Q2 – Llindes datades

 

QUADERNS DEL MONTSEC

2

Sin título-74

 

 ESCULTURA POPULAR

Àger, 2008


Dates, escuts, gravats i inscripcions         

 

Presento un repàs general dels elements escultòrics populars que trobem escampats pel territori. No tinc la pretensió de fer un treball exhaustiu però sí prou ampli i representatiu de l’escultura popular.

S’exclouen aquelles peces prou conegudes, generalment de gran valor artístic com capitells, claus de volta, etc, romànics i gòtics (Sant Pere d’Àger, Santa Maria de Bellpuig, Sant Miquel de Camarasa, Santa Maria i Sant Miquel de Castelló de Farfanya, Sant Salvador de Vilanova de Meià, ermita de Meià, etc) així com les imatges i els retaules de les esglésies, siguin de l’època que siguin, que en general s’escapen del concepte d’escultura popular.

 En aquest quadern començo per les claus de portalada i llindes que indiquen una data de construcció i deixo per més endavant els altres elements escultòrics. Si procedeixen d’una casa particular només s’indica la data i la població i en els pocs casos en què el seu origen és una capella o un edifici significatiu ho faig constar; també reprodueixo la inscripció quan em resulta entenedora.

  Proposo algunes observacions sobre les imatges que segueixen:

Entre les obres més modestes, treballades amb poca traça, trobem la de 1795 gravada en el morter; la de 1630 poc marcada malgrat pertànyer a la portalada d’una església; la de 1683, descentrada; la de 1786 que no li quedà espai per l’any, la de 182? que li manca el darrer número o la de 1895 extremadament rústega.

A l’extrem oposat trobem obres molt ben gravades com les de 1724, 1766, 1777 i 1778, etc.

L’elegància del conjunt o l’originalitat dels caràcters destaca  en les de 1570, 1766, 1792 o 1849.

En general cap a mitjan s. XIX els dibuixos presenten un aspecte de treball fet en sèrie que segueix fins l’actualitat.

Així com a l’Aragó, i també a la Ribagorça moltes cases presentenQ2-1 els escuts familiars de la petita noblesa; aquí es troben representades les eines dels oficis: pagès (1749), ferrador (1581 i 1780). Compareu-les amb aquesta altra llinda d’Alentorn (ja fora dels límits fixats però prou propera)


Algunes datacions sobre fusta

 Q2-2

  • Masos de sant Romà, Masos de Millà (Àger). Llinda amb la data perduda           
  • 1862 – Lluçars (Vilanova de Meià). Antonio Llaces 1862

Q2-3

  • 1869 – l’Alzina (Sant Esteve de la Sarga, Premsa de lliura del molí                             
  •  187? – Fet (Viacamp i Lliterà). Premsa de vi de l’antic poble

 

Datacions gravades a la pedra

Inscripció dels corrals de Montardit d’Agulló

Per l’amabilitat de la Sra. Maria Carme de la casa Montardit d’Àger he pogut veure l’original avui a les seves mans.

Q2-4

 

 

                              IHS

          PET[RUS]   MU[N]TARDIT   ME

          FE[CIT]   P[ER]   GUIL[LELMUS]   R:[AIMUNDI] DE

                              1558

Sota, amb lletra més irregular es va afegir:

           YOSEP MONT…… FE

                           1755

Que es pot interpretar com: Guillem Ramon De(*) va fer aquesta casa per a Pere Montardit l’any 1558 i Josep Montardit la va refer el 1755

(*) De pot ser un abreujament del cognom o suposar que la inscripció Yosep Mont… en va esborrar una d’anterior, en aquest cas el DE seguit del nom esborrat indicarien el lloc de procedència del constructor.

 

 Q2-5

  • 1569. Portal de la muralla de Guàrdia de Noguera
  • 1570. Guàrdia de Noguera; Inscripció: 1570 Rochafort                                                           

Q2-6

  • 1575. Os de Balaguer; Inscripció: Pere Gastó 1575
  • 1580. Guàrdia de Noguera; Inscripció: 1580 Bonet Masià

Q2-7

  • 1581. Guàrdia de Noguera. IHS MARIA PNO 1580 (gravat posterior METGE)                          
  • 1580. Santalinya (les Avellanes i Santalinya). IOAN PI… 1581 (PINAR?)     

Q2-8

  • 1584 Sant Salvador de Toló. SEMPER PAX…                        
  • 1588. Guàrdia de Noguera. IHS ..1588  (Bassa?)

 

Q2-9

  • 1588. Os de Balaguer
  • 1599. Vilanova de Meià

Q2-10

  • 1601. Os de Balaguer
  • 1609. Guàrdia de Noguera                                                       

 

Q2-11

Q2-12

 

 

 

 

                              

I

 


 

  • 1630. Església de Sant Cristòfol de Lluçars (Vilanova de Meià)…. CIO  1630
  • 1631. Llorenç de Montgai (Camarasa). Mirada 1631

Q2-13

  • 1634. Restauració de la col·legiata de Santa Maria de Meià (Vilanova de Meià)    
  • 1634. Portal d’entrada a Camarasa. 1634 REEDIFICAT 1673

Q2-14

  •       1635. Guàrdia de Noguera. IHS IOS[ep] MONSO 1635                                  
  •       1660. Sant Salvador de Toló

Q2-15

  • 1662 Os de Balaguer
  • 1673. Cellers (Castell de Mur). CARRIO 1673

Q2-16

  • 1679. Camarasa.    A M 1679                                                           
  • 1679. Alòs de Balaguer 

Q2-17

  • 1683. Santalinya (les Avellanes i Santalinya)
  • 1691. Vilanova de Meià

Q2-18

  • 1696. Castelló de Farfanya
  • 1696. Castelló de Farfanya                                  

Q2-19

 

Q2-20

 

 

 

  • 1704. Santalinya (les Avellanes i Santalinya)
  • 1722. Lluçars (Vilanova de Meià). +…DE JUNY 1722                                                                                                   

Q2-21

 

 

 

 

 

1731. Lluçars (Vilanova de Meià)

Q2-22

  • 1738. Església de Santa Maria de les Avellanes
  • 1739. Guàrdia de Noguera. JOSEPH CASSA 1739

Q2-23

  • 1747. Ivars de Noguera. HOMA MANCUS (?) MARAMANGUES Y MAS                                            
  • 1747. Llorenç de Montgai (Camarasa). Regravada damunt de: CABECERAN

 

Q2-24

  • 1749. Agulló (Àger).   MONTARDIT 1749                                               
  • 1762. Os de Balaguer. 1762 in

Q2-25

  • 1763. Montgai (Viacamp)
  • 1765. Església de Sant Pere de Boada  (Vilanova de Meià)                                                                                         

Q2-26

  • 1766. Santalinya (les Avellanes i Santalinya)
  • 1766. Santalinya (les Avellanes i Santalinya)

Q2-27

  • 1767. Castelló de Farfanya.   MIQUEL PUJÓS Y PUBIES                     
  • 1767. Os de Balaguer. 1767 OS

Q2-28

  • 1769 Os de Balaguer
  • 1769: Àger

Q2-29

1770. Finestra de l’església de Sant Miquel de Rubió del Mig (Foradada)

Q2-30

  • 1776. Àger                                                        
  • 1777. Santalinya (les Avellanes i Santalinya)

Q2-31

  • 1777. Vilanova de la Sal (les Avellanes i Santa Linya)
  • 1778. Lluçars (Vilanova de Meià). GASSET 1778

Q2-32

  • 1778.  Ermita de Sant Llubí de Millà (Àger)       
  • 1778. Portal de Castelló de Farfanya. VIVA JESUS 1778

Q2-33

  • 1779. Os de Balaguer                                                                
  • 1779. Sant Salvador de Toló

Q2-34

  • 1780. Os de Balaguer
  • 1780. Campanar de Santa Maria de Santalinya (Les Avellanes i Santalinya)

Q2-35

  • 1780. Ivars de Noguera
  •  1781. Foradada

Q2-36

  • 1782. Os de Balaguer
  • 1785 Lluçars (Vilanova de Meià)

Q2-37

  •  1786? Ivars de Noguera.  FRANCISCO PASTOR ANY 1786   
  •  1792. Ermita d’Aguilar (Os de Balaguer)

Q2-38

  • 1795. Foradada
  • 1804. Alòs de Balaguer

Q2-39

                                                     1798. Guàrdia de Noguera. ANTON BONER 1798

Q2-41

1804. Finestra del castell de Montsonís (Foradada).  DON CARLOS D ROCABRUNA Y TAVER R. D. 1804

Q2-42

  • 1807. Llorenç de Montgai (Camarasa). FRAN[cis]CO1807 CORRIA                               
  • 1814. Fontdepou (Àger). FELIS MIRABET AN 1814

 

Q2-43

  • 1818. Santalinya (les Avellanes i Santalinya). ANY 1818 D.B.      
  • 182? Cellers (Castell de Mur). PAU PRIOR AINI 182

 

Q2-44

  • 1822. Rubió del Mig (Foradada)
  • 1828. Antic fossar d’Alòs de Balaguer. 1828 SEMENTIRI

Q2-45

  • 1828. Alòs de Balaguer.  J[ose]PH 1828 GBM (?)              
  • 1829. Església de  Sant  Miquel de  Rubió de Baix (Foradada)

Q2-46

  • 1838. Lluçars (Vilanova de Meià). GASPAR(?) 1838 GASSET                           
  • 1841. Os de Balague1841 IHS

Q2-47

  • 1841. Os de Balaguer
  • 1848. Vilanova de la Sal (les Avellanes  i Santalinya). ANY  PLA RUBIES? 1848

Q2-48

  • 1849  Rubió de Dalt (Foradada). FR 1849                                         
  • 1850: Àger (capella de Sanui)

Q2-20

Q2-49

  • 1851. Alòs de Balaguer. ARANCISCO 1851 SABATE 
  • 1853. Tartareu (les Avellanes i Santalinya)  

Q2-50

  • 1862. Boada (Vilanova de Meià)                                      
  • 1864. Alòs de Balaguer

Q2-51

  • 1868. Vilanova de la Sal (les Avellanes i Santalinya)     
  • 1868. Vilanova de la Sal

Q2-52

  • 1869. Vilanova de la Sal (les Avellanes i Santalinya)   
  • 1870. Tartareu (les Avellanes i Santalinya) 

Q2-53

  • 1870. Camarasa                                                         
  • 1875. Les Avellanes      

 

Q2-54

  • 1875. Llorenç de Montgai (Camarasa)      
  • 1878. Vilanova de la Sal (les Avellanes i Santalinya)  

 

Q2-55

  • 1885. Església de les Esplugues (Castell de Mur)
  • 1890. Les Avellanes

Q2-56

  • 1895? Església del Roser de Puigmaçana. 1895 PERE…                
  • 1899. Llorenç de Montgai (Camarasa). A.R. 1899

Q2-57

  • 1899. Castelló de Farfanya. Restaurada en lo any 1899I                                                             
  • 1904. Camarasa. A.P. 1904

 

 

Una mica de llengua

Especulacions lingüístiques sobre l’emplaçamanet d’alguns poblats medievals

No entraré en qüestions històriques o arqueològiques, que en definitiva són les decisives i que deixo a mans dels seus especialistes, però en alguns casos dubtosos des de la lexicografia també podem fer alguna aportació, encara que no sé si serà gaire vàlida.

 

Al Montsec d’Ares: Espluga de Portaclusa

Aquests darrers anys s’ha fixat com emplaçament més probable d’aquest antic poblat desaparegut la zona de la torre de les Conclues; sembla que hi conflueixen els següents arguments:

a)    “porta clusa” = congost (atribuït, en aquest cas, al congost de les Conclues)

b)    la certesa documental que aquest poblat era a la zona occidental del terme d’Àger, relativament a prop de Corçà i Sant Llorenç d’Ares

c)    l’existència de feixes antigues que podien cobrir l‘alimentació de la població,

 Em permeto fer algunes observacions sobre l’apartat a), ja que el b) i el c) són aplicables a diferents indrets.

Q2-58

  • Les Conclues, 1987
  • La Pardina, 1980

Porta clusa = congost. Correcte, però quin és el congost per excel·lència d’aquesta part del Montsec, el de les Conclues o el Portell (és a dir Mont-rebei)? Fins i tot el nom popular del “portell” ens remunta a “porta”. Respecte al qualificatiu de “clusa”, recordo la llegenda de la roca dels barrons, en la versió que em va arribar ja fa forces anys: els presoners cristians eren obligats pels moros a clavar estaques en una escletxa de la roca per fer una escala fins a la torre de les Conclues. Deixem les incongruències: la torre actual és del s. XIII i els moros ja corrien molt lluny d’aquest indret i una escala d’aquelles característiques era totalment inútil; però probablement ens està indicant l’existència d’un camí sobre estaques per passar  pel congost (o per algun tram  concret del congost entre Blancafort i Corsà), amb la qual cosa aquesta “porta” no era tan “closa” com el congost de Mont-rebei.

Espluga = cova. Si bé és cert que hi ha alguna cova notable a la serra de Millà (cova de Millà o del Biot) són lluny de les Conclues, mentre que a Mont-rebei, a més de la cova de les Gralles (ara cova Colomera) tenim ben visible la cova Negra de Corçà.

 Pardina= runa. És a dir que a l’indret on s’aixecava la masia de la Pardina –avui malauradament enderrocada- hi ha havia existit una construcció anterior (o més d’una) prou antiga com perquè la gent ja no en recordés el nom original i en digués només “pardina”.

Aquests indicis lingüístics vénen reforçats amb les restes d’un camí medieval empedrat que baixa de Sant Llorenç d’Ares al pas de la Pardina i que enllaçava aquí amb el camí de la Pardina a Corçà; camí plenament justificable si cap a la Pardina hi havia un altre poble, però potser massa camí si només unia Sant Llorenç amb una masia (Pardina) i amb una ermita (la Pertusa).

 En contra d’aquestes especulacions es pot dir que la Cova Negra és més propera al mas de Carlets que a la Pardina i que la paraula “espluga” també s’ha aplicat a construccions artificials –l’Espluga de Miralles, ubicada a Sant Llorenç d’Ares, per exemple, només era una escletxa a les roques coberta amb una volta d’obra al damunt–, o també que unes poques masies al voltant de la Pertusa van arribar a constituir un poble durant alguns anys i això justificaria el camí.

 

 Als Aspres del Montsec d’Ares: Estardit 

Dins l’antic terme de Santalinya (o Santa Linya, com vulgueu) estan documentats tres pobles no identificats: Moragues, Estardit i Castellnou. Del primer els entesos diuen que estava al nord del terme, cap a Montclús. Fixem-no en els altres.

A 1 km de les Avellanes hi ha un poblat medieval de nom desconegut a l’indret que avui és anomenat la Torreta de Secardit.

Q2-59

       Muralla i torre del poblat de la Torreta de Secardit (les Avellanes)

L’arrel de la paraula Estardit, molt probablement del llatí stertere = estret, és poc habitual a Catalunya; l’Onomasticon Cataloniae només cita un coll al Conflent que s’hi relacioni. Tinguem en compte que el nom del poble empordanès de l’Estartit ve de la seva situació geogràfica (estuari del Ter) i només és una coincidència que s’assemblin. No té res d’estrany, doncs, que davant una arrel estar-, sense cap significació per a la gent, es produís la seva substitució per una altra arrel que ha donat més joc en català: secar-, segar- (secardí = prim, Segarra i derivats)..

 

 

Panoràmica de la portada:

nº 2                      Montsec d’Ares des del sud d’Àger

 

 J. Vinyoles

Àger

Hivern 2008

 

Sin título-43