Nomenclàtor A-C

Anar a: BC

Nomenclàtor

         

          Abadia

L’Abadia. Nom popular que reben les cases parroquials d’Agulló i Fontdepou.

Etimologia. Del llatí abbas: abat; a partir de l’arameu abba: pare.

Nota. El nom deu ser bastant comú a l’Alta Noguera perquè m’han indicat que també reben aquest nom, fora de la Vall d’Àger, les cases parroquials d’Alberola i l’antiga de Tragó de Noguera.

          Abat

  • 1. Molí de l’Abat. Desconegut.
  • 2. Solana del tros de l’Abat. Indret desconegut de Millà.
  • 3. Vinya de l’Abat. Desconeguda.

Documentació. Tots tres citats els segles XVII-XVIII.

          Abella

Abella Cega [UTM: x 309788, y 4655840].  Indret documentat a l’època de la conquesta de la Vall que correspon al posterior Claramunt.

Documentació. (1044) Abelia Cega que dicunt Clarmont; (1046) Abella Zega que dicunt Clarmonte.

Etimologia. Del llatí apilia, plural neutre d’apile: lloc d’arnes; nom freqüent a Catalunya (Abella de la Conca, Perabella, Vilabella, etc)

           Adrià

  • 2. Aubaga de ca l’Adrià [UTM: x 321697, y 4652404]. Al nord del serrat de ca l’Adrià. A l’Ametlla.
  • 2. Ca l’Adrià [UTM: x 321541, y 4652558] . Masia en runes entre la casa Saura i l’estació de ferrocarril d’Àger. A l’Ametlla.
  • 3. Planta de l’Adrià [UTM: x 320677, y 4650316]. Finca de l’Ametlla sota el Solà d’Oroners.
  • 4. Pont de l’Adrià [UTM: x 321541, y 4652599]. Pont de l’antic traçat de la carretera L-904 (ara C-12) davant la casa homònima.
  • 5. Serrat de l’Adrià [UTM: x 321678, y 4652233]. Sota ca l’Adrià, tocant el pantà de Camarasa. Algun mapa situa erròniament en aquest indret el serrat del Pi.
  • 6. Sot de l’Adrià [UTM: x 328363, y 4652736]. Indret al costat de la Noguera Pallaresa, aigües avall de la Passarel·la, avui sota el pantà de Camarasa.

Etimologia. Del nom llatí de persona Adriānus traspassat a nom de casa.

          Àger

  • 1. Àger [UTM: x 314597, y 4653302] . Vila i cap de municipi, antic centre del vescomtat d’Àger, situada al centre de la Vall. Població: 343 habitants a la vila i 557 a tot el municipi.
  • 2. Càmping Vall d’Àger [UTM: x 314984, y 4652716].  Situat al NE de la vila.
  • 3. Col·legiata de Sant Pere d’Àger [UTM: x 314708 y 4652175]. Antiga col·legiata romànica a la part alta de la vila. La seva cripta, actualment reconstruïda, ha estat coneguda amb les advocacions de Santa Maria l’Antiga i Mare de Déu de Valldeflors.
  • 4. Condomina d’Àger i de Sant Pere d’Àger. Vegeu condomina.
  • 5. Contraforts d’Àger. Nom donat pels escaladors a la zona d’escalada de la cinglera inferior del Montsec situada a ponent de Sant Alís, avui aquest zona se sol anomenar del Camp de 300.
  • 6. Font d’Àger [UTM: x 314683, y 4652470]. Vegeu font del Pedró.
  • 7. Parets d’Àger (o Puntals del Montsec) [UTM: x 318317, y 4656651]. Nom donat pels escaladors a la part de la cinglera superior del Montsec que correspon als sectors del Cap del Ras, el Serrat Alt, la Paret de Sant Miquel i, de vegades, inclou el serrat de Fontfreda.
  • 8. Pla d’Àger [UTM: x 313402, y 4652753].  Nom genèric de la partida de Santa Maria del Pla.
  • 9. Planta del Pont d’Àger de Xixí. Vegeu Xixí.
  • 10. Pont d’Àger [UTM: x 325252, y 4656470]. Pont damunt la Noguera Pallaresa ja dins l’antic terme de la Guàrdia de Noguera (ara Castell de Mur), actualment caigut, a l’antic camí que travessava el congost de Terradets. Consta que es construí en temps d’Arnau Mir de Tost i el trobem citat l’any 1119 com a “pont Nogera”.
  • 11. Port d’Àger. Vegeu Cap la Creu, Mirador del port d’Àger i Port d’Àger.
  • 12. Riu d’Àger. Nom donat en època medieval al riu Fred.
  • 13. Sant Vicenç d’Àger [UTM: x 314837, y 4652983]. Església parroquial situada al barri de Solsdevila, originalment d’una nau romànica fou convertida en basílica amb l’afegit de l’església de Sant Salvador al nord i una nau barroca a migdia.
  • 14. Serra d’Àger. Nom esporàdic donat a l’Edat Mitja a la serra de Montclús.
  • 15. Torre barana de la font d’Àger [UTM: x 314668, y 4652427]. Fortificació medieval que defensava la Font.
  • 16. Vall d’Àger [UTM: de x 305917, y 4655873 a x 324167, y 4654323]. Vall d’est a oest compresa entre el Montsec d’Ares i la serra de Montclús. Inclou el municipi d’Àger (llevat Fontdepou, Vilamajor i els Masos de Millà, que estan a la regió de les Aspres) i l’Ametlla de Montsec agregada a Fontllonga (entitat descentralitzada del municipi de Camarasa).
  • 17. Vilanova d’Àger. Vegeu Vilanova.

Pronunciació habitual: Aige.

Documentació. [1] A la documentació medieval trobem el nom llatinitzat com Aier, Ager o Agger. // [6] (1129) in loco ubi dicunt ad ipsa Fonte // [8] (1042, 1055) plano de Ager; (11788) Pla.

Etimologia. Del llatí, probablement d’agger: terraplè.

         Aguilar

  • 1. Corral d’Aguilar [UTM: x 320253, y 4656032]. Antic corral al Montsec homònim.
  • 2. Montsec d’Aguilar [UTM: x 320306, y 4655984]. Sota el tossal de l’Osca i la canal Fosca.
  • 3. Serrat d’Aguilar [UTM: x 319530, y 4653325]. A ponent de l’Ametlla.

Etimologia. Del llatí aquila: àliga. El nom Aguilar és molt freqüent a Catalunya tant en toponímia com en onomàstica.

         Agulleta

Agulleta. Indret desconegut de Millà.

Documentació. Citat al s. XVIII.

         Agulló

  • 1. Agulló [UTM: x 311201, y 4653005]. Poble situat a 2 km a ponent d’Àger, damunt una petita elevació del terreny, que ja existia en temps de la conquesta de la vall. Població de 46 habitants.
  • 2. Coll d’Agulló [UTM: x 311189, y 4652852]. Nom antic d’un indret del camí d’Àger a Agulló que es pot situar dins l’actual Raval. Es troba documentat l’any 1048.
  • 3. Corba d’Agulló [UTM: x 312249, y 4652443]. Revolt molt pronunciat, actualment suprimit, de la carretera L-904 (ara C-12), d’on sortia la carretera a Agulló.
  • 4. Font d’Agulló [UTM: x 311009, y 4653256]. Sota el poble, prop de la carretera de Corçà. Documentada l’any 1129.
  • 5. Pla d’Agulló [UTM: x 311862, y 4652831]Partida de conreus entre Agulló i Àger.
  • 6. Prat d’Agulló. Partida citada l’any 1150 que correspon a l’actual Pla d’Agulló.
  • 7. Sant Mateu d’Agulló [UTM: x 311212, y 4652954]. Advocació tradicional de l’antiga parròquia d’Agulló situada a la plaça.
  • 8. Serra d’Agulló  [UTM: x 309241, y 4653534].  Petit serrat paral·lel a la serra de Montclús, entre els barrancs de Molinell i de Contorna.

Documentació. Entre els primers propietaris de terres a Agulló documentats el s. XI hi troberm citats Acmed Calb, Erno i Llorenç. L’any 1174 se cita un “algatarre” giny per pujar aigua d’un pou per mitjà d’una perxa basculant.

Etimologia. Descartat que la Torre d’Agulló vingués de Torre d’Aquiló (=torre del nord), que no té sentit en estar situada a ponent d’Àger, que n’és sempre el punt de referència. Es pot pensar en un nom de persona llatí com Aculius o menys probablement en el significat català d’agulló = fibló, en estar el poble ubicat damunt una petita elevació enmig del pla.

Formes antigues: Torre d’Agulló o Cases d’Agulló

           Agullona

Masia de l’Agullona. Vegeu Pallera de Gulló, a Fontdepou.

           Agustí

  • 1. Agustina. Antic indret de la Vall d’Àger documentat l’any 1169 com Denagostina.
  • 2. Ço d’Agustí [UTM: x 313167, y 4645550]. Finca de Vilamajor, damunt la Planta de l’Ametller Amarg.

Etimologia. Del nom llatí de persona Agŭstīnus.

          Aigua

  • 1. Barranc de l’Aigua Clara [UTM: x 318496, y 4653177]. Resultant de la unió del barranc de Colobor amb el de Terentí. Està a la trencada entre la Règola i l’Ametlla.
  • 2. Pont de l’Aigua Clara [UTM: x 319130, y 4652059]. Pont de l’antic traçat de la carretera L-904 (ara C-12) al costat de la masia de Forner.

Forma errònia[1] barranc de l’Aigua.

          Aiguader

Bosc de l’Aiguader [UTM: x 320806, y 4651511].  Sota el bosc de la Companyia, a l’Ametlla.

          Aimar

  • 1. Aimar [UTM: x 314615, y 4647313]. Partida a llevant de Fontdepou, a la trencada amb el terme de les Avellanes i Santalinya (la font de l’Aimar ja pertany a aquest terme).
  • 2. Tros de l’Aimar [UTM: x 313037, y 4645591]. Finca de Vilamajor, sota la planta de Roquer.

Etimologia. Cognom català derivat del nom de persona germànic Ademar.

Forma errònia. Darrerament s’ha col·locat un cartell a la font que la identifica com “Font de l’Imà”

         Aixa

Clot de l’Aixa. Partida dels Masos de Millà, citada per Fité.

Etimologia. Si el nom està originat en l’eina vindria del llatí ascia, però Coromines assenyala al Pirineu alguns noms amb aix- d’origen bascoide i significat desconegut.

         Aixandre

  • 1. Font de l’Aixandre [UTM: x 315650, y 4661764]. A la partida homònima.
  • 2. Planta de l’Aixandre [UTM: x  315809, y 4651639]. Al nord de la masia de Clarà.

Etimologia. Probablement contracció del nom de persona Alexandre.

          Aixaragall

Aixaragalls [UTM: x 311404, y 4652011]. Partida al voltant del barranc de Contorna, aigües amunt dels Terralls.

Etimologia. Paraula catalana comuna derivada d’aragall: terres amarades d’aigua; d’origen indoeuropeu preromà.

          Alaric

Castell d’Alaric [UTM: x 309207, y 4647665]. L’any 1158 en el testament de Ramon Berenguer d’Àger es fa donació dels castells de Millà i d’Alaric a una de les seves filles. Pràcticament no hi ha més referències del nom d’aquest castell que actualment coneixem com el castell (o torre) dels Masos de Millà. Dec a Xavier Mora la confirmació d’aquesta identificació que en la primera versió d’aquesta obra només insinuava com possible.

Documentació. (1035) Allerici; (1158) castrum de Millano et de Alarig.

Etimologia. Nom de persona germànic, propi dels visigots.

          Alberola

Solana d’Alberola [UTM: x 307456, y 4645631]. Damunt aquest poble i repartida entre els Masos de Millà i Alberola (antic terme de Tragó de Noguera i actualment d’Os de Balaguer).

Pronunciació habituaOberola.

Documentació. A l’afitament de final del segle XIX es llegeix “Solana d’Aiguerola”, suposo que és només un error de transcripció del funcionari.

Etimologia. Del llatí albus: blanc, pel color clar del terreny.

          Albert

Masia Albertí [UTM: x 312386, y 4654717].  Nom modern de la masia Setalo.

          Àliga

  • 1. Clot de l’Àliga. Indret de Millà a la serra de Canals.
  • 2. Feixà de les Àligues [UTM: x 317215, y 4656497].  Feixa estreta que ressegueix horitzontalment la paret de la cinglera superior del Montsec d’Ares des de la collada de Colobor fins prop de Sant Alís. Combinada amb una part del feixà de les Cabres permet una de les excursions aèries més espetaculars del Montsec.
  • 3. *Pic de les Àligues. Cim (949 m) a ponent de les Costes de Xabec. Nota. Malgrat que consti al mapa del congost de Mont-rebei, dubto que aquest turó rebi cap nom.

Documentació. [1] Al s. XVIII trobem escrit Clot de laliga.

Etimologia. Del llatí aquila: àliga. Per canvi d’àguila a àliga, per metàtesi, freqüent en català.

         Alonso

Feixà d’Alonso [UTM: x 322895, y 4655759]. A la part central del serrat de Fontfreda.

Etimologia. Del nom castellà de persona homònim, transformat en cognom.

           Alòs

  • 1. Cabana del Serrat d’Alòs [UTM: x 311119, y 4654442]. Construcció d’Agulló, ben conservada entre el mas Portal i la font de Beleta.
  • 2. Serrat d’Alòs [UTM: x 311133, y 4654510]. A la zona de l’ermita de Sant Pere Màrtir d’Agulló, hi passa l’antiga cabanera que travessava el Montsec.

Etimologia. Coromines deriva Alòs (ell es refereix a Alòs de Balaguer) de l’arrel bascoide al- vinculada a albo: pastura; amb un sufix -òs, també bascoide, de significat desconegut però força freqüent de Catalunya al País Basc i a Aquitània.

Forma errònia. Serrat de l’Ós.

          Alou

Alous. Partida de Fontedepou, a les costes de Guerra.

Pronunciació habitual. Lous.

Etimologia. Reminiscència del repartiment de les terres després de la conquesta de la Vall.

           Alzí

Coll d’Alzí [UTM: x 398168, y 4647910]. Als Masos de Millà, entre el mas del Xollat i la font del Llop.

Etimologia. D’alzina. Compareu amb Olzí.

           Alzina

Tros de l’Alzina [UTEM: x 308290, y 4647282]. Finca a llevant del mas del Xollat, als Masos de Millà.

Etimologia. De l’alzina monumental que hi havia. El nom català de l’arbre ve del llatí tardà ilicīna (adjectiu) que modifica el substantiu clàssic iliceus.

          Alzinar

L’Alzinar [UTM: x 313812, y 4647279]. Partida de Fontdepou al nord de la Boïga.

Etimologia. D’alzinar: bosc d’alzines.

           Alzineta

Camí de les Alzinetes [UTM: x 317157, y 4651826]. Camí entre la carretera de la Règola i casa Jaumó.

Etimologia. Diminutiu d’alzina.

          Amanita

Amanita [UTM: x 324758, y 4656391]. Nom recent donat pels escaladors al sector de cinglera del Montsec situat a l’esquerra de la paret de Terradets i proper al serrat de Fontfreda.

Etimologia. Del gènere de bolets homònim.

           Amanyadares

Amanyadares. Vegeu Manyadares.

          Ametlla

  • 1. L’Ametlla de Montsec [UTM: x 319863, y 4653609]. Poble agregat tradicionalment a Fontllonga (i des de 1970 a Camarasa) situat al sector més oriental de la Vall d’Àger. Dividit en dos nuclis, el principal a baix (la Raval) i el barri de dalt (lo Tossal) . Població de 72 habitants (any 2000).
  • 2. L’Ametlla Vella [UTM: X319950, Y 4655786]. Les restes de poblat medieval existents al Montsec de Calafí s’ha proposat identificar-les amb l’emplaçament primitiu de l’Ametlla; també s’habia suposat que podrien correspondre a l’antic Colobor, però aquesta identificació presenta més problemes. L’indret es conegut erròniament en les obres modernes com Mallabecs.
  • 3. Castell de l’Ametlla. Castell medieval desaparegut i d’emplaçament exacte desconegut. Si la identificació de l’Ametlla Vella fos certa correspondria al castell islàmic poligonal existent en aquest indret. Al peu d’aquest castell es conserva la planta d’una església romànica presumiblement dedicada a Sant Miquel (atenent a l’existència d’una font de Sant Miquel propera).
  • 4. Santa Maria de l’Ametlla [UTM: x 319960, y 4653535]. Església parroquial del poble d’estil barroc popular situada al nucli de baix.

Documentació. Castell citat l’any 1062 i població el 1063 (Amendola, Amindula, Amenla, etc).

Etimologia. Del llatí amygdăla, pres al grec. És un dels diferents pobles de Catalunya que deuen el seu nom al fruit de l’ametller (de Casserres, del Vallès, de Mar, de Merola, de Segarra, etc.). L’afegit “del Montsec” (o antigament “de Balaguer”) és només un distintiu oficial i no és emprat en el llenguatge popular. Després de la Guerra Civil (1939) la comissió gestora de Fontllonga es reunia l’Ametlla i a les actes sempre feien constar “pueblo de Ametlla de Fontllonga”.

          Ametller

Planta de l’Ametller Amarg [UTM: X319950, Y 4655786] Finca de Vilamajor, damunt el mas dels Canonges.

          Amont

Serrat de l’Amont [UTM: x 319683, y 4652703]. A migdia del poble de l’Ametlla.

Forma erròniaserrat de l’Almont.

          Amorriador

Los Amorriadors [UTM: x 309925, y 4657035]. Nom que rep una zona de blocs de pedra despresos i repartits de forma caòtica, sota Sant Llorenç, damunt de Corçà.

Etimologia. Per semblança amb les ovelles quan s’amorrien. Cf. amb el significat d’Escumó.

           Andal

  • 1. Corral de l’Andal [apr. UTM: x 308894, y 4649788]. A ponent del barranc de l’Eixut, als Masos de Millà.
  • 2. Mas de l’Andal [UTM: x 308987, y 4647114]. Un dels Masos de Millà, a migdia de Sant Romà. Sembla que originalment era el centre d’una petita agrupació de cases.

Etimologia. De la paraula catalana andola, provinent de l’àrab, que indica l’extensió de terres que cobrim amb la mirada. Xavier Mora diu que el s. XVIII també era conegut com “Eudald”; encara que l’advocació d’aquest sant, patró de Ripoll, és molt reduïda geogràficament no deixa de ser un bon indici per posar en dubte l’origen àrab d’aquest mas. Recordem que a les teres de ponent sant Eudald era l’advocació de la capella castral de Rubió.

Forma erròniaMas d’Endalt.

          Andorrà

Cova de l’Andorrà [UTM: x 322264, y 4655039]. Sota el Montsec de Camperol.

Etimologia. D’Andorra, paraula preindoeuropea de significat no aclarit.

          Andreu

  • 1. Corral de l’Andreu [UTM: x 308828, y 4654950]. Sota el serrat de Ratera, a Corçà.
  • 2. Costes de l’Andreu [UTM: x 310256, y 4657991]. Al peu del Serrat de la Corona, al costat de Costes de la Corona.
  • 3. Masia d’Andreu de Borrell. Vegeu Borrell.
  • 4. Planta de l’Andreu [UTM: x 308173, y 4656140]. Finca de Corçà, prop del cementiri.
  • 5. Planta de l’Andreu [UTM: x 308832, y 4654948]. Al sud dels camps de Lluís, a Corçà.

Etimologia. Deriva del nom llatí de persona Andreas, convertit en nom d’una casa de Corçà.

           Angones

Masia d’Angones [UTM: x 313239, y 4653061]. Masia d’Àger situada damunt de l’ermita de Santa Helena.

Etimologia. Coromines no descarta, per al nom Angonella, partir d’un llatí anguis: serp. Crec que es tracta del mateix origen sense diminutiu.

Forma errònia. Augones.

           Angorné

Font de l’Angorné. Vegeu Gorner, font d’en.

           Antic

L’Antiga. Vegeu Santa Maria l’Antiga.

          Anton

  1. Mas d’Anton. Antiga masia als Masos de Millà (s. XIX), vinculada a la casa homònima de Millà.
  2. Serra d’Anton [UTM: x 316527, y 4649318]. Partida de Cas a l’indret del mas de Calderó.

Etimologia. Apòcope d’Antoni. Vegeu també Ton i Tonyo. Del nom llatí de persona Antonĭus.

          Any

  1. Capa de Mal Any. Vegeu Capa
  2. Font de Capdanys. Vegeu Capdanys.

          Anyarel (?)

Anyarel. Antiga partida del terme d’Àger. Crec que pot ser una escriptura confusa per Pujamarell.

Documentació. (1159) in loco nominato ad Pug An[na]rel (segons Chessé; Fité llegeix directament Annarel).

          Aragonès

  1. Clot de l’Aragonès. Antic indret de Millà.
  2. Mas de l’Aragonès. Antiga masia dels Masos de Millà (s. XIX).

Documentació. [1] Citat el s. XVIII.

         Arans

Arans. Indret desconegut a l’antic terme de Cas.

Documentació. (1112) Aranz [segons Chesé; Fité escriu Arnàs, Ennarang i Esmerang].

Etimologia. La forma Arnàs es relacionaria amb el nom de persona germànic que trobem, entre d’altres, amb la forma Arnast, per bé que sembla un simple error mecanogràfic. Si considerem definitiva la forma Aranz, podria tractar-se del mateix indret documentat com Arenz que, probablement, correspon als actuals Rengs.

          Aranya

Font de l’Aranya. A Corçà.

Etimologia. Del llatí araněa: teranyina, aranya.

           Ardiaca

  • 1. Casa Ardiaca [UTM: x 309967, y 4651770]. Edificació en runes de Millà, sota el Serrat de les Forques.
  • 2. Corral d‘Ardiaca [UTM: x 310623, y 4656163]. Construcció a Claramunt.
  • 3. Magatzems d’Ardiaca [UTM: x 314415, y 4652310]. Construccions a l’oest del nucli d’Àger.

Etimologia. Cognom habitual a la Vall, derivat d’aquest càrrec eclesiàstic.

          Arenar

L’Arenar [UTM: x 312060, y 4644916]. Partida de Vilamajor, a ponent de la vinya Plana.

Etimologia. Suposo que deu ser un terreny arenós, del llatí clàssic arenarius. En català, però, els derivats normals són: arenal o areny, no pas arenar.

          Areny

Font de l’Areny. Font d’emplaçament desconegut, citada a les Ordinacions de 1278.

Etimologia. Del llatí areněus (del llatí clàssic arenarius): arenós.

           Ares

  • 1. Camp de Coll d’Ares [UTM: x 313490, y 4657369]. Camp d’enlairament d’ales delta i parapents, situat al costat de la carretera.
  • 2. Coll d’Ares [UTM: x 313192, y 4657621].  Pas tradicional de la Noguera al Pallars Jussà travessant el Montsec d’Ares (1494 m), actualment amb carretera de muntanya.
  • 3. Hospital d’Ares [aprox. UTM: x 313135, y 4657000]. Antic refugi medieval per acollir els caminants creat per l’orde de Sant Joan de Jerusalem. Era situat al replà del Montsec sota el coll d’Ares. N’ha restat el record en la font de l’Hospital.
  • 4. Montsec d’Ares. Nom amb què es distingeix el sector central del Montsec comprès entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana dels altres sectors de la serralada.
  • 5. Sant Llorenç d’Ares. Vegeu Sant Llorenç.
  • 6. Serra d’Ares. Nom medieval que també es donava al Montsec (documentat l’any 1042).

Documentació. [3] (1164) dimitto ad ipso ospital de Aras…dimitto ad ipso ospital de Iherusalem.

Etimologia. Del llatí aras: altars, pel costum romà d’erigir altars de pedra als colls de trànsit per implorar un bon viatge als déus (en especial a Mercuri).

          Argelic

Font de l’Argelic. Nom d’un dels límits occidentals de l‘antic terme de Nor.

Documentació. Citat en una còpia del s. XVI d’un document del 1071.

          Arguila

  • 1. L’Arguila (o l’Arguila de Mingo) [UTM: x 311194, y 4653200]. Partida d’Agulló, entre el poble i la carretera de Corçà.
  • 2. Font de l’Arguila [UTM: x 319119, y 4653285]. A ponent de la font de la Colassa, a l’Ametlla.

Etimologia. Forma dialectal d’argila.

Formes errònies. [1] font de l’Anguila // [2] l’Arguilà.

          Armalot

Font de l’Armalot [UTM: x 319448, y 4651801]. Al Barrancot, a Sant Just, dins l’antic terme de Fontllonga.

Etimologia. Suposo que d’armal: estesa d’erms. Del llatí erěmus: erm; amb canvi de la vocal inicial.

         Arna

Barranc de les Arnes [UTM: x 309403, y 4651729]. Confluència dels barrancs de la Creueta i de Picamills; es converteix en barranc de Millà.

Etimologia. D’arna: rusc d’abelles, en català occidental.

          Arner

  • 1. L’Arner de Bonet. Vegeu Bonet.
  • 2. Clot de l’Arner [UTM: x 310903, y 4652879].  Partida d’Agulló, a migdia del poble.

Etimologia. Derivat d’arnes.

          Arribada

Les Arribades de Bonet  [UTM: x 316267, y 4651288]. Partida de la Règola sota lo Tossalet.

          Arròs

Arròs. Antiga partida d’oliveres del terme d’Àger citada repetidament.

Documentació. (1055) Aros; (1060, 1145 i post.) Arros; Fité llegeix Airós al document de 1145. A mitjan s. Xi s’hi citen les propietats de Felmir, Exabel i Llop, i entre mitjan i final del s. XII les de Pere Exabel i Pere de Sant Joan.

          Arrullader

  • 1. Arrulladers de Canalisses. Vegeu Canalisses.
  • 2. Arrulladers de Pujal. Vegeu Pujal.

Etimologia. Del verb dialectal arrullar: llençar avall, estimbar.

Forma errònia. Arrolladers.

          Artiga

  • 1. L’Artiga [UTM: x 320737, y 4655658]. Partida d’Àger sota el Picó Roig.
  • 2. Les Artigues [UTM: x 318750, y 4651457]. Partida de l’Ametlla a ponent del Tossal Gros.

Etimologia. Paraula existent en català, occità i aragonès, d’origen preromà desconegut, i que significa tros de terra netejat per a conrear-lo per primer cop.

          Arxipreste

Cova de l’Arxipreste [UTM: x 321779, y 4655112]. Cova de 9 m de recorregut situada sota el Montsec de Camperol. Documentada l’any 1911 i retrobada el 1996.

Etimologia. De la dignitat eclesiàstica d’arxiprest, sacerdot que està al damunt dels responsables de diferents parròquies.

Forma erròniacova del Xipreste.

            Aspre, -s

  • 1. L’Aspre (o l’Aspre de Sant Nicolau) [UTM: x 314498, y 4652272]. Nom medieval d’un indret de la vila d’Àger on s’edificà l’hospital de Sant Nicolau. Era una de les zones d’eres de la vila com repetidament es documenta els s. XI i XII.
  • 2. Les Aspres (Aspres de la Noguera, del Montsec, etc.). Regió de la Noguera compresa entre la plana, al sud, i la Vall d’Àger i la Coma de Meià, al nord. Al municipi d’Àger corresponen, en aquesta regió, els nuclis de Fontdepou, Vilamajor i els Masos de Millà.
  • 3. Les Aspres. Partida a migdia de Fontdepou, al límit amb Vilamajor.
  • 4. Hospital de Sant Nicolau de l’Aspre. Centre medieval d’acollida de caminants situat a la mateixa vila d’Àger i erigit probablement per Arnau Mir de Tost.
  • 5. Puig Aspre. Indret antic que marcava el límit oriental de l’alou de Santa Maria del Pla en temps d’Arnau Mir de Tost

Documentació. [4] Després de la consagració de La seva església l’any 1101, la tornem a trobar citada l’any 1196. // [5] (1048) in podio quod dicitur Asper.

Etimologia [2] Pel relleu que marquen les serres exteriors.

 Forma errònia. [2] Sol trobar-se documentat com els Aspres.

        Aspremont

Aspremont. Vegeu Montaspre.

          Associat

Los Associats [UTM: x 320092, y 4649861]. Partida i tartera que fa trencada entre Àger, Sant Just, Santalinya i Fontllonga.

Etimologia. Ignoro l’origen del nom, però deu estar relacionat amb una propietat comunal motivada per la seva posició de límit.

          Astrid

Casa Astrid [UTM: x 309518, y 4652085]. Edificació al costat SE del poble de Millà.

          Aturador

L’Aturador [UTM: x 314272, y 4652252]. Indret i construcció al sud-oest del nucli d’Àger.

Etimologia. Era l’indret de sojorn a l’època de la transhumància.

          Aubac

  1. L’Aubac [UTM: x 319392, y 4647221]. Nom genèric de tota la cara nord de la Serra de Montclús, del riu Fred a la carena.
  2. L’Aubac [UTM: x 311945, y 4652418]. Partida a migdia de pla d’Agulló.
  3. L’Aubac (o los Aubacs). Partida al sud de Corçà.
  4. Los Aubacs [UTM: x 309507, y 4652998]. Partida de Millà al voltant del barranc de Contorna, a migdia de la serra d’Agulló.
  5. Barranc dels Aubacs [UTM: x 320662, y 4650057]. Desguassa al pantà de Camarasa, sota la planta de l’Adrià a Oroners, dins l’antic terme de Fontllonga.
  6. Aubac de: Moliners, Sant Just, Teulera. Vegeu cadascun dels noms.

Etimologia. Forma dialecta d’’obac: indret exposat al nord; del llatí opacus: fosc.

 Aubaga, -gues

  1. L’Aubaga. Partida al sud de Fontdepou.
  2. Aubaga Mala. A Corçà, cap a la torre de les Conclues.
  3. Les Aubagues [UTM: x 307745, y 4648248]. Partida dels Masos de Millà, entre el mas del Sastre i el de Marcó. Segons l’afitament del 1888 aquesta partida s’estenia fins la trencada amb Blancafort.
  4. Barranc de l’Aubaga de la Tossa. Vegeu Tossa.
  5. Aubaga de: Boixos, Carlets, Molinell, Ferreró, Finestrelles, Cova del Llúcio, Miralles, Retjo, Valldària. Vegeu cadascun dels noms.

EtimologiaForma femenina d’aubac.

         Babiló

  • 1. Babiló de Bordoi. Vegeu Bordoi.
  • 2. Babiló de Peçoles. Vegeu Tossut de Peçoles

Etimologia. Babiló: font intermitent que només raja en èpoques de grans pluges; és una paraula exclusiva de la Vall d’Àger i ve d’una paraula àrab que vol dir meravella (igual que el nom de la ciutat de Babilònia).

Nota. Entre altres babilons de la vall trobem, sense nom concret, un al Colarné d’Agulló i un altre entre el poble d’Agulló i la seva font.

          Badal

Plana de Badal [UTM: x 318972, y 4648684]. Partida de Sant Just, a la Roca de la Palomera, dins l’antic terme de Fontllonga.

Etimologia. Cognom català: badal (i abadal) que provenen d’abadia.

Forma errònia. Planavadal.

          Badia

  • 1. Cabana de Badia [UTM: x 322764, y 4655211]. Al Montsec homònim.
  • 2. Càmping Badia [UTM: x 314677, y 4652612]. Damunt el barri de Santes Creus d’Àger. Actualment convertit en un centre privat. Sovint pronunciat Badià.
  • 3. Coma de la Badia. Partida de Sant Just.
  • 4. Montsec de Badia [UTM: x 322692, y 4655271]. Al pla d’Escumó, a ponent del Montsec de Pedrol.

Etimologia. [1-2, 4-5] Cognom habitual en català i nom d’una casa de l’Ametlla. L’origen està en la paraula abadia. // [3] El fet que aquesta partida recollida per Fité porti l’article, i per tant no derivi del cognom, fa pensar si realment no s’hauria d’escriure coma de l’Abadia.

           Badià

  • 1. Aubaga de Badià [UTM: x 307515, y 4654812]. Partida de Corçà, sota les Colomines.
  • 2. Graller de Badià [UTM: x 311785, y 4656626]. Al tossal de Badià.
  • 3. Mas de Badià [UTM: x 308738, y 4655893]. Masia de l’entrada de Corcà, damunt la carretera.
  • 4. Montsec de Badià [UTM: x 312380, y 4656858]. Sector del replà al sud del Montsec de Pedroneta.
  • 5. Tossal de Badià [UTM: x 311618, y 4656846]. Elevació (1216 m) existent al replà del Montsec.

Etimologia. Probablement a partir del cognom Badia per desplaçament de l’accent com passa amb Viudà.

          Badina

  • 1. La Badina del Rei [UTM: x 311691, y 4645992]. Partida de Vilamajor, prop del barranc de la Badina.
  • 2. Barranc de La Badina [UTM: x 311634, y 4646398]. Barranc que recull l’aigua de les diferents torrenteres que baixen de la serra de Millà cap a Vilamajor i que desguassa al riu Farfanya, ja dins el terme de les Avellanes i Santalinya.

EtimologiaDel català Badina: clot d’aigua embassada, que ve del’àrab baţn (o baţén): llit sec d’una rambla.

Forma errònia. [2] barranc de la Sardina.

           Bagassa

  • 1. Font de les Bagasses [UTM: x 324828, y 4655844]. Font situada a l’entrada sud del congost de Terradets, a la trencada del terme municipal d’Àger. De fet recull l’aigua del Montsec de Rúbies, però les modificacions de la carretera l’han reubicada a ponent de la carretera.
  • 2. Paret de les Bagasses. Vegeu paret de Terradets.

Etimologia. D’una paraula preromana, tipus bacassa, que, inicialment, significava noia.

          Baldomar

  • 1. Cal Baldomar [UTM: x 314849, y 4652379]. Masia a l’est del nucli d’Àger.
  • 2. Serra de Baldomar [UTM: x 317588, y 4649591]. A la partida de les Serres, damunt Santa Eugènia de la Règola.

Etimologia. Del nom germànic de persona Baldomar; potser originat en el poble homònim i traspassat a la Vall d’Àger com a nom de casa.

           Bancal

  • 1. Bancal Gran [UTM: x 316425, y 4655974]. Partida d’Àger damunt la serra de Capot.
  • 2. Bancal Llong [UTM: x 316531, y 4651225]. Sota el clot del Cavallet, a la Règola.

Etimologia. Del germànic bank: escó, introduït al baix llatí. En el sentit de feixa de terra es documenta en català des de l’època medieval.

          Bancalada

Les Bancalades [UTM: x 310886, y 4652553]. Partida d’Agulló, entre el poble i el barranc de Contorna.

Etimologia. Encara que tota la Vall d’Àger és plena de bancals, al vessant nord de la serra de Montclús, damunt d’Agulló, només hi ha bancals en aquest sector i alguns en el camí de les Serres, o sigui que el nom és definidor.

Forma errònia. Banclades.

          Barbafina

Serra de Barbafina [UTM: x 314912, y 4648966]. Partida i elevació (907 m) a la serra de Montclús, camí de Cas.

Etimologia. Probablement del malnom d’alguna persona.

          Barbatell

Barbatell [UTM: x 307347, y 4646264]. Partida dels Masos de Millà, sota el mas de Millaró, fa trencada amb Alberola.

Etimologia. Potser relacionat amb el nom de persona llatí Barbatus o, com indica Xavier Mora pot fer referència a brollar aigua.

Forma erròniaBorbatell.

          Barbelles

  • 1. Barbelles. Indret antic al terme d’Àger.
  • 2. Torre de Barbelles. Antiga torre medieval, avui desapareguda del tot.

Documentació. (1171) Barbeles; (1172 i 1183) Turre de Barbeles; (1237) referència citada per Fité a la seva tesi doctoral. que la identifica amb l’actual Berbell.

Etimologia. No es pot descartar que sigui una altra forma d’escriure Berbell, però la referència a la torre i, molt especialment la donació d’una terra per a la seva rompuda, fa pensar en un altre indret més allunyat. La referència a un molí de Barbelles propietat del vescomte Guerau l’any 1158 no és segur que correspongui a la Vall d’Àger, en cas de ser-ho confirmaria que Berbell i Berbelles no eren el mateix indret.

           Barlà

  • 1. Cobert de Barlà  [UTM: x 318118, y 4654083]. Construcció propera a la masia.
  • 2. Masia Barlà (antic Barralà)  [UTM: x 318233, y 4653997]. Masia d’Àger al peu del Montsec a ponent de Montaspre. En procés d’enrunament però habitada fins fa pocs anys.
  • 2. Vinya de Barlà [UTM: x 318636, y 4654081]. Finca de l’Ametlla, al nord de casa Terentí.

Etimologia. Si la forma original fos Berlà, podria venir del nom germànic de persona: Berila, Berilán i, a més, es podria relacionar amb Berlot.

           Baró

  • 1. Cabana de Baró [UTM: x 311103, y 4650552]. Construcció en runes a les Serres.
  • 2. Costa de Baró [UTM: x 3069561, y 4653806]. Partida d’Agulló entre la masia de la Pedrona i Claramunt.
  • 3. Masia de Baró [UTM: x 311454, y 4650240]. Construccions d’Agulló, a la serra de Baró; antigament utilitzades com a residència efímera a l’estiu pels treballs de segar i batre. Actualment força enderrocada. Forma part d’un conjunt de cinc masies adossades de diferents propietaris, és la segona d’est a oest.
  • 4. Serra de Baró [UTM: x 311402, y 4659545]. A les Serres, a ponent de Montlleó.

Etimologia. De la dignitat feudal corresponent al senyor d’una baronia. El nom originari d’una casa d’Agulló podia venir per ser descendents indirectes d’un baró o, més probablement, pel fet de treballar les terres d’un baró.

          Baronia

Pont de la Baronia [UTM: x 321362, y 4651528]. Antic pont que creuava la Noguera Pallaresa entre Oroners i la Baronia de Sant Oïsme, avui negat pel pantà de Camarasa; se’n conserven fotografies.

          Barraca

Roca de Barraca. Indret de Vilamajor.

Etimologia. Del nom d’una casa d’Àger.

          Barralà

Mas Barralà. Vegeu mas Barlà

          Barrambeu

  • 1. Barrambeu (Barlambeu o Marlambeu) [UTM: x 314616. Y 4645918]. Partida entre el Fontdepou i , majoritàriament, del terme de les Avellanes i Santa Linya, prop de l’ermita de Sant Marc d’aquest darrer terme.
  • 2. Serrat de Barrambeu. A Fontdepou.

Etimologia. Deformació de Bernabé. Recordar que aquest mateix nom es deforma en Marrambeu a la partida de Miralpeix, prop de Fontllonga (actual terme de Camarasa), també al Montsec.

          Barranc

  • 1. Tros del Barranc [UTM: x 312501, y 4645266]. Finca de Vilamajor, a ponent del mas de Montardit.
  • 2. Barranc de: Vegeu el nom corresponent.

Etimologia. Nom d’origen indoeuropeu, preromà.

           Barrancot

Lo Barrancot [UTM: x 319277, y 4651164]. Baixa de la serra de Montclús a ponent de Sant Just fins al riu Fred, dins l’antic terme de Fontllonga.

Etimologia. Despectiu de barranc, amb la idea de barranc petit i sec.

           Barranquill

  • 1. Barranc de Barranquills [UTM: x 313509, y 4655984]. Baixa de la zona dels Pous de Glaç, travessa tot el replà i segueix pel barranc de Retou i Rovinal.
  • 2. Lo Barranquill [UTM: x 308357, y 4655904]. Al nord de Corçà, baixa fins al barranc de la Cadolla.
  • 3. Lo Barranquill [UTM: x 319401, y 4654340]. Barranc de l’Ametlla que desguassa al barranc de Marcó.
  • 4. Barranquills [UTM: x 306483, y 4656430]. Partida de Corçà, al sud de la serra del Castell de Corçà.
  • 5. Font de Barranquills. A Corçà.

Etimologia. Diminutiu de barranc.

Forma errònia . [1] torrent de Barranquilla.

          Barrau

  • Masia Barrau  [UTM: x 315056, y 4652854]. Edificació situada damunt el càmping Vall d’Àger.
  • Vinya de Barrau [UTM: x 315147, y 46528898]. Finca d’Àger, al Cós.

Etimologia. Nom de persona d’origen germànic.

           Barreta

  • 1. Barranc de Barreta [UTM: x 319655, y 4655056]. Sota el Montsec de Calafí, s’uneix al barranc de Canaril ja a l’Ametlla.
  • 2. Barreta [UTM: x 319812, y 4654763]. Partida de l’Ametlla sota el barranc homònim.
  • 3. Font de Barreta [UTM: x 319831, y 4654794]. Al barranc homònim; zona de patamolls més que font.

           Bassa

  • 1. Font de la Bassa [UTM: x 308223, y 4655850]. Al Barranquill, al nord de Corçà.
  • 2. Planta de la Bassa [UTM: x 319530, y 4651494]. Finca de Sant Just a ponent de la Vinya del Roig, dins l’antic terme de Fontllonga.
  • 3. Serrat de la Bassa [UTM: x 313670, y 4647729]. S’estén a ponent del poble de Fontdepou.

Etimologia. Del català bassa: clot per recollir aigua de pluja o de regatge. D’origen hispànic, probablement preindoeuropeu.

           Bassalls

Los Bassalls. Vegeu los Vassalls.

          Batallot

Portell del Batallot [UTM: x 319294, y 4649916]. Pas a l’extrem occidental de la Penya de la Mare de Déu, a Oroners, dins l’antic terme de Fontllonga.

Etimologia. El nom ve de la forma de batall que presenta un camp proper (segons l’opinió popular).

          Batiste

  • 1. Barranc de Batiste [UTM: x 307456, y 4647631]. Sota les roques de Mateu, desguassa al barranc de la Xollada.
  • 2. Ço Batiste [UTM: x 308217, y 4646681]. Finca dels Masos de Millà a l’indret de l’antiga masia.
  • 3. Ço de la Batista [UTM: x 313652, y 4652504]. Finca d’Àger a migdia de lo Corb.
  • 4. Font de Batiste [UTM: 307573, y 4647528]. Prop del naixement del barranc homònim, als Masos de Millà.
  • 5. Mas de Batiste [UTM: x 308011, y 4646871]. Antiga masia dels Masos de Millà; entre el mas d’Andal i el del Cabaler; vinculada a la casa homònima d’Alberola.

Etimologia. Del llatí baptǐzare: batejar, passat a nom de persona, especialment a Joan Baptista, i finalment a cognom i, en aquest cas, nom d’una casa d’Àger. La forma Batista és popular i la forma Baptista, culta. /// [1-2-4-5] fan referència a casa Batiste d’Alberola.

          Batistilla (o Batistillo)

  • 1. Mas de la Batistilla [UTM: x 312232, y 4645428]. Masia de Vilamajor, a ponent del Mas de Gai.
  • 2. Planta de la Batistilla [UTM: x 312140, y 464480]. Finca de Vilamajor a ponent del mas de la Batistilla.
  • 3. Tros de la Batistilla [UTM: x 312096, y 4645214]. Finca de Vilamajor a ponent del mas de la Batistilla, sota la planta homònima.

Etimologia. Diminutiu de Batista, que indica alguna relacióm encara que no sembla de parentiu sino d’homonímia amb aquesta altra masia de la zona.

           Batlle

  • 1. Corral de Batlle [UTM: x 307882, y 4658245].  Antiga edificació al nord de la Pardina, a Corçà.
  • 2. Era de Batlle. Vegeu actual masia de Coixet.
  • 3. Font de Batlle. Prop del mas de Batlle a Sant Llorenç.
  • 4. Mas de Batlle [UTM: x 309694, y 4657474]. A les Masies de Sant Llorenç, al NE de l’antic poble. Edificat damunt les restes del monestir de Santa Maria.
  • 5. Mata de Batlle [UTM: x 307456, y 4653665]. A ponent de la Mata del Viudà, a Millà. Al s. XVIII trobem una Sort del Batlle que podria coincidir amb aquets indret.
  • 6. Montsec de Batlle [UTM: x 309636, y 4657430]. A les Masies de Sant Llorenç.
  • 7. Tartera de Batlle [UTM: x 309030, y 4655572]. Partida a llevant dels masos de Corçà.
  • 8. Tros (o sort) de Batlle [UTM: x 308444, y 4655830]. Finca just damunt el poble de Corçà.
  • 9. Vinya de Batlle [UTM: x 307551, y 4655446]. A ponent de Corçà.

Etimologia. Prové del càrrec d’alcalde per mitjà del nom d’una casa; en aquest cas de Corçà, com n’hi ha a molts altres indrets: a Montfalcó, per exemple, en el Montsec de l’Estall.

          Batlliuet

Mas del Batlliuet. Antiga masia dels Masos de Millà (s. XIX), vinculada a la casa Batlliueta d’Alberola.

           Bebaro

Torrent de la vinya de Bebaro. D’emplaçament desconegut, citat a les Ordinacions de 1278: “torrent de la vinya d’en Bebaro tro a la carrera de Graylles [caragol de Graelles]”.

           Beleta

  • 1. Corral de Beleta (o masia del Montsec de Beleta) [UTM: x 310728, y 4656979]. Edificació enrunada al replà, sota el serrat de la Corona.
  • 2. Font de Beleta [UTM: x 310824, y 4654461]. A ponent del serrat d’Alòs.
  • 3. Font de Beleta [UTM: x 312070, y 4647193].  Al nord de Vilamajor.
  • 4. Masia Beleta [UTM: x 312305, y 4654610]. Masia d’Àger situada al peu del Montsec, sota la pista de Coll d’Ares.
  • 5. Montsec de Beleta [UTM: x 310308, y 4657007]. Damunt el portell de Claramunt.
  • 6. Serra de Beleta [UTM: x 311084, y 4656679]. Limita el barranc de Segarra al replà del Montsec.

Etimologia. Podria venir del llatí pilata: pelada.

Forma errònia però usual. Veleta.

          Belianes

  • 1. Belianes [UTM: x 311707, y 4646834]. Partida de Vilamajor, damunt la Planta del Rei.
  • 2. Cabana de Belianes [UTM: x 315397, y 4652195]. Al barranc de la Glorieta .

Etimologia. De l’àrab mälįâna: bon geni, caràcter suau. Coincideix amb el nom d’un poble de l’Urgell.

          Belino

 Ço de Belino [UTM: x 316416, y 4652366]. Finca d’Àger a Roca Clara.

          Bella

  • 1. Bella Llabardesa. Casa documentada en època medieval a la partida de Marunyà.
  • 2. Barranc de les Belles [UTM: x 308717, y 4646319]. Neix prop del mas de l’Andal als Masos de Millà i entra poc després al terme de les Avellanes i Santalinya (on hi ha també la font i la partida homònimes) per acabar desguassant al barranc del Reguer, sota Tartareu.

Documentació. [1] (1061) ipsa casa de Bella Llabardesa. // [2] X. Mora al seu llibre apunta la possibilitat d’identificar-lo amb el torrent de Sede o de Sedega documentat en època medieval.

Etimologia. Penso que deu ser un apòcope d’abelles.

           Bellforat

Bellforat. Antic indret de la vila d’Àger.

Documentació. (1147) Ipsas kasas de Belforad; (1169) casal in uilla de Ager, in locum quod uocant Bellforat.

          Benito

Cabana de Benito de Paraules. Vegeu Paraules

          Beniure

Corral del Beniure. D’emplaçament desconegut, citat l’any 1490 (vegeu el text original citat a Blancafort).

Etimologia. Del llatí bene vivere: bon viure. Probablement relacionat amb algú procedent de la caseria homònima al nord del Montsec (a l’actual terme de Sant Esteve de la Sarga).

          Bep

  • 1. Ço de Bepo  [UTM: x 313784, y 4647574]. Finca de Fontdepou, amb restes de cabana, al serrat de la Bassa.
  • 2. Mas del Bep [UTM: x 308536, y 4646667]. Antiga masia als Masos de Millà, entre els mas de l’Andal i el de Batista; vinculada a la casa homònima d’Alberola.
  • 3. Masia de Bep del Mosso [UTM: x 312637, y 4654993]. Antiga masia d’Àger a llevant del mas del Magre, a l’emplaçament de l’actual Centre d’Observació de l’Univers.
  • 4. Lo Regal d’en Bep [UTM: x 308642, y 4646395]. Finca dels Masos de Millà, propera a l’antic mas del Bep.

Etimologia. Apòcope popular del nom de persona Josep. // (1) De la casa homònima de Fontdepou.

          Bepet

Mas Bepet. Antiga masia de Corçà  (s. XIX).

          Berbell

  • 1. Barranc de Berbell [UTM: x 315521, y 4652501]. Passa pel nord de Monterol fins al barranc de Menàrguens.
  • 2. Berbell  [UTM: x 315381, y 4652611]. Partida a l’est d’Àger fins al camí de Colobor.
  • 3. Font de Berbell [UTM: x 315677, y 4652717]. A la partida homònima.
  • 4. Masia de Berbell [UTM: x 315731, y 4652529]. Vegeu corral de Perubí.
  • 5. Masia de Berbell [UTM: x 315550, y 4652612]. Petit edifici modern a la partida del Cós.
  • 6. Torre de Berbell. Vegeu Barbelles.

Documentació. (1080 i 1101) Verbel; (1089) Berbelle; (1110) Berbel; (1119) Berbello; (1160 i post.) Verbell. Lloc molt documentat en època medieval en les transaccions de terres i vinyes de l’indret.

Etimologia. Vindria del llatí vervex -ecis: ovella. Xavier Mora s’inclina per considerar-lo un mot onomatopèic que indica sortida d’aigua.

Formes erònies. Barbeny (s. XIX) i Verbell (grafia tradicional).

Nota. Vegeu Barbelles.

          Berlot

Bosc de Berlot [UTM: x 312678, y 4655477]. Sota les costes de Xabec.

Etimologia. Nom d’una casa d’Àger. Probablement del nom de persona germànic Berila, -an; que també ha donat nom al Pratberlà (al Solsonès). Vegeu la possible relació amb Barlà.

          Berrocal

Avenc Berrocal. Al pla de les Bruixes de la serra de Millà.

Etimologia. Suposo que és el cognom de l’espeleòleg que el va descobrir.

          Berruga

Corral de na Berruga. D’emplaçament desconegut, citat a les ordinacions de 1278.

           Bertet

Camp del Bertet [UTM: x 315128, y 4652657]. Camp situat entre el càmping Vall d’Àger i el camí de l’Ametlla, utilitzat actualment com a camp d’aterratge d’ales deltes i parapents.

Etimologia. Crec que es pot relacionar amb tota una sèrie de topònims catalans derivats del nom de persona germànic Behrtin (Berta, Vilarbert, Bertí, Rocabertí, etc). En aquest cas l’ortografia òptima seria Bertet.

Forma errònia. Vertet

          Bigà

Lo Bigà  [UTM: x 314395, y 4648606]. Partida a llevant de la urbanització de Sant Josep de Fontdepou.

Etimologia. Les característiques actuals dels boscos d’aquest indret fan difícil interpretar aquest nom com un derivat de biga, paraula que sí que originà el nom de diferents indrets catalans coneguts com Bigues.

Forma erròniaVigà

          Biot

  • 1. Cova del Biot (o cova del Biot del Paraire) [UTM: x 308148, y 4651849]. Cova de 23 m al pla de les Bruixes.
  • 2. Tros del Biot [UTM: x 308332, y 465747]. Al mateix indret

Etimologia. Del català biot: bassal, clotet amb aigua; modificació d’obi a partir d’obiot, provinent del llatí alveolus.

Forma errònia.  cova del Briot, lo Viot. 

          Birgïi

Casa Birgïi [UTM: x 309450, y 4652221]. Edificació al costat NE del poble de Millà.

          Blanc

  • 1. Barranc del Blanc [UTM: x 312411, y 4648798]. A Fontdepou, baixa de la Cabeça.
  • 2. Camí de la Costa Blanca. D’emplaçament desconegut. L’any 1483 al llibre de Consells se cita com una de les cabaneres autoritzades per al pas del bestiar.
  • 3. Corral de Blanc [UTM: x 312395, y 4655962]. Edificació abandonada d’Àger, al replà del Montsec, situada al peu de la Tossa.
  • 4. Font Blanca [UTM: x 316841, y 4647860]. A Fontdepou, sota de Cas.
  • 5. Mas del Blanc [UTM: x 312921, y 4649280]. Entre les masies de Punto i de Lledonós, a Fontdepou. Sovint escrit amb la grafia “Blanch”.
  • 6. Masia Blanc  [UTM: x 310718, y 4650528]. Entre les masies de Punto i de Lledonós, a Fontdepou.
  • 7. Serrat Blanc. Vegeu Serrat.

          Blancafort

  • 1. Aubaga de Blancafort [UTM: x 305761, y 4648035]. A la trencada entre els Masos de Millà i Blancafort.
  • 2. Barranc de Blancafort [UTM: x 306538, y 4649600]. Baixa per sota els Masos de Millà baixa fins al pantà de Canelles.
  • 3. Cap de la Serra de Blancafort [UTM: x 305395, y 4647725]. Cim (848 m) de les serres exteriors que limita el terme d’Àger (als Masos de Millà) de l’antic terme de Tragó de Noguera.
  • 4. Mas de Blancafort. D’emplaçament desconegut, citat l’any 1490: “tornant fins a Colobor e per cap de Finestrelles a la casa del hermita e fins el corral del Beniure e fins el mas de Blancafort e de aquí avant fins al cap del torrent que aten a Ricorbell”. Un altre text de l’any 1496 el situa entre la casa de l’ermità (Colobor o Pedra?) i el portell de Claramunt.
  • 5. Lo Pont de Blancafort [UTM: x 305405, y 4650699]. Partida dels Masos de Millà a la trencada amb l’antic terme de Tragó. Damunt de l’indret on hi hagué l’antic pont de Blancafort, sota el pantà.

Etimologia. Nom molt repetit (en català, occità, francès i italià) sempre referit a fortificacions. Hi podem veure blanc: amb la idea medieval de bonic i fort, que s’explica per si mateix tractant-se d’un castell. Ens trobaríem, doncs, amb un paral·lel de Castellvell o de Castellbò. En aquest cas ve de l’antic poble de Blancafort, cobert per les aigües del pantà de Canelles, que pertanyia a l’antic terme de Tragó de Noguera.

            Blanco

  • 1. Ço de Blanco [UTM: x 308314, y 4646619]. Als Masos de Millà, sota ço de Batista.
  • 2. Mas de Blanco [apr. UTM: x 308126, y 4647177]. Antiga masia d’habitació temporal sota el mas del Xollat, als Masos de Millà; vinculada a la casa homònima d’Alberola.

Etimologia. Diminutiu de blanc.

Forma erròniaBlancó.

          Blanquet

Los Blanquets [UTM: x 308486, y 4648825]. Partida dels Masos de Millà, a ponent dels Masos de Sant Romà.

Etimologia. Diminutiu de blanc; n’ignoro el motiu.

           Blasi

  • 1. Barranc de Blasi [UTM: x 316939, y 4654288]. Passa sota la masia i s’uneix al barranc de Colobor.
  • 2. Cabana de Blasi [UTM: x 319109, y 4653753]. Edificació de l’Ametlla a ponent del tros de Colau.
  • 3. Clot de Blasi. Antic indret de Millà, avui desconegut.
  • 4. Ço de Blasi (o  de Blasió) [UTM: x 317001, y 4652237]. Finca de la Règola, damunt el cementiri.
  • 5. Les Forques de Blasi [UTM: x 310593, y 4651748]. Partida a Millà, a llevant del serrat de les Forques.
  • 6. Masia Blasi [UTM: x 316818, y 4654334]. Masia d’Àger al peu del Montsec, al camí de l’Ametlla i a ponent de Conill.
  • 7. Masia de Joan de Blasi. Vegeu masia Peçoles.
  • 8. Montsec de Blasi. Al replà, a ponent del Montsec de Molinou.

Documentació. [3] Citat el s. XVIII.

Etimologia. Cognom tradicional català, del nom de persona Blai.

          Blasiet

  • 1. Ço de Blasiet [UTM: x 316819, y 465221]. Finca de la Règola, damunt el cementiri, al costat de ponent de ço de Blasi.
  • 2. Ço de Blasiet [UTM: x 316684, y 464198]. Finca de Cas, al vessant nord de la serra de Montclús, a ponent de l’antic poble.
  • 3. Trinitat de Blasiet [UTM: x 317766, y 4652976]. Partida de la Règola, al nord de la Trinitat de Jaumó; a l’altra banda de la carretera.
  • 4. Tros d’Enforc de Blasiet [UTM: x 316488, y 4651711]. Finca de la Règola a llevant de ço de Queralt.

Etimologia. Diminutiu de Blasi . Ve del nom d’una casa de la Règola.

           Boïc

Serrat dels Boïcs [UTM: x 308497, y 4652154]. Estrep de la serra de Millà, entre el barranc de l’Horta i el de l’Escolà.

Etimologia. Masculinització de boïga (vegeu Boïga).

           Boïga

  • 1. Barranc de la Boïga Vella [UTM: x 320061, y 4654594]. Desguassa al barranc de Canaril, a l’Ametlla.
  • 2. La Boïga [UTM: x 313741, y 4646587]. Partida a migdia de Fontdepou.
  • 3. La Boïga Gran [UTM: x 320982, y 4654968]. Sota el picó de l’Hedra; a la trencada entre Àger l’Ametlla.
  • 4. Boïgues de: Calçoner, Moliner, etc. Vegeu cadascun dels noms.

Etimologia. De boïga, camp romput per a conrear-lo; d’una arrel celta bud: guanyar.

           Boigot

Lo Boïgot [UTM: x 319186, y 4654226]. Partida de l’Ametlla, al nord de l’Església Vella.

Etimologia. Despectiu de boïga.

           Boïguetes

 Boïguetes (actual Boïguetes del Parrot). Tros de Millà prop del poble, documentat ja el s. XVIII.

          Boix

  • 1. Aubaga dels Boixos. Partida dels Masos de Millà.
  • 2. Font del Boix [UTM: x 316432, y 465887]. Entre les fonts de Finestrelles i de Colobor, a Àger
  • 3. Font del Boix [UTM: x 318104, y 4651776]. Sota el molí de Tubany, a la Règola.

Etimologia. De l’arbre, sovint arbust, del mateix nom (Buxus sempervirens).

          Boixader

Boixader (o Boixaders) [UTM: x 312107, y 4652407]. Indret dins la partida de l’Aubac, a l’alçada de la corba d’Agulló del traçat antic de la carretera L-904 (ara C-12).

Documentació. Al s. XVII només la trobo citada en singular: Boixader, i amb consideració de partida.

Etimologia. Lloc poblat de boixos. Existeix també com a cognom català, amb el mateix origen, però no conec cap relació d’aquest cognom amb la Vall.

          Boixeguer

  • 1. Cingle del Boixeguer [UTM: x 313830, y 4657714]. Al serrat homònim.
  • 2. Serrat del Boixeguer [UTM: x 313371, y 4657688]. Serrat (1508 m) entre Sant Alís i el Coll d’Ares, en bona part dins el terme de Sant Esteve de la Sarga.

Etimologia. Terreny de boixos.

          Boixera

  • 1. La Boixera. Indret del Montsec a l’extrem del feixà de Montnegre.
  • 2. La Boixera [UTM: x 309450, y 4648489]. Partida dels Masos de Millà, sota el mas de Ventura.

Etimologia. Terreny de boixos.

          Boixet

Mas Boixet. Antiga masia de Corçà (s. XIX).

          Bolenga

Font de Bolenga. Al barranc de Masnouet, a Corçà.

          Boltorera

Boltorera. Vegeu Voltorera.

          Bonacasa

 Bonacasa [UTM: x 313039, y 4652801]. Masia a llevant de l’ermita de Santa Helena. Després del canvi de propietari, al final sel s. XX consta al catàleg de masies de l’Ajuntament només com a masia de santa Helena, per la seva ubicació.

         Bonet

  • 1. L’Arner de Bonet [UTM: x 316026, y 4650895]. Finca de la Règola a ponent de lo Tossalet.
  • 2. Cabana de la vinya de Bonet [UTM: x 316766, y 4651356]. Petita edificació de la Règola, situada al peu del seu barranc.
  • 3. Ço de Bonet [UTM: x 316873, y 4649163]. Finca de Cas, al vessant nord de la serra de Montclús i a ponent de l’antic poble.
  • 4. Masia de Bonet [UTM: x 315846, y 4653865]. Masia d’Àger al peu del Montsec, a ponent de Colobor.
  • 5. Planta de Bonet [UTM: x 318983, y 4652923]. Finca de l’Ametlla a migdia de la vinya de Jaume.
  • 6. Serrat de Bonet [UTM: x 311914, y 4648410]. Cim (835 m) a ponent de Fontdepou.

Etimologia. Del cognom català Bonet, originat en l’adjectiu bon, bona.

          Boneu

Boneu. Partida de la Règola a ço de Serra.

          Bonico

Corral de Bonico [UTM: x 320226, y 4655957].  Antic corral al Montsec d’Aguilar.

Etimologia. De l’adjectiu bonic, amb terminació d’influència aragonesa.

           Bordalba

Vila Bordalba [UTM: x 313328, y 4653594]. Edificació d’Àger en procés d’enrunament, situada entre Santa Coloma i la masia de Maciarol.

Etimologia. Del nom de la casa homònima d’Àger originat en borda alba: casa blanca. Es pot suposar que la paraula borda és una importació d’algú procedent de “muntanya” (és a dir, de l’Alta Ribagorça o rodalies, segons el significat que té aquesta paraula a la Vall d’Àger).

           Bordoi

Babiló de Bordoi [UTM: x 312278, y 4652742]. Font esporàdica al pla d’Agulló.

Etimologia. Coromines, pels exemples rossellonesos similars, s’inclina pel nom de persona Bardoll propi d’aquelles contrades; aquí, probablement, s’escauria més partir del mot dialectal bordoi: paratge aigualós, encara que aquest significat només es trobi documentat en català oriental. Per babiló vegeu més amunt Babiló.

          Bordonera

  • 1. Barranc de la Bordonera [UTM: x 307959, y 4658269]. Part alta del barranc de la Pardina.
  • 2. La Bordonera [UTM: x 309143, y 4656872]. Sector muntanyós entre Sant Llorenç i la Pardina
  • 3. Mina de la Bordonera [UTM: x 307896, y 4658278]. Primera explotació dels lignits de Corçà, aprofitant un aflorament exterior en aquest sector.

Etimologia. Probablement de bordó: borinot, amb la idea del so de l’aigua comparat amb el zumzeig de l’insecte.

Forma errònia. Bordoneria.

          Borrec

Serrat de Borrec [UTM: x 315240, y 4654227]. A llevant de Pedra, entre els barrancs del Botador i del Mestret.

Etimologia. Del català borrec: cria de corder d’un a dos anys. Nom derivat de borra, probablement preromà.

           Borrell

  • 1. Barranc de Borrell [UTM: x 313815, y 4651172]. Baixa de la Serra de Montclús a la capçalera del Riu Fred.
  • 2. Masia d’Andreu de Borrell. Antiga masia d’Àger abandonada els anys vint, probablement per emigració a Argentina.
  • 3. Masia de Borrell [UTM: x 313927, y 4651151]. Masia d’Àger prop del barranc homònim.
  • 4. Masia de Francisco de Borrell. Vegeu masia de Sereno.
  • 5. Pou de Borrell [UTM: x 313763, y 4651099]. A la capçalera del barranc de Borrell.
  • 6. Torre de Borrell. Edificació de Claramunt documentada el s. XII (diferent de la torre de Morell).

Etimologia. Del nom de persona homònim, ben conegut a l’edat mitjana. Els seus orígens es trobarien en un nom llatí Burrus o Burrius.

           Bosc

Bosc de: Aiguader, Berlot, Calundo, Companyia, Peçoles, Sarral, Soler. Vegeu cadascun d’aquests noms.

Etimologia. Del català bosc: conjunt d’arbres silvestres. Pressuposa una arrel bosko- potser indoeuropea o anterior.

           Bosedessa

 Bosedessa. Suposat nom antic d’un torrent de la Vall d’Àger.

Documentació. (1048) riba de Bosedessa.

Nota. Aquest nom surt al document de consagració de l’església de sant Salvador d’Àger, però és un afegit que segons Chesé només apareix en la versió  del Cartulari i no en el pergamí original.

          Bosquet

  • 1. Lo Bosquet [UTM: x 309472, y 4656235]. Partida de Corçà.
  • 2. Bosquet de la Sileta. Vegeu Sileta.
  • 3. Solana del Bosquet [UTM: x 308424, y 4656768]. Sota la serra de Cantaperdius, a Sant Llorenç.

Etimologia. Diminutiu de bosc.

           Botador

  • 1. Barranc del Botador [UTM: x 314714, y 4653428]. S’ajunta amb el de Pena Roja, que baixa de Pedra fins al riu Fred a Àger.
  • 2. Botador de Manxó. Vegeu Manxó.
  • 3. Font del Botador [UTM: x 314754, y 4652713]. Al camí cap a Pujamarell.
  • 4. Pont del Botador [UTM: x 314755, y 4652575]. Pont de la carretera C-12 al nucli urbà d’Àger damunt el barranc del Botador.
  • 5. Pou del Botador [UTM: x 31476, y 4652798]. Al costat de llevant del barranc homònim.

Etimologia. Si aquest barranc presentés alguna cascada ens trobaríem amb un cas semblant al barranc del Salt. No l’he resseguit tot però, coneixent el terreny, suposo que l’explicació va per aquí.

Formes errònies. [1] barranc de Gumat. // [3] Font del Batedor.

Nota. Vegeu la nota a Sallent.

          Botxana

Casa Botxana [UTM: x 319350, y 4650944]. Sota el serrat de la Cadolla a Sant Just, dins l’antic terme de Fontllonga.

          Bruixa

Pla de les Bruixes [UTM: x 308946, y 4650165]. Altiplà que enllaça la serra de Millà amb la serra de Montclús.

Etimologia. L’única llegenda sobre aquest lloc, recollida pel folklorista Serra i Boldú, no té a veure amb aplecs de bruixes en aquest indret (com sí que n’hi ha per a Santa Helena, per exemple), o sigui que el nom deu venir de l’aspecte estepari de l’indret, gens propici al cultiu o a establir-hi una vivenda.

          Bueno

Los Buenos [UTM: x 319782, y 4653035]. Partida de l’Ametlla entre el barranc de Marcó i el serrat d’Aguilar.

Etimologia. Desconec l’origen d’aquest nom encara viu (deformació del germànic boencs?); però recordo l’existència de la serra de Mirabuenos al terme limítrof de les Avellanes.

          Bufador

Forat Bufador [apr. UTM: x 309336, y 4656131]. Petita cova al costat del camí de Corçà a Sant Llorenç.

          Burgués

  1. Cabana Burguès [UTM: x 307926, y 4656560]. Edificació en runes de Corçà, camí de la Pertusa, a pocs metres de la construcció nova.
  2. Cabana Burguès [UTM: x 307853, y 4656670]. Construcció nova a la dreta del camí de Corçà a la Pertusa, a tocar del camí.
  3. Cabana de Burguès [UTM: x 307743, y 4654434]. Construcció de Corçà, en bon estat, al peu del barranc Gros, prop de la confluència amb el de les Rebolloses.
  4. Cabana de Burguès [UTM: x 307985, y 4654938]. Construcció de Corçà, entre els barrancs de les Colomines i de les Rebolloses, sota l’aubaga de Badià.
  5. Corral d’en Ramon Burguès. D’emplaçament desconegut, citat a les Ordinacions de 1278.
  6. Masia de Burguès [UTM: x 308254, y 4655219]. Masia de Corçà prop del barranc de les Colomines.

Etimologia. Habitant d’un burg: poble. El cognom Burgués encara és ben viu a la Vall d’Àger.

          Cabaler

  • 1. Alzina de Cabaler. Arbre monumental catalogat al pla d’Escumó.
  • 2. Boïga de Cabaler [UTM: x 319897 y 4652811]. Finca de l’Ametlla sota los Buenos.
  • 3. Cabana de Narta de Cabaler [UTM: x 319908, y 4652347]. Construcció a la partida de Narta de l’Ametlla.
  • 4. Casa Cabaler [UTM: x 320174, y 4653528]. Masia de l’Ametlla a llevant del nucli principal.
  • 5. Mas del Cabaler [UTM: x 322265, y 4654849]. Masia abandonada al pla d’Escumó.
  • 6. Mas del Cabaler [UTM: x 307233, y 4647075]. Al sud del mas de Marcó, als Masos de Millà.
  • 7. Plana del Cabaler [UTM: x 322383, y 465793]. A migdia del pla d’Escumó.
  • 8. Planta de Cabaler [UTM: x 319597, y 4652949]. Finca de l’Ametlla a migdia del serrat de Coscó.
  • 9. Lo Ram de Cabaler [UTM: x 320053, y 4653081]. Finca de l’Ametlla sota el cementiri.

Etimologia. Condició de fill no hereu.

          Cabanal

Los Cabanals [UTM: x 311855, y 4653618]. Partida d‘Agulló, sota la masia de Xabec.

Etimologia. Camins de transhumància dels ramats. A la Vall d’Àger, però, la forma viva actual és cabanera no cabanal. L’origen és la paraula cabana, que de continent –habitatge–­ passà a contingut –bestiar de transhumància–, importada pels pobles dels camps d’urnes.

          Cabeça

  • 1. La Cabeça [UTM: x 312784 y 4648769]. Cim (865 m), serrat i antiga partida de Fontdepou, entre la serra de Bonet i el poble.
  • 2. Regal de la Cabeça [UTM: x 313288, y 464821]. Finca al nord de la Cabeça, a Fontdepou.

Etimologia. Del llatí capitia, derivat de caput -itis: cap. Emprat com a terme geogràfic és més usat al País Valencià que a Catalunya.

          Cable

Coveta del Cable [UTM: x 324842, y 4656220]. Cova de 5 m de recorregut situada al congost dels Terradets.

         Cabra

Feixà de les Cabres [UTM: x 316380, y 4656399]. Replà paral·lel al feixà de les Àligues, per sota seu i sense sortida.

Etimologia. Del llatí capra: cabra, per ser un indret només apte per a pasturar-hi aquests animals.

           Cacau

Cacau. Indret d’emplaçament desconegut, citat a la consagració de l’església de Sant Salvador d’Àger. l’any 1048: “I terra in Cacau et sunt ipsa terra de galin”.

Documentació. (1048) I [terra] in Cacau, et fuit ipsa terra de Galin; un segle més tard (1143) es troba la segona i darrera documentació d’aquest indret, escrit ara amb la forma Cacauel i dedicat a llinars. Entre les primers propietaris trobem Arnau Mir de Tost, Llorenç Cid, Ros Crispí, Esteve Calb i Adefons; al segle XII: Malpèl, Arnau Guerreta, Bernat Arnau, Arnau Pere i Pere Bernat.

Etimologia. Del llatí caccăbus: cassola; aplicat a una depressió del terreny.

          Cacavell

Cacavell. Vegeu Cacau.

          Cadolla

  • 1. Barranc de la Cadolla [UTM: x 307486 y 4655886]. Sota el solà de Corçà, va al pantà de Canelles.
  • 2. Clot de Cadolles [UTM: x 313415, y 4646093]. A Vilamajor a llevant del mas de Sanui.
  • 3. Serrat de la Cadolla [UTM: x 319220, y 4650236]. A ponent de la serra del Pubill, a Sant Just, dins l’antic terme de Fontllonga.

Etimologia. De la paraula catalana cadolla: clot ple d’aigua, d’origen incert.

           Cagafuls

Cagafuls [UTM: x 317171, y 4651451]. Partida de la Règola a migdia dels Figuerals.

Documentació. Apareix citada el s. XVII.

          Caguer

Mas Caguero. Antiga masia d’Àger (s. XIX).

          Caís

Ço de Caís (o los Casalots de Caís) [UTM: x 313693, y 4651577]. Finca d’Àger sota lo Peguer.

Etimologia. Nom d’una casa d’Àger, però n’ignoro el significat.

          Calafí

  • 1. Corral del Montsec de Calafí [UTM: x 319107, y 4655868]. Edificació pràcticament destruïda al replà.
  • 2. Corral Vell de Calafí [UTM: x 319369, y 4655791]. Runes a llevant del Montsec homònim.
  • 3. Montsec de Calafí [UTM: x 319181, y 3655967]. Sector del replà entre la canal de l’Osca i la canal Xurulla.
  • 4. Roure de Calafí (o roure dels Escurçons) [UTM: x 319207, y 4656011]. Arbre monumental catalogat.

Etimologia. D’origen àrab; és més probable que s’hagi de relacionar amb Calafell, que ve de halaf: canyissar, que amb molts noms començats per Cala- que deriven de l’àrab qala: castell. Ve del nom d’una casa d’Àger.

           Calçoner

  • 1. Boïgues del Calçoner [UTM: x 313289, y 4650429]. Finca d’Àger sota la serra de Torrenc, al nord de la serra de Montlleó.
  • 2. Molí de l’hort del Calçoner. Antic molí citat a l’article de F. Fité sobre els molins com encara viu en el record.

Etimologia. El significat normal seria el de fabricant de calçotets. Ignoro perquè rebia aquest nom una antiga casa d’Àger que n’originà el nom.

           Caldera

  • 1. Font de la Caldera [UTM: x 315436, y 4649806]. Font i partida a la serra de Montclús, sota el pantà de Rengs.
  • 2. Font de la Caldera. Al replà del Montsec damunt de Corçà.

Documentació. (1048) font de la Caldeta. Aquest nom, segons Chesé, apareix a la còpia de la consagració de l’església de Sant Salvador d’Àger publicada al cartulari, però no a la còpia del pergamí conservat; probablement sigui un error per caldera.

Etimologia. [1] No és lluny del mas de Calderó; hi ha d’haver una relació entre tots dos noms.

           Calderó

  • 1. Cabana de Calderó [UTM: x 313508, y 4652005]. Al camí de les Serres d’Àger, seguint el barranc de Peguer.
  • 2. Fonts de Calderó. Prop de la masia homònima.
  • 3. Mas de Calderó [UTM: x 316614, y 4649302]. Antiga masia a la serra de Montclús, sota de Cas.
  • 4. Mas de Josep de Calderó. Antiga masia abandonada els anys vint, probablement per emigració a argentina.
  • 5. Molí de Calderó. Antic molí aigües avall d’Àger, citat a l’article de F. Fité sobre els molins com encara viu en el record.

Etimologia. Coromines proposa per a molts noms similars l’origen mossàrab calde(i)rûn: caldera, en el sentit de lloc embassat. Si el nom fos relativament modern (no en tinc dades antigues) més que pensar en un mossarabisme hauríem de pensar directament en el diminutiu del català caldera donat com a nom a la casa per alguna anècdota que desconec.

          Calella

Calella.  Antic indret que es pot suposar a la Vall d’Àger.

Documentació. (1076) infra terminos de Cortan, ad ipsas cortes de Calela. Només tenim la referència d’una vinya en aquest indret, aconseguida per aprisió i donada a Sant Pere d’Àger.

Etimologia. Coromines apunta l’origen d’aquest mot en el llatí cacăbus: peixera d’un molí.

           Calores

Masia de Calores (o molí vell de Queralt) [UTM: x 316196, y 4651649]. Masia a la Règola, prop del riu Fred.

          Calot

Font de Calot [UTM: x 320183, y 4651671]. Al nord del molí d’en Guàrdia era la font del poble de Sant Just, a l’antic terme de Fontllonga.

Forma errònia. Quelot.

Nota. No descarto del tot que la forma original fos Quelot, apòcope de Miquel, però la pronunciació en Ca- i no en Que- i l’acabament en -ot, que és una mica pejoratiu, em fan dubtar d’aquest origen.

           Calsiner

Calsiner. Partida de Millà al davall del poble.

          Calundo

  • 1. Bosc de Calundo [UTM: x 312768, y 4649864].  Sota Montlleó.
  • 2. Corral de Calundo [UTM: x 316450, y 4655100]. Corral enrunat d’Àger sota Colobor.
  • 3. Corral de Calundo [UTM: x 313164, y 4649046]. A ponent de la masia de Lledonós, a Fontdepou.
  • 4. Serra de Calundo [UTM: x 313272, y 4649631].  A les Serres, a migdia de Montlleó.

Etimologia. De la casa homònima d’Àger però en desconec l’origen.

           Calvari

  • 1. Camí el Calvari [UTM: x 314374, y 4652516]. Camí que comença al carrer del Calvari, a la capçalera del raval el Pedró, travessa la part alta de la vila d’Àger pel nord, baixa cap al cementiri i segueix paral·lel a la carretera cap a Santa Helena.
  • 2. Ermita del Calvari [UTM: x 314334, y 4652571]. Erigida el 1769 a la zona de Santa Coloma, al NO d’Àger, amb pintures de l’època. A la segona meitat del segle XIX es convertí en capella del cementiri en edificar-se al seu costat el nou fossar.
  • 2. Pla del Calvari [UTM: x 314068, y 4652685]. Partida a ponent del cementiri d’Àger.

Documentació. Al s. XVII se citen les “heres [eres] del Calvari”.

          Calze

Calze. Vegeu Quatre Calzes.Antiga partida d’Àger citada l’any 1160 en una donació d’oliveres de Ramon Berenguer a la col·legiata de Sant Pere d’Àger.

          Camatxo

Cal Camatxo [UTM: x 322098, y 4652574]. Sota les casetes de l’Estació d’Àger.

Etimologia. Del cognom castellà Camacho.

          Camells

Camells. Antiga partida d’Àger.

Documentació. (post. 1042) I terra ad illos Eschamellos. No en conec referències posteriors.

          Cameta

Ço de Cametes [UTM: x 312183, y 4649686]. Finca de Vilamajor, a ponent de ço de Serra.

Etimologia. Diminutiu de cama, però ignoro per què rep aquest nom la casa d’Àger a qui correspon aquesta finca.

         Camí

Camí (o camí de). Vegeu diferents camins, amb nom propi: Alzinetes, Calvari, Caragol de Graelles, Cisó, Costa Blanca, Costa del cementiri, Drecera, escala de caragol, escales de Colobor, Mig, Pontet, Remosquera, Romà, Serres, Traginers.

           Caminer

  • 1. Barranc del Caminer [UTM: x 311195, y 4655036]. Barranc que va de sota el mas d’en Gassol fins al barranc Gros, a Agulló.
  • 2. Casa dels Peons Caminers. Vegeu Peons caminers.

Etimologia. [1] Pren del nom d’una casa d’Agulló.

Forma errònia. [1] barranc de Guesol.

          Campell

Campell [UTM: x 305829, y 4641271]. Partida, en la major part dins l’antic terme de Tragó de Noguera, que fa trencada i servia de base de referència per a l’afitament amb els Masos de Millà

           Camperol

  • 1. Boïga de Camperol [UTM: x 320201, y 4654698]. Finca de l’Ametlla a llevant dels Cipells.
  • 2. Cabana del Camperol [UTM: x 322015, y 4655195]. Al pla d’Escumó, a ponent del Montsec de Cisco.
  • 3. Casa Camperol [UTM: x 320176, y 4654178]. Masia del nord de l’Ametlla.
  • 4. Font de casa Camperol [UTM: x 320209, y 4654266]. Damunt la masia homònima.
  • 5. Montsec de Camperol [UTM: x 321947, y 4655252]. Sector del replà entre el Montsec de Cisco i el de Jaume, al pla d’Escumó.
  • 6. Trinitat de Camperol [UTM: x 318106, y 4652015]. Finca de la Règola, al nord de l’ermita.

Etimologia. Sorprèn trobar dues cases a l’Ametlla: casa Camperol i casa Hortolà, amb noms tan genèrics que es podrien aplicar arreu.

          Camp-redon

Camp-redon [UTM: x 319942, y 4654305]. Partida de l’Ametlla a ponent de casa Camperol.

Etimologia. Forma del català antic per camp-rodó.

           Canal

  • 1. Canals Males [UTM: x 324126, y 4654601]. Partida d’Àger damunt el congost de Terradets, a l’indret de les Momietes.
  • 2. Costa dels Canals (o de les Petxines). Indret del Montsec citat per Fité.
  • 3. Font de Canals [UTM: x 310624, y 4650758].  Prop de la capçalera del barranc de Sant Llobí, a Millà.
  • 4. Masia Canal [UTM:  x 314559, y 4652655]. Masia d’Àger prop del càmping Badia.
  • 5. Serra de Canals. A Millà.
  • 6. Canal de: Vegeu cada nom.

Etimologia. Del llatí canalis: canal; de conducció d’aigua passa a escletxa d’una cinglera.

           Canaleta

  • 1. Barranc de la Canaleta [UTM: x 307948, y 4649464]. Als Masos de Millà, del barranc dels Comellars al de Blancafort.
  • 2. Barranc de les Canaletes [UTM: x 312093, y 4655531]. Tram superior del barranc del Salt que travessa la Gessera.
  • 3. Font de la Canaleta [UTM: x 308307, y 4655239]. Al barranc de les Colomines, a Corçà.
  • 4. Font de la Canaleta [UTM: x 308120, y 4649652]. Als Masos de Millà, prop del barranc homònim.

Etimologia. Diminutiu de canal.

          Canalill

Cananil. Vegeu Canarill.

           Canalissa

  • 1. Arrulladers de Canalisses [UTM: x 321469, y 4655936]. Partida sota el barranc homònim.
  • 2. Les Canalisses [UTM: x 321361, y 4656162]. Barranc que baixa de la carena del Montsec a ponent del Tossal de la Cova dels Pobres.

Etimologia. Canalissa; mot característic de les dues vessants del Montsec d’Ares, equivalent al que en altres indrets en diuen canaleta, en el sentit de barrancs petits. Per arruladers vegeu més amunt.

           Canarill

  • 1. Barranc de Canarill [UTM: x 320244, y 4655138]. Neix a la canal de l’Osca; un cop dins els límits de l’Ametlla pren successivament el nom de barranc de les Parres, de la Teulera i acaba com barranc de Fusteró.
  • 2. Canarill. Antiga partida d’Àger on se cita un hort.
  • 3. Font de Canarill. Antiga font.

Documentació. (1150) Chananil; (1278) Font de Canalyll.

Etimologia. Diminutiu de canal.

Formes errònies. barranc de Canariu, barranc de la canal d’Osca.

          Canella

Pantà (o embassament) de Canelles [UTM: x 304954, y 4650243]. Embassament de la Noguera Ribagorçana.

Etimologia. Del llatí cannetula: canyar petit. El nom prové d’una petita caseria, avui abandonada, a l’antic terme de Tragó de Noguera.

          Canjó

Cabana de Canjó [UTM: x 316762, y 4653747]. Antiga construcció a les Llaünes.

Etimologia. Equivalent a casa meva.

          Canó

Bancal del Canó Trencat [UTM: x 313379, y 4652752]. A Àger, damunt la masia de Serret.

Documentació. En trobo la primera documentació, com una partida, el s. XVII.

Etimologia. Conducció d’aigua trencada que ha d’estar vinculada al sistema d’irrigació de la zona on es parla dels recs al Corb, al Pla, etc.

           Canonge

  • 1. Bosc dels Canonges [UTM: x 312627, y 4644564]. A Vilamajor, sota la font del Saüc, a la trencada amb el terme de les Avellanes i Santalinya.
  • 2. Forn i corral del Canonge [UTM: x 315710, y 4651862]. A poca distància de la masia dels Canonges, al camí vell de la Règola.
  • 3. Mas dels Canonges (o masia Valeriano) [UTM: x 313077, y 4645215]. Mas de Vilamajor, el més proper a la carretera d’Àger, al costat de la capella de Sant Josep de Vilamajor.
  • 4. Masia del Canonge [UTM: x 315746, y 4651878]. Masia d’Àger al camí vell de la Règola.
  • 5. Sort dels Canonges [UTM: x 312671, y 4644835]. Finca de migdia de Vilamajor.
  • 6. Tros de les Forques dels Canonges (o planta de les Forques) [UTM: x 3123429, y 4645439]. Finca de Vilamajor, a llevant de la carretera, a la trencada amb el terme de les Avellanes i Santalinya.

Etimologia. Del llatí canonĭcus: sacerdot membre d’una comunitat. S’aplica a les propietats dels diferents canonges de la regla de sant Agustí, de la col·legiata de Sant Pere d’Àger.

           Cantacuguls

Cantacuguls. Antiga partida d’Àger.

Documentació. La cita en un sol document (1193) canta Coguls, en fer referència a unes oliveres.

Etimologia. Del verb cantar i el nom de l’ocell conegut com cucut.

          Cantal                                                                                                  

  • 1. Barranc del Cantal Pla [UTM: x 317477, y 4656195]. A ponent de la Canal Xurulla.
  • 2. Cantal de l’Ignasi [UTM: x 318106, y 4655925]. Damunt la Tossa, al replà.
  • 3. Cantal Gros [UTM: x 319102, y 4650745]. Al Barrancot, damunt la masia vella del Forner, a Sant Just, dins l’antic terme de Fontllonga.
  • 4. Cantal Pla [UTM: x 317529, y 4656494]. Gran bloc de pedra damunt la pista del replà cap a Escumó a llevant de la collada de Colobor.

Etimologia. De la paraula catalana cantal: pedra grossa, de procedència preromana.

          Cantaperdius

Serrat de Cantaperdius [UTM: x 308492, y 4656842]. Al replà, a migdia de l’aubaga de la Pardina.

Forma erròniaCauta Perdices.

          Canut

  • 1. Mas de Canut. Antiga masia dels Masos de Millà; el motiu s’ha traslladat, junt amb la família, a una casa de Tartareu (terme de les Avellanes i Santalinya).
  • 2. Lo Redol de Canut [UTM: x 308951, y 4646315]. Petit cim (825 m) sota el serrat del Carreter, als Masos de Millà.
  • 3. Tros de Canut [UTM: x 309679, y 4646401]. Finca dels Masos de Millà a la trencada amb el terme de les Avellanes i Santalinya (el corral de Canut ja és dins aquest terme).

Etimologia. Si el nom es refereix a una persona concreta vindria de l’adjectiu canut -uda: persona que té els cabells blancs.

          Cap

  • 1. Avenc del Cap del Ras. Gairebé al carena, a ponent de Sant Alis.
  • 2. Barranc del Cap [UTM: x 312249, y 4646218]. Nom que pren el tram final del barranc de les Carranques, a Vilamajor, entre el Cap del Clot de la Rita i el seu desguàs al barranc de la Badina.
  • 3. Cap del Ras [UTM: de x 315145, y 4656610 a x 316329, y 465662]. Sector del Montsec d’Ares entre la Canal de l’Embut i Sant Alís.
  • 4. Cap del Ras [UTM: x 314559, y 4656860]. Cim (1638 m) que limita la canal dels Pous de Glaç; de vegades s’utilitza referint-se al cim de Sant Alís.
  • 5. Cap la Creu. Vegeu Creu.
  • 6. Cova del Cap del Ras. Al cingle.
  • 7. Feixa d’un Cap (o d’un Sol Cap) [UTM: x 308185, y 4660431]. . Al sud de la Cova Colomera, al congost de Mont-rebei.
  • 8. Cap de: Clot de la Rita, Serra, Solana. Vegeu cadascun dels noms.

          Capa

Capa de Mal Any [UTM: x 321604, y 4654761]. Indret de l’Ametlla sota els Arrulladers de Pujal.

           Capdanys

Font de Capdanys [UTM: x 314650, y 4651353]. Al vessant nord de la serra de Montclús, sota lo Pui, avui seca.

Etimologia. Trobem un Bernat de Capdanys documentat a la Vall d’Àger el 1438, suposo que aquest cognom i no la festivitat del cap d’any és l’origen del nom de la font.

Formes erròniesCap d’any  (forma tradicional). Al mapa militar de 1938 surt com fuente Cabeza de Año.

            Capellà

  • 1. Molí dels Capellans. Vegeu Sarrano, molí de.
  • 2. Solà del Capellà [UTM: x 318504, y 4649511]. Partida entre Cas i Sant Just, ja dins l’antic terme de Fontllonga.

Etimologia. Del català capellà: sacerdot (originàriament només el d’una capella), deriva de capell i, en definitiva, del llatí tardà cappa: capa.

          Capot

Serra de Capot [UTM: x 316446, y 4655519]. Entre els barrancs de Finestrelles i de la Canal de l’Embut.

Etimologia. Suposo que té més la idea de cap gran que no pas de mena de capa.

           Caragol

  • 1. Caragol de Graelles. Vegeu Graelles.
  • 2. Escala del Caragol [apr. UTM: x 324574, y 4655503]. Camí, avui molt perdut, que baixava del pla d’Escumó a la font de les Bagasses. En una guia antiga he recollit també la forma escala sobirana, però ignoro si en algun moment aquesta ha estat una denominació viva.
  • 3. Font del Caragol. A Corçà.
  • 4. Molí del Caragol. Molí fariner d’Àger. Segons F. Fité probablement correspon al posterior molí de l’hort de Territs; rebia l’aigua des del molí Roder segons es desprèn d’un document de l’any 1169.

Documentació. [4] Abundant des l’any 1098 al s. XIV, tant del molí com de la peixera.

Etimologia. [1-2] Per la comparació dels revolts d’aquests camins a les voltes de la closca d’un caragol. Del català: caragol (o cargol): mol·lusc gastròpode; mot preromà, potser de l’antic substrat indoeuropeu.

           Carbonera

  • 1. La Carbonera [UTM: x 310989, y 4646566]. Indret de Vilamajor sota el Mas de la Tonta. La iguala de 1919 indica prop de Fontdepou una Carbonera Mansilla (o Mausilla?) habitada en aquells moments i que, amb reserves, podria ser aquesta.
  • 2. Clotet de les Carboneres [UTM: x 310505, y 4650307]. Indret prop del planell de Sant Pere, dalt la serra de Millà.

Etimologia. Indret on es degué fer carbó d’alzina. Del llatí carbo -ōnis.

          Cardet

  • 1. Feixà del Cap de Cardet [UTM: x 320187, y 4656532]. Al Montsec d’Aguilar.
  • 2. Feixà del Mig de Cardet [UTM: x 320129, y 4656460]. Sota l’anterior.
  • 3. Feixà de Sòls de Cardet [UTM: x 319383, y 4656484]. Al Montsec de Calafí.

Etimologia. Del llatí carduetum: camp de cards.

Forma errònia: Feixà de Carlets

          Cardonet

Corral d’en Cardonet. D’emplaçament desconegut, citat a les Ordinacions de 1278.

Etimologia. Diminutiu del cognom Cardona –als grafits del castell d’Oroners d’inici del s. XIV ja surt representat un escut del llinatge dels Cardona–; l’origen seria la vila homònima del Bages que ve d’un nom ibèric romanitzat.

           Carles

Masia de Carles de Mercader. Vegeu Mercader.

          Carlet

  • 1. Aubaga de Carlets [UTM: x 307838, y 4658956]. A migdia del mas de Carlets.
  • 2. Cingle de Carlets [UTM: x 307592, y 4659258]. Al sud del  serradet del Seguer, a la sortida del congost de Mont-rebei.
  • 3. Font del Mas de Carlets [UTM: x 307975, y 4659248]. Al costat de la masia. En textos excursionistes recents és citada com font del Rajolí o del Llop.
  • 4. Mas de Carlets [UTM: x 307891, y 4659179]. Antiga masia de Corçà i actual refugi, entre la Pardina i el congost de Mont-rebei.

Etimologia. Diminutiu del nom masculí Carles, del llatí tardà i d’origen germànic Carolus. Ve del mas homònim prop del congost de Terradets.

          Carme

Masia de la Carme [UTM: x 316458. y 4653158]. Masia d’Àger a Berbell, al nord de la masia de Gotarda.

Etimologia. Nom propi de dona originat en la muntanya del Carmel, origen de l’orde carmelita.

          Carranca

  • 1. Barranc de les Carranques [UTM: x 312837, y 4647826]. Entre Fontdepou i Vilamajor on pren el nom de barranc del Cap.
  • 2. Les Carranques [UTM: x 313201, y 4647818]. Partida de Fontdepou entre el serrat Llarg i el serrat de la Bassa.
  • 3. Tossalet de les Carranques. A Fontdepou.

Etimologia. Del català carranques: coses velles.

Formes erròniesCurranques o d’Escarranques.

          Carrerada

  • 1. Barranc de la Carrerada. Vegeu Barranc dels Grillons.
  • 2. Carrerada [UTM: x 314409, y 4652814]. Partida d’Àger entre los Quatre Camins i Pedra.

Etimologia. Derivat del llatí carraria: camí de carros que, a la vall d’Àger, pren el significat de camí ramader.

          Carreró

Los Carrerons [UTM: x 3185515, y 4651117]. Indret a ponent de la masia vella del Forner, a Sant Just, dins l’antic terme de Fontllonga, prop de la trencada amb la Règola.

          Carreter

  • 1. Fonteta del Carreter [UTM: x 309359, y 4646540]. Sota el serrat del Carreter, als Masos de Millà.
  • 2. Serrat del Carreter [UTM: x 309095, y 4646740]. Elevació (876 m) als Masos de Millà, a migdia de la torre dels Masos.

Etimologia. Del català carreter: que transportava amb carros. Del llatí, d’origen gal, carrus.

           Carxeu

  • 1. Masia de Carxeu [UTM: x 317397, y 4653205]. Masia d’Àger, al peu del Montsec prop de la trencada amb l’Ametlla.
  • 2. Masia de Carxeu. Masia de Fontdepou avui en runes.
  • 3. Ço de Carxeu [UTM: x 312014, y 4646974]. Finca de Fontdepou a l’Alzinar.

Etimologia. Diferents indrets valencians començats en Carx- s’expliquen per la paraula local càrritx: canyís, del llatí caricem, a través del mossàrab. Ignoro l’antiguitat d’aquest topònim a la Vall d’Àger per atribuir-lo segur a un mossarabisme, però és molt probable.

Forma errònia. ço de Carxoi.

          Cas

  • 1. Cas [UTM: x 317172, y 4648782]. Turó i antic poble abandonat en època moderna, damunt la serra de Montclús. L’any 1359, passada la pesta negra, hi constaven 5 cases.
  • 2. Castell de Cas [UTM: x 317124, y 4648786]. Castell romànic; en resta la torre mestra (restaurada) i part del recinte i d’una torre cantonera.
  • 3. Sant Jaume de Cas [UTM: x 317212, y 4648790]. Antiga església parroquial del despoblat. És una església romànica restaurada per iniciativa popular després de l’intent de venda per part del bisbat per traslladar-la a un lloc de l’autopista Lleida-Saragossa.
  • 4. Solà de Cas. Partida de Cas, a la trencada amb l’antic terme de Santalinya.

Documentació. (1054) Chas; (1057) Kassi; (1060) Cassum; (1063), Kass, Kasso; (1066) Casso; (1067) Cass, i anys posteriors.

Etimologia. De l’àrab qafe: clatell passat al català cas: dors d’un instrument, probablement agafat amb el sentit de cantell d’una roca. No és versemblant la relació de Cas amb castrum que he vist en alguna obra.

Formes errònies però habituals[1] Sant Jaume de Cas o Torres de Cas.

           Caseta

Serra de la Caseta [UTM: x 309045, y 4650506]. Elevació (1015 m) al pla de les Bruixes de la serra de Millà.

Etimologia. Diminutiu de casa, del llatí casa.

          Castarés

Masia de Castarés [UTM: x 311523, y 4654330]. Nom amb que també era conegut el mas de Portal, per la seva antiga vinculació amb la casa homònima d’Agulló.

Etimologia. Incerta. Coromines apunta que una vall Castar de l’Alt Urgell podria ser originalment Carcar, del col·lectiu llatí carcaterum: conjunt de valletes agregades. No sé si es pot aplicar la mateixa idea en aquest cas.

Forma errònia: mas de Castar.

          Castell

  • 1. Cova dels Castells. A l’Ametlla.
  • 2. Masia Castells. Masia desapareguda, documentada el s. XVIII a Millà (probablement als Masos de Millà)

          Castellet

  • 1. Lo Castellet [UTM: x 311963, y 4655693]. Petit cim (948 m) damunt la Gessera.
  • 2. Vinya del Castellet. D’emplaçament desconegut, citada a les Ordinacions de 1278.

Etimologia. Diminutiu de castell, del llatí castěllum.

           Castellot

Los Castellots [UTM: x 318652, y 4654328]. Nom popular actual de les runes del castell de Montaspre i de la seva església de Sant Miquel.

Etimologia. Runes de castells. Al Montsec el despectiu és usat per indicar el seu estat d’abandonament o de runa (p. ex. casota: casa abandonada; vilot: poble abandonat ).

         Casul·la

Casul·la. Indret desconegut de la Vall d’Àger.

Documentació. (1101) Casulis. Només coneixem aquesta referència de la donació d’un olivera per part de  Pere Man en benefici de l’hospital de Sant Nicolau de l’Aspre.

Etimologia. Del llatí casa: cabana, probablement a través del mossàrab.

          Catalunya

Paret de Catalunya [UTM: x 308376, y 4660005]. Nom donat pels escaladors a la paret de llevant del congost de Mont-rebei que presenta uns 300 m en vertical.

Etimologia. Per oposició al nom ‘Paret d’Aragó’ donada a la paret enfrontada que correspon al Montsec de l’Estall (Franja de Ponent), i administrativament a l’Aragó.

           Cavallet

Clot del Cavallet [UTM: x 316518, y 4651142]. Al barranc de la Règola, sota lo Tossalet.

Etimologia. Diminutiu de cavall; prové del nom de la casa homònima de la Règola.

           Cementiri

Costa del Cementiri [UTM: x 398226, y 4656505]. Tram de camí de Corçà al coll de la Pertusa.

Etimologia. Per la seva proximitat al fossar de Corçà. Del llatí tardà coemetērium, pres de la paraula grega per designar dormitori.

          Centfonts

Centfonts. Antic indret a mig Montsec.

Documentació. (1164) Dimitto ad ipso ospital de Aras ipsa clota subtus ipso quadal que est ad Centum Fonte; al s. XVII encara trobem citat el prat de les Cent Fonts.

Etimologia. El fet que el document faci referència al “quadal de Centfonts”, on quadal pot tenir el valor de rocassa, fa pensar que faci referència al gran penyal que hi ha davant de l’actual santuari de Colobor.

           Centre

Centre d’Observació de l’Univers [UTM: x 311470, y 4655590]. Centre d’ensenyament i divulgació de l’astronomia connectat a l’observatori Joan Oró (situat al serrat de la Corona, ja en el terme de Sant Esteve de la Sarga).El COU s’inaugurà l’any 2008 i està situat entre les cases de Maciarol i el mas d’en Gassol.

          Cerdanya

Pla de la Cerdanya [UTM: x 312099, y 4653425]. Partida entre el Plandemates i el pla d’Agulló.

Etimologia. Com que el mot deriva de la tribu dels ceretans (que probablement habitaven fins a la cara nord del Montsec), però la Vall d’Àger ja era dels ilergetes, el nom forçosament ha de ser importat, però n’ignoro el motiu. L’any 1439 hi ha documentat un Antoni Cerdà veí d’Estopanyà que ve a viure a Àger, però no sé si hi ha cap relació entre els dos noms.

           Ciclista

Feixa del Ciclista. Nom donat pels escaladors a una feixa sota una balma situada entre les cascades Sílvia i Federica de la via ferrada Olmo-Urquiza sota Sant Llorenç.

           Ciega

Ciega. Vegeu Siega.

        Cigaleta

La Cigaleta. Antic tros a Millà, avui desconegut.

Documentació. Citat al s. XVIII.

          Cílio

Ço de Cílio [UTM: x 314807, y 4652651]. Finca d’Àger situada entre els dos càmpings (Badia i Vall d’Àger).

          Cingle

Los Cinglos del Montsec. Vegeu Montsec.

          Cinglera

La Cinglera (en sentit absolut) [UTM: x 311370, y 4657848]. Cinglera del Serrat de la Corona.

Etimologia. Del llatí cĭngŭlum: cinturó.

          Cinta

Coma de la Cinta. Tros de Millà damunt les Boïguetes.

         Cinto

  • 1. Font del Cinto [UTM: x 307372, y 4655482]. Font entre els vinyes de Tonyo i de Batlle, a Corçà.
  • 2. Font del Cinto [UTM: x 309585, y 4651880]. A la clotada de Millà.
  • 3. Masia del Cinto. Masia a ponent de Corçà.

Etimologia. Apòcope familiar de Jacint. Del nom de la flor homònima en llatí hyacinthus, pres del grec.

          Cipell

  • 1. Los Cipells [UTM: x 320629, y 4654593]. Partida de l’Ametlla sota la costa dels Cipells.
  • 2. Corral dels Cipells [UTM: x 320761, y 4654539]. A la partida homònima.
  • 3. Costa dels Cipells [UTM: x 320613, y 4654747]. Partida al nord de l’Ametlla.

Etimologia. Planta també coneguda per bruga o bruc femella. El nom és un diminutiu de cep, del llatí cĭppus: fita o pal clavat a terra.

Forma erròniaSipells.

          Cirer

  • 1. Barranc del Cirer [UTM: x 315952, y 4653928]. A llevant de la masia de Bonet.
  • 2. El Cirer [UTM: x 315913, y 4653856]. Partida d’Àger sota la masia de Bonet.
  • 3. Font del Cirer [UTM: x 315855, y 4653832]. A la partida anterior.

Documentació. (1083) Cireses; (1109) Ciresee. En els dos casos se cita com indret de llinars; en el primer cas hi trobem els d’Exabel Esclua donat a Amat, Ponç Unifred i Llorenç; en el segon el d’Ermengarda donat al seu fill Ramon Amat, Oria i Ramon Ponç.          

Etimologia. Cirer forma antiga de cirerer; prové del llatí, probablement de cerasium

           Cirilo

Ço de Mossèn Cirilo. Vegeu Mossèn.

           Ciriró

Los Cirirons. Antic tros de Millà, avui desconegut.

Documentació. Citat el s. XVIII.

          Cisco

  • 1. Cabana de Cisco [UTM: x 322388, y 4655054]. Al Montsec homònim.
  • 2. Cabana de Cisco [UTM: x 316235, y 4651934]. A la Règola, entre ço de Queralt i la carretera.
  • 3. Cabana de Cisco [UTM: x 321261, y 4653045]. Antiga edificació a la planta de Cisco, a l’Ametlla.
  • 4. Casa Cisco de les Serres [UTM: x 317441, y 4648369]. Al vessant de migdia de la serra de Montclús, a Cas.
  • 5. Ço de Cisco de les Serres [UTM: x 317377, y 4648400]. Finca de Cas prop de la casa homònima.
  • 6. Collada de Cisco [UTM: x 319817, y 4654049]. Entre la serra de la Font Grossa i lo Tossal, a l’Ametlla.
  • 7. Corral de Cisco [UTM: x 319545, y 4653684]. A ponent del nucli superior de l’Ametlla.
  • 8. Lo Corralet de Cisco [UTM: x 320299, y 4653753]. Finca de l’Ametlla a ponent de la Vinyeta.
  • 9. Montsec de Cisco [UTM: x 322501, y 4655122]. Al pla d’Escumó, a ponent del Montsec de Badia.
  • 10. Planta de Cisco [UTM: x 321255, y 4653129]. Finca de l’Ametlla a migdia de la vinya del Damunt.
  • 11. Vinya de Cisco [UTM: x 319377, y 4652839]. Finca de l’Ametlla a migdia de la planta de Cabaler.

Etimologia. Apòcope familiar de Francesc (vegeu Francesc). Els topònims de l’Ametlla vénen del nom de la casa homònima.

Forma errònia(4) mas de Francisco.

          Cisó

  • 1. Barranc de la Vinya Vella del Cisó [UTM: x 321272, y 4652879]. Desguassa al barranc de Fusteró, a l’antic terme de l’Ametlla de Montsec.
  • 2. Camí de Cisó [UTM: x 319622, y 4652293]. Antic camí, avui perdut, que anava de l’Ametlla a Sant Just passant pels Gramesals.
  • 3. Vinya del Cisó [UTM: x 321710, y 4652943]. Finca de l’Ametlla entre els barrancs de les Cols i del Pintor.
  • 4. Vinya Vella del Cisó [UTM: x 321406, y 4652861]. Finca de l’Ametlla a ponent de la Vinya del Cisó.

Etimologia. Correspon al nom d’una casa de l’Ametlla. N’ignoro el motiu; ni l’ocell conegut com a sisó viu en aquests indrets, ni el nom Narcís (apòcopes: Ciset, Cisó) és habitual a la Vall.

           Clara

  • 1. Alzina de Clara [UTM: x 315704, y 4651437]. Arbre monumental catalogat; al costat de la masia.
  • 2. Masia de Clara [UTM: x 315735, y 4651446]. Masia d’Àger, al camí vell de la Règola.

Etimologia. Suposo que ve del nom femení homònim.

Forma errònia. Clarà.

          Clarà

Montsec de Clarà [UTM: X 316164, y 4656017]. Terrenys de conreu al replà del Montsec.

          Claramunt

  • 1. Castell de Claramunt [UTM: x 309788, y 4655840]. Castell medieval en runes damunt el penyal que domina l’antic poble. Popularment també és conegut com torre de Sant Portomeu o torre dels Moros (com tantes altres). L’any 1044 coexisteix el nom de Claramunt amb el d’Abella Cega que tenia anteriorment aquest indret.
  • 2. Claramunt [UTM: x 309701, y 4655567]. Antic poble medieval, avui en runes, al peu del castell, prop de Corçà. L’any 1386 hi constaven 13 cases habitades i encara es troba documentat el s. XVII.
  • 3. Los Claramunts [UTM: x 309771, y 4655077]. Partida de Corçà sota l’antic poble de Claramunt.
  • 4. Masies de Claramunt. Nom que rebien el s. XVII les masies del mas d’en Gassol, la Pedrona i la Morella.
  • 5. Portell de Claramunt [UTM: x 311432, y 4656316]. Pas tradicional (1120 m) per pujar al replà del Montsec; el camí actual no fou obert fins al s. XIX, ara en desús per la nova pista al coll d’Ares.
  • 6. Santa Maria de Claramunt [UTM: x 309701, y 4655567]. Església castral del castell de Claramunt. Se’n conserva només la planta romànica, ja que les darreres pedres serviren per a la construcció de les escoles de Corçà cap als anys setanta.
  • 7. Sant Bartomeu de Claramunt [UTM: x 309793, y 4655672].  Antiga església parroquial del despoblat de Claramunt; se’n conserven algunes runes.

Documentació(1042-1101) Clarmont; (1046-1064) Clarmonte; (1048) Clarimontis; (1057-1171) Claromonte, Claro monte; (1158) Clariomontis, etc.

Etimologia. Del llatí claro monte: muntanya clara; molt freqüent en català i en altres llengües romàniques. La forma Clarmont s’ajusta més al parlar tradicional de la Vall (compareu amb el Clarmont existent a Castissent, al vessant nord del Montsec), mentre que la forma que s’ha acabat imposar. Claramunt sembla més pròpia dels repobladors pallaresos o urgellencs vinguts quan la conquesta d’Àger..

          Clariana

Ço de Clariana [UTM: x 308980, y 4655894]. Finca de Corçà sota la roca Tarumba.

Etimologia. Del català clariana: esclarissada en els boscos; passat a cognom i topònim generalitzat a tot Catalunya. Del llatí clarus.

            Claudi    

Cabana de Claudi [UTM: x 316028, y 4653247]. Edificació abandonada entre les masies de Gotarda i Bonet, prop del barranc de Menàrguens.

Etimologia. Del nom personal homònim derivat del llatí claudus: coix.

          Cleda

Cleda de Feixà [UTM: x 307794, y 4658480]. Finca a Corçà, a la serra del Mill.

Etimologia. Del mot català cleda: tancat pel bestiar fet amb barrots. D’origen celta, a partir d’una base klēta.

          Climent

  • 1. Corral de Climent [UTM: x 313867, y 4654706]. Edificació d’Àger sota de Pedra.
  • 2. Serra de Climent [UTM: x 314619, y 4649078]. Partida a la serra de Montclús, camí de Cas.

Etimologia. Del nom de persona Climent, del llatí Clementius. Ve de la casa d’Àger homònima.

           Clot

  • 1. Barranc del Clot. A Millà.
  • 2. Barranc del Clot Fondo [UTM: x 324375, y 4655300].  Desguassa a la Noguera Pallaresa, damunt de Mallabecs.
  • 3. Lo Clot [UTM: x 309288, y 4647476]. Partida dels Masos de Millà al nord de l’aubaga de Ferreró.
  • 4. Clot Fondo [UTM: x 323397, y 4655254]. Sota el Montsec de Pedrol.
  • 5. Clots [UTM: x 308647, 4648928]. Partida dels Masos de Millà, entre ço de Manxó i los Blanquets.
  • 6. Font del Clot. Al barranc homònim de Millà.
  • 7. Solana del Clot  [UTM: x 322799, y 4653276]. Partida damunt l’estació d’Àger.
  • 8. Clot(s) de: Arner, Cadolles, Cavallet, Corral, Cuc, Eixut, Gros, Joanet, Jombo, Man, Mola, Olzí, Pantó, Pauluro, Peraubines, Peraire, Rei, Rita, Sanxo, Saurí, Sileta, Tonya, Xollat, etc. Vegeu cadascun dels noms.

Etimologia. De la paraula catalana clot: depressió en el terreny. És un mot preromà d’origen desconegut, potser portat pels pobles dels camps d’urnes.

          Clota

  • 1. La Clota [UTM: x 309059, y 4652378]. Partida a ponent del poble de Millà.
  • 2. Les Clotes de Pona. Vegeu Pona.

Etimologia. Vegeu clot.

           Clotet

Los Clotets [UTM: x 310826, y 4653229]. Partida als horts d’Agulló, prop de la font del poble.

Etimologia. Diminutiu de clot.

           Clotó

  • 1. Cabana del Clotó. Cabana de Corçà situada entre el maset de Lluís i la cabana de la Plana.
  • 2. Lo Clotó. Tros de Millà cap el Reguer.

Etimologia. Diminutiu de clot.

          Clua

 La Clua [UTM: x 314564, y 4652408]Antiga terra campa damunt de l’actual escola d’Àger, actualment urbanitzada.

          Ço

Ço de... Terreny propietat de… (p. ex. Bepo, Blancó, Cametes, Carxeu, Coscolla, Ensenyat, Ferreró, Genís, Jaume, Macari, Martí, Millano, Mossèn Cirilo, Mossènyer, Pedrona, Peretó, Perubí, Pomal, Sabater, Serra, Teta, Ton de Jaume, Vicent del Roc, Xe, Xen, etc.).

Etimologia. Apòcope d’açó. Encara que coincideixi la pronunciació vegeu la diferència amb sort.

           Cobrussó

Lo Cobrussó [UTM: x 309447, y 4652035]. Partida de Millà. A migdia del poble, prop dela font.

          Codó

  • 1. Bassa del Codó [UTM: x 322609, y 4654013]. Sota  el corral homònim.
  • 2. Codó. Carena que limitava per occident l’antic terme de Nor. Podria ser l’actual Cabeça.
  • 3. Collada de Codó [UTM: x 322949, y 4654021]. Damunt la collada de la planta del Rei.
  • 3. Corral de Codó  [UTM: x 322638, y 4654090].  Corral en runes d’Àger, sota d’Escumó.
  • 4. Lo Codó [UTM: x 322316, y 4654567]. Cim (883 m) al pla  d’Escumó, a ponent del castell.

Documentació. [2] Citat en una còpia del s. XVI d’un document del 1071.

Etimologia. Del llatí cos cotis: pedra, roc, especialment pedra d’esmolar.

          Codortal

Codortal. Indret d’emplaçament desconegut, citat l’any 1496 al vessant nord de la serra de Montclús (vegeu el text original citat a Gavernera).

Etimologia. Probable derivat de codó (vegeu Codó).

          Cogul

  • 1. Lo Cogul del Sargaire. Vegeu Sargaire.
  • 2. Los Coguls [UTM: x 310932, y 4651427]. Partida a ponent de Millà.
  • 3. Serrat de Cogul [UTM: x 311417, y 4650755]. Prolongació de Montlleó cap a Millà, amb una elevació de 977 m.
  • 4. Torre de Cogul [UTM: x 311261, y 4650866]. Nom medieval d’un castell (en resten pocs vestigis i de data imprecisa) al cim de l’antic poble de Nor. A la serra de Montclús.

Documentació. En època medieval s’alternen les referències a Nor i a Cogul indiferentment,  l’any 1181 s’aclareix: turre de Nor que modo uocator Cogul. (1086) Cugul; (1112) Cucullt; (1116-1153) Cucul; (1172) Cogul, etc.

Etimologia. El nom ve del llatí cucŭllum: caputxa, aplicat a turó, lloc elevat.

          Coix

  1. Mas de la Coixa [UTM: x 316800, y 4653642]. Masia d’Àger a llevant de la de Tomaso. A la iguala de 1919 surt el mas del Coix que, amb tota probabilitat, és la mateixa masia.
  2. Mas del Coix de Setalo. Vegeu Setalo.
  3. Mas dels Coixos. Vegeu Masia Macià.

Etimologia. Del català coix: que camina amb dificultat. Ve del llatí vulgar coxus, potser derivat del llatí cōxa: anca.

           Coixet

  • 1. Masia del Coixet (abans era del Batlle) [UTM: x 308116, y 4655647]. A ponent de Corçà, prop del poble.
  • 2. Penyes del Coixet [UTM: x 308607, y 4653864]. Petit cim (635 m) a ponent de la serra d’Agulló, prop de Corçà.
  • 3. Planta del Moro de Coixet. Vegeu Moro.

Etimologia. Diminutiu de coix.

          Col

  • 1. Barranc de les Cols [UTM: x 321897, y 4653530]. A la trencada entre Àger i l’Ametlla, baixa del Montsec a ponent del pla d’Escumó fins prop de l’estació del ferrocarril.
  • 2. Font de les Cols [UTM: x 321833, y 4653398]. Al tram inferior del barranc homònim.
  • 3. Pont de les Cols [UTM: x 321925, y 4652775]. Pont a l’antic traçat de la carretera L-904 (ara C-12) damunt el barranc homònim. El pont actual és a pocs metres.

Etimologia. Del llatí caulis: tija, col.

Formes errònies. barranc dels Cols, barranc dels Colls.

          Colarner

Colarner (o Corralner) [UTM: x 311164, y 4652930]. Partida a migdia d’Agulló entre les esquenes de les cases del nucli amb els seus corrals i el raval.

Etimologia. He escoltat actualment les dues formes, probablement l’original sigui la segona (encara que els anys 50 només havia sentit colarner) i es tracti d’un derivat de corral, ja que l’indret donava a l’esquena dels corrals.

           Colassa

Font de la Colassa [UTM: x 319773, y 4653232]. Sota la font de l’hort de la Seca, a l’Ametlla.

Etimologia. Suposo que és tracta d’un apòcope de Nicolassa.

          Colastre

   Masia de Colastre [UTM: x 316001, y 4652350]. Masia en runes al capdamunt de Monterol.

Forma erròniaEn el catàleg de masies de l’Ajuntament consta com masia de Monterol, degut al seu emplaçament.

           Colau

Tros de Colau [UTM: x 319448, y 4653689]. Finca de l’Ametlla a ponent del corral de Cisco.

Etimologia. Suposo que és tracta d’un apòcope de Nicolau.

           Coll

  • 1. Pla del Coll [UTM: x 315657, y 4656803]. Pla a la carena del Montsec d’Ares, entre el pas de la canal de l’Embut i Sant Alís, que fa trencada amb el terme de Sant Esteve de la Sarga.
  • 2. Coll de: Vegeu el nom corresponent.

Etimologia. Del català coll: pas elevat entre muntanyes. Ve del llatí cŏllis: pujol, turó baix, amb barreja del llatí cŏllum; part del cos sota el cap.

           Collada

  • 1. La Collada [UTM: x 39916, y 4653344]. Partida de l’Ametlla damunt el cementiri.
  • 2. Les Collades [UTM: x 319585, y 4655823]. Partida al replà del Montsec, damunt l’antic corral de Calafí.
  • 3. Les Collades [UTM: x 308695, y 4653703]. Indret sota les Penyes del Coixet, a la serra d’Agulló cap a Millà.
  • 4. Les Collades [UTM: x 315806, y 4647784]. Partida de Fontdepou sota el mas de Miquel.
  • 5. Les Collades [UTM: x 309275, y 4648798]. Als Masos de Millà, entre el mas de Ventura i els Masos de Sant Romà. Vegeu: collada de Joanet, de Llorenç i de Quelo.

Etimologia. Del català coll: (vegeu Coll).

          Colladeta

  • 1. Colladeta [UTM: x 319827, y 4654043]. Indret i font de l’Ametlla.
  • 2. Corral de la Colladeta [UTM: x 319841, y 4654065]. Antiga edificació de l’Ametlla prop de la collada de Cisco.

Etimologia. Diminutiu de coll.

           Collador

Lo Collador [UTM: x 311223, y 4652975]. Carrer que tancava per l’est i el nord l’antic nucli d’Agulló quan era una vila closa.

Etimologia. De collar: encerclar, tancar.

         Collell

  • 1. Barranc de Collell [UTM: x 311223, y 4652975]. Al vessant nord de la serra de Montclús, desguassa al barranc de la Teulera.
  • 2. Lo Collell [UTM: x 313877, y 4650557]. Partida d’Àger damunt ço de Sereno, al vessant nord de la serra de Montclús, a l’indret del Cap la Creu.

Etimologia. Del català coll (vegeu Coll).

           Colobor

  • 1. Barranc de Colobor [UTM: x 317684, y 4653514].  Recull l’aigua de tota la collada homònima i desguassa al barranc de l’Aigua Clara.
  • 2. Bosc de Colobor [UTM: x 316989, y 4655472]. Sota el santuari de la Mare de Déu.
  • 3. Collada de Colobor [UTM: x 317761, y 4656889]. Depressió de la carena del Montsec accessible per la canal Xurulla cap a Moror.
  • 4. Colobor. Petit poble medieval que es despoblà amb la pesta negra de 1348. S’havia identificat amb les restes existents al Montsec de Calafí, però amb més probabilitat aquestes restes correspondrien a l’Ametlla Vella i l’antic Colobor estaria sota el santuari barroc.
  • 5. Escales de Colobor. Camí que pujava des de la Noguera Ribagorçana cap al penyal on havia l’Espluga de Porta Clusa i en marcava un dels límits. Geogràficament no té res a veure amb les altres referència a Colobor.
  • 6. Estanys de Colobor (o Estanys de la Mare de Déu) ) [UTM: x 317171, y 4655661]. Partida sota el cingle de la Trobada.
  • 7. Font de Colobor [UTM: x 317010, y 4655813]. Sota el santuari.
  • 8. Mare de Déu de Colobor [UTM: x 316951, y 4655771]. Santuari barroc i antic refugi excursionista erigits a ponent de la collada de Colobor. Actualment en procés d’enrunament. La imatge gòtica de pedra es conserva a la parròquia de Sant Vicenç d’Àger i un retaule interessant de Sant Roc, al Museu de Lleida. L’indret serví de refugi a la població d’Àger quan les guerres carlines.
  • 9. Roca de Colobor [UTM: x 316939, y 4655701]. Penyal (1067 m) que s’aixeca dret entre el santuari actual i la vall. Podria coincidir amb el Quadal de Centfonts citat a l’edat Mitjana.

Grafia tradicionalColobó.

Documentació. [1,4] (1101) Cholobor; (1110 i post.) Colobor. S’hi cita la venda d’algunes cases del poble i, l’any 1177, l’existència del capmàs de Martí. //  [5] (1043) Ipsas eschalas de Gouolore. No en coneixem més referències.

Etimologia. Del nom de dona germànic Goldoburgs.

          Colomer

Lo Colomer [UTM: x 314934, y 4652407]. Indret d’Àger on ara hi ha la casa de Pasqual d’Oroners.

Documentació. Al s. XVII se citen una partida i una terra campa amb el nom del Colomar que, probablement, no tenen cap relació amb aquest indret.

          Colomina

  • 1. Barranc de les Colomines [UTM: x 307661, y 4655113]. A migdia de Corçà.
  • 2. Colomina [UTM: x 313993, y 4647627]. Construcció al sud-oest del nucli de Fontdepou.
  • 3. Les Colomines [UTM: x 307451, y 4654974]. Partida de Corçà, a migdia del barranc de les Colomines.

Etimologia. Plural de la variant de coromina: camp bo i situat a proximitat d’una pagesia. Del llatí condomīna.

           Cóm

Los Cóms (Cóm Gran i Cóm Petit) [UTM: x 306028, y 4651603]. Partida dels Masos de Millà entre el barranc Fondo i el del Rei.

Etimologia. Del celta cǔmbos: atuell còncau, passa en català a designar els atuells per beure el bestiar, molt sovint buidats en un troncs d’arbre.

           Coma

  • 1. Barranc de les Comes [UTM: x 318120, 4650271]. A la Règola, desgussa al barranc de les Peixeretes.
  • 2. Casa de la partida de la Coma [UTM: x 315026, y 4652926]. Cabana d’Àger, prop del càmping Vall d’Àger.
  • 3. Cobert de la Coma [UTM: x 314664, y 4653227]. Construcció moderna a la dreta del barranc del Botador.
  • 4. La Coma (o Coma de Paraules) [UTM: x 315282, y 4654139]. Partida d’Àger situada al nord, damunt del serrat de Borrec, limita amb les partides de Santa Bàrbara i Penna Roja.
  • 5. La Coma [UTM: x 315030, y 4653025]. Masia a la partida del Cós. Vegeu l’antiga cabana de Benito de Paraules.
  • 6. La Coma [UTM: x 319537, y 4651420]. Partida de Sant Just, a migdia de la planta de la Bassa, dins l’antic terme de Fontllonga.
  • 7. La Coma [UTM: x 308517, y 4655614]. Partida entre el poble de Corçà i l’era de Viudà.
  • 8. Coma Fumada [UTM: x 315447, y 4654912]. Indret d’Àger sota el corral de Calundo, al camí vell de Colobor.
  • 9. Les Comes. Partida d’Àger prolongació al NE de les Llaünes (sovint s’inclou dins aquesta darrera partida).
  • 10. Les Comes [UTM: x 319037, y 4651208]. Partida de l’Ametlla entre la Vinya Vella i el Clot del Corral.
  • 11. Les Comes. Partida antiga d’emplaçament desconegut; ben documentada els s. XI-XII com indret de terres i, sobretot, vinyes. Al s. XVII se citen les Comes de la Règola que podrien ser el mateix indret.
  • 12. Corral de la Coma [UTM: x 317828, y 4651925]. Construcció de la Règola, situada prop de la Trinitat.
  • 13. Escomes. Vegeu Escomes.
  • 14. Font de la Coma [UTM: x 315153, y 4653087]. Font d’Àger propera a la masia homònima.
  • 15 Font de la Coma [UTM: x 309959, y 4651357]. A la part de migdia de la clotada de Millà.
  • 16. Coma de: la Badia, Ferriol, Forner, Llobet, Nadal, Pasqual. Vegeu cadascun d’aquests noms.

Documentació[10] (1042-1048) ipsas Comas; (1048) Comes; (1055-1176) illes Comas; (1193) les Comes, etc.

Etimologia. De la paraula cóm (vegeu Cóm), passant el significat d’atuell còncau a vall petita.

          Comaoscura

Aubaga de Comaoscura [UTM: x 306610, y 4646671]. Antiga partida dels Masos de Milà que feia trencada amb Alberola, en l’afitament de l’any 1888.

          Comaró

Cova de Comaró [UTM: x 318974, y 4654209]. Cova de l’Ametlla al Boïgot.

Etimologia. Potser diminutiu de coma (vegeu Coma ).

          Comella

Planta de Comelles [UTM: x 319278, y 4653207]. Finca de l’Ametlla a migdia de la vinya Gran.

Documentació. Fité cita l’any 1049 una partida amb el nom de Comella.

Etimologia. Diminutiu de coma (vegeu Coma).

           Comellar

  • 1. Barranc de Comellars. Als Masos de Millà, neix al pla de les Bruixes i segueix com a barranc de la Canaleta.
  • 2. Lo Comellars [UTM: x 309318, y 4654425]. Partida de Corçà, sota los Claramunts.

Etimologia. De coma (vegeu Coma).

Forma errònia. Comellàs (grafia tradicional).

           Cometa

  • 1. La Cometa del Ros. Vegeu Ros.
  • 2. Les Cometes (o la Cometa) [UTM: x 309960, y 4652115]. Partida a llevant del poble de Millà, al serrat de les Forques.

Etimologia. Diminutiu de coma (vegeu Coma).

          Companyia

Bosc de la Companyia [UTM: x 320960, y 4651285]. Bosc i partida a llevant del bosc de Soler, a Sant Just, a l’antic terme de Fontllonga.

Etimologia. Fa referència a la companyia elèctrica (FECSA).

        Comte

  • 1. Hort del Comte [UTM: x 314644, y 4652613]. Antic indret al nord d’Àger on ara hi ha l’antic càmping Badia.
  • 2. Terra del Comte. Partida d’Àger citada el s. XVII.

Documentació. [1] (1112) trilla del Vescomte i (1179) hort del Vescomte; indrets citats el s. XII que potser estan relacionats amb aquest lloc.

Nota. En un mapa del 1987 s’indica exactament darrere del càmping.

           Conclues

  • 1. Les Conclues [UTM: x 305795, y 4652259]. Partida muntanyosa sota el Puig de Millà; repartida entre Millà i Corçà. De vegades és anomenada les Conclues de Millà (o d’Àger) per distingir-la de les Conclues de Finestres que és la partida de l’altra banda del riu dins el terme actual de Viacamp.
  • 2. Congost les Conclues (dit també Congost de Fet a la banda de la Ribagorça). ) [UTM: x 306012, y 4654118]. Congost de la Noguera Ribagorçana, actualment dins el perímetre del pantà de Canelles.
  • 3. Font de les Conclues (o de la Conclua). Sota l’aubaga de Millà.
  • 4. Torre de les Conclues (o Torre de les Tinyoses) [UTM: x 306149, y 4654220]. Casa forta del s. XIII al cim dels Espins. A nivell popular es distingeix entre la partida de les Tinyoses, que correspon a la zona de la torre de la partida de les Conclues al seu peu.

Documentació. [1] Al s. XVIII es troba la forma en singular: la Conclua.

Etimologia. Derivat de clos, tancat; pel pas estret que travessa la Noguera Ribagorçana entre Corçà i Blancafort.

          Condomina

  • 1. Condomina d’Àger. Terra propietat del vescomte Guerau Ponç, situada davant el castell d’Àger. Vegeu documentació.
  • 2. Condomina de Sant Pere.  Terra propietat de la col·legiata de Sant Pere d’Àger. Vegeu documentació.

Nota. Les condomines eren terres considerades entre les millors, sempre situades prop d’un poble (originalment d’una masia) i propietat d’un senyor feudal. Esporàdicament alguns alous com els de Vilamajor i Viladós són citats a l’època medieval també com condomines.

Documentació. Al s. XII estan documentades tres condomines a la Vall d’Àger. Una a Cas: (1167) terra in termino de Cass, ad illa Rebollosa; affrontat… de meridie in condamina sancti Petri; probablement aquesta sigui la condamina de Ramon Oliver citada l’any 1135 a la Voltorera. Les altres dues eren prop de la vila d’Àger, (1130) ego Gerallus [vescomte Guerau Ponç] dono … ecclesie Petri Aggeris… medietatem de ipsa mea condamina de Ager… Et ipsa condamina est in terminus Aggeris ante ipsum castrum; affrontat a parte orientis in riuo de Spluga, ab occidentem Sancta Cruce, de meridia in strata publica, ab aquilone in condamina sancti Petri; (1174) condamina de Sancto Petro, ante ipsa uillam.

Etimologia. Del llatí Condoma: casa amb cort i dependències, és a dir, allò que acompanya la casa. En català ha evolucionat a Coromina excepte als llocs que s’ha mantingut la forma original per influència mossàrab.

          Conill

  • 1. Conill [UTM: x 317159, y 4654112]. Antic poble desaparegut, només en resta visible part de la muralla que l’encerclava. L’any 1359, després de la pesta negra, encara hi constaven 7 cases habitades però sembla que es despoblà poc després. Posteriorment només se cita com nom d’una partida.
  • 2. Costa de Conill. Citada el s. XVII.
  • 3. Font de Conill [UTM: x 317435, y 4653815]. Sota el mas.
  • 4. Masia Conill [UTM: x 317383, y 4653833]. Masia d’Àger situada sota l’antic poblat, a peu del camí de l’Ametlla; modificada fa pocs anys, té annexa la capella de Sant Antoni Abat del s. XVII. Segons Fité hi ha algunes contalles sobre fets estranys i personatges pintorescos relacionats amb aquest indret.
  • 5. Montsec de Conill [UTM: x 318858, y 4655856]. Sota el Montsec de Molinou.
  • 6. Torrent de Conill. Citat l’any 1490 entre el torrent de Ricorbell i Colobor.

Documentació. [1-2] Documentats des l’any 1164.

Etimologia. Del llatí cuniculum: galeria subterrània.

          Conqueta

Barranc de les Conquetes [UTM: x 315059, y 4647356]. Neix a llevant de l’urbanització de Sant Josep de Fontdepou i passa al terme de les Avellanes i Santalinya on desguassa al barranc de Sant Miquel.

Etimologia. Diminutiu de conca: clotada, depressió.

Grafia: En alguna font és citat com barranc de la Conqueta

          Cònsol

Font de Cònsol [UTM: x 319616, y 4653502]. A ponent del poble de l’Ametlla al barranc de Marcó.

Etimologia. Nom d’una antiga casa de l’Ametlla, n’ignoro l’origen del motiu.

          Contorna

  • 1. Aubaga de Contorna. Antiga partida de Millà, diferent de les Contornes.
  • 2. Barranc de Contorna [UTM: x 312000, y 4651440]. Barranc que neix a la serra homònima i s’uneix al barranc Gros poc abans de la unió d’aquest amb la Noguera Ribagorçana.
  • 3. Cabana de Contorna [UTM: x 311064, y 4652207 / x 311113, y 4652187]. Nom donat a dues construccions situades a poca distància entre elles i al costat del barranc homònim, entre Agulló i la masia de Contorna.
  • 4. Contorna (antic Contornes) [UTM: x 311212, y 4651605]. Partida de Millà (en alguna font se cita com partida d’Agulló entre los Coguls i el barranc de Contorna).
  • 5. Font de Contorna [UTM: x 312238, y 4650976]. Al barranc homònim, aigües avall de la font de la Guineu.
  • 6. Masia de Contorna [UTM: x 311235, y 4651691]. Masia de Millà, entre Agulló i el Cogul, dependent de la casa homònima d’Agulló.

Etimologia. De torn: revolt d’un camí o d’un torrent. Del llatí tornus: torn (instrument), pres del grec. L’inici del nom en aquest cas estaria en el barranc i d’allà hauria passat a la casa. El barranc de Contorna és citat l’any 1496 al Llibre de Consells, com un dels límits on podia pasturar el bestiar sense baixar als cultius de la Vall.

          Contrafort

Contraforts d’Àger. Vegeu Àger.

           Corb

  • 1. Lo Corb [UTM: x 313715, y 4652607]. Partida a ponent d’Àger. Es troba documentada l’any 1141 i el s. XVII, a més de la partida, se cita la ‘vasa del rech del Corp’.
  • 2. Lo Corb de Montardit [UTM: x 313822, y 4652472]. Masia a ponent d’Àger, a la banda del riu Fred de la carretera.
  • 3. Lo Corb de Xinco [UTM: x 313768, y 4652692]. Masia a ponent d’Àger, a la banda del Montsec de la carretera.
  • 4. Roure del Corb de Montardit [UTM: x 313628, y 4652553]. Arbre monumental catalogat; al costat de la masia.

Documentació. (1140) Corb; s’hi cita un llinar; (1179) Corp. Aquest darrer document és copia tardana de l’original perdut  i el text: “primicia dels alous y Martí del Corp” no és massa clarificador.

Etimologia. Del llatí però no sé si originalment es referia a l’ocell còrvid (de cŏrvus) o a una persona corbada (del cŭrvus).

          Corbansé

 Corbansé. Partida de Santa Linya que dóna nom a una de les fites, citada al final del s. XIX, de la trencada entre els termes d’Àger i actual de les Avellanes. Estava situada a ponent de la font de l’Aimar.

          Corbell

  Corbell. Vegeu Ricorbell.

          Corbella

Corbelles. Indret desconegut del terme d’Àger

Documentació. (1113) locum quod uocant Socoruellas. És la única referència coneguda d’aquest indret en la que se citen els llinars de Martí Joan i de Giribert i un “caput aquis” (peixera?) que el situaria en el curs del riu Fred.

Etimologia. Vegeu Ricorbell.

           Corçà

  • 1. Obagues de Corçà [UTM: x 397176, y 4655738]. Partida de Corçà, entre la vinya del Tonyo i la Rectoria.
  • 2. Castell de Corçà [UTM: x 308424, y 4655736]. Castell situat al cim de la roca on s’aixeca el poble; molt enrunat (tingué l’església de Santa Maria probablement al costat del castell).
  • 3. Corçà [UTM: x 308429, y 4655699]. Poble del municipi d’Àger situat a ponent del terme. Població de 36 habitants.
  • 4. Grallers de Corçà. Vegeu Grallers, serrat dels.
  • 5. Grau de Corçà [UTM: x 309095, y 4656029]. En la terminologia excursionista és el sector de  la serra de Cantaperdius, damunt la roca Tarumba, per on passa el camí antic de Corçà a Sant Llorenç.
  • 6. Mare de Déu del Roser de Corçà [UTM: x 308438, 4655657]. Actual església parroquial, d’estil barroc popular, situada al mig del poble.
  • 7. Mas de Corçà [UTM: x 307236, y 4654875]. Masia prop del pantà de Canelles, entre els barrancs de la Cadolla i de les Colomines.
  • 8. Masos de Corçà [UTM: x 308790, y 4655836]. Cases situades a l’entrada del poble, damunt la carretera.
  • 9. Mines de Corçà [UTM: x 307192, y 4658508]. Explotació de lignits al nord de la Pardina, abandonada l’any 1957 per les filtracions del pantà de Canelles i avui cobertes.
  • 10. Molí de Corçà [UTM: x 308496, y 4656174]. Al nord del poble; es conserva molt sencer. Actualment rehabilitat com a casa.
  • 11. Santa Maria de Corçà. Antiga església parroquial romànica desapareguda que se suposa ubicada dalt el castell.
  • 12. Serra del Castell de Corçà [UTM: x 3067788, y 4656564]. A ponent del poble.
  • 13. Solà de Corçà [UTM: x 307150, y 4656012]. A migdia de l’obaga de Mauri.
  • 14. La Teulera de Corçà. Vegeu Teulera.

Documentació. (1048) Curciano; (1057) Chorcano, Corzano; (1060) castellum Corcianum; (1065) castrum Corozanum; (1066) Corcano; (1187) Corza, etc.

Etimologia. Del nom llatí de persona Curtis, a partir del derivat Curtiānu.

Formes errònies. [8] Els masos de Sant Llorenç, apareixen en alguns mapes com masos de Corçà // [9] Les mines velles de Corçà indicades en algunes fonts corresponen realment a la mina de la Bordonera // [10] Sovint citat com molí de Mont-rebei, que sí que havia existit, però dins el terme de Sant Esteve de la Sarga.

          Còrdia

 Còrdia. Indret d’emplaçament desconegut.

Documentació. (1188) una uinea a la Cordia. No consta que fos a la Vall d’Àger però es pot suposar ja que les altres partides del mateix document, així com els personatges citats, ho són.

          Cornià

 Cornià. Antic indret.

Documentació. Citat al s. XVII. El nom encara és vagament recordat, però no n’he pogut concretar l’emplaçament. Podria ser el mateix Corniol medieval.

          Corniol

Corniol. Indret d’emplaçament desconegut.

Documentació. (1101) terram que est in uia de Corniol.

           Coron

  • 1. Finca de Coron [UTM: x 312570, y 4650884]. A migdia del serrat homònim.
  • 2. Serrat de Coron [UTM: x 312514, y 4651044]. Elevació (907 m) al nord de Montlleó baixant cap al fons de la Vall.

Etimologia. D’una casa desapareguda d’Agulló, el significat és el mateix que s’indica a corona; probablement degué ser la casa la que agafà el nom de l’indret.

Forma erròniaserrat de Corona.

           Corona

  • 1. Collada de Corona. Antic terreny de conreu al Montsec.
  • 2. La Corona. [UTM: x 311251, y 4658109]. Segon cim (1567 m) del Serrat de la Corona.
  • 3. Costes de la Corona [UTM: x 311227, y 4657607]. A la Cinglera.
  • 4. Grau de la Corona [UTM: x 311039, y 4657931]. Baixa del serrat de la Corona fins damunt el corral de Panyello al replà.
  • 5. Serrat de la Corona [UTM: x 312520, y 4657902]. Serrat a l’oest del coll d’Ares, en bona part dins el terme de Sant Esteve de la Sarga, amb tres cims (1572, 1567 i 1546 m)  i on està ubicat l’observatori astronòmic.

Documentació. [1] Citat el s. XVII.

Etimologia. Corona: turó pla i arrodonit; és un mot característic de la Ribagorça i es troba més estès en aragonès que en català, sempre vinculat a llocs d’observació.

Forma errònia[5] serrat de Corones.

           Corral

  • 1. Clot del Corral [UTM: x 319089, y 4651364]. Indret entre la masia vella del Forner i el Tossal Gros, dins l’antic terme Fontllonga.
  • 2. Lo Corral Nou [UTM: x 318983, y 4653912]. Partida de l’Ametlla a migdia de l’Església Vella.
  • 3. Los Corrals [UTM: x 307879, y 4651559]. Construcció a Millà, a ponent de Picamills.
  • 4. Los Corrals [UTM: x 306727, y 464650]. Partida dels Masos de Millà que feia trencada amb Blancafort.

Etimologia. D’una hipotètica paraula llatina currale, que derivaria de currus: carro, amb la idea de lloc on es guarden els carros.

           Corralina

Corralina [UTM: x 322719, y 4655887]. Barranc no transitable que baixa de la carena del Montsec a llevant de la canal de la Coscolla.

Etimologia. De corral: nom donat pels caçadors perquè els senglars perseguits hi quedaven atrapats.

           Corralner

Corralner. Vegeu Colarner.

           Corrunxos

Los Corrunxos. Partida a llevant de l’Ametlla.

Etimologia. Sembla que es tractaria d’una de les paraules mossàrabs que podem rastrejar a la Vall, seria un derivat llunyà de carn que només trobem documentat actualment en uns pocs indrets valencians (corrunx o corrunxo: dit petit).

Forma errònia. Escorrunxos (pronunciació habitual).

           Cort

Les Corts [UTM: x 314483, y 4652345]. Nom que es donava a l’època medieval al sector de la vila d’Àger conegut actualment com los Erals.

Documentació. (1158) indret de cases i farraginals situat al castell d’Àger. Una partida anomenada Cods l’any 1174 sembla correspondre més aviat a les Cutes.

          Cortà

Cortà. Antic indret que es pot suposar a la Vall d’Àger.

Documentació. (1076) infra terminos de Cortan, ad ipsas cortes de Calela.

Etimologia. Derivat de cort o cortal; sempre que aquest nom, que coneixem una sola vegada, no fos un error d’escriptura per Corzan cosa que ens ho faria pensar l’expressió “infra terminos”.

          Corteanul

Corteanul. Topònim medieval citat com a afrontació oriental de l’antic terme de Nor.

Documentació. Citat en una còpia del s. XVI d’un document del 1071.

          Cortina

Cortines [UTM: x 315516, y 4652946]. Partida damunt de Berbell, molt citada els segles XI-XII en *les compra-vendes de vinyes.

Documentació. Des de l’any 1055. Entre els primers propietaris, corresponents al s. XI, trobem: Felmir, Joan Adelz, Llorenç, Exabel i Gerbert Oseta.

Etimologia. Derivat de cort, amb el significat de corral de porcs.

Nota. Malgrat que s’ha proposat identificar aquesta partida amb l’actual de les Culties la localització geogràfica no coincideix i, en un cadastre del s. XVII surten ambdues partides diferenciades.

           Corunyar

Corunyar [UTM: x 315249, y 4650681]. Partida d’Àger al vessant nord de la serra de Montclús, al barranc de Morà.

Forma erròniaCurrinyà.

          Cós

 Cós [UTM: x 315187, y 4653077].  Partida d’Àger entre Berbell i Menàrguens.

Documentació. No es troba citada en època medieval, la primera cita trobada és del s. XVII.

Etimologia. A partir del costum tradicional de celebrar el “cós de la cordera” és de suposar que el nom deu estar relacionat amb el recorregut antic d’aquesta cursa.

          Coscó

  • 1. Cova del Coscó [UTM: x 320700, y 4655892].  A la canal de l’Osca.
  • 2. Lo Serrat de Coscó [UTM: x 320700, y 4655892]. Partida de l’Ametlla a migdia de la Mallola de Cotó.

Etimologia. Vegeu coscoll. Ve del nom de la casa homònima de l’Ametlla. Existeix una masia del Coscoll (antigament caseria) entre Castellnou de Montsec i el Meüll de Mur, no es pot descartar que la família procedís d’allà.

          Coscoll, -a

  • 1. Canal de la Coscolla [UTM: x 322542, y 4655904]. A llevant del pas d’Emílio; és la canal més a llevant que permet baixar amb certa facilitat de la carena cap al pla d’Escumó. El Picó de la Coscolla ja està dins l’antic terme de Guàrdia de Noguera (ara Castell de Mur).
  • 2. Ço de Coscolla [UTM: x 316978, y 4647948]. Partida i font de Fontdepou, damunt la font del Xen.
  • 3. Lo Coscoll [UTM: x 308602, y 4659118]. Partida de la zona de Sant Llorenç, damunt el mas de Carlets.
  • 4. Font del Coscoll. A llevant de Fontdepou.
  • 5. Font del Coscoll [UTM: x 308704, y 4658376]. A les Masies de Sant Llorenç, entre el maset de Lluís i la cabana del Clotó.

Etimologia. De coscoll: garric, carrasca o matolls de la família de les alzines.

Forma errònia. [3] Coscollar.

          Coscollar

Coscollar. Antic indret de bosc al turó de Monterol.

Documentació. (1061) als límits d’una vinya s’indica a migdia “ipso choschollare”, expresió que es pot prendre com una manera genèrica de refer-se al bosc i no a un indret específic que rebés aquest nom.

           Coscona

Masia de Coscona [UTM: x 316412, y 4653485]. Masia d’Àger sota la de Tomaso, a la partida de les Llaünes.

Etimologia. De coscoll . Vegeu la nota a Coscó.

           Coset

Masia de Ço de Coset [UTM: x 314435, y 4653682]. Edifici en runes prop de la font de Gomà.

           Cosmo

Masia de Cosmo (o de Cosma). Sota el santuari de Colobor a migdia de Mossènyer dins la partida de les Llaünes, actualment abandonada. Probablement és la mateixa edificació que el mas de Carles de Mercader.

Etimologia. Sense més dades la interpretació que em sembla més normal és el nom de persona Cosme, del nom llatí Cosmas, que junt amb Damià són els patrons dels metges.

          Costa

Costa (de): Baró, Blanca, Cementiri, Cipells, Janera, Perubí, Sants, etc. Vegeu cadascun dels noms.

Etimologia. Del llatí cŏsta: part lateral, transformat en terme geogràfic.

          Costereta

La Costereta. Partida de Millà sota l’església; actualment repartida entre propietats: Costereta de Parrot, d’Anton, etc.

         Costeta

La Costeta [UTM: x 307987, y  4655537]. Partida de Corçà, sota la masia del Coixet.

Etimologia. Diminutiu de costa.

            Cot

Les Cots. Vegeu les Cutes.

          Cotó

  • 1. Cabana de Cotó [UTM: x 323437, y 4655101]. Al Montsec homònim.
  • 2. Casa Cotó [UTM: x 320253, y 4653377]. Masia gran sota el nucli principal de l’Ametlla.
  • 3. Clotets de Cotó [UTM: x 320229, y 4653013]. Indret de l’Ametlla paral·lel al clot dels Roures, a l’altra vessant del barranc de la font Grossa.
  • 4. Mallola de Cotó [UTM: x 319491, y 4653209]. Finca de l’Ametlla a llevant de la planta de Comelles.
  • 5. Montsec de Cotó [UTM: x 323382, y 4655169]. Al pla d’Escumó, sota el Montsec de Pedrol.
  • 6. Lo Ram de Cotó [UTM: x 320161, y 4652965]. Finca de l’Ametlla a llevant del ram de Cabaler.

Etimologia. Podria ser una deformació de clotó: diminutiu de clot o depressió del terreny. A tall de comparació a la Ribagorça hi ha algun còto que se suposa ve de clòto: clot.

        Cotones

Les Cotones. Antiga partida de Millà, avui desconeguda.

Documentació. Citada el s. XVIII

          Cotorroi

Aubaga de Cotorroi [apr. UTM: x 306684, y 4648154]. Indret dels Masos de Millà, gairebé a la trencada amb Blancafort.

Etimologia. A mitjan s. XIX apareix Cotiroy entre els propietaris de Tartareu amb terres a Àger; el fet que no vagi precedit del nom de pila fa dubtar si es tracta d’un cognom, com els altres de la mateixa llista, o bé només d’un malnom. En aquest darrer cas en el nom de la partida trobariem un fet lingüístic curiós ja que l’origen estaria en clot (vegeu cotó) però acompanyat de l’adjectiu roi = roig, característic del subdialecte ribagorça, però no de la Vall d’Àger, cosa que ens parlaria de la influència de l’altra banda de la Noguera Ribagorçana, com sembla que també s’havia produït en el parlar de Corçà degut als matrimonis mixtes amb dones de la Ribagorça.

Forma errònia: Aubaya de Caturroi.

          Cova

  • 1. Barranc de les Coves de Ferreró. Vegeu Ferreró.
  • 2. Corral de la Cova [UTM: x  310885, y 4656224]. Corral que aprofita una balma, sota el portell de Claramunt
  • 3. Cova (de): Vegeu el nom de cadascuna.

Etimologia. Del llatí arcaic i vulgar: covus -a -um, d’un original cavus -a -um: buit de dins.

          Crellot

Vinya de Crellot [UTM: x 307998, y 4647893]. Finca entre el Coll d’Alzí i la Teixuga, als Masos de Millà.

Etimologia. En català existeix crella (més correctament cretlla) amb el significat d’escletxa, però no tinc sentida aquesta paraula a la Vall d’Àger.

          Crestallera

La Crestallera [UTM: x 306780, y 4656504]. Cim (773 m) de la serra del Castell de Corçà.

Etimologia. De cresta: carena escarpada.

           Creu

  • 1. Bassa de la Creu [UTM: x 312958, y 4652793]. Al costat de l’ermita de Santa Helena. Al segle XVII era citada com la “Vasa de la Vera Creu”.
  • 2. Cap la Creu [UTM: x313945, y 4649365]. Coll de la serra de Montclús travessat per la carretera C-12; indret conegut modernament pel nom oficial de Port d’Àger posat per obres públiques. L’any 1496 és citada com la Creu de la Serra.
  • 3. La Creu. Nom antic de l’Aubac, a Millà.
  • 4. Les Creus [UTM: x 307414, y 4656308]. Estrep a llevant de la serra del Castell de Corçà.
  • 5. Font de la Creu [UTM: x 316348, y 4654242]. Font d’Àger damunt la capçalera del barranc de Menàrguens.
  • 6. Santa Creu. Vegeu Santa.
  • 7. Santes Creus. Vegeu Santes.
  • 8. Serrat de la Creu. Part de la serra de Montclús proper al port d’Àger.

          Creueta

  • 1. Barranc de la Creueta [UTM: x 309491, y 4651088]. Neix sota la serra de la Caseta i va al barranc de les Arnes.
  • 2. Coll de la Creueta [UTM: x 309735, y 4650766]. Coll (975 m) a llevant de la serra de la Caseta, a la serra de Millà.
  • 3. La Creueta [UTM: x 306286, y 4648108]. Partida dels Masos de Millà, a ponent del mas de Marcó, a la trencada amb l’antic terme de Tragó de Noguera.
  • 4. Serra de la Creueta [UTM: x 322784, y 4654428]. Carena que limita a migdia el pla d’Escumó.

Etimologia. Diminutiu de creu.

Forma errònia. [4] Serra de la Cresta.

           Criatura

  • 1. Font de les Criatures [UTM: x 310180, y 4655844]. Al Montsec de Viudà.
  • 2. Solans (o solana) de les Criatures [UTM: x 310368, y 4655932]. Indret sota la font.

           Cristall

Cova del Cristall [UTM: x 320017, y 4655814]. Cova de 20 m de recorregut situada al Montsec de Calafí.

Etimologia. Pels cristalls de calcita que recobreixen les parets.

          Cruel

Ço del Cruel. Finca d’Àger sota el mas d’en Gassol.

           Cuc

Clot del Cuc [UTM: x 314986, y 4650597]. A la partida del Corunyar.

Etimologia. De la paraula catalana cuc: verm, de creació expressiva.

          Cucany

Cucany. Indret desconegut.

Documentació. Citat al s. XVII.

          Cucura

Cova de Cucura. Prop d’Àger.

Etimologia. Si seguim la línia marcada per la paraula cucurella arribaríem a figa, però només ho deixo com a idea.

          Culties

Les Culties [UTM: x 313519, y 4653150]. Partida d’Àger damunt la masia del Corb de Xinco.

Etimologia. Del verb català antic coldre: conrear, cultivar; per reducció de cultiva: terres conreades a cultia. Si el nom original era Cortines, es degué produir un canvi de nom, perquè difícilment podria evolucionar a Culties.

Forma errònia: les Curties.

           Cumó

Bancal del Cumó. Partida a migdia d’Agulló.

Documentació. Al s. XVII se cita un tros de lo Cumó a Millà, avui desconegut.

Etimologia. De comú; res a veure amb Escumó.

           Currandes

  • 1. Currandes [UTM: x 317276, y 4653956]. Partida d’Àger a la zona de la masia de Blasi.
  • 2. Font de Currandes. Abans d’arribar a les terres de Conill.

Etimologia. N’ignoro el significat. Existeixen en català les corrandes: tipus de ball i de cançó que l’acompanya, però no hi veig cap relació.

          Cutes

Les Cutes. Antic indret de vinyes i molí d’Àger.

Documentació: (1069) in apendicio de Aier, in loco que uocant ad ipsas Cutes; (1078) ipsas Cutes. Una partida anomenada ipsas Cods l’any 1174 podria referir-se a aquest indret més que no pas a les Corts, ja que fa referència a un llinar. La partida de les Cots encara se cita el s. XVII.  

Etimologia. Probablement a partir del llatí acuta: aguda. mantingut entre els mossàrabs.

                                                                                                                                                    seguir a la D