Q6 – Creus de terme

 

QUADERNS DEL MONTSEC

6

Q6-0 

LES CREUS MONUMENTALS part 1

Àger, 2009

 

1.  Creus de terme

Creus que marcaven el final d’una demarcació religiosa, generalment una parròquia o un monestir; en el primer cas coincidia amb la demarcació administrativa d’un poble. Amb el temps algunes de les creus que es conserven han canviat d’ubicació i han estat traslladades al fossar o a la plaça major.

 L’època principal de les creus de terme correspon al període gòtic i renaixentista que s’allarga ocasionalment fins el barroc. Es conserven unes poques creus més antigues al Pallars Sobirà i al Solsonès (Vall d‘Ora) que poden considerar-se romàniques.

 Un fet curiós és observar la manca de creus de terme a la Vall d’Àger, comparat amb els altres indrets del Montsec (només se’n documenta una). Suposo que aquest fet està relacionat amb l’antic costum, ressenyat per F. Fité a Reculls d’Història de la Vall d’Àger, de dedicar els dissabtes del mes de maig a fer la benedicció del terme des de quatre ermites (Montlleó, Pedra, la Trinitat de la Règola i Santa Elena) situades als quatre punts cardinals, amb l’obligació per part dels veïns d’assistir a la processó i portar-hi les creus de la benedicció.

 

Vilanova de Meià             (creu 1)

Q6-1

Q6-2             Vilanova de Meià, a l’antic portal de la Creu, vista actual.


 Q6-3

Foto: Les creus al vent, 1922


Vilanova de Meià             (creu 2)

Q6-4                                              Foto: Fons Fotogràfic Salvany 1921

Creu a la part inferior del poble traslladada posteriorment al fossar

 

 

 Vilanova de Meià             (creu 3)

Joan Roig i Font a les seves Notes d’excursions per la Conca de Meià (Butlletí del centre Excursionista de Catalunya, 1923) després de descriure les dues creus anteriors diu:

En el fossar vell, es veuen escampats per terra alguns trossos d’una altra creu de pedra de les nomenades de terme, com les anteriorment descrites

Santa Maria de Meià 

 

Q6-5

 Fotos Fons Fotogràfic Salvany, 1

Una llegenda recollida per Roig i Gelpí (1668) sobre una hipotètica creu anterior, diu que hauria estat erigida per lliurar-se de les males collites provocades com a càstig per la mort violenta d’un capellà molts anys abans.

Gàrzola

Descripció de l’any 1923 (Joan Roig i Font al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya).

Al voltant de l’església de Gàrsola hi ha una petita agrupació de cases que, junt amb algunes masies escampades, són tot el seu veïnat. Al peu del camí hi ha una creu de ferro amb columna i graonada de pedra.


La Guàrdia de Noguera

Q6-7

Abans a la plaça de Soldevila, des dels anys vint és al fossar. Al nus duu la data 1516 o 1517.

 

Q6-8

Q6-9

Foto  Fons Fotogràfic Salvany , 1920

Foto: les Creus Monumentals (1919)

Camarasa

Q6-10                                                                Foto: Les creus al vent

Creu de ferro del 1886 damunt una graonada de pedra més antiga; amb l’escut de la vila repetit als seus costats. Era situada a la Torrella i traslladada posteriorment al costat del cementiri.

Al ciment es llegeix un grafit amb la data de reconstrucció després de la guerra  civil: Camarasa 12-8-1939.

 

Q6-11

 

Q6-12

 Os de Balaguer               (creu 1)

Q6-13

 Foto: Les creus al vent

Q6-14

 Foto: Fons Fotogràfic Salvany, 1918

Era a la cruïlla dels camins cap a Tartareu i el monestir de Bellpuig

 

 Bellpuig de les Avekllanes             (creus 1 i 2)

Q6-15

 Fotos: Creus monumentals i Les creus al vent, 1918

El llibre Les creus monumentals (publ. el 1919) la dóna com d’Os de Balaguer sense precisar més.

 

Aprofitant l’antiga graonada de pedra actualment hi ha una creu nova.
(creu 2)

 

Q6-16

 

Castelló de Farfanya            (creu 1)

Desapareguda

Tenim la següent descripció del 1919: (Joan Roig i Font , Excursió al Segrià i l’alt Pla d’Urgell, publicat al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya)

La carretera deu guanyar reblincolant-se, el fort desnivell que porta fins a la vall per on s’escorre el riu Farfanya, Prop del pont nou o sigui el de la carretera, hi ha la desviació del camí que mena a Castelló, on hi entràrem ja post el sol. Abans trobàrem una capella derruida de la qual sols es conserven les parets laterals sens cap detall. Davant de dita capella, s’hi veuen senyals d’haver-hi hagut una creu de terme, com aixó ens ho confirmaren després. Efectivament, no fa pas molts anys que encara s’aixecava allí una esbelta i ben treballada creu d’estil gòtic florit, de la darrera època. La inicivilitat dels homes l’havia ja trencada en part, mancant-li un dels braços.

 


Foradada

Q6-17

Ubicada al camí de Montsonís.
Creu de Pedra o Creu del Mas

Q6-18

                                         Foto: Paseos y excursiones por el Montsec

Restes al costat del mas de la Creu, entre Estall i Fet.

 

 Boix                           (creu 1)

Q6-19

 Foto Arxiu Fotogràfic Salvany, 1917

 

Boix                           (creu 2)

Q6-21

 

Q6-20

Creu recent feta en perfil laminat de ferro que substitueix l’original perduda.

 

 Àger

 Q6-22

 Creu del Pedró

 Fragment conservat a l’església parroquial de Sant Vicenç d’Àger

 

Àger

 

Cap la Creu nom tradicional del port d’Àger (912 m).

Llegim al Llibre de Consells l’any 1493: “daval la creu que passe lo camí que va a Cas”; i l’any 1496 es fa referència a la “Creu de la Serra”, entre Montlleó i la torre de Sant Pere.

 


Finestres

 Q6-23Creu alçada fa pocs anys a l’entrada del despoblat de Finestres (mun. Viacamp i Lliterà) a la Baixa Ribagorça.


Altres creus de terme

He cregut interessant  fer referència a quatre creus ubicades fora de la zona estudiada, però prou properes com per a tenir-les en compte.

 

 

Tolba

Q6-24

Creu moderna a l’entrada de la població.

 

 

Creu entre Casseres del Castell i Estanya

Q6-25

                                             Foto: Paseos y excursiones por el Montsec

Fora dels límits marcats, però amb una preciosa vista del Montsec al fons.

 

Artesa de Segre

 Q6-26

                                                       Foto: Les creus al vent, 1913

Vilves

 Q6-27

                                                         Foto: Les creus al vent, 1922

 

Panoràmica de la portada:

nº 6                      Montsec d’Ares: Des de la partida de Cós

 

J. Vinyoles

Àger

Hivern 2009

Sin título-43