Q 1 – Opus spicatum

 

QUADERNS DEL MONTSEC

1

Sin título-31

L’OPUS SPICATUM” AL MONTSEC

 

Àger, Tardor 2008


 L’APARELL

 L’opus spicatum, que se sol traduir per obra en espina de peix o obra en espiga, és una forma constructiva que es basa en la disposició de pedres (rajoles, lloses, etc) que formen una filera inclinada respecte a l’horitzontal, al damunt una segona filera amb la inclinació en sentit contrari (angle de 90º), i així successivament.

Aquest tipus de construcció apareix en l’arquitectura romana com una solució decorativa per als paviments, ben documentada als escrits arquitectònics de Vitrubi (època d’August) i que trobem sovint en les restes arqueològiques. Malgrat que ofereix una resistència inferior a la de les filades horitzontals pel fet que desvia el pes del mur caps als costats i exigeix cadenes angulars o blocs laterals potents per contrarestar la força, s’utilitzà amb certa freqüència en el Baix Imperi romà i en diferents moments de l’edat mitjana en la construcció de paraments verticals, especialment en murs construïts amb dues cares de pedra i reble de reforç al mig.

Sin título-32a

                                            Paviment romà del castell de Xàtiva

Bàsicament podem citar un primer moment en la transició cap al romànic i en els inicis d’aquest art (s. IX-XI) tant en esglésies com en molts castells de la Catalunya vella. El tornem a trobar en construccions defensives dels s. XIII i XIV escampades per tot Catalunya i, després, en obres de construcció rural de dates imprecises.

A la zona nord de Catalunya (Empordà-Rosselló) la construcció en opus spicatum, molt sovint de còdols, s’ha mantingut viva en l’arquitectura popular; en podem trobar exemples fins a èpoques recents en tot tipus de construccions i, a més, podem veure murs sencers o extensions importants de murs amb aquest aparell, mentre que a la resta de Catalunya aquest sistema constructiu sol limitar-se a unes poques filades, sovint curtes,  i fins i tot reduït a una filada sola de pedres inclinades sense la parella invertida que forma l’espiga.

 Sin título-77

         Parament romà de la ciutat de Glanum (Provença)

Fora de Catalunya també trobem aquesta forma constructiva d’origen romà. Un dels exemples més tardans és la cúpula  del duomo de Florència, ja en ple Renaixement.

Si bé és evident que en els paviments és una solució decorativa és difícil de justificar l’ús d’aquest tipus de parament en els murs.

Resistència – Ja s’ha indicat que no aporta cap millora als paraments de filades horitzontals.

Funció decorativa – Sovint la seva aparició és irregular i situada en llocs poc visibles.

Simbolisme – L’espiga de blat o el peix (no la seva espina) han estat símbols del cristianisme, això ha fet escriure, de vegades, que aquest aparell té un valor simbòlic. Aquesta interpretació és molt dubtosa perquè el trobem en punts poc significatius i tant en esglésies com en construccions militars o civils.

Deixem-ho doncs només com una modalitat constructiva, fàcil de justificar en el cas de refeccions per la facilitat que comporta el reompliment de forats amb aquest sistema, però més difícil d’entendre en obres originals. Cal destacar com un fet curiós que l’aparell en opus spicatum marca la separació entre pisos en un parell de castells de la zona (la Figuereta i Figuerola de Meià).

 

Exemples d’”opus spicatum”

Sin título-1

 Simiane – la Rotonde (Provença),                                                                                             obra de lloses, s. XVII?

 

Sin título-34a

Torre damunt l’absis romànic de
Sant Martí del Castell a Canet
de Rosselló
, obra de còdols del s. XIV


ARQUITECTURA RELIGIOSA

 

 Mare de Déu de l’Esperança d’Àger 

 

Antiga capella a la Plaça Major d’Àger. Obra del s. XIV

En resten alguns fragments originals als baixos de casa Montardit.

Té una filada d’obra en espiga.

Sin título-36

Santa Cecília de la Fabregada

Església romànica del s. XI en runes, isolada dalt un petit turó damunt Lavansa.

Era una església depenent de la parròquia de Sant Sadurní de l’antic poble de la Fabregada; població que, proba-blement,  degué abando- nar-se quan la invasió del comte Mateu de Foix el 1496

Té algunes filades d’obra d’espiga:

Frontis de ponent

interior: una espiga situada a mitja alçada amb les dues filades separades per una faixa horitzontal de lloses.

exterior: dues espigues situades a mitja alçada.

 Sin título-38

Mur de tramuntana

Interior: una espiga situada a mitja alçada amb les dues filades Sin título-37separades per una faixa horitzontal de lloses. Té restes d’arrebossat amb les línies de separació resseguides.

Exterior: una sola filada de pedres inclinades situada a la part superior.

Catalunya romànica considera que es tracta d’una refecció posterior.

 

 

Santa Eufèmia de la Baronia de Sant Oïsme

Primitiva església parroquial substituïda després per l’església romànica de Sant Bartomeu prop del castell. Fou transformada en masia i després abandonada.

Està situada a mitja alçada a la banda de ponent del poble

Té restes d’espigues a la meitat baixa interna del mur que resta dempeus; sota l’arrebossat es veuen almenys dues filades llargues irregulars.

 Sin título-39

    

Sant Cristòfol de Meià 

Església coneguda popularment com a ermita de Meià o Mare de Déu del Puig.

Antiga església parroquial del poble desaparegut de Meià i avui santuari, situat al replà del Montsec damunt de Vilanova de Meià.

És una obra romànica del s. XI, restaurada recentment, amb probables fragments anteriors.

Conserva dues espigues en filades curtes a la part inferior del mur de tramuntana que semblen fruit d’una modificació posterior.

Sin título-40

Sant Pere de Cabrera

Església castral del castell de Cabrera

Edifici en runes que es considera una obra rústega de final del s. XII o inici del s. XIII.

Està situat a la Coma de Meià (Noguera) en un contrafort del Montsec de Rúbies, al nord de l’actual despoblat de Perauba, entre les antigues quadres de Solanelles i Mulnar (o Munnar)

Té un fragment d’obra d’espiga limitat a una filada de pedres inclinades al mur de l’epístola entre l’arc toral i el preabsidal

Sin título-41 

    

Sant Romà de Comiols

 Església que fou la parròquia de l’antic poble de Comiols i que ha estat restaurada restaurada recentment.

Edifici romànic llombard de ple s. XI.Sin título-42

Està situat a l’extrem de migdia de la carena damunt la qual es bastí el poble, separat de les altres construccions.

Té una filada de lloses inclinades, situada a la part més alta del mur de tramuntana, que només a la banda dreta acaba de configurar la forma d’espiga amb una segona filada inferior de lloses més petites.

 

 

 Sant Eudald de Rubió de Sòls 

Església del castell de Rubió
Filada de pedres inclinades a l’absis de l’església

Sin título-43  

Sin título-44

ARQUITECTURA MILITAR

 

 Casa forta de Comiols

 Edifici enrunat situat a l’extrem nord de l’antic poble de Comiols, abans del coll que mena a l’església de Sant Romà. Tancava l’accés al poble per la banda oposada al castell.

Conserva una filada d’espiga completa situada a la part més alta del mur de llevant.

 

 Sin título-45


Casal de la Règola

Al carrer d’entrada del poble de la Règola era visible fa uns anys un fragment d’obra en espiga.

No es coneix on era situat el castell de la Règola però tampoc no hi ha Sin título-46cap documentació que senyali una construcció religiosa en aquell indret. Si no es tractava de part del castell es pot suposar que les restes podrien correspondre a una casa fortificada o sala d’algun membre de la noblesa petita.

La datació, com en el cas d’Agulló, la podem suposar del s. XIV o posterior.

Fotografies de l’any 1977

Sin título-47

Castell de Cabrera

Castell en runes emplaçat al costat de l’església de Sant Pere, citada més endavant

Edifici romànic del s. XII o XIII.

Interior: Té una filada de lloses inclinades seguida i altres lloses disposades irregularment

Sin título-48                                                           

Exterior: Damunt la porta hi ha una filada de pedres inclinades

Sin título-49 

 

Castell de la Figuereta

Situat dalt d’una carena a l’emplaçament de l’antic vilot de la Maçana, a uns 2 km del poble actual.

A la cara est de la torre rectangular central hi ha a la part superior actual (que correspon aproximadament a un canvi de pis) una sola filada de pedres inclinades, no es pot assegurar si existia la filada complementària. Una part d’aquesta filada és amb lloses disposades verticalment; solució constructiva que no té res a veure amb l’opus spicatum però que també trobem amb certa freqüència en els edificis del sector estudiat.

La torre correspon a una segona fase constructiva del castell, probablement del s. XI

Sin título-50

Castell de Figuerola de Meià

 Situat al costat est del poble

En resta una torre rectangular del final del s. XII o inici del s. XIII.

Presenta obra d’espiga en diferents punts

Façana de migdia. Filada de pedres verticals i, al damunt, de pedres inclinades formant una espiga asimètrica. Disposades entre el tercer i al quart pis de la torre.

Sin título-51

Facana de tramuntana.  Fragment amb tres filades de pedres inclinades formant dues espigues, amb lloses horitzontals intercalades entre les filades. Correspon a la separació del tercer i quart pis.

 Sin título-52

 Façana de ponent.  Filada de pedres inclinades situada entre els pisos segon i tercer.


Castell de Llorenç

A la serra damunt l’actual poble de Llorenç de Montgai (actualment transformat en Sant Llorenç de Montgai) hi ha l’antic castell islàmic.

Prop de l’ermita de la Mare de Déu del castell de Llorenç dins els elements defensius del castell, posteriors a la conquesta del castell, apareix la filada d’obra en espiga que assenyala  el llibre El romànic de la Noguera.

L’obra de l’església i la d’algunes construccions defensives del recinte són del final del s. XII o inici del s. XIII.

Es fa difícil relacionar aquest mur amb l’obra de carreus ben tallats que veiem en el que resta d’algunes torres. Aquest fragment podria ser, conseqüentment,  una obra de caire popular força posterior.

Sin título-53


Castell de Perauba

Edifici bastit damunt la carena que domina l’antic poble (avui abandonat) de Perauba.

Obra rectangular, adaptada a la carena, d’uns 5 m d’amplada. Es data al voltant de l’any 1000.

 

Façana de tramuntana       

 Dues espigues separades per una filada de lloses horitzontalsSin título-54

Es conserva un fragment curt, però a la part caiguda es pot observar que la capa interior corresponent al reble de reforç també està construït amb espiga


Façana de ponent

Hi ha informació que també disposa d’obra d’espiga. L’estat d’enderrocament del poble fa poc accessible aquest costat del castell

Façana de migdia A l’angle corresponent a l’obra irregular s’endevinen unes lloses inclinades

Detall a la banda inferior, damunt la teula

Sin título-55

Castell de Puigcercós 

Fortificació del sistema defensiu de Mur, situada dalt del turó de l’antic poble de Puigcercós. Fou afectat pels esllavissaments  dels anys 1848 i 1889 que obligaren a traslladar el poble.

És una obra probablement dels s. XI-XII de la qual en resta la torre circular migpartida i la part baixa d’alguns murs del recinte.

És en el mur de tramuntana del recinte, prop de la base de la torre, on trobem un petit fragment d’obra en espiga; visible almenys a l’interior

 Sin título-56

Castell de Rubió

Fortificació que defensava el pas del Segre abans d’arribar al sistema defensiu d’Alòs de Balaguer. Situada dalt el serrat que s’aixeca damunt l’antic poble de Rubió de Sòls.

En resta una gran sala rectangular amb coberta apuntada i vestigis Sin título-57que deixen deduir un recinte allargat adaptat a la carena. Se suposa una datació bastant antiga, sense descartar una possible remodelació posterior els s. XII-XIII.

Exterior. Hi ha una filada a l’esquerra de la porta, obra molt probablement d’una reparació, i una filada original a l’altra banda que es perd entre la irregularitat de tot el parament.

Interior. A l’interior de la sala és visible una filada de pedres inclinades

Sin título-58

Castell de Terrassa

Castell que centra el petit poble abandonat de Terrassa, prop d’Aransís, situat al vessant de les estribacions del Montsec de Rúbies damunt la Conca de Dellà.

Consisteix en la típica torre circular rodejada d’un petit recinte dividit per construccions posteriors.

A la part del recinte dels costats de tramuntana i llevant hi ha una filada d’obra en espiga.

Sin título-59

Torre d’Agulló

El poble d’Agulló (que era conegut antigament com Torre d’Agulló) fa uns anys encara permetia deduir la seva disposició de vila closa encara que els edificis fossin relativament moderns.Sin título-60

Casa Montadit era un gran casal obra del s. XVIII que mantenia a la seva banda de llevant una torre probablement antiga. Però és en el mur de ponent on, en enderrocar-se la casa aparegué una petita filada en obra d’espiga. La datació és imprecisa ja que no s’havien conservat altres elements medievals. Inicialment podem suposar una data tardana, s. XIV, com en les obres de modificació de molts castells de Catalunya.

Detall l’any 1981 a punt de ser tapat per una nova construcció.

Vista del conjunt del mur l’any 1980

Sin título-61

 

Castell d’Os de Balaguer

Detall de l’interior del castell, en un angle de la sala gòtica

 

2014-15324-còpia

ARQUITECTURA POPULAR

 

Casa de Montclús

 Sota el castell de Montclús, a la banda de llevant i abans d’arribar a l’església de Sant Urbà s’endevinen els murs del que fou el poble medieval de Montclús.

El mur d’una de les antigues cases té un fragment d’obra d’espiga.

El poble existí entre el s. XI i el final de l’edat mitjana.

 Sin título-62

 

 

Corrals de Girbeta

 

Sota el castell de Girbeta hi ha un seguit de construccions sota una balma, a la banda més allunyada hi trobem un edifici medieval amb carreus ben treballats i al costat més proper a l’església de Sant Pere de Girbeta (o Mare de Déu del Congost nova) hi ha un seguit de murs que delimiten cledes pel bestiar.

Una de les parets mitges presenta una filada clara en espiga damunt una altra filada, a ras de terra, amb aparell molt barrejat.

Sin título-63 


Marges de la Règola

Seguint aigües amunt el riu de Sant Pere es poden veure almenys dos murs amb obra d’espiga.

Sin título-65

Sin título-64

 

 

 

FALS “OPUS SPICATUM”

 

Parament amb aparell disposat             Filada de pedres verticals,
arbitràriament   amb algunes                    habitual en moltes
pedres inclinades                                                 construccions romàniques

Sin título-66Sin título-67
Castell de Fals (Tolba), Baixa                          Santa Margarida de Mulnar
Ribagorça                                                                     (o Munnar), Coma de Meià

Un altre exemple d’aparell irregular, just al  límit de la zona estudiada.

Sin título-78

 

 

 

 

 

 

 Torrota de sant Feliu, prop Marcovau

 

Sin título-69

 Camí d’entrada a la Règola

 

 

 Fonts fotogràfiques

Arxiu Vinyoles-Nicolau
Arxiu Gavín      (Mare de Déu de l’Esperança d’Àger)
El romànic de la Noguera        (Cabrera i Llorenç de Montgai)
Catalunya romànica      (Canet de Rosselló)
WEB Lacoctelera      (Xàtiva)


Sin título-43

                                                              

                                                                              J. Vinyoles