Àres La Feixa és el nom popular que es dóna al territori de l’actual municipi de Sant Esteve de la Sarga.

Etimologia. A partir de faixa: estola, peça llarga que s’enrotlla a la cintura; passant a franja de terreny cultivable i a cornisa rocosa en una paret, sovint amb vegetació. Al Montsec sol transformar-se en feixà.

           Feixà

Feixà (o feixans) de: Àligues, Alonso, les Cabres, Cap (Mig i Sòls) de Cardet, Carlets, Dalt, les Deu, les Jegudes, Montnegre, Onso, Rodó, les Picardes; (pl.) Montsec, Pere Pau, la Roca Alta, la Savina, Serena. Vegeu cada nom.

           Feixana

Forat de les Feixanes. Petit avenc a ponent del cim del serrat de la Corona.

Etimologia. El nom sembla una creació dels espeleòlegs perquè el femení feixana no és propi de la Vall d’Àger.

           Ferreró

  • 1. Aubaga de Ferreró [UTM: x 309354, y 4647353]. Partida dels Masos de Millà, damunt el mas homònim.
  • 2. Barranc de les Coves de Ferreró [UTM: x 310224, y 4646621]. Als Masos de Millà, neix al peu del serrat del Carreter i desguassa al barranc de la Badina a Vilamajor.
  • 3. Ço de Ferreró  [UTM: x 309458, y 4647161]. Finca dels Masos de Millà, sota el mas homònim.
  • 4. Coves de Ferreró (o les Coves) [UTM: x 309458, y 4646723]. Indret dels Masos de Millà.
  • 5. Mas de Ferreró [UTM: x 309532, y 4647190]. Masia a ponent del serrat de Pitrau, als Masos de Millà.

Etimologia. Cognom català tradicional a partir del diminutiu de ferrer: qui treballa el ferro.

Forma errònia: Farreró

            Ferriol

Coma Ferriol [UTM: x 316205, y 4654566]. A ponent del corral de Setalo.

Etimologia. A partir del nom de persona Ferriol. Ve del nom llatí Ferrěŏlus.

           Fet

Mas d’en Fet [UTM: x 307782, y 4649633]. Antiga masia dels Masos de Millà, a ponent de la font de la Canaleta.

Documentació. Citat ja el s. XVIII com mas d’en Fed.

Etimologia. Probablement del poble de Fet, al Montsec de l’Estall, originat en el col·lectiu fecētum del llatí fex, fecis: residu, rebuig, en el sentit de pedruscall caigut de la muntanya.

           Figuera

Molí de l’Hort de Pau Figuera. Vegeu Pau.

Etimologia. Del nom de l’arbre (Ficus carica). Ve del llatí fīcarĭa, derivat de ficus: figa.

           Figueral

El Figueral (o los Figuerals) [UTM: x 317158, y 4651518]. Partida a migdia de la Règola, entre el poble i el riu Fred.

Etimologia. Figueral: camp plantat de figueres.

           Figuereta

  • 1. Barranc de la Figuereta [UTM: x 323298, y 4652759]. Segueix l’aubaga del Retjo fins al pantà de Camarasa.
  • 2. Les Figueretes [UTM: x 329992, y 4654681]. Partida de l’antic terme de l’Ametlla damunt el Torricó.

Etimologia. Diminutiu de figuera.

           Figuerol

  • 1. Bancal del Figuerol [UTM: x 317530, y 4655419]. Finca d’Àger a ponent de les Costes de les Coves de Gesser.
  • 2. Font del Figuerol [UTM: x 317766, y 4655957]. Al bancal homònim.
  • 3. Solana de la Font de Figuerol [UTM: x 317749, y 4655194]. Sota la Tossa, a llevant del santuari de Colobor.

Etimologia. Probablement nom de llinatge.

           Finestrella

  • 1. Aubaga de Finestrelles [UTM: x 316075, y 4655382]. Partida d’Àger sota el barranc homònim.
  • 2. Barranc de Finestrelles [UTM: x 316075, y 4655582]. Baixa del Mont de Tareu i s’ajunta al barranc de l’Aubaga de la Tossa per formar el barranc de Colobor.
  • 3. Cap de Finestrelles. Límit d’un estany (conreus protegits de la destrucció per l’acció dels ramats) citat l’any 1490.
  • 4. Coma de Finestrelles. Límit d’un estany (conreus protegits de la destrucció per l’acció dels ramats) citat l’any 1496.
  • 5. Font de Finestrelles [UTM: x 315660, y 4655923]. Al replà, prop de la capçalera del barranc homònim.
  • 6. Graller de Finestrelles [UTM: x 315484, y 4655758]. Avenc de 7 m de fondària i 7 m de recorregut situat a llevant del mont de Tareu.

Etimologia. Com Finestres, al Montsec de l’Estall, i altres indrets de Catalunya, indica un lloc de bona visió, especialment per a tasques de vigilància. És documentat l’any 1490 com un dels límits d’un estany establert per la paeria d’Àger.

           Fita

La Fita [UTM: x 310238, y 4648961]. Partida sota la roca del Volter, als Masos de Millà.

Etimologia. De fita, molló, senyal que es marca per delimitar la propietat d’un camp.

           Flores

  • 1. Cal Flores [apr. UTM: x 321637, y 4652684].  Masia desapareguda de l’Ametlla entre ca l’Adrià i l’estació d’Àger.
  • 2. Font del Flores [UTM: x 321598, y 4652783]. Al barranc del Pintor damunt la masia homònima de l’Ametlla.
  • 3. Masia de Flores. Antiga masia de Vilamajor (s. XIX).
  • 4. Tros de Flores [UTM: x 312870, y 4645340]. Finca de Vilamajor entre els masos dels Canonges i el de Montardit.

Etimologia. Cognom castellà.

           Fondo

  • 1. Barranc Fondo [UTM: x 310874, y 4648941]. Baixa del plan d’Oliva entre Vilamajor i els Masos de Millà.
  • 2. Barranc Fondo [UTM: x 306064, y 4650763]. Barranc de recorregut curt que va des dels monts de Millà fins damunt de l’antic pont de Blancafort.
  • 3. Cova del Barranc Fondo [UTM: x 311230, y 4648537]. Cova de 6 m de recorregut situada sota la cabana de Montardit, al peu del plan d’Oliva.

Etimologia. Del llatí fŭndus: fons. La forma fondo, inicialment mossàrab, ha guanyat terreny en el llenguatge popular davant la forma culta fons.

           Fonset

  • 1. Cabana de Fonset [UTM: x 315281, y 4649380]. Als rengs de Fonset.
  • 2. Planella de Fonset [UTM: x 315165, y 4654723]. Damunt el serrat de Borrec.
  • 3. Rengs de Fonset [UTM: x 315359, y 4649322]. Finca d’Àger prop del pantà de Rengs.

Etimologia. De la casa homònima d’Àger. Probable apòcope d’Alfons.

           Font

  • 1. Barranc de la Font Grossa [UTM: x 320110, y 4653373]. A llevant de l’Ametlla, desguassa al barranc de Marcó.
  • 2. Cent Fonts. Vegeu Cent.
  • 3. Cingle de la Font de Perubí. Vegeu Perubí.
  • 4. Font Freda. Vegeu Freda.
  • 5. Font Grossa [UTM: x 320026, y 4654160]. Font de l’Ametlla sota casa Camperol; una de les fonts amb més anomenada de la Vall d’Àger
  • 6. Fonts Fredes. Vegeu Fredes.
  • 7. Font Voltada [UTM: x 318983, y 4654087]. Entre lo Tossal i Montaspre, a l’Ametlla.
  • 8. Font Voltada [apr. UTM: x 309942, y 4655536]. Antiga font, avui seca, del despoblat de Claramunt.
  • 9. Serradet de la Font [UTM: x 309321, y 4647064]  Elevació (827 m) als masos de Millà, prop de la font d’Envalls.
  • 10. Serrat de la Font. Indret corresponent al raval del Pedró d’Àger. Nom documentat l’any 1315.
  • 11. Serrat de la Font Grossa [UTM: x 319908, x 4654156]. A l’Ametlla a ponent de casa Camperol.
  • 12. Solana de la Font dels Horts [UTM: x 306469, y 4655092]. A migdia de les faixes del Tonet, als Espins, Corçà.
  • 13. Tros de la Font [UTM: x 309460, y 4646819]. Finca dels Masos de Millà, sota la font d’Envalls.
  • 14. Font (de): Vegeu els diferents noms.

 Etimologia. Del llatí fons fontis.

           Fontana

 La Fontana. Planta de Millà, sota l’església.

          Fontarelles

Fontarelles (o Fontanelles?). Indret probablement proper a l’Ametlla, destinat a horts.

Documentació(1112) ad ipsas Fontanellas; (post. 1116) Fontarellas, Fontanella.

           Fontblanca

Fontblanca. [UTM: x 316747, y 4647668]. Partida de Fontdepou sota la masia de Cisco de les Serres i al límit amb Montesquiu.

           Fontdepou

  • 1. Avenc de Fontdepou (o cova de les Tombes) [UTM: x 314154, y 4647591]. Avenc de 24 m de fondària i 88 m de recorregut situat sota el poble, a la cuneta d’un tram inutilitzat de la carretera vella.
  • 2. Fontdepou [UTM: x 314157, y 4647936]. Poble del municipi d’Àger, situat al sud del port, ja a la zona de les Aspres. Població de 23 habitants.
  • 3. Sant Josep de Fontdepou [UTM: x 314165, y 4648428]. Urbanització situada a poca distància al nord del poble. Població de 46 habitants.
  • 4. Sant Josep i sant Macari de Fontdepou [UTM: x 314127, y 4647986]. Església parroquial d’origen romànic situada al mig del poble.
  • 5. Torre de Fontdepou [UTM: x 314167, y 4647882]. Torre romànica al centre del poble.

Documentació(1067, 1145) Fonte Podio; (1067) Font Pod.

Etimologia. Pel pou que es pot veure a l’entrada del poble. Però la documentació medieval escriu el nom com Fonte Podio (Font del Puig) ignoro si es tracta d’un error de l’escribà en llatinitzar el nom del poble o si realment l’origen del nom seria aquest.

           Fonteta

  • 1. Barranc de les Fontetes [UTM: x 313805, y 4653464]. Barranc que baixa del replà a orient de Pedra i desguassa al riu Fred a Àger.
  • 2. Font del Barranc de les Fontetes [UTM: x 314422, y 4652623]. Entre el nucli d’Àger i el cementiri.
  • 3. Font de les Fontetes [UTM: x 321011, y 4653921]. A l’Ametlla al curs superior del barranc del Pintor.
  • 4. Pont de les Fontetes. [utm: x 3145549, y 4652505]. Pont de la carretera C-12 a l’entrada d’Àger damunt el barranc homònim.

Etimologia. Diminutiu de font. // (1) Degué rebre l’aigua de diverses fonts avui perdudes.

           Fontfreda (vegeu també font Freda)

  • 1. Fontfreda [UTM: x 396616, y 4649396]. Partida de Millà a la trencada amb l’antic terme de Blancafort (Tragó de Noguera).
  • 2. Serrat (o Montsec) de Fontfreda [UTM: x 322416, y 4656054]. Sector oriental del Montsec d’Ares entre el congost de Terradets i el pas de l’Osca. El cim culminant és el Tossal de la Cova dels Pobres (1414 m)

           Fontisela

Fontisela. Antic molí i partida del terme d’Àger. Podria tractar-se del mateix indret que Fontarelles, cosa que el situaria cap el riu Fred, sota l’Ametlla.

Documentació. (1055), ipso moli de Fontizella; (1176) ipsa trilla de Fonticela.

           Fora

Fora Portes. Vegeu Porta.

          Foradat

Roca Foradada. Vegeu roca.

           Forat

  • 1. Agulla del Forat [UTM: x 307773, y 4660039]. Monòlit (564 m) damunt  el congost del Seguer.
  • 2. Pas del Forat Negre [UTM: x 319466, y 4649999]. A la Penya de la Mare de Déu, a Oroners, dins l’antic terme de Fontllonga.

Etimologia. Del llatí fŏrātus: perforació; del verb forare: foradar.

            Forca, -ques

  • 1. Corral de les Forques [UTM: x 318247, y 4651443]. Construcció en runes de la Règola, a les Serretes.
  • 2. Les Forques de Blasi. Vegeu Blasi.
  • 3. Les Forques dels Canonges. Vegeu Canonges.
  • 4. Serrat de les Forques [UTM: x 309943, y 4651930]. A ponent de Millà. Popularment es diu que en aquest indret hi havia el poble vell (vegeu Millà Vell), de fet el que es pot observar actualment són les restes d’una antiga fortificació.
  • 5. Serrat de les Forques [UTM: x 312664, y6 4645483]. Partida de Vilamajor, entre els masos de Montardit i de Gai, al nord.
  • 6. Tros (o planta) de les Forques dels Canonges. Vegeu Canonges.

Etimologia. Nom existent a molts pobles de Catalunya i que recorda el lloc on s’aixecaven les forques de la justícia feudal. Ve del llatí fŭrca.

            Forn

Forn Negre. Vegeu Negre.

           Forner

  • 1. Bosc de Forner [UTM: x 318355, y 4656828]. Partida de la Règola al costat de la Coma de Forner.
  • 2. Casa (o masia de) Forner [UTM: x 319197, y 4652056]. Masia, a peu de carretera, sota Sant Just a l’antic terme de Fontllonga.
  • 3. La Coma de Forner [UTM: x 318145, y 4650968]. Finca de la Règola a llevant de la Coma de Pasqual.
  • 4. Font del Forner [UTM: x 319108, y 4652109]. Al barranc de l’Aigua Clara, a la Règola.
  • 5. Granja del Forner [UTM: x 319201, y 4652125]. A la partida de los Gramesals de l’Ametlla
  • 6. Masia vella del Forner [UTM: x 318936, y 4651011]. Al Barrancot, dins l’antic terme de Fontllonga, en runes. Dóna nom a una partida al seu voltant.

Etimologia. Qui treballa en un forn, especialment de pa. Del llatí fŭrnus: forn.

Forma errònia. [1] casa Torner.

           Fosc

  • 1. Barranc Fosc [UTM: x 311049, y 4647458]. Baixa dels Masos de Millà cap a Vilamajor, entre el clot de l’Eixut i el barranc de la Badina.
  • 2. Canal Fosca [UTM: x 320396, y 4656316]. Baixa del tossal de l’Osca.

           Francesc

  • 1. Masia de Francesc [UTM: x 314180, y 4652087]. Nom que tenia fins al primer quart del s. XX l’actual masia del Magí.
  • 2. Masia de Francisco Borrell. Vegeu masia de Sereno.
  • 3. Masia de Francisco Marcó. Vegeu Marcó.

Etimologia. Del nom de persona Francesc, de l’italià Francesco, popularitzat a Catalunya des de finals del s. XIII a partir de Francesc d’Assís.

           Franquesa

La Franquesa (o Franqueses) [UTM: x 3194915, y 4652049]. Partida d’Àger situada davant el portal de Solsdevila.

Documentació. Al s. XVII se cita una Franquesa de Sancho, que podria relacionar-s’hi.

Etimologia. Indret on els habitants estaven alliberats d’alguns dels impostos feudals.

           Franxet

  • 1. Bancal de Franxet [UTM: x 317857, y 4651707]. Finca de la Règola, a ponent de Tubany.
  • 2. Cabana de Franxet [UTM: x 321279, y 4653904]. Edificació de l’Ametlla a la serra Grossa.
  • 3. Clotet de Franxet. Antic indret, avui desconegut de Millà.
  • 4. Font de l’Hort de Franxet [UTM: x 320475, y 4653834]. A la finca homònima.
  • 5. Hort de Franxet [UTM: x 320541, y 4653722]. Finca de l’Ametlla al barranc de les Parres.

EtimologiaDe la casa homònima de l’Ametlla.

Forma errònia. [2] Frauxet.

           Frare

Molí del Frare [UTM: x 314700, y 4652401]. Antic molí d’oli d’Àger al barranc del Pedró.

         Fred (vegeu també Fontfreda)

  • 1. Font Freda. A Corçà.
  • 2. Font Freda. Citada a les Ordinacions de 1278: “torrent de Ricorbell de ffont freda tro a la carrera de Clarmunt”. Podria tractar-se de l’anterior.
  • 3. Fonts Fredes [UTM: x 320234, y 4655644]. Partida a la capçalera del barranc de Canaril.
  • 4. Riu Fred (o Riu Fred de Pui) [UTM: x 314741, y 4651982]. Riu que baixa pel fons de la Vall des dels plans d’Agulló i desguassa al pantà de Camarasa, ja dintre l’antic terme de Fontllonga. Cada sector rep popularment el nom de la partida que travessa: barranc del Corb, del Pui, d’Àger, etc.

           Fuete

Barranc de Fuete [UTM: x 315539, y 4653731]. Passa prop les masies del Tort i de Blasi i desguassa al barranc de Menàrguens. Sembla que correspon al barranc que anteriorment era conegut com barranc del Mestret (o del Mestre segons alguna font).

Etimologia. Sembla que ve d’una antiga masia homònima desapareguda. N’ignoro l’origen.

Forma errònia. Fuet.

           Fuster

  • 1. Avenc del celler del Fuster [UTM: x 314646, y 4656722]. Avenbc de 8 m de fondàroa i 23 m de recorregut a la canal dels Pous de Gel, situat 30 metres damunt de la cova-avenc homònima.
  • 2. Ço de Fuster [UTM: x 311604, y 4645476]. Casa en runes de Vilamajor, a la planta del Racó.
  • 2. Cova-avenc del Celler del Fuster [UTM: x 314597, y 4656761]. Nom donat també al principal pou de Glaç del Montsec; construcció que aprofita en part un avenc de 14 m de fondària i 34 m de recorregut..

Etimologia. Qui treballa la fusta. Convertit en cognom i nom de casa habituals, en aquest cas suposo que ve d’una antiga casa d’Agulló.

           Fusteró

  • 1. Barranc de Fusteró [UTM: x 321318, y 4652367]. Tram final del barranc de les Parres fins al pantà de Camarasa. A l’Ametlla.
  • 2. Mas de Fusteró [UTM: x 321010, y 4652737]. Masia de l’Ametlla a la part superior del barranc homònim.
  • 3. Pont de Fusteró [UTM: x 321070, y 4652611].  Pont del traçat antic de la carretera L-904 (ara C-12) damunt el barranc homònim.
  • 4. Salt de Fusteró [UTM: x 3208482, y 4652832]. Cascada del barranc de Fusteró.
  • 5. Serrat de Fusteró. A la trencada entre Àger i l’Ametlla.

Documentació. [5] citat al final del s. XIX com a fita.

Etimologia. Diminutiu de fuster.           

          Gabrieló

  • 1. Camp de Gabrieló [UTM: x 315188, y 4655628]. Zona d’enlairament i aterratge d’ales delta i parapents situada a migdia del mont de Tareu.
  • 2. Corral de Gabrieló [UTM: x 314695, y 4656103]. Cabana d’Àger situada a pocs metres del trencall de la pista de Coll d’Ares que baixa cap a Colobor.
  • 3. Font de Gabrieló [UTM: x 314783, y 4656073]. Damunt del corral.
  • 4. Masia de Gabrieló [UTM: x 314278, y 4654304]. Masia enrunada d’Àger sota de Pedra.
  • 5. Montsec de Gabrieló [UTM: x 314283, y 4656156]. Sector del replà sota Sant Alís i fins als pous de Glaç.

Etimologia. Diminutiu del nom masculí Gabriel. De l’hebreu gabri ē: heroi de Déu.

Forma errònia. [4] Gabriel.

          Gai

  • 1. Casa Ton de Gai [UTM: x 312421, y 4645638]. Masia de Vilamajor dins el nucli del mas de Gai.
  • 2. Granja del Mas de Gai [UTM: x 313849, y 4645862]. A llevant del conjunt de Vilamajor.
  • 3. Mas de Gai [UTM: x 312435, y 4645614]. Nucli del poble disseminat de Vilamajor.
  • 4. Vinya del Gai [UTM: x 312675, y 4645395]. Finca de Vilamajor, damunt el mas de Montardit.

Etimologia. Es pot comparar amb el nom del poble de Montgai; tindríem un derivat del llatí gaudium: alegre; sense oblidar que aquesta paraula també va passar a ser nom de persona, així trobem un Johan Garcia Gay el s. XV que era batlle i procurador general d’Àger.

           Galàpot

Font dels Galàpots [UTM: x 316217, 4649069]. Al nord de Cas, al costat de la cabana de Xinco.

Etimologia. Forma dialectal pròpia del galàpet o gripau.

Forma erròniaFont del pou de Galopo.

           Gallego

Tros del viver del Gallego. Indret d’emplaçament desconegut, citat per E. González al seu llibre sobre la guerra dels carlins.

            Garcia

Masia de Garcia [UTM: x 313357, y 4654693]. Nom modern del mas de Ton de la Torre.

Etimologia. Del cognom homònim, ocasional en català antic, però molt freqüent en aragonès.

           Gareu

Coves de Gareu [UTM: x 313085, y 4655663]. A migdia de Retou.

Etimologia. La terminació en -eu fa pensar en un nom de persona germànic.

           Garoca

Vila Garoca. Antiga partida de Cas documentada l’any 1054.

Etimologia. D’un nom personal femení d’època medieval. En aquest cas es tracta de Garoca, esposa d’Exabel, senyor del castell de Pedra en el moment de la conquesta de la vall per Arnau Mir de Tost.

           Garreta

  • 1. Ço de Garreta [UTM: x 312875, y 4653662]. Finca d’Àger damunt el pla de la Cerdanya.
  • 2. Montsec (o tossa) de Garreta [UTM: x 314044, y 4655758]. Cim (1222 m) del replà a ponent i migdia del Montsec de Gabrieló.

Etimologia. Del cognom català homònim, que deriva de guerra. Nom d’una antiga casa d’Àger.

          Garriga

Mont Garriga [UTM: x 308232, y 4645750]. Partida que limita amb el terme de les Avellanes i Santa Linya i amb Alberola (terme d’Os de Balaguer).

Etimologia. Indret no conreat on creixen matolls i arbustos. Procedeix d’una arrel karr- d’origen pre-romà.

            Gasolinera

La Gasolinera [UTM: x 314994, y 4652469]. Estació de servei, bar i casa recents construïdes a la sortida d’Àger cap a la Règola, davant de la casa de Pasqual d’Oroners.

           Gassol

Mas d’en Gassol [UTM: x 311478, y 4655591]. Antiga masia important d’Àger, rehabilitada, situada damunt d’Agulló a la carretera del coll d’Ares, poc abans d’entrar al replà.

EtimologiaEl nom ve de gas: ulls blaus, o sigui: gassol, persona d’ulls blaus. El cognom Gaçol existia ja el s. XIV a Àger.

              Gastó

  • 1. Ço de Gastó [UTM: x 312774, y 4651115]. Sota la finca de Coron a Àger.
  • 2. Ço de Gastó [UTM 306511, y 4656333]. Partida de Corçà al sud de la serra del Castell de Corçà.
  • 3. Cova de Gastó [UTM: x 311742, y 4656583]. A la Serra dels Homes Morts.

Etimologia. Del nom de persona homònim. Ve del nom germànic Gasto, convertit en cognom, està documentat l’any 1417 a la Vall.

Forma errònia. [1] ço de Gasto.

           Gavarrella

 Les Gavarrelles. Antiga partida.

DocumentacióCitada el s. XVII.

          Gavarrera

Avenc de la Gavarrera [UTM: x 309803, y 4658381]. Avenc de 65 m de fondària i 75 m de recorregut situat a les costes del Grau.

Etimologia. Nom pre-romà d’una planta que s’usa amb el significat de terreny embardissat.

          Gavatx

Serrat de Gavatx [UTM: x 310888, y 4656271]. A llevant del Serrat dels Roplans, damunt el mas d’en Gassol.

Etimologia. Malnom donat en un principi als occitans i posteriorment, sobretot amb la invasió napoleònica, als francesos. D’origen incert.

           Gavernera

Coma Gavernera. Indret d’emplaçament desconegut, però situat a l’Aubac. L’any 1496 se cita com a límit d’un estany al vessant nord de la serra de Montclús. “apès a la torre de Sent Pere e que deval al mas de mossèn Sobirat e que torn a la coma Gavernera e de aquí al codortal e que pas a la coma de la Tona e que torna al dit molí de la tosqua”.

.Etimologia. Deformació habitual de gavarrera: lloc de gavarres, és a dir, esbarzers o arços. Paraula d’origen ibero-basc.

           Genís

Ço de Genís [UTM: x 316581, y 4647537]. Finca dels Masos de Millà, damunt el mas del Pastor.

Etimologia. Del nom de persona Genís, també convertit en cognom. Ve del nom llatí Genĕsius.

          Geraint 

Masia de Geraint [UTM: x 308586, y 4653388]. Edificació en runes al sud Corçà, situada als Aubacs.

           Gesser

  • 1. Costes de les Coves de Gesser [UTM: x 318069, y 4655319]. Sota el cim de la Tossa.
  • 2. Font i Prat de Gesser. Llocs, avui desconeguts, de Millà.
  • 3. La Gessera [UTM: x 31772, y 4654242]. Partida entre les Currandes i lo Llambrar.

Documentació. [2] Citats el s. XVIII.

Etimologia. De ges (tipus de mineral, en altres indrets: guix). A partir del cognom d’un propietari de Millà.

           Ginebral

Ginebral. Indret de Millà, sota la Coma.

          Ginebró

Pou del Ginebró [UTM: x 312979, y 4650400]. A la serra de Lledonós, al nord de la serra de Montlleó.

Etimologia. Fruit i, per extensió, arbust (Juniperus comunis), habitual al Montsec. Ve del nom llatí modificat en jiniperus o jinepirus.

          Gironi

Corral de Gironi [UTM: x 313999, y 4647623]. Edificació a migdia de Fontdepou.

           Gitano

Bancal del Gitano [UTM: x 314154, y 4653486]. Finca d’Àger damunt de Santa Coloma.

Etimologia. Membre d’un poble nòmada d’ascendència índica i estès per tot Europa i Àsia Menor. Ve d’aegyptanaus: egipcià (però no pas d’Egipte sinó d’un indret de Grècia que era conegut com Egipte menor i que fou el focus de les primeres migracions de gitanos a Catalunya). Ignoro per què s’aplica aquest nom al bancal; nom, per cert, que només he trobat en els mapes i que no he recollit sobre el terreny.

           Glorieta

  • 1. Barranc de la Glorieta [UTM: x 315458, y 4652102]. Tram final del barranc de Menàrguens, de sota Monterol al riu Fred.
  • 2. Cabana de Glorieta. [UTM: x 317128, y 4648761]. Antiga cabana de Cas.
  • 3. Cova de la Glorieta [UTM: x 315914, y 4650652]. Cova i partida a la Règola, damunt l’arner de Bonet.
  • 4. La Glorieta [UTM: x 315327, y 4652198]. Indret d’Àger a la sortida cap a la Règola on s’ha bastit el primer dels ponts de la nova carretera C-12.
  • 5. La Glorieta [UTM: x 315252, y 4652200]. Masia i altres construccions a la sortida d’Àger cap a la Règola.
  • 6. La Glorieta Romero [UTM: x 315228, y 4652295]. Primer dels cinc xalets construïts entre casa Sanxo i la Glorieta.
  • 7. Serra de Glorieta [UTM: x 317154, y 4649060]. Partida de Cas entre ço de Bonet i la serra de Xató.

Etimologia. De glorieta: placeta circular, emparrat de jardí, lloc de passeig. Del llatí glōrĭa. Si el nom és molt modern queda justificat per ser una mena de balconada damunt la Règola, però si el nom fos antic seria mès lògic pensar en el llatí glarea: areny, pedregar, llit de riu, a partir del col·lectiu plural glarēta.

           Gomar

  • 1. Font de Gomar [utm: x 314289, y 4654239]. Sota el santuari de Pedra, prop de l’antiga masia de Gabrieló.
  • 2. Gomar [UTM: x 314537, y 4653372]. Partida d’Àger sota de Pedra, continuació de Pena Roja.

Documentació. (1118) fonte de Gumar; (1140) in terminus de Ager, in locum quid uocant Guidmar; (1173) font de Guismar [Chesé, Fité llegeix Guasmar]; (1174) uinea de Guidmar. Al s. XVII encara era anomenada Guismar i en un document del s. XIX llegim Guiumà.

Etimologia. Del nom de persona germànic Godmar o similar..

           Gorner

Gorner. Vegeu Guarner.

           Gotarda

  • 1. Masia Gotarda [UTM: x 316199, y 4652732]. Masia d’Àger al camí de l’Ametlla.
  • 2. Solana de Gotarda [UTM: x 312977, y 4651929]. Partida d’Àger al vessant nord de la serra de Montclús, damunt la torre de Sanui.

Documentació. Com a nom de persona trobem un Joan de Godarda l’any 1190 a Àger.

Etimologia. Prové d’un nom d’home germànic del tipus Gotard o similar (n’hi ha diversos de molt semblants). Hi havia un planell de Gotarda a Fet (Montsec de l’Estall), possiblement relacionat.

           Gradilles

Gradilles (o Gradiller). Vegeu Graelles.

           Graell

Lo Graell. Nom antic d’un tros de terra de Millà.

Documentació. Citat el s. XVIII.

          Graella

Cargol de Graelles [UTM: x 313016, y 4656071]. Tram de la cabanera que pujava al coll d’Ares, situat a ponent del barranc de Retou entre la vall i el replà central del Montsec.

Documentació. (1068) in apendicio de Ager, in locum ubi dicunt Gradilger; (1070) infra terminum de castello de Petra sub Gradilles; (1174) Gradilles [Chesé erròniament posa aquest darrer amb les referències de Grialó a Artesa de Segre].

Etimologia. Del llatí gradus: graó o grau de muntanya. L’etimologia popular vol relacionar els revolts del camí amb els filferros d’una graella; on sí pot estar encertada és en atribuir aquest origen a Cargol paraula que s’afegí posteriorment al nom original.

Forma erròniacargol de Graells.

             Graller

  • 1. Barranc de la Grallera [UTM: x 307976, y 4646349]. Als Masos de Millà, neix al nord del Cap de la Solana i després d’un recorregut curt entra al terme de les Avellanes i Santalinya.
  • 2. Esquerda del Graller [utm: x 308574, y 4656868]. Al cingle sud del barranc de la Pardina.
  • 3. Graller. Indret d’Àger citat per Fité en el seu article de toponímia.
  • 4. Serrat dels Grallers [UTM: x 308867, y 4656759]. Damunt de la Pardina, a Corçà.

Etimologia. De grallers o gralleres, nom que es dóna a la Vall d’Àger als avencs, per ser lloc habitual dels nius de gralles.

           Gramesal

  • 1. Los Gramesals [UTM: x 319447, y 4652224]. Partida de l’Ametlla a ponent de les Boïgues de Moliner.
  • 2. Masia de Gramesals (o Xalet d’Emílio) [UTM: x 319624, y 4652336]. Casa construïda cap a l’any 1980 en aquesta partida de l’Ametlla.

           Grau

  • 1. Costes del Grau [UTM: x 309438, y 4658416]. Sota el serrat de la Corona, a ponent de les costes de l’Andreu.
  • 2. Planell del Grau [UTM: x 311104, y 4655300]. Indret d’Àger situat entre el mas d’en Gassol i el mas Nou.
  • 3. Portell del Grau [UTM: x 319810, y 4650449]El pas més oriental de la penya de la Mare de Déu a Oroners i Sant Just, dins l’antic terme de Fontllonga.

Etimologia. Del llatí gradus: graó, amb canvi posterior de significat a canal per on es pot pujar una cinglera.

           Gravat

Masia del Gravat [UTM: x 315230, y 4652298]. Antiga masia d’Àger, avui perduda, situada entre la Glorieta i la masia de Sanxo. Documentada l’any 1919.

Etimologia. Normalment ve de la cara marcada per la verola. Amb aquest mateix nom trobem cases a Corçà i a Millà i el malnom gravat d’Àger amb què era conegut el general carlí Joan Castell.

Nota. Al s. XIX es documenta una masia a Àger anomenada del Gravat de Tomasso. Podria tractar-se la mateixa ja que en aquella relació no es menciona cap més masia del Gravat.

           Gravetes

Gravetes. Indret d’Àger citat per Fité al seu article de toponímia.

Etimologia. Col·lectiu del mot d’origen indoeuropeu pre-romà grava, amb el significat de pedruscall.

          Grèvol

Avenc del Grèvol [UTM: x 309710, y 4658486]. Avenc de 23 m de fondària i 75 m de recorregut situt a les costes del Grau.

           Grifé

Grifé del Llúcio. Vegeu Llúcio.

           Grilló

Barranc de Grillons (l’any 1888 era anomenat també barranc de la Carrerada) [UTM: x 314156, y 4655322]. Travessa el replà des de la font de Gabrieló al barranc de les Fontetes.

Etimologia. En principi pensaria en grills.

           Gros

  • 1. Barranc Gros [UTM: x 307989, y 4654262]. Barranc a Corçà, afluent de la Noguera Ribagorçana a la zona dels Espins. Hi desguassen els barrancs de Contorna i del Molinell.
  • 2. Cantal Gros. Vegeu Cantal.
  • 3. Clot del Gros. [UTM: x 319504, y 4654090]. Indret de l’Ametlla al voltant del tram superior del barranc de Marcó.
  • 4. Font Grossa. Vegeu Font.
  • 5. Serra Grossa [UTM: x 321323, y 4653736]. A l’Ametlla, entre els barrancs de Flores i de les Cols.
  • 6. Serra Grossa de Marió. Vegeu Marió.
  • 7. Tossal Gros. Vegeu Tossal.

            Guàrdia

  • 1. Guàrdia. Antiga partida de la Règola.
  • 2. Corral de Guàrdia [UTM: x 314099, y 4648030]. Edificació abandonada a la dreta de l’entrada al nucli de Fontdepou.
  • 3. Corral d’en Guàrdia (o del molí d’en Guàrdia) [UTM: x 320189, y 4651773]. Damunt l’antic molí.
  • 4. Molí d’en Guàrdia [UTM: x 320192, y 4651779]. Antic molí fortificat a la part final del riu Fred, a l’Ametlla.

Documentació [1] (1048-1086) Guardia; (1160) Guardia de Regula; (1178-1179) in termino Aggerensis, uocitato loco ad Guardia; (1193) Laguardia.

Etimologia. Guàrdia: castell, lloc fortificat.

            Guardiola

  • 1. Guardiola. Antic partida del terme d’Àger. Fité la situa prop del camí de Colobor.
  • 2. Guardiola de Quel. Construcció enrunada al serrat de Coron.

Documentació. (1048) La Gardiola; (1099) ipsa Guardiola; (1101) Guardiolam; (1142) ad ipso congost qui est ad Guardiola.

Etimologia. Diminutiu de guàrdia: castellet. És un dels nombrosos noms de la Vall d’Àger relacionat amb les tasques de vigilància i defensa.

Nota. [2] He  recollit el nom i l’emplaçament, però no l’he trobada sobre el terreny, podria ser un indret més que una construcció.

           Guarner

Font d’en Guarner. Antiga font tocant al pont de Sanui abans de l’última modificació del traçat de la carretera L-904 (ara C-12).

Documentació. El cognom Guarner el trobem documentat a la Vall d’Àger des l’any 1084 .

Etimologia. Del nom germànic de persona Warnhari.

Forma erròniaAngorné (pronunciació habitual)

           Guerra

  • 1. Cabana de Guerra. Antiga masia de Fontdepou avui desapareguda. Era habitada l’època de collita.
  • 2. Costa de Guerra. Partida a llevant de Fontdepou que limita amb Santalinya.

           Guillem

Torrent del molí d’en Guillem. D’emplaçament desconegut, citat a les Ordinacions de 1278: “torrent del molí de en Guillem puigant tro la font de Santes Creus”. Aigües avall de la font del Pedró, segons sembla.

Etimologia. Del nom germànic de persona Willihelm.

           Guineu

  • 1. Barranc de la Font de la Guineu [UTM: x 312910, y 4651985]. A l’indret de la font homònima i desguassa al barranc del Peguer.
  • 2. Barranc de la Guineu. Baixa del pla de les Bruixes a ponent dels Masos de Sant Romà.
  • 3. Font de la Guineu [UTM: x 312560 y 4650736] Al barranc de Contorna, a migdia del serrat de Coron.
  • 4. Picó de la Guineu [UTM: x 308112, y 4655591]. Cim (645 m) sota la masia de Coixet, a Corçà.
  • 5. Pont de la Guineu [UTM: x 312856, y 4651037]. Pont de la carretera C-12 baixant del port d’Àger. Damunt el barranc de la Font de la Guineu.

Etimologia. Suposo que per alguna trobada o anècdota amb algun d’aquests carnívors.-

           Guismar

Guismar. Vegeu Gomar.

           Gulló

  • 1. Bancals del Gulló. A ponent dels bancals de la Planella, al vessant nord de la serra de Montclús.
  • 2. Cabana del Gulló [UTM: x 315305 y 4648912]. A la serra del Pere a ponent de Montesquiu.
  • 3. Pallera de Gulló (o masia de l’Agullona [UTM: x 313453, y 4649060]. Al costat de cal Navarro, en runes, al nord de Sant Josep de Fontdepou.

Etimologia. Del cognom Gulló, apòcope d’Agulló, que trobem documentat a la Vall des de l’any 1417 en les formes: Guylló, Guilló, Guiló, Aguylló, etc.

           Hedra

Picó de l’Hedra [UTM: x 320613, y 4655432] Elevació (1010 m) al replà entre els barrancs de Canaril i de les Cols.

Etimologia. Del nom local de la planta Hedera helix, coneguda en altres indrets com heura.

           Hereuet

  • 1. Font de l’Hereuet. Prop de la masia homònima.
  • 2. Mas de l’Hereuet [UTM: x 308395, y 4654575]. Masia al sud de Corçà.

Etimologia. Diminutiu d’hereu; suposo que s’ha d’interpretar com cabaler.

           Higini

Pou de l’Higínio [UTM: x 312836, y 4653168]. Indret d’Àger, damunt de Santa Helena, avui convertit en les masies Teresa 1 i Teresa 2 (o masia Teresa i casa Lucas); noms, aquests, no, popularitzats.

Etimologia. Nom de persona derivat del nom llatí Hyginius. Sobre la pronunciació castellana vegeu la nota a Emilio.

           Home

  • 1. Home Primitiu [UTM: x 309134, y 4657177]. Sector d’escalada a Sant Llorenç sota mateix del castell.
  • 2. Serra dels Homes Morts [UTM: x 311771, x 4656436]. Del portell de Claramunt fins a l’indret de Raudoral.
  • 3. Solà de l’Home Mort [UTM: x 310888, y 4656271]. Partida a Vilamajor, a ponent del barranc Fondo.

Etimologia. [1] La denominació moderna ‘home primitiu’ és deguda al fet que totes les vies d’escalada duen noms relacionats amb l’origen de l’home. // [2-3] Desconec el fet que motivà el nom; podria ser de les guerres carlines (o qui sap d’alguna guerra anterior). Recordeu que al vessant nord del Montsec també hi ha un barranc dels Homes Morts que baixa del Serrat Alt.

           Hort

  • 1. Barranc dels Horts [UTM: x 310806, y 5653161]. Barranc que va de la font d’Agulló al barranc del Torrent.
  • 2. Font de l’Hort de Munt [UTM: x 308977, y 4655731]. A les masies de Corçà.
  • 3. Hort de: Calçoner, Comte, Pau Figuera, Po, Territs, Xavot, Xixí, etc. Vegeu cadascun dels noms.

Etimologia. Del llatí hŏrtus: hort, jardí.

Forma erròniaOrdemunt.

           Horta

  • 1. Barranc de l’Horta (o de l’Espluga) [UTM: x 308723, y 4652965].  Baixa de la serra de Millà fins al barranc de Millà.
  • 2. Cabana de l’Horta [UTM: x 309371, y 4652608]. Edificació en runes de Millà, situada a Serradill.
  • 3. Font de l’Horta [UTM: 308823, y 4652715]. Prop del barranc homònim, a la partida de Serradill.
  • 4. L’Horta [UTM: x 320063, y 4654051]. Partida de l’Ametlla a ponent del clot de Tomasó.
  • 5. L’Horta d’Oroners. Vegeu Oroners.
  • 6. Plana de l’Horta. Indret de Millà citat per Fité al seu article de toponímia.
  • 7. Solana de l’Horta [UTM: x 307732, y 4648437]. A ponent dels Masos de Sant Romà.

Etimologia. Vegeu hort.

           Hortolà

Casa Hortolà. Masia al nord de l’Ametlla.

Etimologia. Vegeu la nota a Camperol.

           Hospital

Font de l’Hospital [UTM: x 312614, y 4657138]. Al replà, sota el coll d’Ares.

Etimologia. Degut a estar situada prop de l’antic emplaçament de l’hospital d’Ares, al replà del Montsec.

          Huguet

Cabana de l’Huguet [UTM: x 314392, y 4652131]. Edificació tocant la barriada de Sant Martí.

Etimologia. Diminutiu del nom personal Hug, d’origen gòtic.

          Ignasi

  • 1. Cantal de l’Ignasi. Vegeu Cantal.
  • 2. Ço de l’Ignasi [UTM: x 314626, y 4653001]. Finca d’Àger entre el càmping Badia i ço de Jepet. Correspon a l’antic Nouet.

Etimologia. De l’antiga casa homònima d’Àger. Deriva del nom basc de persona Iñaki, a través del llatí eclesiàstic Ignatius.

           Imà

 Imà. Vegeu Aimar.

          Infern

Racó de l’Infern [UTM: x 320437, y 4652673]. Indret de l’Ametlla on s’ajunta el barranc de la Font Grossa amb el barranc de Marcó.

Etimologia. N’ignoro el motiu (queda molt enclotat i puja molt la temperatura?, pel pedregar, amb un significat com el de tartera?, per alguna llegenda?).

           Inucir

Feixà Inucir. Antic indret de la Vall d’Àger.

Documentació. (1044) infra terminos de Aier in locum que uocant  in ipsa fexa Inuzir. Hi trobem terres dels germans Martí i Joan venudes a Endiscle, de Placià i de Miró Chasnet; el nom degué desaparèixer aviat.

           Isabela

Solana d’Isabela. Partida de Cas.

Etimologia. Del nom bíblic Elisabeth.

           Jan

Aubaga del Jan [UTM: x 306630, y 4655258]. Al nord del mas de Joaquim, a Corçà.

Etimologia. Apòcope tradicional de Joan. Del nom del llatí bíblic Johannes.

Forma errònia. aubaga del Tonet.

           Janderó

Mas de Janderó [UTM: x 310167, y 4648079]. Masia dels Masos de Millà, prop del barranc de Joanet.

           Janera

Costa de Janera [UTM: x 317692, y 4654350].  Indret damunt de la Gessera.

          Jaquesa

Camí de la Jaquesa [UTM: x 314543, y 4648331]. Camí de poc recorregut que surt a llevant de Sant Josep de Fontdepou cap a uns camps.

Nota. El nom deu correspondre a una antiga font documentada el s. XVII.

           Jaume

  • 1. Aubaga de Jaume [UTM: x 321555, y 4653680]. A llevant de la serra Grossa, a l’Ametlla.
  • 2. Cabana de Jaume [UTM: x 321798, y 4655375]. Edifici abandonat al pla d’Escumó.
  • 3. Cabana de l’Aubaga de Jaume [UTM: x 321404, y 4654146]. A l’aubaga homònima.
  • 4. Ço de Ton de Jaume. Finca de la Règola sota el serrat de Baldomar.
  • 5. *Era de Cal Jaume [UTM: x 308178, y 4658984]. Finca de Corçà, sota el mas de Carlets i a ponent de la Roureda. Nota. Malgrat constar en el mapa del congost de Mont-rebei, dubto de la seva existència.
  • 6. Font de Jaume del Barbut. [UTM: x 315347, y 4654143]. Al serrat de Borrec.
  • 7. Mas de Jaume (o del Lloro). Antiga masia dels Masos de Millà (s. XIX).
  • 8. Mas de Jaume. Masia de Vilamajor citada el 1919, avui desconeguda. Podria ser la mateixa citada als Masos de Millà.
  • 9. Montsec de Jaume [UTM: x 321703, y 4655386]. Al pla d’Escumó.
  • 10. Planta de Jaume [UTM: x 308678, y 4656162]. Finca de Corçà damunt de l’Espluga de Viudà.
  • 11. Planta de Jaume [UTM: x 321564, y 4653677]. Finca de l’Ametlla a migdia de l’aubaga de Jaume.
  • 12. Sant Jaume. Vegeu Sant.
  • 13. Lo Savinal de Jaume [UTM: x 320189, y 4653832]. Finca de l’Ametlla a ponent de lo corralet de Cisco.
  • 14. Tallada del Jaume [UTM: x 308206, y 465649]. Finca de Corçà, damunt el camí de la Pertusa.
  • 15. Vinya de Jaume [UTM: x 318926, y 4653139]. Finca de l’Ametlla a ponent del serrat de Coscó.

Etimologia. Del nom hebreu de persona Iacob, a través del llatí Jacobus. // [3, 5, 10, 14] De la casa homònima de Corçà. // [6] De la casa del Barbut, d’Àger. 

           Jaumet

  • 1. Barranc de Jaumet [UTM: x 308972, y 4654540]. Baixa de Claramunt i desguassa al barranc del Molinell sota les Penyes del Coixet.
  • 2. Ço de Jaumet [UTM: x 316678, y 4651865]. Finca de la Règola, al nord del tros d’Enforc de Blasiet.
  • 3. Mas de Jaumet. A llevant de la torre dels Masos, als Masos de Millà.

Etimologia. Diminutiu de Jaume.

Forma errònia. [1] Jaume.

Nota. [3] En una web del 2010 sobre l’aplec de Sant Llubí és citada com mas de Jaume.

          Jaumeto

  • 1. Ço de Jaumeto [UTM: x 314036, y 4652047]. Finca a ponent de Sant Martí, al camí vell d’Àger.
  • 2. Font de Jaumeto [UTM: x 313940, y 4652024]. A ço de Jaumetó.

Etimologia. Diminutiu de Jaume.

Forma errònia: Jaumetó.

           Jaumó

  • 1. Ço de Jaumó [UTM: x 317436, y 4649477]. Finca a la partida de les Serres, damunt Santa Eugènia de la Règola.
  • 2. Granja de Jaumó [UTM: x 317150, y 4651842]. Al nord de la Règola, prop de la carretera.
  • 3. Trinitat de Jaumó [UTM: x 317681, y 4651864]. Finca de la Règola al nord del ras d’en Faba.

Etimologia. Diminutiu de Jaume. Del nom de la casa homònima a l’entrada de la Règola.

           Jeguda

Feixà de les Jegudes [UTM: x 323357, y 4655972]. A la part de llevant del serrat de Fontfreda.

Etimologia. Si vingués de jeure, es podria comparar amb los amorriadors.

           Jepet

  • 1. Ço de Jepet [UTM: x 314331, y 4653470]. Finca d’Àger sota de Pedra.
  • 2. Masia de Jepet. Antiga masia avui desapareguda que estava situada en algun indret a ponent d’Àger. Documentada l’any 1919.

Etimologia. Apòcope diminutiu familiar de Josep.

           Jerusalem

Hospital de Jerusalem.  Vegeu Ares (hospital d’).

           Joan

  • 1. Cometes de Joan [UTM: x 308770, y 4648530]. Indret dels Masos de Millà, situat a migdia del nucli de Sant Romà.
  • 2. Hotel Juan Ramiro [UTM: x 314130, y 4648407]. Antic hotel situat entre Fontdepou i la urbanització de Sant Josep de Fontdepou, inaugurat a mitjan s. XX amb la urbanització i avui reduït a restaurant. El rètol inicial va ser simplificat a Hotel J.R. Popularment es coneix com lo Parador.
  • 3. Masia de Joan de Blasi. Vegeu Peçoles.
  • 4. Sant Joan. Vegeu Sant.

Etimologia. Del nom del llatí bíblic Johannes.

          Joanet

  • 1. Bosc de Joanet [UTM: x 309399, y 4648154]. De la pista del Mas de Marcó, cap al mas del Sastre.
  • 2. Clot de Joanet [UTM: x 309649, y 4648488]. Als Masos de Millà, sota el mas de Ventura.
  • 3. Collada de Joanet [UTM: x 309155, y 4648911]. Finca dels Masos de Millà, a les Collades.
  • 4. Mas de Joanet. Un dels Masos de Sant Romà damunt el mas de Janderó, als Masos de Millà.
  • 5. Molí de Joanet [UTM: x 317159, y 4651535]. Antic molí de la Règola, situat prop de l’església de Sant Julià.

Forma errònia: (4) Jovenet.

       Joaquim

  • 1. Font del Joaquim. Prop del mas.
  • 2. Mas del Joaquim [UTM: x 307148, y 4654875]. Casa abandonada prop de Corçà, al peu dels Espins.

Etimologia. Del nom llatí bíblic de persona Ioachim.

          Jocinto

 Mas de Jocinto. Antiga masia dels Masos de Millà (s. XIX); vinculada a la casa homònima que existia a Blancort.

         Joli

  • 1. Font de Joli [UTM: x 310312, y 4656600]. A llevant de la roca homònima.
  • 2. Roca de Joli [UTM: x 310364, y 4656628]. Petit cim del serrat dels Roplans.

Etimologia. Del francès joli: alegre (avui significa bonic), agafat en català des de molt antic. Existí al nord de Catalunya com a nom de persona.

           Jombo

  • 1. Clot de Jombo [UTM: x 311397, y 4646033]. Prop del mas homònim.
  • 2. Ço de Jombo [UTM: x 314985, y 465371]. Finca d’Àger entre els barrancs del Botador i de Menàrguens.
  • 3. Mas de Jombo [UTM: x 315660, y 4654245]. Antiga construcció situada damunt la masia de Bonet, a la partida anomenada el Maset.
  • 4. Mas Jombo [UTM: x 311379, y 4646276]. Antiga masia de Vilamajor.
  • 5. Montsec de Jombo. Sector del replà del Montsec prop del Montsec del Torre.

Etimologia. Xavier Mora el considera una masculinització de Jomba, forma local popular de Gerònima.

           Jordi

  • 1. Ço de Jordi [UTM: x 308990, y 4648404]. Finca dels Masos de Millà, al sud del nucli de Sant Romà.
  • 2. Corral de Jordi [UTM: x 312748, y 4656067]. Al replà a la zona de Raudoral.
  • 3. Masia de Jordi [UTM: x 312516, y 4654729]. Antiga masia d’Àger a la zona de l’actual Centre d’Observació de l’Univers.
  • 4. Masia de Jordi. Antiga masia documentada l’any 1919 als Masos de Millà.
  • 5. Montsec de Jordi [UTM: x 312819, y 4656046]. Sector del replà al voltant del corral homònim.

Etimologia. Del nom llatí de persona Georgius, pres del grec.

           Josepet

  • 1. Aubaga de Josepet [UTM: x 308828, y 464236]. Als Masos de Millà, a ponent de la font de Lledonàs.
  • 2. Mas de Josepet. Vegeu Mas de Maria Antònia, als Masos de Millà.
  • 3. Masia Josepet [UTM: x 312343, y 4645606]. Mas de Vilamajor.

            Josepó

  • 1.Hortets de Josepó [UTM: x 30803, y 4656006]. Al nord de Corçà.
  • 2. Molinell del Josepó. Vegeu molinell de Lluís.

Etimologia. Diminutiu de Josep. De la casa homònima de Corçà.

           Julià

Coll d’en Julià. Indret de la Vall d’Àger d’emplaçament desconegut

Documentació. (1096) chollo de Iulian; no en conec més referències fins les Ordinacions de 1278: “torrent de Mor tro al coll d’en Julia”.

Etimologia. Del nom llatí de persona Iūliānus. El mateix any 1096 apareix una terra de Joan Julià en aquell lloc.

           Lau

Masia de Lau [UTM: x 315879, y 4651953]. Masia d’Àger al camí vell de la Règola.

Etimologia. Del llatí labes: esllavissada de terres, passa a català com llau: llit d’allau o barranquet.

           Levir

Levir [prob. UTM: x 313110, y 4644908]. Nom medieval d’un turó o penyal proper a la font del Saüc que marcava el límit sud de l’antic terme de Nor.

Documentació. Citat en una còpia del s. XVI d’un document del 1071.

           Llacera

La Llacera [UTM: x 319637, y 4648941]. Partida de Sant Just, a la Roca de la Palomera, dins l’antic terme de Fontllonga.

Etimologia. Els topònims llacera que cita Coromines deriven d’espitllera, per estar vinculat a castells. En aquest cas s’ha de mirar en una altra direcció: potser llacera: indret on es posaven llaços o paranys (estaria al nivell de trapa o xabec).

          Lladre

Cova del Lladre [UTM: x 312645, y 4657936]. Cova de 30 m de recorregut a ponent del coll d’Ares.

          Llaguna

La Llaguna. Vegeu Llaünes.

           Llambrar

Lo Llambrar [UTM: x 317398, y 4655056]. Partida d’Àger sota la font de Figuerol.

Etimologia. Turull en el seu llibre (vegeu la bibliografia) deriva aquest nom del substantiu ambre (àmbar). El nom aplicat a aquest indret, però, més que referir-se directament a l’àmbar –mineral que està ben documentat pels geòlegs en altres punts del Montsec– crec que ve del seu derivat, el verb llambrar (llambregar), referit a la lluentor del ges (guix); recordeu que aquesta partida està damunt de la Gessera i sota les Costes de les Coves de Gesser.

           Llaner

Llaner. Vegeu Llener.

           Llarg

  • 1. Cova Llarga [UTM: x 315972, y 4655722]. Entre la roca de Colobor i el santuari homònim.
  • 2. Planella Llarga. Vegeu Planella.
  • 3. Serrat Llarg. Vegeu Serrat.

           Llaüna

Les Llaünes (o la Llaguna) [UTM: x 316413, y 4653349]. Partida d’Àger, al sector de les masies de Tomaso, del Músic, Coscona, de Soca i de Cosmo.

Documentació. (1174-1176) plan de Lagunes; (1196) pla de Lagunes; (s. XVIII) plan de Llagunes

Etimologia. Probablement de llau (vegeu l’explicació a Lau); però la constància de la forma Llagunes podria fer suposar que el pla podia haver estat inundable en temps passat.

           Llaurada

  • 1. Les Llaurades [UTM: x 315310, y 4655028]. Partida d’Àger al serrat de Borrec, entre els barrancs del Botador i de Finestrelles
  • 2. Pla de les Llaurades [UTM: x 315178, y 4654844]. Sota la partida homònima.

Documentació. (1278) coll de la Costa de les Laurades.

Etimologia. De l’acció de llaurar, coneixent el terreny podria venir de les múltiples ratlles verticals paral·leles d’erosió que presenta la zona.

           Llavador

Lo Llavador [UTM: x 315298, y 4652445]. Partida d’Àger de la masia de les Peçoles cap a la Glorieta, seguint el barranc de Menàrguens.

Documentació. Encara que és pronunciat habitualment com Llevador, de segur que es tracta del mateix indret conegut el segle XII com Llavaner (vegeu) i s’ha de corregir l’ortografia. Llavaner i Llavador, d’origen mossàrab, es mantenen com paraules vives al País Valencià per indicar rentadors. Hem de suposar pel seu emplaçament fora de la vila que es tractaria de basses on s’amarava el lli per a treure’n les fibres.

Etimologia. Lauandero és un dels tres noms considerats mossàrabs per Albert Benet que surten al document de la consagració de l’església de Sant Salvador d’Àger (1048); amb posterioritat ja surt en català com Llavaner Derivar del verb llatí lāvāre: rentar, propi del català antic.

           Llavaner

Llavaner [UTM: x 315298, y 4652445]. Indret de la Vall d’Àger força ben documentat en època medieval que identifico amb l’actual Llavador.

           Lledonàs

Font de Lledonàs [UTM: x 309133, y 4648220]. Als Masos de Millà, damunt el mas del Sastre.

Etimologia. De l’arbre conegut com lledoner (millor: lledó), comparar amb la font del Roure, a poca distància.

          Lledonós

  • 1. Mas de Lledonós [UTM: x 313325, y 4649078].  Al nord del poble de Fontdepou.
  • 2. Serra de Lledonós [UTM: x 312815, y 4650321]. A les Serres, sota Montlleó.

Etimologia. La mateixa que Lledonàs, potser passant per un cognom (Lledonós, Lledonosa).

Forma errònia: Lladonós.

           Llena

  • 1. Llena. Indret antic de la Vall d’Àger.
  • 2. Molí de Llenes. D’emplaçament desconegut.

Documentació. [1] (1042) Insula de Lena. No torna a aparèixer aquest topònim els anys posteriors. // [2] (1048) Molino de Lenes; (1113) molino de lenas.

Etimologia. Vegeu Llener.

           Llener

  • 1. Lo Llener [UTM: x 309624, y 4651486]. Partida entre Millà i Sant Llubí
  • 2. Lo Llener. Partida d’Àger, als Erals.

Etimologia. Del mot preromà llena que significa llosa. No crec que la forma original fos llaner que significaria pla de mates petites entre serrats o panys de cinglera, originat en el cèltic landa.

           Llenguadera

La Llenguadera [UTM: x 308054, 4645990]. Partida al sud dels Masos de Millà, damunt d’Alberola. Hi havia una font de Lenguard documentada per aquest indret els segles XI-XII, segons Xavier Mora.

Etimologia. De llong: llarg, que ve del llatí lŏngus, amb influència de llengua. Té la idea de feixa llarga de terra. X. Mora documenta també Lenguard com a antropònim.

           Llevador

Llevador. Vegeu Llavador.

          Llina

Feixa de la Llina Nova [UTM: x 307423, y 4658843].  A ponent del mas de Carlets, al nord de Corçà.

           Lliró

Cova del Lliró [UTM: x 323780, y 4654628]. A l’Aubaga de la Cova del Llúcio, sota Escumó.

Etimologia. De liró: mamífer rosegador.

           Llobera

La Llobera (o Llobatera) del Mas. Vegeu Mas.

Etimologia. Lloc freqüentat per llops.

           Llobet

Coma de Llobet. Indret antic molt probablement a Agulló.

Documentació. (1150) coma de Lobet. Se segueix coneixent com coma de Llobet el s. XVII

Etimologia. Diminutiu de llop, a partir d’un cognom.

          Lloell

Puig de Lloell [UTM: x 316139, y 4648761]. Nom medieval amb què també era conegut el cim de Montesquiu, a la serra de Montclús. És significatiu el document de l’any 1067 en què s’esmenta que Montesquiu era un nom introduït recentment.

Documentació. (1067) puio de ipso Ludel qui de nouellum tempus habet nomen Monte Eschiuo

Etimologia. Coromines apunta pel nom Lloelles un col·lectiu de llosa a partir del mot preromà lausa (lausetula). Em permeto, però, recordar la paraula lloella o lluella: parany per caçar per mitjà d’una llosa en posició inestable, que ha donat nom, al Montsec de Rúbies, al dolmen la Lluella del Llop; sigui com sigui finalment sempre acabem partint de llosa.

          Llop

  • 1. Barranc del Llop [UTM: x 308039, y 4648193]. Va des de prop de la torre dels Masos de Millà al barranc de Blancafort.
  • 2. Barranc del Pas del Llop [UTM: x 318847, y 4655653]. Al Montsec de Calafí.
  • 3. Clotet del Llop. Partida dels Masos de Millà.
  • 4. Font del Llop [UTM: x 307897, y 4659079]. Font sota el mas de Carlets. Sovint confosa, en ambients excursionistes, amb la font del Rajolí. A més està mal ubicada en alguns mapes.
  • 5. Font del Llop [UTM: x 308226, y 4648190]. Als Masos de Millà, prop del barranc homònim.
  • 6. Font de Llop. Antiga font situada al sud de la Mata.
  • 7. Pas del Llop (o Pas Estret) [UTM: x 318856, y 4656633]. Pas (1611 m) al Montsec de Calafí.
  • 8. Pas del Llop. Pujada al replà damunt l’ermita de Pedra, a ponent del barranc de Grillons. Sembla un nom modern posat pels escaladors d’aquesta zona.

Documentació[6] En aquest cas vé del nom de persona Vida Llop. Hi ha una font del Llop documentada l’any 1089.

Etimologia. Records que ha deixat l’existència d’aquests animals carnívors fins fa poques generacions.

          Llorenç

  • 1. Aubaga de Llorenç [UTM: x 308621, y 4648329]. Indret dels Masos de Millà, al nord de l’aubaga de Josepet.
  • 2. Collada de Llorenç [UTM: x 309211, y 4648679]. Finca dels Masos de Millà, a les Collades.
  • 3. Coves de Llorenç [UTM: x 307529, y 4649068]. Als Masos de Millà, entre els Masos de Sant Romà i el mas de Fet.
  • 4. Masia de Llorenç [apr. UTM: x 308699, y 4648805]. Una de les antigues cases dels Masos de Millà, propera a l’església de Sant Romà, era la masia principal d’aquest nucli.
  • 5. Mas de Miquel de Llorenç [UTM: x 308083, y 4649468]. Masia en runes dels Masos de Millà, prop del barranc de la Canaleta.
  • 6. Sant Llorenç. Vegeu Sant.
  • 7. Sort de Llorenç [UTM: x 308471, y 4648629]. Finca dels Masos de Millà, a ponent de la collada homònima.
  • 8. Vinya de Llorenç [UTM: x 308977, y 4648573. Finca dels Masos de Millà, a ponent de la collada homònima.

Etimologia. Probablement vinculat al nom del mas de Miquel de Llorenç, no gaire llunyà. Del nom llatí de persona Laurentiu.

           Llorenteu

Llorenteu. Barranc i zona compresa entre los Vassalls i la Font Blanca, a la trencada amb el terme de les Avellanes i Santalinya.

          LLoro

Mas del Lloro. Vegeu Mas de Jaume als Masos de Millà.

           Lluana

  • 1. Faldeta de Lluana [UTM: x 313870, y 4653894]. Vessant del serrat.
  • 2. Lluana [UTM: x 314102, y 4654320]. Partida d’Àger sota el serrat homònim.
  • 3. Serrat de Lluana [UTM: x 313964, y 4654344]. S’estén sota la masia del Sant.

Documentació. És citada al s. XVII com Llugana.

Etimologia. Probablement derivat del català llosa (paraula probablement introduïda pels pobles dels camps d’urnes). Coromines aporta d’aquest mateix origen: Lloà, Lloar, Lluelles, i altres indrets a Catalunya; recordem també al Montsec de Rúbies el dolmen conegut com la Lluella del Llop.

           Llúcio

  • 1. Aubaga de la Cova del Llúcio [UTM: x 323926, y 4654540]. A migdia del barranc de Valldària.
  • 2. Aubaga del Llúcio [UTM: x 323736, y 4653662]. Prolongació de l’aubaga de Jaume, a l’Ametlla.
  • 3. Cabana del Llúcio [UTM: x 320827, y 4654120]. Antiga edificació de l’Ametlla al serrat de la Planella.
  • 4. Corral de Llúcio [UTM: x 321936, y 4655148]. Antic corral sota el Montsec de Camperol.
  • 5. Font del Llúcio [UTM: x 321554, y 4654042]. Prop de la masia vella homònima.
  • 6. Grifé del Llúcio [UTM: x 320750, y 4654102]. Finca de l’Ametlla sota el serrat de la Planella.
  • 7. Masia vella del Llúcio [UTM: x 321662, y 4654104]. A l’Ametlla, entre els barrancs de les Cols i de les Pletes.

Etimologia. De l’antiga casa homònima de l’Ametlla. Pronunciació popular del nom de persona Lluci.

           Lluís

  • 1. Cabana de la Plana de Lluís [UTM: x 308578, y 4658698]. A la plana homònima.
  • 2. Camps de Lluís [UTM: x 309302, y 4659757]. A llevant del mas de l’Hereuet, a Corçà.
  • 3. Font de Lluís [UTM: x 308904, y 4657883]. Prop del mas.
  • 4. Mas de Lluís [UTM: x 308974, y 4657837]. Masia de Corçà al NO de Sant Llorenç, camí del Clotó.
  • 5. Molinell de Lluís (o del Josepó) [UTM: x 308361, y 4654082]. Antic molí de Corçà al tram final del barranc Gros, prop de les Conclues.
  • 6. Montsec de Lluís [UTM: x 308534, y 4658455]. A la zona de Sant Llorenç.
  • 7. Plana d’en Lluís [UTM: x 308612, y 4658747]. Finca al Montsec homònim.
  • 8. Pradells de Lluís [UTM: x 308920, y 4655233]. Finca de Corçà, entre el serrat del Pinyó i el de Ratera.

Etimologia. Deriva del nom germànic de persona Hlodwig, llatinitzat com Aloisius. De la casa homònima de Corçà.

           Lou

Lous. Vegeu Alous.

          Lucas

Casa Lucas [UTM: x 312841, y 4653160], Vegeu Masia Teresa 2

          Lurdes

Mare de Déu de Lurdes (correctament Lorda) [UTM: x 313706, y 4649821]. Capella erigida la segona meitat del s. XX davant del parador del Port d’Àger.

                                                                                                                                                    seguir a la M