Q7 – Creus diverses

 

QUADERNS DEL MONTSEC

7

Q7-0

 

LES CREUS MONUMENTALS part 2

Àger, 2010


 

2.  Creus de la Santa Missió

Les Santes Missions són campanyes evangelitzadores que de tard en tard organitzaven els bisbats consistents, bàsicament, en un seguit de prèdiques per tal de revitalitzar la fe i la pràctica religiosa als pobles.

Per prolongar els efectes  d’aquestes campanyes de vegades es deixava un element permenent com una creu (en algun cas, com a Camarasa, un pedró o capelleta).

 

Os de Balaguer              (creu 2)

Q7-1

Inscripció:
Santa Misión
marzo
(10-19)
1949
Gerb

Q7-2

Q7-3

Inscripció:
 Santa Missió 20-2-1949

 

Llorenç de Montgai

Q7-4

Inscripció:
Santa Missió 27-II-1949

 

  Vilanova de la Sal

Q7-5

Inscripció:
Record de la Santa Missió dels anys 1923 i 1949.

Suport curiós per un senyal de circulació.

 

 

Castelló de Farfanya           (creu 3)

Q7-6

A ponent de la vila.

 


Santalinya

 Q7-7

Situada a l’entrada de la població per la carretera vella.

 

Les Avellanes     creu 1

 

Q7-8

 

iSituada a l’entrada de la població

Inscripció
31.1.26


3.  Creus dels fossars

Els fossars solen estar presidits per una creu. El fet que la major part dels fossars actuals siguin relativament moderns (s. XIX a tot estirar) i que els vells fossars al costat de les esglésies s’hagin destruït o abandonat, fa que normalment les creus dels fossars de la zona del Montsec no tinguin interès artístic ni històric.

 Recordem però els casos de la Guàrdia de Noguera, Camarasa i Vilanova de Meià, en què una creu originàriament de terme ha estat reubicada dins o davant del fossar.

 

Rubió del Mig                        (creu 1)

Q7-9

Base antiga de la creu del fossar de Rubió, davant l’església de Sant Miquel de Rubió del Mig.

 

Les Avellanes        creu 2

Q7-10

Dos dels tres pedrons amb creu que limitem el cementiri nou de les Avellanes.

 

 Àger

Q7-11

Creu del fossar d’Àger

 

4.  Creus als cims

Com a mínim des del segle XIV hi ha el costum d’aixecar fites en els turons i cims que marcaven el límit entre dues demarcacions senyorials, posteriorment entre dos municipis. Aquestes fites fetes amb un munt de pedres sovint es remataven amb una creu.

 El s. XIX amb la Renaixença i l’excursionisme s’estengué de nou el costum de posar creus a les muntanyes, en aquest cas als cims més emblemàtics del nostre país.

 

Bellpuig de les Avellanes        (creu 3)

Q7-12

Puig de la Creu (651 m), damunt la Vall de les Tisores, posada pels germans maristes.

 


Algerri               creu 1

 

Q7-14

Q7-15

Al turó del castell.

 

Castelló de Farfanya                 creu 2

Q7-13

Calvari damunt la carretera. Documentat ja l’any 1919

 


Artesa de Segre

Q7-17

 Foto: portada de la Palanca

Fora del límit fixat per aquests quaderns, però prou propera, hi la la creu més monumental de la zona

 


 5.  Creus commemoratives i altres

En aquest apartat incloc totes aquelles creus aixecades per recordar algú o algun fet concret i aquelles de no encaixen en els apartats anteriors.

 

Àger

Llegim a l’article Lleyda, Balaguer, convent de las Avellanas, Àger, Tremp, Talarn, Agramunt y Tàrrega, 24 al 29 de juny de 1886, publicat al butlletí L’excursionista.

[‘Ager] La cripta o iglesia subterránea’s troba enrunada desde que’s van arrancar las interessants columnas que sostenian las voltas, pera servir d’aguant á las capellas del Via-Crucis….

No he recollit el record de l’existència d’aquest Via.Crucis ni de la seva creu, però suposo que el carrer del Calvari que va des prop del portal del Pedró per sota la col·legiata de Sant Pere fins a l’antiga capella del calvari (des del s. XIX capella del fossar) hi deu estar vinculat.

 

Fontllonga

Creu de pedra del Tito, al camí de Fontllonga a la pista de Meià, a mà esquerra, amagada  (foto cedida per Jaume Balague Violan).

El llibre: 25 Excursions pel front del Pallars, de Joan Ramon Segura recull la següent llegenda.

En aquest indret trobaren mort el sastre de Fontllonga. Havia anat a Figuerola a acabar una feina per la qual li havien pagat força bé. Es veu que va acabar tard, i quan va iniciar el camí de tornada cap a casa fosquejava. Anava amb por que algú li pogués robar els dinerons que acabava de cobrar. De sobte va sentir que algú li agafava la jaqueta per l’esquena, va fer un crit paorós i es va morir de l’esglai.

L’endemà al matí, quan el van trobar, van veure que una branca d’esbarzer l’havia pres per l’espatlla.

 

Castelló de Farfanya                 creu 4

Q7-18

 A l’emplaçament de l’antiga ermita de sant Domènec

 

Rúbies

Q7-19

 

Q7-20

Inscipció:
maig 1938

Creu erigida fa pocs anys a poca distància de Rúbies en record dels soldats morts a la batalla de Badaülls  iniciada la nit del 21 de maig de 1938 i dins l’ofensiva general de l’exèrcit de la República per intentar reconquerir els caps de pont (aquí el de la Baronia-Rúbies) establerts per l’exèrcit rebel.

Rubió del Mig                        (creu 2)

 Q7-21

Al costat de la porta de l’església de Sant Miquel, potser una antiga creu de terme.

 

 Algerri                         (creu 2)

 

Q7-22

   Foto: Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya 1919

Restes d’un calvari davant l’antiga ermita de sant Blai, avui desaparegut.

 

 

6.  Record d’antigues creus

 Àger

Les Creus. Estribació a llevant de la serra del Castell de Corçà.

Font de la Creu. Damunt la capçalera del barranc de Menàrguens.

La Creueta. Partida (barranc i coll) dels Masos de Millà, a ponent del mas de Marcó, al límit amb l’antic terme de Tragó de Noguera.

Serra de la Creueta. Carena que limita a migdia el pla d’Escumó.

 

La Cerulla

Roca de la Creu (967 m) Al sud del Cap la Serra entre Viacamp i la Cerulla

Alt de la Creueta (968 m), entre la Cerulla i Tolba

 

Fet

Creu (852 m) Cim a ponent de la serra de Savinós, entre Finestres i Fet

 

 Rubió

Cap de la Creu (432 m) al costat del Puig de Rubió, entre Rubió de Sòls i Alòs de Balaguer.

 


Complement

Llegim a la www caminsdemuntanya

  Os de Balaguer

Es travessa el poble i s’entra al nucli antic d’Os. Se segueix l’indicador d’Alberola-Sant Salvador (km 19,4) i es va a parar a una pista. Al km 19,6 hi ha una creu de terme. Cal seguir recte cap a Alberola.

Crec que es tracta d’una confusió, no em consta cap creu en aquest indret.

 

 

Carretera del Doll

Entre la cruïlla d’Àger i la Baronia de Sant Oïsme hi ha un creu corresponent a un accident de trànsit

 

 

 

 

 

 

 


Una mica de llengua 

 

Darrerament s’ha posat de moda substituir la denominació Montsec de Rúbies per Montsec de Meià; com que la toponímia la fixa el poble no hi ha res a dir amb el canvi; però entre les argumentacions a favor hi he trobat algunes inexactituds.

Per exemple llegim a Excursions escollides pel Prepirineu, d’Antoni Cabré Puig (2003), p. 113

“Parlem de Montsec Oriental i de Meià, perquè és el nom correcte, el nom amb què sempre s’ha conegut aquest Montsec al país, La denominació Montsec de Rúbies és un invent aparegut als mapes militars, des de fa anys. Aquest nom no és correcte, per més que s’hagi generalitzat”.

1.- Per l’experiència que tinc sobre el Montsec d’Ares dubto que trobem algun padrí de la Coma de Meià que a la seva muntanya la denomini d’altra manera que “lo Montsec” sense més aclariments; és quan es parla dels “altres Montsecs” que cal fer l’aclariment però mai parlant del Montsec propi. Us podeu imaginar una pastor de Meià dient “avui hi ha bromes al Montsec de Meià”?

2.- El fet que com a conseqüència del cap de pont de Rúbies establert per l’exèrcit sublevat quan la Guerra Civil es popularitzés la denominació de “Montsec de Rúbies” no vol dir que aquest nom de l’inventessin els mapes militars.

Vegeu aquest nom a:

–       Article el Pallars, Regió del Montsech, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya 1917, p. 110.

–       El nom  apareix com a peu de fotografia el juliol de1921 (làm LII), Butlletí del CEC.

–       A l’article  Notes d’Excursions per la Conca de Meià publicat el 1923 (juny-juliol) al Butlletí del CEC p.166-192, 197-222.

–       Al mapa que acompanya el projecte de divisió comarcal proposada per Cèsar August Torras, publicat l’abril de 1926 al mateix Butlletí, p. 143.

–       Àlbum Meravella vol. II 1929 a l’apartat La Conca de Meyà , p. 260.

En tots aquests textos excursionistes només es dubta entre Montsec d’Ares (que s’ha acabat imposant) o Montsec d’Àger, però pel sector oriental mai es dóna altre nom que el de Montsec de Rúbies -sí que trobem, molt esporàdicament, les denominacions oriental, central i occidental, però sense valor toponímic-. Recordeu que entre els presidents del CEC hi trobem l’eminent geòleg Lluís Marian Vidal, cap de l’explotació de les calcàries litogràfiques d’aquest massis i gran coneixedor del Montsec.

 

Panoràmica de la portada:

nº 7                      Montsec d’Ares: Cingles de Mallabecs, amb el castell a la dreta

 

J. Vinyoles

Àger

Primavera 2010

 Sin título-43