Q3 – Relleus diversos

 

QUADERNS DEL MONTSEC

3

Q3-0

 

ESCULTURA POPULAR –  part II

 

Àger, 2009


 

Religió – heràldica – figures – temes ornamentals

 Religió

Q3-1

Comencem amb aquesta afirmació sorprenent que trobem a la porta de Balaguer de la muralla de Castelló de Farfanya i retrocedim en el temps per buscar les creus més antigues:

Q3-2
Creu llatina gravada en una llosa del dolmen del Cogulló (Vilanova de Meià)
D’època indeterminada, si correspongués a la cristianització de l’indret seria la més antiga

Fotografia: Associació La Roureda

Creus romàniques

Q3-3

  • Creu dins un cercle en una arquació llombarda del s. XII (Sant LLorenç de Montsec)
  • Santa Quitèria de Montfacó, s. XII una de les creus pintades, forma part del ritus de consagració de l’església

Q3-4

                           Creu a la portalada de la torre de les Conclues (Corçà), final del s. XIII

Q3-5

Conjunt de creus patades (una grega i tres llatines) a l’antic monestir de Santa Maria a
Sant Llorenç del Montsec (final del s. XIII)

Q3-6

Q3-7

Finestra cruciforme a Sant Miquel de Tartareu

Relació esglésies romàniques del Montsec i zones adjacents amb finestra cruciforme

Vall d’Àger
Sant Miquel de Montaspre
Sant Jaume de Cas
Santa Maria de Sant Llorens d’Ares

Coma de Meià
Santa Cecília de la Fabregada
Santa Anna de Montadó
Santa Maria del Puig de Meià (modificada)

els Aspres
Sant Pere de Queralt
Sant Llúcia prop Tragó
Sant Miquel d’Alos
Sant Miquel de Tartareu
Sant Bartomeu de la Baronia de Sant Oïsme
Santa Maria de la Maçana (la Figuereta)
Sant Bartomeu de la Vall d’Ariet
Sant Urbà de Montclús

Esquena del Montsec
Santa Maria de Mur
Sant Gervàs de Castelló Sobirà
Santa Maria de Llimiana

Q3-8

Finestra cruciforme a Sant Jaume de Cas

Creus barroques

Q3-10

Creu llatina damunt el calvari
Església de Sant Miquel de Camarasa obra del 1737 i compareu-la amb la de Montsonís del 1804

Q3-11

 

Creus modernes

Q3-12

  •  Santalinya                                                  L
  •  Llinda amb una creu a Sant Esteve de la Sarga

 

Q3-13

Tartareu

Q3-14

  • Les Avellanes
  • Llorenç de Montgai

 

Custòdies

Q3-15                              Dues llindes amb una custòdia gravada, Alsamora

Es tracta d’un tema gens freqüent a l’iconografia

Anagrama de Jesús

Q3-16

Os de Balaguer

Anagrames marians

Q3-17

  • Àger
  • Os de Balaguer

Q3-18

Pintura del s. XIX a l’altar de la Mare de Déu del Remei de les Esplugues

 Heràldica

Q3-19

  • Àger, escut de la vila a l’ajuntament actual
  • Àger, clau de volta de la col·legiata

Q3-20

  • Àger, escut de la vila a l’antiga Paeria
  • Àger, escut a la parròquia de Sant Vicenç

 

Q3-21

  • Castelló de Farfanya, escut de la vila a la font barroca
  • Os de Balaguer, escut a la font barroca

Q3-22

Escuts a la façana del castell d’Os de Balaguer

Q3-23

Santuari de Salgar
                                       fotografia: La Palanca

Q3-24

  • Sant Llubí, Millà (1778) escut del prior Manuel de Montoliu      
  • Santa Maria del castell de Castelló de Farfanya

Q3-25

  • Castelló de Farfanya (1595) portal del camí de Balaguer                           
  • Castelló de Farfanya, casa dels ducs d’Alba

Q3-26

Santa Maria de Meià, sarcòfag medieval

Q3-27

  • Montsonís, escut a l’església de Santa Maria
  • Montsonís, escuts moderns a la porta del castell

Q3-28

                    Castell de Montsonis (Antoni de Rocabruna, 1730)

Q3-29

Castell de Montsonis (Manuel de Montoliu, +1779)
Compareu amb l’escut del mateix personatge a Sant Llubí

Q3-30

Castell de Montonís (Carles de Rocabruna, 1804)

Q3-31

Castell de Montsonís (Pere d’Alcántara, 1816)

Q3-32

                             Castell de Montonís, sense identificar

Q3-33

  •  Àger, capella del Sant Crist (ara al fossar) 1769  Escut papal que recorda la condició de      “nullius” de la col·legiata d’Àger
  •  Algerri, capella de Sant Pere Màrtir de  cal  Peret

Q3-34

  • Guàrdia de Noguera. Escut del portal de la casa  d’un eclesiàstic          
  •  Àger. Casa Portolà

Q3-35                                      Santa Margarida de Privà, s. XIII-XIV.Símbols heràldics a la portalada

Q3-36

  • Santa Margarida de Privà                                              
  • Santa Maria de les Avellanes

Q3-37

  • Vilanova de la Sal, fragment d’escut          
  • Castell d’Oroners, inici s. XIV grafit d’un cavaller probablement amb l’escut  de  Mur

 

Caps i figures

Q3-38

  • Santa Maria de Vallverd (Tragó de Noguera) cap al Museu Comarcal de Balaguer, final s. XIII (Foto Catalunya romànica)
  • Sant Feliu de Guàrdia de Noguera, cap romànic reaprofitat a l’actual església del s. XVI

 

Q3-39            Sant Gervàs de Castelló Sobirà  (Llimiana -Sant Miquel de la Vall)
dos caps encastats al mur gòtic

Q3-40

Sant Llubí de Millà. Edifici del s. XVIII, pedra reaprofitada

Q3-41

  • Font barroca d’Os de Balaguer
  • Mare de Déu del castell de Montgai fotografia: Catalunya romànica

Q3-42

                Capella del s. XVII de l’església de Sant Salvador de Marcovau

Q3-43

Q3-44

Geogràficament queda fora dels Aspres i de la zona estudiada, però el fet de pertànyer administrativament a la Foradada em dóna una excusa per incloure-la

Q3-45

  •  Llimiana, cornisa d’una casa
  •  Font de Gàzola amb un cap d’animal

Q3-46

                                 Porta antiga de l’ermita de Cèrvoles
L’any està pràcticament esborrat només
és visible la figura mutilada de la cèrvola

Q3-51

Mare de Déu de la Pertusa (Corçà)
relleu d’un àngel reaprofitat a la finestra absidal romànica

 

Elements ornamentals 

 Rosetes

El tema de la roseta de 6 pètals o la roda de 8 raigs és constant en tota la història de l’art, i molt especialment en època romànica. Exemple de roseta pintada a l’església de Santa Maria de Rúbies (foto Arxiu Gavin)

Q3-52

Santa Maria de Meià, detall d’un sarcòfag  medieval

Q3-53

  • Guàrdia de Noguera
  •  Santalinya

Q3-54

Lluçars

Q3-55

Alberola, roses de 6 pètals dins un composició asimètrica

Q3-56

Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, les dues cares d’una estela funerària discoïdal amb un flor de 8 pètals i la de 6 pètals dins la creu flordellisada.

Q3-57

Collmorter, porta de la capella de Sant Miquel de can Francisco.
Tallat a la fusta la clàssica roseta

 

Flors de llis

Q3-58

                                         Santa Margarida de Privà, final del s. XIII
Gravat a la portalada

Q3-59

                          Llinda a Lluçars

 

Altres temes florals i vegetals

Q3-60

  • Alòs de Balaguer                                                                 
  • Sant Urbà de Montsonís

Q3-61

  • Santa Maria de Meià, detall d’un sarcòfag  medieval     
  • Mare de Déu del castell de Montgai (Llorenç de Montgai) finestra romànica

 

 

Rodones

Q3-62

  • Camarasa
  •  Àger

Q3-63

  • Guàrdia de Noguera
  • Sant Cap de Vilanova de la Sal

Q3-64

Els Masos de Sant Romà (Masos de Millà)

 

Sanefes i formes simètriques

Q3-65

  • Detall de la porta d’una masia a Corçà                                   
  • Corçà

Q3-66

Llorenç de Montgai

Q3-67

Finestres (Baixa Ribagorça). Bigues d’un sostre on la decoració escultòrica o relleus de guix (com a la casa Pasqüets del Solsonès o a Figuerola d’Orcau, per exemple), està substituïda per la impressió d’unes fulles, en aquets cas de figuera.


Una mica de llengua

 carant / querant

Una paraula catalana interessant, avui reduïda a la Conca de Tremp i part del Montsec és carant. El seu significat principal és el de: Corrent d’aigua molt pendent en terra rocosa, o el llit eixut d’un tal corrent d’aigua (Diccionari Alcover-Moll)

El lingüista Joan Coromines va recollir les següents explicacions populars:

A Cabó (kerán): Saltant d’aigua que surt d’un vessant de la muntanya
A Santa Engràcia (karán): Estimball que s’aixaragalla
A Gurp (karán): Una llau que s’ha riatjat, que s’ho ha emportat tot l’aigua
A Sant Esteve de la Sarga (karán): Ensulsiada per on baixa l’aigua
A Montesquiu (karán): Saltador, penya per on salta l’aigua
A Orcau (karán): Canal mès fonda que un torrent, per la qual passa l’aigua
A Hortoneda (karán): Feixà, precipici de rocs
A Castarné de les Olles (karán): Un segglot per on baixa l’aigua
A Fet (karánc), barranquet petit

Mot perdut en el llenguatge viu de l’Alta Ribagorça encara que sovint el trobem en els seus topònims (Durro, Vilaller, les Paüls, etc), cosa que indica que va ser normal fins als Pirineus

Aquest mot va ser introduït pels primers pobles indoeuropeus que van emigrar des d’Europa central cap Occident  des del s. VIII al VI aC, seguint el curs del Roine, i que coneixem com a pobles dels camps d’urnes (pel fet d’haver introduït el costum d’incinerar els difunts i guardar les seves centres en urnes de terrissa). Als Alps italians trobem la paraula caranto (i scaranto) amb el mateix significat que a Catalunya i el nom de la regió austríaca de Caríntia també té el mateix origen

Arribem al Montsec i es produeix un canvi doble; primer la paraula passa a significar avenc i no torrentera El segon canvi que es produeix és la modificació de carant en querant. Aquest canvi és degut a la paraula celta quer = pedra que trobem en els noms de lloc d’arreu de Catalunya: la Quera (la roca), el Quer Foradat (la roca foradada), Queralt (roca alta). Queralbs (roques blanques), Quemançó, etc. A nivell de curiositat recordo haver recollit forces indrets començats en Ker- a la Bretanya (un dels pocs països on encara es parla una llengua celta) però em digueren que per ells aquesta paraula  té el valor de població (és a dir que ha evolucionat de pedra natural a edifici de pedra).

Probablement la idea inicial al Montsec degué ser la de l’aigua (un avenc és un forat que engoleix l’aigua) i per això degué aprofitar-se la paraula carant que ja existia; però aviat pesà més la idea de pedra, no oblidem que les migracions dels celtes van succeir les dels pobles dels camps d’urnes cap a l’any 500 aC  més o menys fent el mateix recorregut. i, en conseqüència. era fàcil el canvi de car- en quer-

Amb el significat d’avenc va ser recollit a:

– Coma de Meià (Vilanova de Meià, Santa Maria de Meià, Peralba, Figuerola de Meià, Fontllonga)

– Montsec de l’Estall . El sentit de barranc encara es conservava en els pobles de Fet i de Finestres, però, per exemple, a Tolba ja es tornava a recollir la variant “calanca” amb el sentit de cova..

– Aspres: Sembla que era recordat d’una manera remota, però ja no usat com a paraula viva a indrets com Camarasa i Santalinya

– Vall d’Àger, era totalment desconeguda (Àger, la Règola, l’Ametlla de Montsec, Corçà i Millà). Nota JV. La trobem documentada en segles anteriors.

 

Indrets del Montsec que han conservat carant/querant com a topònim:

la Caranta, roca al Montsec, terme de Llimiana
Les Carantes, collada de la serra de Comiols
Barranc dels Carants a Girbeta
Los Carants a Montgai
Llau dels Carant a Sant Esteve de la Sarga
la Caranca a Finestres
Lo Carranquet i los Carrancs, barrancs a Fet
Querant de Meià, del Pas Nou, Gran de Paús


 Allò que hem perdut

 Q3-68

 Pont penjat de Montfalcó, març del 1959, a punt de ser cobert pel pantà de Canelles

 

Panoràmica de la portada:

nº 3                      Montsec d’Ares des de la Trinitat de la Règola

 

J. Vinyoles

Àger

Primavera 2009

Sin título-43