R1 – Monterol

RODALS DE LA VALL D’ÀGER

  1

 

R1-0

 MONTEROL


Presentació

Acabada la sèrie de petites monografies titulades Quaderns del Montsec (12 quaderns trimestrals fets entre la tardor de 2008 i l’estiu de 2011) inicio aquesta nova sèrie que estarà centrada en diverses zones i partides de la Vall i que, sense pretendre ser un complement de la Toponímia de la Vall d’Àger, sí que estarà orientada a recuperar els noms dels llocs i les dades històriques que n’hagi pogut recollir.

L’aparició serà irregular ja que depèn de la informació que disposi del lloc i la durada de les noves monografies ja ho veurem.

Aquest primer número està centrat a Monterol i rodals immediats.


R1-1

MONTEROL

 Turó amb una petita cresta que es prolonga, paral·lel a la serra de Montsec, al llarg de la carretera C12, que el limita pel sud, i que s’estén entre el llevant de la vila d’Àger (barranc de Menàrguens i la Glorieta) fins damunt el cementiri de la Règola a la partida de la Ribellera, que separa Monterol d’una altra carena coronada per la torre de Mingueretxo.

 Aquest turó, ben estudiat geològicament per Joan Rosell, és una formació eocènica de calcàries damunt margues grises que inclouen un important banc d’ostres i que veiem aflorar al llarg de la carretera.

  R1-2

R1-3

Vistes de Monterol

 1. Tramuntana

 R1-4

               Des del camí de la Règola

 2. Migdia

 R1-5

          Des de la masia de Clara

 R1-6

 3. Llevant

 R1-7

         Des del camí de la torre de Mingueretxo   //   Des de la carretera

 4. Ponent

R1-8

                                                     Des d’Àger    //    Des de la Glorieta                                                     

Conreus antics

 Feixes antigues que pugen des del barranc de Menàrguens cap a llevant; al capdemunt alguna planta abandonada d’ametllers i més cap al cim olivers morts.

R1-9

            Vistes de les feixes velles

 R1-10

R1-11

             Marges antics de pedra seca

R1-12

R1-13

           Detall d’un marge amb un pas inferior

R1-14

                Ametllers vells damunt la carretera

 R1-15

            Olivers morts entre els roures

 R1-16

 R1-17


Conreus actuals

 R1-18

Planta d’olivers i ametllers a l’antiga masia de Colastre i camps situats a l’estribació (Roca Clara) cap al cementiri de la Règola

R1-19

 

Vegetació

 

A més de l’abundància de bolets l’element vegetal més característic és la magnífica roureda de Perubí.

 R1-20

 R1-21

 R1-22

 R1-23

 

 R1-24

 R1-25

 

   

Edificacions 

 Les úniques construccions dins de Monterol són l’antiga masia de Colastre, a la línia entre la Gotarda i Pepico, i el corral de Perubí, situat a ponent enmig de la seva roureda; les dues construccions avui són en runes.

R1-26

Façana de la masia de Colastre amb el ges que aguantava el número de la casa

R1-27

Detall lateral de la masia de Colastre amb el mur exterior de protecció

R1-28                  Corral de Perubí

R1-29

                   Corral de Perubí

R1-30

             Detall de les menjadores de les ovelles

Rodalies de Monterol

Respluga

R1-31

         Masia de Pepico i runes de la torre de Mingueretxo, davant l’ermita de la Trinitat de            la Règola.

R1-32

Lo Llevador

R1-33

Partida al barranc de Menàrguens entre la Glorieta i l’antic abocador.

R1-34

Vistes des del pont nou de la Glorieta

R1-35

                   “Hotel” en runes abans de ser inaugurat, a l’antic ço de Martí

R1-36

 

Les Peçoles

R1-37 

 

Ribellera

R1-38

               Vista del Montsec des de Monterol. A l’esquerra la masia de Gotarda


La Glorieta

R1-39

 Casa de la Glorieta, tancada recentment, i xalet de Romero, primer dels xalets de la              Glorieta

   R1-40

 

R1-42

          Xalets de la Glorieta i, al damunt, masia de Sanxo

R1-41 

 

Algunes consideracions etimològiques i històriques

Colastre

Masia abandonada al capdamunt de Monterol enmig de camps d’olivers i ametllers encara conreats. Actualment pertany a la Gotarda i no en conec referències antigues. 

La Glorieta

Masia relativament moderna; el nom deu venir de la seva situació elevada que fa de mirador damunt els camps des de Solsdevila fins la Règola. No es pot oblidar la possibilitat que vingui d’un nom personal ja que un Glorieta signa  l’any 1164 com a testimoni en la venda d’una part del molí del Caragol.

  

Xalets de la Glorieta

Conjunt de cinc edificacions similars, al nord de la carretera, sota la masia de Sanxo; són obra de la segona meitat del s. XX. El xalet de migdia, l’únic habitat,  és conegut com a Romero, pel cognom de la família.

 

Gotarda

És la masia situada a la partida de Ribellera més propera a Monterol.

El nom és un dels diferents derivats de “got” existents a Catalunya i ens remet a l’ocupació dels visigots. L’any 1190 surt citat un Iohannes de Godarda.

 

Gravat

Antiga masia a l’emplaçament de l’actual pel xalet de Romero. La trobem encara habitada l’any 1919.

 

Lo Llevador

Partida al marge del barranc de Menàrguens, ocupada els segles XIX i XX per antics horts (Martí, Po, Viudo, Gironi, Perubí), seguida a partir de la Glorieta pels horts de Benito de Paraules, Calundo, Belianes, Canonge, etc

Crec que és un dels noms de la Vall d’Àger que ofereix més interès.

D’entrada he d’aclarir que la forma original és lo Llavador (amb a i no amb e) encara que la pronunciació actual sigui “Llevador”.

No hi ha cap dubte que s’ha d’identificar amb el lloc que amb el nom llatí de “Lavandero” surt en un dels documents més antics d’Àger: la consagració de l’església de Sant Salvador l’any 1048 (església que actualment és la nau esquerra de Sant Vicenç), i que es va escriure just l’any després de la conquesta de la Vall per Arnau Mir de Tost.  Al segle següent (anys 1141, 1158, 1160, 1179, 1181, 1185, 1187) trobem diferents llinars i vinyes a banda i banda del torrent sempre amb el nom catalanitzat de “Llavaner” (escrit “Lauaner”). No sé en quin moment va ser canviat pel de “Llavador”, però no pot ser gaire posterior perquè les dues formes: llavador i llavaner són pròpies del mossàrab (per tant anteriors a la conquesta de la Vall) i avui només es mantenen vives al País Valencià. L’origen és el llatí “lavandero” que en català aviat es perdé en favor de “rentador” mentre la forma llatina es mantenia en castellà i en gallec.

Ens podem preguntar què és el que es rentava en aquest indret, i descartat que es tractés de la roba degut  a la seva distància a la població, hem de suposar que, com que hi havien llinars en aquella partida, es deuria posar el lli a macerar per a treure’n les fibres aprofitant tant l’aigua del barranc avui habitualment sec, com les fonts de l’indret que encara són recordades

 

Monterol

Petita elevació del terreny, que forma una carena paral·lela al Montsec, situada entre el barranc de Menàrguens, a orient, i el barranc de la Ribellera, a occident.

Trobem aquest lloc citat per primer cop l’any 1061, amb el nom llatinitzat de “Monterolo”, quan Dalmau i Guila donen a Sant Pere d’Àger una vinya en aquest indret que limitava amb vinyes d’altres propietaris i a migdia amb el coscollar. Tornem a trobar Monterol els anys 1179 i 1185 en la cessió a cens d’unes terres de l’abat Ramon a Pere de Siscar.

L’origen del nom és ben simple: Monterol és un munt, un tarter; nom que s’adiu amb la poca alçada que té.

 

Les Peçoles

Terreny i masia al sud de la carretera de l’Ametlla entre Vertet i Cós (en algún document s’inclou dins aquesta partida).

Documentada per primer cop l’any 1119 en el testament de Martí Joan i Belita, on surt, escrit en llatí, “I terra in ipsas pecolas”. Als segles XVII i XVIII tenien terres a les Peçoles: Miquel Sauret, Joan Millach, Andreu Llardent, Jaume Agulló i Isidre Morera. Al final del segle XIX el propietari era Antoni Burgès que als anys vint del segle següent marxà a l’Argentina.

El nom, encara que escrit tradicionalment “Pessoles” significa indret de petites peces o feixes.

Pepico

Masia situada entre la carretera de la Règola i Monterol, ja dins el terme d’aquest poble i amb els terrenys en cultiu encara que actualment la casa no estigui habitada de forma permanent. L’indret també es coneix popularment per “la cova de Pepico” degut a l’obra d’excavació de part de l’edifici.

 

Perubí

Dóna nom a un antic corral situat al vessant nord de Monterol i a un magnífic bosc de roures immediats al corral. El nom de Perubi (i del seu femení Perubines) el trobem també a diferents indrets de la Vall d’Àger (Colobor, Montesquiu, molí a la vila d’Àger, etc.) i deriva del llatí PERA ALBA (pedra blanca).

 

Respluga

Partida al peu de Monterol al llarg de la carretera en direcció a la Règola.    

El torrent de Respluga surt ja a les Ordinacions d’Àger de l’any 1278, i anteriorment, el 1130 ja se citava el “Rivum Spluga” en llatí. Suposo que es pot identificar amb l’actual torrent de la Glorieta.

El nom ve d’espluga, un dels noms catalans donats a les coves.

         

La Ribellera

Partida al nord de Monterol que constitueix els camps de conreu on s’assenta la masia de Gotarda entre d’altres.

El nom deriva del català “ribal”, a partir de riba, d’origen llatí. No l’esmeno a Riballera perquè la pronunciació unànime és amb e. Es tracta d’un nom que no sembla pas gaire antic, recordem que a la documentació dels segles XI-XII trobem: molí de la Riba, Riba Trencada i una Ribera però cap Ribellera, tampoc els llibres d’estimes dels s. XVII i XVIII recullen aquest nom i no és fins al s. XIX que el trobem per primer cop escrit Rivellera; ignoro el nom amb què es coneixia abans.

 

La Roca Clara

Prolongació de Monterol damunt la masia de Pepico i cap al cementiri de la Règola. No he recollit de viva veu aquest topònim que surt a diferents mapes, però hi ha indicis de la seva autenticitat.

 

Sanxo

Masia, reformada recentment, d’una antiga família amb aquest cognom arrelada a la vila d’Àger, on tenien una botiga de verdura i articles diversos.

El nom Sanxo el trobem documentat a Àger l’any 1435.

 

 J. Vinyoles

Tardor 2012

R1-43